Literatura catalana contemporània

Fanny Tur en el record: Eivissa 2001

Turmeda | 26 Setembre, 2008 06:14 | facebook.com

L’eivissenca Fanny Tur serà la nova directora adjunta de l’Institut Ramon Llull (IRL). Després de mesos de càbales a la fi avui es donarà a conèixer el nom de la persona que representarà les Illes Balears i Pitiüses a l’entitat, encarregada de promoure la llengua i la cultura catalana a l’exterior. (Francesc Marí)


Fanny Tur, nova directora adjunta del Ramon Llull


L’exconsellera insular d’Eivissa ocuparà el càrrec en representació de les Balears. El nom, que es farà públic avui, és a proposta del PSM, com marca el pacte de governabilitat


Francesca Marí


L’eivissenca Fanny Tur serà la nova directora adjunta de l’Institut Ramon Llull (IRL). Després de mesos de càbales a la fi avui es donarà a conèixer el nom de la persona que representarà les Illes Balears i Pitiüses a l’entitat, encarregada de promoure la llengua i la cultura catalana a l’exterior.Les dirigents del PSM, Nanda Ramon i Margalida Tous, seran les encarregades de fer públic el nom de la historiadora eivissenca que fou portaveu d’Eivissa pel canvi i, des del 1999 fins al 2004, ocupà la Conselleria insular de Cultura, Patrimoni i Medi Ambient del Consell de l’illa pitiüsa.

Just ara farà un any, en el marc de la Fira de Frankfurt, els dirigents nacionalistes donaren a conèixer el nom d’un altre eivissenc, Isidor Marí, com a candidat a representar les Illes Balears al Ramon Llull. Els tràmits per a l’entrada insular a la institució s’endarreriren i, després de mesos d’incerteses, el PSM ha optat per un altre eivissenc, també lligat a la història i la cultura del nostre poble.

En concret, Fanny Tur és la directora de l’Arxiu Històric Municipal d’Eivissa d’ençà de 1987. El 1999 deixà la feina per dedicar-se a la vida política, cosa que abandonà el 2004 després d’una dimissió molt comentada. De llavors ençà, torna a encapçalar l’arxiu de la pitiüsa major.


Anar per feina


Aquest nomenament es fa públic tres setmanes després que els presidents Francesc Antich i José Montilla signassin l’acord d’entrada de les Illes Balears al Consorci de l’Institut Ramon Lull. Així mateix, serà a partir de novembre quan la junta rectora del Consorci es posi a treballar amb normalitat. I, segons fonts properes a la institució, caldrà esperar fins al proper mes de gener per formalitzar el nom de Fanny Tur com a directora adjunta. Tot i així, abans cal fer passes intermèdies. El primer de tot serà la ratificació de l’acord signat per Antich i Montilla al Parlament balear i català. Després s’haurà de portar davant el Parlament espanyol. Així doncs, la inicitavia està encaminada i, a partir d’ara, també tindrà cara i ulls, almenys pel que fa a Balears.


D’eivissenc a pitiüsa


El mes d’octubre aquest diari anuncià el nom d’Isidor Marí com a candidat a ser el representant de les Illes Balears davant el Llull. El PSM, a qui segons l’acord de governabiltiat correspon el nomenament, confirmà aquesta premissa que ara, un any després, han baratat de nom.Ara bé, el canvi només ha estat només de sexe i de formació intel·lectual, ja que la procedència dels dos "candidats" són la mateixa: Eivissa.Les travesses de noms han estat llarges.

Ara, Isidor Marí continuarà amb la tasca a la UOC i la seva música, mentre que Fanny Tur haurà de deixar l’arxiu per encarar-se a un nou repte, encara enmig d’un procés de gestació.El dubte rau ara en quin serà l’espai físic des d’on treballaran Tur i els seus tècnics. Des de Palma o des d’Eivissa? La seu pot estar ubicada a qualsevol banda de l’Arxipèlag.

dBalears (25-IX-08)


Una de les primeres coses que fèiem en arribar era anar al Museu del Puig des Molins, perdre'ns enmig de l'art immens de la civilització púnica i romana... Més tard anàvem a la recerca de la casa on romangueren amagats Rafel Alberti i María Teresa León quan esclatà la sublevació feixista pel juliol del 36... (Miquel López Crespí)


Eivissa en el record: Pilar Costa, Fanny Tur i la poesia (Pàgines del meu dietari: abril de 2001)



Fanny Tur i l'escriptor Miquel López Crespí el dia de la presentació del poemari Rituals amb el qual l'autor de sa Pobla havia guanyat el Premi de Poesia Illa de Formentera 2001.


Aquests dies són ben especials. Ara mateix [2001] he acabat d'arribar d'Eivissa on, amb na Pilar Costa i la seva consellera de Cultura Fanny Tur (juntament amn el el professor Vicent Ferrer) hem presentat els poemaris Rituals i Agrupament de la peresa (de l'excellent poeta eivissenc Bartomeu Ribes). Inesperadament tornen estimades històries personals ocultes en els plecs de la memòria: la melangiosa presència d'Eivissa i Formentera regressa, potent, com una mar agitada per fortes onades de goig. De cop i volta, amb aquella trucada de la consellera de Cultura Fanny Tur comunicant-me que havia guanyat el I Premi de Poesia Illa de Formentera en homenatge a Marià Villángómez, els records s'han acaramullat dins del meu cervell. De tot això, d'aquesta esponerosa invasió del passat, en són els màxims culpables la Presidenta del Consell Insular d'Eivissa i Formentera Pilar Costa, en Joan Albert Ribas, na Montse (aquests dos darreres eficients tècnics i "agitadors" de la Conselleria de Cultura). I no volia oblidar-me de n'Andreu Coll, del poeta Jean Serra... Tots plegats han fet possible la realitat del premi literari en homenatge a Marià Villongómez, l'indiscutible patriarca de les nostres lletres tan admirat per tots nosaltres. En Joan Cerdà, director de la revista Quatre Illes i de l'Editorial Res Publica Edicions ha fet possible l'edició dels llibres. A conseqüència de tot això en tornaven a la memòria molts esdeveniments dels passat: la presència sempre patent de Marià Villangómez en totes les nostres inicials provatures literàries dels seixanta i setanta; els viatges en temps de la clandestinitat quan fugíem per uns dies de la trista grisor ciutadana. Aleshores ens perdíem per les platges de Formentera -eren els anys dels hippis, de la brutal repressió contra els "barbuts de cabells llargs" i el "nudisme"- tot imaginant la possible existència d'un món més humà i llibertari. Era el temps d'arribar al port d'Eivissa amb aquells atrotinats vaixells antics de la Transmediterrània. Record ara mateix el "Ciutat de Mallorca" que posteriorment seria substituït pel "Ciudad de Tenerife" i unitats semblants, ja molt més grans i còmodes.

Una de les primeres coses que fèiem en arribar era anar al Museu del Puig des Molins, perdre'ns enmig de l'art immens de la civilització púnica i romana... Més tard anàvem a la recerca de la casa on romangueren amagats Rafel Alberti i María Teresa León quan esclatà la sublevació feixista pel juliol del 36...

Record que una de les primeres guies que vaig llegir referents a Eivissa va ser aquella tan famosa de Josep Pla editada per "Destino" en el febrer de l'any 1950. Per cert que aquest llibre em va desaparèixer, com a tants d'altres, en temps de la transició quan la nostra biblioteca particular era sovint "nacionalitzada" per companys sense gaire manies. Aquests companys mai no se'n recordaven de tornar volums que per a nosaltres eren molt apreciats. Doncs, be: com dèiem, Josep Pla, el famós escriptor -tan franquista ell, tan reaccionari però alhora tan bon prosista- explicava en la guia que comentam el seu viatge a les Illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) a finals dels quaranta. Aquesta guia portava per títol Guia de Mallorca, Menorca e Ibiza i posteriorment em faig poder fer amb l'edició del 1970, també de "Destino", crec que al cap de poc que sortís.

Josep Pla es dolia, parlant de la civilització púnica, dels robatoris i destruccions fetes pels àrabs (i altres pobles entre els quals podríem parlar també dels cristians) que, a la recerca de joies i objectes de valor, feren malbé les tombes dels antics pobladors de l'illa germana.

He obert l'original del poemari [Rituals] que hem presentat amb na Pilar Costa, na Fanny Tur, en Bartomeu Ribes... i de sobte he ensopegat amb un poema començat a perfilar l'any 1972 a un baret de Sant Carles. En el fons no podem defugir el ressò de la vida que hem viscut, els ecos provinents dels esdeveniments que més ens han sobtat. Rellegesc aquesta pàgina i, com un sobtat llampec, em torna a la memòria el blau-verd de la mar eivissenca en aquells anys juvenils:

I si hi mires / dins del blau de la mar, / hi pots veure les pedres del fons, / petxines, / exèrcits de peixos, / talment un planeta gran, / inabastable com la mateixa terra. / Reialme perfecte del silenci / on moltes nits de lluna plena / ens hi submergíem en haver llegit / Durrell, els antics poetes grecs. / Contemplant la posta de sol, / sempre nova, / rutilant, / ens enfonsàvem en la darrera tebior / de l'horabaixa per art de màgia i encantament. / Malefici dels dies finals. / Esdeveníem, per uns moments, / antics guerrers de periclitades batalles. / Ens perdíem dins les ones / per tornar a ressorgir de nou a la vida, / nus, / xops d'estrelles.

Eivissa i Formentera en els anys setanta! Quina flamarada vital tornant a la memòria!

Miquel López Crespí

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb