Literatura catalana contemporània

Miquel de Palol s’endú el premi Mallorca de narrativa, valorat en 70.000 euros. Gemma Pasqual i Bernat Nadal s’emportaren el de novel·la juvenil i poesia, respectivament, mentre que Joan Carles Bellviure i Josep Maria Miró compartiren, ex aequo, els premis de textos dramàtics 2008

Turmeda | 14 Octubre, 2008 11:44 | facebook.com

Mots també reivindicatius, com els de Joan Carles Bellviure, que donà les gràcies "per aquest premi minoritari, en una llengua minoritària i en un país que no deixen existir"; i els de Gemma Pasqual, que dedicà el guardó a tots els que, "malgrat el PP i malgrat la pluja", sortiren pels carrers de València el passat 9 d’octubre per reivindicar la unitat dels Països Catalans. (Núria Martí)


Nit literària al teatre Principal


Miquel de Palol s’endú el premi Mallorca de narrativa, valorat en 70.000 euros. Gemma Pasqual i Bernat Nadal s’emportaren el de novel·la juvenil i poesia, respectivament, mentre que Joan Carles Bellviure i Josep Maria Miró compartiren, ex aequo, els premis de textos dramàtics 2008


Per Núria Martí


No podia ser que en un any en què els premis Mallorca de creació literària anaven dedicats a les lletres femenines, no gaudíssim de l’alegria que sentí la primera dona guanyadora d’un dels seus guardons. I així va ser. La valenciana Gemma Pasqual fou la primera dona que pujà a l’escenari a recollir un dels guardons que, des de fa ja quatre anys, atorga el Consell de Mallorca. Ho féu, precisament, en la nova modalitat de literatura juvenil i rebé un premi valorat en 10.000 euros per la seva obra E=mc2.

Tampoc no podia ser que, en quatre anys de premis, no hagués anat a parar encara cap guardó en mans d’un mallorquí. El manacorí Bernat Nadal, amb el seu poemari Oratori d’atricions, trencà el malefici i donà finalment un Mallorca per a les lletres de la nostra illa.

El premi gros, però, el Mallorca de narrativa (valorat en 70.000 euros i sent així el segon més ben dotat de les lletres catalanes), volà cap al Principat de la mà de Miquel de Palol per L’illa dels morts.

Tanmateix, no s’acabaren aquí els premis perquè, com ja passà l’any passat, el teatre Principal aprofità per repartir els seus premis en textos dramàtics 2008. Foren dos, ex aequo, els afortunats de pujar a l’escenari a recollir-los: Joan Carles Bellviure i Josep_Maria Miró.

Paraules manllevades


Un darrere l’altre, els diferents premiats anaren pujant a recollir l’estatueta de Toni Ferragut a l’escenari del teatre Principal, en una gala marcada pels homenatges i les paraules manllevades. Paraules com les de Maria Antònia Salvà, que sortiren de la boca de Maria Antònia Oliver i d’Antònia Vicens en un interessant documental sobre la dona i la literatura i que serví per obrir l’acte, dedicat en bona part a la dona. Paraules de Miquel Àngel Riera i Najat El Hachmi, que parafrasejà el discurs de la consellera de Cultura, Joana Lluïsa Mascaró, en què feia un clar brindis cap a la unitat de la llengua i la cultura catalanes, "des del naixement de La Bressola a Perpinyà, fins als versos de Vicent Andrés Estallés al País Valencià". Paraules també de Blai Bonet, Rosselló-Pòrcel i Joan Alcover que Pep Tosar recità acompanyat de la dolça veu de Maria Lerrea i, en definitiva, paraules que omplen i ompliran pàgines i més pàgines dels presents i futurs premis Mallorca.

Mots també reivindicatius, com els de Joan Carles Bellviure, que donà les gràcies "per aquest premi minoritari, en una llengua minoritària i en un país que no deixen existir"; i els de Gemma Pasqual, que dedicà el guardó a tots els que, "malgrat el PP i malgrat la pluja", sortiren pels carrers de València el passat 9 d’octubre per reivindicar la unitat dels Països Catalans.

dBalears (14-X-08)


Enguany s’han presentat als Premis Mallorca un total de 20 obres de narrativa, 37 de poesia i 10 de narrativa juvenil. Els guanyadors es donaran a conèixer el mateix dilluns, dia 13 d’octubre, després de la deliberació del jurat, que està format en la modalitat de narrativa per Joan Mas i Vives, que l’ha presidit, Pilar Arnau, Mercè Ibarz, Miquel López Crespí i Josep Piera; el de poesia Miquel Bezares, que l’ha presidit, Josep Lluís Aguiló, Maria Fullana, Marta Pessarrodona i Antoni Vidal Ferrando, i el de narrativa juvenil Catalina Valriu, que n’ha estat la presidenta, Elisabet Abeyà, Iolanda Bonet, Manel Joan i Arinyó i Emili Teixidor. Quant al Premi Teatre Principal de Text Dramàtics 2008, s’hi ha presentat un total de 28 obres i el jurat ha estat conformat per Caterina Alorda, Francesc M. Rotger, Mateu Grau, Joseph R. Cerdà i Joan Arrom.


Lliurament dels Premis Mallorca de creació literària 2008


La vicepresidenta i la consellera de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca, Joana Lluïsa Mascaró, amb la directora insular de Política Lingüística, Rosa Barceló, i el director gerent de la Fundació Teatre Principal, Joan Arrom ha presentat avui dematí l’acte de lliurament dels Premis Mallorca de Creació Literària 2008 i el Premi Teatre Principal de Texts Dramàtics, que tindrà lloc dilluns, dia 13 d’octubre, a les 20.30 h, al Teatre Principal.


En aquesta quarta edició dels Premis Mallorca de Creació Literària, s’hi ha incorporat una nova modalitat, la de narrativa juvenil, ja que després de la consolidació d’aquests guardons literaris en les categories de narrativa i poesia, el Consell de Mallorca ha volgut continuar apostant pel foment de la producció literària, en aquest cas, destinada a un públic d’entre 12 i 16 anys.

Enguany s’han presentat als Premis Mallorca un total de 20 obres de narrativa, 37 de poesia i 10 de narrativa juvenil. Els guanyadors es donaran a conèixer el mateix dilluns, dia 13 d’octubre, després de la deliberació del jurat, que està format en la modalitat de narrativa per Joan Mas i Vives, que l’ha presidit, Pilar Arnau, Mercè Ibarz, Miquel López Crespí i Josep Piera; el de poesia Miquel Bezares, que l’ha presidit, Josep Lluís Aguiló, Maria Fullana, Marta Pessarrodona i Antoni Vidal Ferrando, i el de narrativa juvenil Catalina Valriu, que n’ha estat la presidenta, Elisabet Abeyà, Iolanda Bonet, Manel Joan i Arinyó i Emili Teixidor. Quant al Premi Teatre Principal de Text Dramàtics 2008, s’hi ha presentat un total de 28 obres i el jurat ha estat conformat per Caterina Alorda, Francesc M. Rotger, Mateu Grau, Joseph R. Cerdà i Joan Arrom.

Durant aquesta quarta cerimònia de lliurament dels Premis Mallorca de Creació Literària, seguint amb el projecte iniciat pel Departament de Cultura i Patrimoni «Mallorca, terra de literatura» es retrà homenatge als escriptors i les escriptores que han deixat una important petjada en la literatura catalana del final del segle XIX i principi del XX.

Les vertaderes protagonistes de l’acte dels Premis Mallorca, però, seran les dones, les creadores de literatura que en moltes ocasions hagueren d’amagar-se rere pseudònims per fer realitat el somni de tot escriptor, que és veure la seva obra publicada. Aquest tribut vindrà de la mà de l’audiovisual Dona i literatura, del qual són protagonistes des de Maria Antònia Salvà a Mercè Rodoreda o Maria Mayol i Maria Mercè Marçal, per citar les més properes, però també d’altres com Virginia Wolff o Doris Lessing.

A més, aquesta gran festa de la literatura i les paraules que són els Premis Mallorca dedicaran un espai al teatre i, en concret, al teatre combinat amb la música. Serà de mà de l’actor i director Pep Tosar, el qual, acompanyat de Maria Lorea, interpretarà Costa i Llobera, Blai Bonet i Joan Alcover, entre d’altres.

Web Tribuna Mallorca

La campanya del PP contra els escriptors catalans que anaren a la Fira de Frankfurt

Turmeda | 14 Octubre, 2008 09:18 | facebook.com

Sirera anuncia el boicot del PP a la Fira de Frankfurt.


"ÉS UNA MOSTRA DE SECTARISME"



El president del PP, Daniel Sirera, ha anunciat que el seu grup parlamentari "no acompanyarà la delegació oficial de la Generalitat ni del Parlament" a la Fira de Frankfurt perquè considera que "és una altra mostra de sectarisme". El líder dels populars catalans ha assegurat que "l'espectacle que hem viscut amb el tema de la fira de Frankfurt ha estat especialment lamentable", ja que "el principals autors catalans en vendes com Ruiz Zafón o Falcones no hi seran perquè escriuen en castellà". En aquest sentit, ha dit que aquesta fira "no serà un fidel mirall de la realitat cultural catalana" perquè "si no hi és la cultura catalana escrita en castellà estarem enganyant a tots els visitants".

Web E-Notícies


Defensa de la cultura catalana. Declaracions d´escriptors de les Illes que participen a la Fira de Frankfurt: Carme Riera, Guillem Frontera, Miquel López Crespí, Antoni Vidal Ferrando...


Vidal Ferrando: “Crec que la Fira és una gran festa de la cultura en general”.


Per Laura Acedo



Antoni Vidal Ferrando

Pel que fa a la presència d´Antoni Vidal Ferrando al que descriu com “una festa de la cultura”, l´escriptor fa referència a la importància de la participació de la llengua i la literatura catalanes a l´esdeveniment. “És important que algú ens convidi en aquest tipus d´actes en algun moment, perquè la nostra cultura sigui la protagonista fora del país”.

L´escriptor esmenta, en referència a la seva participació, individualment parlant, que “la qüestió personal queda en aquesta fira un a mica en segon terme”. D´altra banda, afirma que està “convençut que la meva obra no és a Frankfurt on esdevindrà més important del que ara pot ser”.

Quant a l´assistència del grup dels 130 escriptors en llengua catalana, considera que el viatge i l´estada a Frankfurt “serà una oportunitat per reunir-nos un gran grup d´amics i compartir amb ells la possibilitat de conèixer la fira i la ciutat. “Personalment, hi aportaré tot el que pugui per aconseguir donar a conèixer-nos aprofitant el protagonisme d´enguany de la llengua catalana”, apunta el mallorquí.

Frankfurt pot resultar un bon aparador de la llengua i la cultura catalanes.

Diari de Balears (28-IX-07)


López Crespí: “No ha de ser una cita que creï competència entre els escriptors”.


Per Laura Acedo


Miquel López Crespí forma part dels cent trenta escriptors en llengua catalana que participen a la Fira de Frankfurt, “una fira que sens dubte és una finestra al món literari, que permetrà donar a conèixer la nostra llengua i cultura, sempre entesa d´una manera global”.

Un dels fets que destaca de fira és “que en aquest cas no s´ha centralitzat l´elecció dels representants, s´ha donat importància a la participació de membres de la Catalunya Central, les Balears, Catalunya Nord, el País Valencià, etc”.

Malgrat tot, l´escriptor vol que quedi força clar el seu suport a tots aquells escriptors que no han estat seleccionats per poder assistir a la fita literària, doncs “la feina que hem de fer els escriptors que anem a Frankfurt és en representació de tots aquells que escrivim en català, no és tracta d´una presència personalitzada per anar a publicitar els nostres llibres sinó quelcom global a favor de la nostra llengua i cultura”.

La de Frankfurt ha de ser “una cita que no creï competència entre els escriptors, ans al contrari, ha de fomentar els llaços, la col·laboració i el treball conjunt a favor del desenvolupament de la nostra llengua i cultura”, sentencià.

Diari de Balears (26-IX-07)


Carme Riera: “És una oportunitat per difondre el català arreu del món”.


Per Laura Acedo


L´escriptora mallorquina forma part d´aquest grup d´autors literaris en llengua catalana que defensaran l´any català a la Fira de Frankfurt. El seu és, sens dubte, un dels noms que integren la llista dels assistents des del primer moment.

Quant a l´esdeveniment, Carme Riera el defineix com “un enorme aparador de novetats i de compra i venda de drets” que espera “que serveixi per difondre arreu d´Europa i del món una llengua i una literatura com la catalana” amb una història i una realitat excel·lent, quantitativa i qualitativament parlant.

L´escriptora té “obra traduïda a l´alemany però a causa que es tracta d´una de les fires més importants del món en el seu sector, esper que representants d´altres idiomes es puguin interessar per les meves obres”, afirmà.

Així mateix, l´escriptora mallorquina considera molt important que es potenciïn les anomenades llengües sense estat, com és el cas de la llengua catalana, i en concret aquesta “Fira de Frankfurt representa una bona oportunitat per mostrar-se a l´immens públic que s´hi congrega”, destacà Riera.

Diari de Balears (29-IX-07)


Guillem Frontera: “Un excel·lent mostrador de la cultura catalana”.



Frankfurt

Per M. M. Rayó


Guillem Frontera està “molt agraït” que l´Institut Ramon Llull i l´Institut d´Estudis Baleàrics “hagin tingut l´amabilitat de convidar-me a la Fira de Frankfurt”. L´escriptor assegura que assisteix a la trobada amb molt de gust i que, malgrat que “no esper res a nivell personal”, desitja “que Frankfurt es converteixi en un excel·lent mostrador per a la cultura catalana”.

L´escriptor mallorquí, nascut a Ariany i amb obres traduïdes al castellà, a l´italià i al francès, creu que la fira servirà per evidenciar que “som una cultura amb una llengua pròpia i que el que volem”, afegeix, “és que aquesta llengua es pugui desenvolupar amb tota normalitat”. Per Guillem Frontera, el fet que una llengua no pugui desenvolupar-se amb normalitat implica “o bé que s´acabi extingint i diluint-se o bé que s´hagi de treballar fins a aconseguir aquesta normalitat·.

L´escriptor afirma que és difícil valorar la Fira de Frankfurt abans que es dugui a terme, però insisteix en el fet que no es tracta tant de la promoció cultural com de “promoure la nostra llengua i la nostra cultura”.

Diari de Balears (25-IX-07)


Llorenç Villalonga, Antoni Vidal Ferrando, Miquel López Crespí, Guillem Frontera, Baltasar Porcel, Carme Riera, Miquel Àngel Riera, Gabriel Janer Manila, Maria de la Pau Janer, Maria Antònia Oliver, Carme Riera...


Llista de traduccions d´escriptors de les Illes que es presentaran a la Fira de Frankfurt


Traduccions fetes a iniciativa de Gabriel Janer Manila i de l´Institut d´Estudis Baleàrics (IEB)


A la Fira del Llibre de Frankfurt es presentaran obres de: Carme Riera, Baltasar Porcel, Antoni Vidal Ferrando, Miquel López Crespí, Llorenç Villalonga, Gabriel Janer Manila, Antoni Serra, Antònia Vicens, Guillem Frontera, Maria Antònia Oliver, Maria de la Pau Janer, Maria Rosa Planas, Jaume Pomar, Gabriel Florit, Ponç Pons, Tomeu Fiol, Maria Antònia Salvà, Damià Huguet, Miquel Ferrà Martorell, Miquel Mas Ferrà...


Alemany

L´avinguda de la fosca, d´Antoni Serra; Les llunes i els calàpets, d´Antoni Vidal Ferrando; Terra seca, d´Antònia Vicens; Difunts sota els ametllers en flor, de Baltasar Porcel; Els jardins incendiats, de Gabriel Janer Manila; Un cor massa madur, de Guillem Frontera; Joana E. de Maria Antònia Oliver; Orient, Occident, de Maria de la Pau Janer; Fins el cel, de Pau Faner; La ciutat dels espies indefensos, de Rosa Maria Planas.


Castellà


Poesia:

Història personal. Calambur, 2005. Jaume Pomar; El jardín de las delicias. Calambur, 2005. Antoni Vidal Ferrando; Barlovento. Calambur, 2006. Gabriel Florit; Llamas escritas, Calambur, 2006. Ponç Pons; El mecanismo del tiempo. Calambur, 2007. Miquel López Crespí; Todo es fragmento, nada es enteramente. Calambur, 2007. Tomeu Fiol; Poemas. Calambur, 2007. Maria Antònia Salvà; Antología. Damià Huguet; Los perfiles de la Odisea. (Antología de la poesía joven en las Islas Baleares). Autors: Margalida Pons, Josep Lluís Aguiló, Gabriel de la S.T. Sampol, Miquel Bezares, Àlex Volney, Albert Herranz Hammer, Antònia Arbona, Òscar Aguilera i Mestre, Pere Joan Martorell, Sebastià Alzamora, Manel Marí, Pere Suau Palou, Andreu Gomila, Antoni Ribas Tur, Pere Antoni Pons, Sebastià Sansó.


Narrativa:

Las lunas y los sapos. Calambur, 2007. Antoni Vidal Ferrando; 39º a la sombra. Calambur, 2007. Antònia Vicens; Los días inmortales. Baltasar Porcel; La avenida de las sombras. Antoni Serra; Viejo corazón. Guillem Frontera; Un día u otro acabaré de legionario. Jaume Pomar; El canto del vuelo Z-506. Miquel Ferrà Martorell; La rosa de invierno. Miquel Mas Ferrà; Arena en los zapatos. Joan Pons; Antología de cuentos de las Islas Baleares. Diversos autores; Bearn o la sala de las muñecas. Llorenç Villalonga.


Francès:

Carrer Argenteria. Antoni Serra; La vida, tan obscura. Gabriel Janer Manila.


Romanès:

Illa Flaubert. Miquel Àngel Riera; Cavalls cap a la fosca. Baltasar Porcel.


Italià:

Paradís d´orquídies. Gabriel Janer Manila; El cor del senglar. Baltasar Porcel; Una primavera per a Domenico Guarini. Carme Riera.


 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb