Literatura catalana contemporània

Escriptors mallorquins i memòria històrica de la lluita per la independència. López Crespí i la memòria de la Diada de Mallorca

Turmeda | 01 Gener, 2008 07:00 | facebook.com

Milers de manifestants reclamen l'autodeterminació en la Diada de Mallorca



Diada de Mallorca del 30 de desembre de 2007. L´escriptor Miquel López Crespí i el senador nacionalista Pere Sampol sempre a l´avantguarda de la lluita per l´autodeterminació dels Països Catalans

Milers de manifestants reclamen l'autodeterminació en la Diada de Mallorca


Uns quatre mil manifestants, segons la Plataforma del 31-D, van reclamar ahir el dret de decidir, així com els llaços culturals catalans de les Illes, recorrent diversos carrers de Palma de Mallorca. La mobilització es va fer amb motiu de la Diada de Mallorca, que commemora la conquesta de Jaume I de Madina Mayurqa, l'actual Palma, i que va marcar el començament de la repoblació catalana de les Illes Balears. Avui diversos actes ho recordaran amb la Festa de l'Estendard.

Entre aquests actes destaca la col·locació de l'Estendard Reial de la Conquesta de Mallorca a la plaça de Cort de Palma, a un quart d'onze del matí. De totes maneres, podeu consultar l'agenda amb tots els actes.


Entitats que van participar a la manifestació


El lema de la mobilització era 'Som una nació, tenim el dret de decidir'. Precisament, un dels lemes més utilitzats per la plataforma Pel Dret de Decidir, que va organitzar la manifestació sobiranista multitudinària de l'1 de de desembre. A la mobilització d'ahir, hi van participar el PSM, l'Entesa, Esquerra Republicana, el Bloc per Mallorca i Esquerra Unida, així com Maulets i el sindicat de la SEPC, entre més. Com és habitual, Unió Mallorquina no s'hi va sumar. Un concert de la Banda Bassotti, Ximbomba Atòmica i Fora des Sembrat va tancar els actes de la Diada de Mallorca.

La d'ahir va ser la vintena manifestació de la Diada de Mallorca, després que el 1986 diversos grups nacionalistes unissin esforços per convertir la Festa de l'Estendard en una jornada reivindicativa dels Països Catalans.

VilaWeb (31-XII-07)



Ciutat de Mallorca, Diada Nacional de l'any 1992. L'escriptor Miquel López Crespí en el moment de llegir el manifest unitari de les forces nacionalistes i d'esquerra el dia de la Diada de l'any 1992. Miquel López Crespí, d'ençà les primeres detencions que patí en els anys seixanta per haver defensat els nostres drets nacionals i socials, ha estat més de quaranta anys a l'avantguarda de la lluita per l'alliberament nacional i social dels Països Catalans.

Més de dues dècades fent país per la Diada


El 1986 es començà a recuperar a Mallorca el sentit reivindicatiu català de la festa de l'Estendard


XAVIER GISPERT ZEGRÍ. Palma.

La manifestació que avui omplirà els carrers del centre de Ciutat de senyeres i estelades té el seu origen el 1986, quan alguns col·lectius del nacionalisme de Mallorca feren la primera passa per recuperar el caràcter reivindicatiu d'aquesta jornada. El 31 de desembre de 1229 és el dia en què el rei en Jaume desembarcà a Madina Mayurqa (Palma), on inicià després la repoblació que duria milers de catalans a Mallorca. Des del segle XIII, molts mallorquins i mallorquines commemoren el 31-D recordant que formen part del poble català.

Tanmateix, la Diada patí molt l'impacte de tots els règims que han intentat acabar amb la identitat de l'Illa. Des que el 1714 s'implantà el Decret de Nova Planta, la festa començà a degradar-se. És per això que la recuperació de la Diada i de la festa de l'Estendard del 31-D com a símbol de la catalanitat de Mallorca ha esdevingut, des de 1986, un gran escenari per a les reivindicacions en favor de la unitat territorial dels Països Catalans, la independència i, sobretot, el dret d'autodeterminació. Tot començà quan el PSM, l'OCB, la Crida a la Solidaritat, el Bloc Nacionalista d'Estudiants i el Grup Blanquerna celebraren un acte al Teatre Municipal de Palma sota el lema «Sí a la llengua».

L'any següent, a banda de diversos actes d'aquestes entitats, es convocaren dues manifestacions, una de la Crida, l'MCI i la LCR, i l'altra del Moviment de Defensa de la Terra, que reuní unes 300 persones. Durant els anys següents, el PSM i la Crida a la Solidaritat mantindrien la tradició de fer actes per la festa de l'Estendard, i l'MDT aconseguí augmentar el nombre de manifestants sota lemes com «No som espanyols, independència». Però no fou fins al 90 que la mobilització assolí el miler de manifestants, convocats pel Comitè de Defensa de Macià Manera, el militant de Terra Lliure detingut el 1989.

De llavors ençà, les mobilitzacions s'organitzaren de manera unitària i cada any s'hi afegien entitats. Tanmateix, el nombre de participants es mantingué força intacte fins al 2000, quan dos milers de persones recorregueren els carrers de Ciutat sota el lema «De Salses a Guardamar, i de Fraga a Maó, construïm un poble lliure». El «Som un nació, tenim dret a decidir» d'enguany també té una història dins la Diada. El 1989, el PSM i la Crida feren actes per l'autodeterminació, just quan el Parlament del Principat aprovava una resolució reivindicant-la. Deu anys després, es recuperaria l'autodeterminació com a eix central de la Diada. El 2005 el lema seria «Sense autodeterminació no hi ha democràcia». I en la darrera edició: «Som una nació, Autodeterminació», gairebé el mateix lema que avui recorrerà Ciutat.

Diari de Balears (30-XII-07)


"'No volem ser una regió d'Espanya, no volem ser un país ocupat. Volem, volem, volem la independència, volem, volem, volem Països Catalans'”. (Els manifestants de dia 31-XII-2000)


Memòria històrica de la Diada de Mallorca i de la lluita per la independència dels Països Catalans

La manifestació independentista més gran de la història de Mallorca (I)



Miquel López Crespí (centre de la fotografia), sempre ha estat a l'avantguarda de la lluita per l'alliberament nacional i social dels Països Catalans. Manifestació per la independència dels Països Catalans a Palma (Mallorca).

Tots els diaris de Ciutat i de la resta dels Països Catalans, així com els mitjans informatius de l'esquerra nacionalista catalana, es feren ressò del gran èxit de la Diada nacionalista de dia 30. L'escriptor i periodista de Diari de Balears Sebastià Bennassar, en una excel·lent crònica publicada diumenge dia 31 de desembre del 2000, deixava constància de l'embranzida de l'independentisme illenc que, novament, qüestionava des de l'esquerra els estrets límits de l'actual Constitució (que no reconeix el dret a l'autodeterminació i prohibeix expressament la federació de comunitats autonòmes: un atac directe a la nostra nacionalitat). Sota un gran titular ("El nacionalisme illenc planta cara al mal temps per recordar el seu origen; més de dos mil persones es manifestaren i proclamaren el dret a l'autodeterminació") que reflectia a la perfecció l'estat d'ànim dels milers de nacionalistes d'esquerra i revolucionaris que sortirem al carrer dia trenta, en Sebastià escrivia: "'No volem ser una regió d'Espanya, no volem ser un país ocupat. Volem, volem, volem la independència, volem, solem, volem Països Catalans'. Aquesta proclama, una de les múltiples que es corejaren ahir horabaixa per part de més de dues mil persones, resumeix a la perfecció les aspiracions de tots els manifestants que, desafiant una temperatura glacial, la pluja i el fort vent, demostraren que el nacionalisme no s'oblida dels seus orígens com a poble.

'Els manifestants es concentraren a partir de les sis de l'horabaixa al passeig del Born, que progressivament es va omplir de quadribarrades i d'estelades".



L´escriptor Miquel López Crespí i el dirigent del PSM Pere Trias junts en la manifestació de la Diada d´enguany (2007).

Aproximadament era l'hora en la qual qui signa aquest article es trobava amb l'escriptor Jaume Santandreu, el diputat del PSM Cecili Buele, els sindicalistes Guillem Ramis (de Revolta) i Llorenç Buades (responsable d'Acció Sindical de la CGT) per a començar la manifestació. Posteriorment poguérem veure molts polítics d'esquerra i destacades personalitats de la cultura illenca. Podríem destacar la presència de Pere Sampol, vicepresident del Govern Balear; el director general de Cultura Pere Muñoz, i el de Política Lingüística, Joan Melià; els regidors de Cort Sebastià Serra i Gabriel Barceló; el director del Teatre Principal, Pere Noguera; Miquel Àngel Marc, del GOB; i l'activista Macià Manera. Hi havia igualment nombrosos "històrics" de la lluita antifeixista i anticapitalista a les Illes entre els quals podríem destacar els germans Antoni Pons (actual responsable de "Deixalles" i antic dirigent de l'OEC) i Antònia Pons (de Revolta i també exmilitant de l'OEC i del MCI).

L'amic Sebastià Bennasar continuava la seva crònica dient: "Després d'un entusiasta recorregut, els manifestants desenbocaren a la plaça de l'Olivar, on desafiaren el vent per proclamar 'Visca la terra lliure'. Tot seguit, Catalina Canyelles va procedir a la lectura del manifest unitari, en què recordà 'la memòria històrica és un tresor que ens permet conservar la pròpia identitat. L'entrada a ciutat de Mallorca de les tropes catalanes del rei Jaume I, el 31 de desembre de 1229, marca el nostre naixement com a país i la nostra vinculació a la resta dels Països Catalans, una nació ara esquarterada entre dos estats i diverses comunitats autònomes, però amb un clar sentit d'unitat i d'identitat'.

'El manifest atacà molt durament el fet que les institucions volen fer desaparèixer aquesta feta i la globalització a què ens veim sotmesos a nivell nacional. Les paraules de Catalina Canyelles varen ser molt aplaudides just abans que els xeremiers fessin el silenci amb les primeres notes de La Balanguera.

'Les estelades es varen moure amb força. No eren les úniques senyeres. Una bandera del Bloc Nacionalista Gallec, dues d'Occitània, i una de la Xunta Aragonesista acompanyaren les quatribarrades. Després les JERC entonaren Els Segadors. Tothom els seguí. Fou el final de la festa".

També el diari Última Hora destacà la gran participació de gent i la periodista Sebastiana Carbonell deia: "Entre los manifestantes destacó la presencia del vicepresidente del vicepresidente del Govern Balear, Pere Sampol, quien comentó que este año 'a pesar del mal tiempo, hemos conseguido la participación de más gente que nunca' recalcando que 'los que estamos aquí tenemos claro que somos un país, una nación, a pesar de no estar de moda'". L'article destacava la participació de milers de persones i continuava: "Jaume Santandreu, Miquel Àngel March, Pere Muñoz, Miquel López Crespí, Sebastià Serra, Cecili Buele, Macià Manera, Joan Antoni Salas, entre otros, también se sumaron al acto en el que participó un grupo de jóvenes occitanos y gallegos".

Potser seria important deixar constància que en la manifestació destacava el gran nombre de grups nacionalistes marxistes i d'esquerres, sempre a l'avantguarda del combat pel nostre deslliurament nacional i social. A les sis de l'horabaixa érem al costat dels combatius companys d'Alternativa per Mallorca, el PSM, l'Àrea de Joventut d'Esquerra Unida, el Comitè de Solidaritat amb Euskal Herria, Endavant-OSAN, Esquerra Republicana de Catalunya, PSAN, Joves d'Esquerra Nacionalista, Maulets, Revolta, STEI i Sa Sargantana, entre alguns altres.

Aquesta omnipresència d'una esquerra nacionalista majoritàriament anticapitalista i antiimperialista, de provada militància antiborbònica, és el fet més remarcable de la gran Diada Nacional del 30 de desembre. Una hipotètica dreta nacionalista (i l'extrema dreta, que de tot hi ha a la vinya del senyor) o no hi era lluitant pels nostres drets nacionals o si hi era (que ho dubt) devia anar pels racons, morta de por, atemorida davant l'esplendent exèrcit de puny tancats i les estelades. La bandera roja amb la imatge del Che segurament va fer fugir, tremolant de por, qualsevol reaccionari dretà infiltrat!

Els únics incidents remarcables varen ser els crits contra la bandera espanyola, que va ser acollida amb exclamacions de "Aquesta bandera és estrangera!". La presència d'aquests símbols (que a molts ens recorden que va ser la bandera borbònica la que guanyà la guerra a l'esquerra i acabà amb els estatuts d'autonomia republicans i va ser responsable d'un cruel conflicte amb més de mig milió de morts i prop de tres-cents mil afusellats pel feixisme) provocà que alguns independentistes llançassin ous a les autoritats que presidien l'ofrena floral al rei en Jaume.

Miquel López Crespí

Del llibre Literatura mallorquina i compromís polític: homenatge a Josep M. Llompart (Edicions Cort, Ciutat de Mallorca, 2003).

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí

Història alternativa de la transició (la restauració borbònica) (Web Ixent)

 
Powered by LifeType - Design by BalearWeb