Literatura catalana contemporània

Per la independència

Turmeda | 19 Març, 2008 16:41 | facebook.com

O'Flaherty és el típic autor autodidacte que per a provar de sobreviure ha de fer d'estibador, d'empleat, d'obrer, de drapaire, de miner... En la guerra civil de 1919-1921 lluita a les files dels Irish Republicans fins que és obligat a radicar-se a Anglaterra. Tota la seva obra narrativa va estretament lligada a la història i a la lluita per l'alliberament d'Irlanda. Entre aquestes obres cabdals del renaixement cultural irlandès, expressió de la generació que ha lluitat i lluita activament contra les conseqüències de la colonització britànica. (Miquel López Crespí)


Escriptors marginats pel poder



A mitjans dels anys seixanta ens demanàvem què fer per trobar notícia de Liam O'Flaherty. A poc a poc descobrim "un altre món" de la cultura irlandesa. Escriptors completament lligats a la lluita pel deslliurament nacional i social d'Irlanda. O'Flaherty és el típic autor autodidacte que per a provar de sobreviure ha de fer d'estibador, d'empleat, d'obrer, de drapaire, de miner... En la guerra civil de 1919-1921 lluita a les files dels Irish Republicans fins que és obligat a radicar-se a Anglaterra. Tota la seva obra narrativa va estretament lligada a la història i a la lluita per l'alliberament d'Irlanda. Entre aquestes obres cabdals del renaixement cultural irlandès, expressió de la generació que ha lluitat i lluita activament contra les conseqüències de la colonització britànica, podem destacar la novel·la Thy Neighbour's Wife (1924) i The Informer (El delator) (1925). Posteriorment publica Mr. Gilhooley (1926), The Assassin (1929), The House of Gold (1931), The Puritan (1933), The Martyr (1937) i Famine. També edita una col·lecció de contes amb el títol Short Stories of Liam O'Flaherty (1937), dos llibres autobiogràfics titulats respectivament Two Years(1930) i Shame the Devil (1934). La novel·la Insurrection és de l'any 1950.



Oscar Wilde

Com explica Jordi Arbonès en el pròleg a la novel·la de Liam O'Flaherty El Delator, el compromís de l'escriptor, com en el cas ben idèntic de Bredan Behan, porta l'autor que comentam als límits més extrems de la pobresa personal i de la marginalitat cultural. Sovint va ser Bernard Shaw qui encapçalà les campanyes de recollida de diners per a ajudar a sobreviure el combatiu intel·lectual irlandès. O'Flaherty publicà nombroses obres en vida, però normalment eren silenciades pel món cultural oficial del moment. Lluny de qualsevol moda literària, exclòs dels cercles de Dublín i de Londres on es "consagraven" els autors, anava fent la seva obra enmig de la indiferència general. Una obra, la d'aquest autor, que no agradava ni a les classes dominants angleses ni tampoc acaba de satisfer la burgesia irlandesa ni les classes mitjanes del país que, influïdes pel catolicisme militant que practiquen, no s'acabaven d'identificar amb la Irlanda popular descrita en les obres d'O'Flaherty. Com explica Jordi Arbonès: "Car O'Flaherty, per damunt o per davall de les lluites socials o patriòtiques, ha pretès d'oferir [amb El Delator] un aiguafort, amb un ambient sòrdid i miserable com a rerefons, en el qual els irlandesos apareixen despullats de tota qualitat idealitzada. Diríeu que en una època en què els separatistes havien aconseguit de crear el mite heroic d'Irlanda, O'Flaherty s'imposa el deure de desmitificar els irlandesos. Per a ell, Irlanda és 'les muntanyes i les extenses planes ondulants i els congosts rocosos i els rius calmosos' del sud, però també és el districte dels barris baixos de Dublín, amb els seus bordells, 'la brutícia, el crim, dones belles, idealismes brillants en cellers humits, sants famolencs a les mansardes, els exemples més esgarrifosos de la depravació i el vici, tot frec a frec, en aquell fètid pantà de la riba septentrional del Liffey'. I al costat dels irlandesos més respectables -obrers , comerciants- també hi viuen els més miserables -meuques, criminals, els marginats de la societat-. I amb els marginats es barregen els revolucionaris, marginats ells també per llur idealisme".

Una societat, la descrita per O'Flaherty, que no agrada ni al món cultural britànic amb tot el seu exèrcit de servils ni a les noves classes dirigents irlandeses, controlades pel poder quasi absolut del clergat catòlic.

A mitjans dels seixanta poguérem conèixer bona part de l'obra teatral de Sean O'Casey i de Brendan Behan mitjançant aquella revista imprescindible que va ser Primer Acto. El teatre català clàssic i d'avantguarda, les experimentacions revolucionàries que es feien a l'estat espanyol i la resta del món hi trobaven la notícia, l'anàlisi, l'edició de l'obra impossible de trobar en el món editorial "normal". Diem "normal" a la anormalitat feixista dels anys seixanta. El número 80 de Primer Acto (1966) publicava la traducció de Bedtime Story i el crític teatral Renzo Casali analitzava aquest muntatge, titulat, en la traducció espanyola Cuento para la hora de acostarse. Potser encara és per escriure la història de la relació del teatre irlandès de Behan i d'O'Casey amb la lluita del poble irlandès. Behan va militar activament en l'Exèrcit Republicà Irlandès, l'IRA, i va patir quatre anys de presó pel seu compromís directe amb la lluita armada. Sean O'Casey dedicà igualment bona part de la seva obra teatral a reflectir la lluita del seu poble. No fa gaire la col·lecció de teatre Skene on té un paper essencial Alfonso Sastre ha publicat dues obres bàsiques d'aquest autor irlandès. Les obres, Rosas rojas para mí i La sombra de un hombre armado hi són servides en versions del mateix Alfonso Sastre.

Però parlàvem de la revista Primer Acto i del paper de José Monleón, J. A. Ezcurra i Ricard Salvat en el coneixement del teatre nacional-popular irlandès i de l'avantguarda catalana, espanyola i mundial d'aquells anys. El número 81 de Primer Acto era dedicat enaprofundir l'obra de Brendan Behan amb estudis de José Monleón, "Brendan Behan y Joan Littlwood"; "Un teatro para el pueblo", de Joan Littelwood; "Continuación de la tradición dramática irlandesa: los Behan" de F. Lorda Alaiz i "En la muerte del escritor" de W. R. Rogers. Al costat de tots aquells treballs la revista publicava el text complet de El rehén.

Són precisament aquestes obres, El rehén de Behan, Rosas rojas para mí d'O'Casey i El delator de Liam O'Flaherty les que, conjuntament amb alguns poemes de Yeats o la famosa Balada de la presó de Reading d'Oscar Wilde, portam dins la maleta en les nostres visites a Irlanda a finals dels anys seixanta. Els tres autors, i més que res, les peces teatrals de Behan i O'Casey es poden inscriure, amb les seves especifitats particulars, en tota aquella embranzida del teatre polític i revolucionari que encapçalen Brecht i la línia d'"intervenció" que aleshores escrivia Peter Weiss.

Miquel López Crespí

Publicat en El Mundo-El Día de Baleares (6-XI-05)

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Unitat per les Illes, Pere Sampol i el Bloc per Mallorca

Turmeda | 19 Març, 2008 08:00 | facebook.com

El suport inicial al Bloc per Mallorca era perquè volíem –i volem!- la consolidació d´una força d´esquerra nacionalista de nou encuny, una organització que, superant els vicis del simple electoralisme, ens sigui útil en la tasca del nostre redraçament nacional i social, en el camí d’anar guanyant terreny al bipartidisme regnant. Fa anys ja es parlà de la creació d´una nova organització semblant al Bloc Nacionalista Gallec. (Miquel López Crespí)


El futur d´Unitat i del Bloc per Mallorca



Imagín que a partir d´aquest moment, passats els nervis de la campanya, serà el moment d´anar pensant quin serà el futur de les forces agrupades en la coalició Unitat per les Illes. Cal dir, i ho volem deixar ben escrit damunt el paper, que molts dels sectors que hem donat suport crític, primer a Progressistes, després al Bloc per Mallorca i ara mateix a la candidatura de Pere Sampol i Unitat per les Illes, volem una clarificació del futur polític. Crec que és prou comprensible que les persones que donam suport a aquestes coalicions electorals demanem una clarificació en vistes al proper futur. El suport inicial al Bloc per Mallorca era perquè volíem –i volem!- la consolidació d´una força d´esquerra nacionalista de nou encuny, una organització que, superant els vicis del simple electoralisme, ens sigui útil en la tasca del nostre redraçament nacional i social, en el camí d’anar guanyant terreny al bipartidisme regnant. Fa anys ja es parlà de la creació d´una nova organització semblant al Bloc Nacionalista Gallec. Seria qüestió d´esbrinar si el camí iniciat amb el Bloc per Mallorca és encara vàlid o ja no significa res. És molt diferent formar coalició amb el seguidors de Llamazares o amb els d´UM i Miquel Nadal. Són dues coses bastant antagòniques i males de casar. El problema va més enllà de la simple unitat dels partits existents. Què s´ha de fer amb les persones i moviments socials que volen donar suport, integrant-se, dins un tipus d´organització que serveixi de veritat per vèncer el bipartidisme, per a consolidar els sectors més dinàmics de la societat civil?



Pere Sampol

A hores d´ara són preguntes sense resposta. I no es pot esperat a les properes eleccions, als darrers mesos, per a començar a posar fil a l´agulla.

Ara, vists i comprovats els resultats electorals, del que es tracta és de trobar un sistema de coordinació entre les forces nacionalistes i progressistes, entre tots aquells partits i organitzacions que no depenen de Madrid, per a consolidar una veu independent davant els poders fàctics que de res ens serveixen per a avançar i progressar en el camí de l´autogovern i de la resolució dels nostres problemes.

Aquestes eleccions han demostrat una vegada més l´avenç i consolidació del bipartidisme PP-PSOE, la consolidació d´un model polític semblant al nord-americà, al britànic o l´alemany: els grans partits estatals que, amb molt poques variacions, governen per torn a les institucions. Per això es fa necessari, vist l´experiència primer del Bloc i ara d´Unitat, l´articulació d´un tipus d´organització, un autèntic Bloc nacionalista i sobiranista que continuï amb la tasca de portar endavant les reivindicacions històriques, nacionals i socials de la nació.

Es tracta de pensar de veritat el que volem per als propers anys. Nosaltres som de l´opinió que s´hauria d´anar acabant amb aquesta continuada improvisació de les forces nacionalistes i progressistes. Les coalicions futures haurien de ser ben diferents de les meres unions circumstancials que hem vist fins ara mateix. Tampoc no es poden fer canvis de cent vuitanta graus com hem vist quan s´ha passat d´anar amb un partit estatal –Izquierda Unida- a partits regionals de centre-dreta, cas d´UM.

El nostre poble necessita avançar en molts dels aspectes que posaren damunt la taula el Bloc per Mallorca i Unitat per les Illes, en moltes de les propostes que ha defensat i defensa Pere Sampol que, no ho oblidem, és senador per part del Bloc. La lluita per l´equiparació amb Canàries del plus d´insularitat per als funcionaris; la devolució del patrimoni històric de les Illes (Bous de Costitx, Armes del Rei En Jaume...); per un nou règim especial, amb mesures fiscals que eliminin els sobrecosts derivats del fet insular; per quotes més altes d´autogovern en el camí de la reconstrucció nacional; tot plegat obliga els polítics d´Unitat, els dirigents de totes les forces nacionalistes i progressistes a repensar el que s´ha fet fins ara mateix.

Miquel López Crespí

Publicat en El Mundo-El Día de Baleares (18-III-08)

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí

 
Powered by LifeType - Design by BalearWeb