Turmeda | 15 Març, 2009 11:37 |
(2 vídeos) L’amic, l’inoblidable cantautor compromès Quintin Cabrera va morir fa uns dies a Majadahonda (Madrid), com conseqüència de les complicacions derivades d’un trasplantament de pulmó. Quintin Cabrera va ser un home molt lligat a l’esquerra revolucionària de les Illes i vengué sovint a Mallorca per donar suport als republicans i antifeixistes illencs. El seu ajut solidari, els recitals, els converses que tenguérem a mitjans dels anys setanta ajudaren a consolidar i ampliar el moviment de resistència contra la dictadura, a ampliar el teixit associatiu de les Illes, fer més forts els partits comunistes tipus OEC (Organització d’Esquerra Comunista) i el moviment anticapitalista d’aleshores. (Miquel López Crespí)
Homenatge a Quintin Cabrera
L’amic, l’inoblidable cantautor compromès Quintin Cabrera va morir fa uns dies a Majadahonda (Madrid), com conseqüència de les complicacions derivades d’un trasplantament de pulmó. Quintin Cabrera va ser un home molt lligat a l’esquerra revolucionària de les Illes i vengué sovint a Mallorca per donar suport als republicans i antifeixistes illencs. El seu ajut solidari, els recitals, els converses que tenguérem a mitjans dels anys setanta ajudaren a consolidar i ampliar el moviment de resistència contra la dictadura, a ampliar el teixit associatiu de les Illes, fer més forts els partits comunistes tipus OEC (Organització d’Esquerra Comunista) i el moviment anticapitalista d’aleshores. Amb el meu atrotinat Simca 1000 els vaig acompanyar pels pobles de Mallorca. Quan venia a Palma romania a casa meva, en el carrer d’Antoni Marquès Marquès. Junts férem “guàrdia” al costat del seu equip musical perquè, després dels concerts, els grups feixistes no fessin malbé el seu material de feina, els instruments amb els quals provava de guanyar-se la vida –guitarra, altaveus, amplificadors... --- i, que com un arma de combat, servien igualment per a consolidar la consciència revolucionària dels seus oients, de tots aquells i aquelles que hem estat fervents seguidors de la seva trajectòria exemplar. Per a tots els antifeixistes i anticapitalistes de les Illes ha estat un honor gaudir del seu art, poder sentit, ben a prop, intensa, la seva amistat càlida, encesa, combativa. El seu exemple de compromís permanent amb la causa del poble treballador i el moviment antifeixista ens ha servit per a no defallir mai en aquesta època de desconcert, menfotisme i cinisme. Vagin, doncs, aquestes línies en homenatge fervent a l’amic i company de lluita per un món més just i solidari. (Miquel López Crespí)
La cançó militant perd l’uruguaià Quintín Cabrera
L’autor de ‘Señor presidente’ mor a Majadahonda als 64 anys
JORDI BIANCIOTTO BARCELONA
Quintín Cabrera va ser un cantautor compromès en tres fronts: la militància política, la cultura popular i la poesia. Establert a Barcelona als 70, aquest trobador uruguaià, autor de la incisiva cançó Señor presidente, va ser una de les veus de l’exili llatinoamericà que va aixecar ponts entre els dos costats de l’Atlàntic. Dijous va morir a Majadahonda (Madrid), als 64 anys, com a conseqüència de complicacions derivades d’un trasplantament de pulmó a què es va sotmetre
al gener. Cabrera, nascut a Montevideo el 25 d’abril de 1944, va participar, el 1967, a l’Encuentro Internacional de la Canción Protesta, que va tenir lloc a Varadero (Cuba) i que va inspirar la creació de la Nueva Trova Cubana. Allà va coincidir no només amb els emergents cantautors de l’illa, sinó també amb el compatriota Daniel Viglietti i amb Raimon. Després d’escoltar-li cantar El fantasma, dedicada a Che Guevara, Fidel Castro va dir: «Això que canta aquest noi és més directe i eficaç que un míting».
CATALÀ D’ADOPCIÓ / El 1968 es va instal·lar a Suècia, però les dificultats per renovar el permís de treball el van portar a buscar un nou destí, Barcelona. Aquí va prendre partit en l’activitat clandestina, va estudiar Periodisme i, el 1975, va publicar el primer àlbum, Yo nací en Montevideo, que incloïa Señor presidente. Es va instal·lar a la Floresta, va batejar un dels seus fills amb el nom de Ferran i va gravar diverses cançons en català, com Senzillament, Aquí una nit i Amor que tens ma vida. A finals dels 70 se’n va anar a Madrid, on es va quedar. Va treballar amb Luis Pastor, Labordeta i Pablo Guerrero, cultivant el folklore uruguaià (la milonga) i un lirisme que fonia compromís polític i sentimentalitat. El 2000 va actuar a les Cotxeres de Sants, a Barnasants. La seva última obra, Naufragios y palimpsestos, va arribar l’any passat, paral·lelament a la seva participació en la col·lecció de discos El canto emigrado de América Latina. No va aparcar mai el seu esperit crític: els cantautors actuals li semblaven aburgesats i li inspirava més simpatia el rock urbà.
Web El Periódico
Homenatge a Quintin Cabrera
Blog Muscat – Vila Web
Ahir al vespre em van assabentar de la mort de Quintín Cabrera. Per molts era un desconegut però per molts altres era un referent. Un referent com a persona i com a artista. Militant d'esquerres, comunista i republicà, va ser fidel a les seves idees i va intentar sempre obrar en conseqüència.
El 1968 va establir-se a Catalunya i al cap de poc ja parlava un català més que correcte. Present sempre en tots els concerts solidaris en que se li demanava la seva presència i sempre disposat a ajudar. Però les coses no li van anar del tot bé i el 1991 se'n va anar a viure a Madrid. Segurament, el seu país d'adopció, Catalunya, no va saber correspondre l'amor que ell havia posat.
S'ha mort Quintín Cabrera i ja sabem que en aquest país i ha morts de primera i morts de segona. Cabrera és d'aquests darrers. Cap titular als TN, cap especial per la ràdio, cap pàgina de diari dedicada. Res. O ben poc. El mateix que va passar amb Maria Laffitte i tres quarts del mateix del que va passar fa ben poc amb Ermengol Passola. Repercussió de segona per a persones de primera. Cadascún dels casos és ben diferent però amb tots s'ha resultat injust. L'Ajuntament de Barcelona, que ja va anunciar un espai públic dedicat a Pepe Rubianes poc després de la seva mort, faria bé en dedicar un espai a Ermengol Passola. I l'Ajuntament de Sant Cugat, podria fer-ho amb Quintín Cabrera.
Els anys setanta van ser durs per als catalans i per als uruguaians. Cabrera, aleshores un català més, sentia un doble dolor i l'escopia en forma de cançó, o sigui de poesia:
No solament compartim la taula
i el llit,
compartim les paraules,
totes les malediccions serrant les dents,
els fills,
les lletres cada mes,
el lloguer de la casa
i aquest dolor immens
de tenir dues pàtries
igualment trepitjades.
["Solament" del disc Yo nací en Montevieo (1975)]
Jo el vaig tractar poc. Un parell o tres vegades cara a cara i unes quantes més per telèfon. Atent, amable i en tot el gran sentit de les paraules bona persona. No era obligatori comulgar amb la totalitat de les seves idees polítiques per sentir la gran tendresa que traspuava, per emocionar-se amb la sensibilitat de les seves lletres. Cabrera mereixia més sort i més reconeixement, però mai no es va queixar ni es va cansar de lluitar. Des que no hi és –igual que des que no hi és Pepe Rubianes– el món és una mica més lleig.
Blog Muscat – Vila Web
Turmeda | 15 Març, 2009 07:25 |
L'autor és ben conscient que aquell món d'il·lusions i sensacions, l'ample univers de la joventut, ha desaparegut, esmicolat per l'embranzida de les estacions. Però el record és una forma de servar el més preuat per al poeta: la primera besada, el batec del cor quan travessaves per primera volta la frontera, els sentiments que poblaven de somnis i juraments per acomplir quan eres davant el mur dels afusellats... (Miquel López Crespí)
Les ciutats imaginades: Josep M. Llompart en el record
Mallorca 2006. El mestratge intel·ligent de Josep M. Llompart fa temps que desaparegué d'aquestes contrades. Un personal gens subtil i sovint d'un provat sectarisme prova de substituir-lo. Malauradament aquell home, la seva manera d'entendre la necessària construcció dels nostres fonaments culturals, no ha trobat substitut. És un petit exemple del que enyoram, dels buits que sentim dins nostre, de la nostàlgia que a vegades plana damunt el nostre esperit. No és estrany que pugnem amb totes les nostres forces per a deixar constància dels instants de plenitud que hem viscut en l'adolescència i joventut. Si abans ho hem fet en escrits en forma d'assaig o de memòries, també hem volgut conrear la forma poètica, la més apropiada per a deixar constància de la nostàlgia, els sentiments més profunds. Quina força evocadora la del verb ben trobat, la de la metàfora ben cisellada, la del vers amb les paraules justes i mesurades per a parlar de l'amor, de la vida que va passant, el paisatge, la lluita dels homes, l'esperança en un món més just i solidari! Això és el que ens seduïa i ens sedueix en el moment de posar-nos a la tasca de recuperar les efímeres, però sòlides emocions del passat.
A mesura que els anys han anat avançant, i pens que ho podem constatar en cada un dels poemes que formen Les ciutats imaginades, s'han fet més reals i presents els moments d'intensa felicitat o de dolor que hem viscut. Nostàlgia per un món que s'esvaneix juntament amb nosaltres. Seguretat que potser no quedarà res de les il·lusions que alletaren els anys d'empenta, de feina i de revolta de padrins i pares, si no en deixam constància. Així d'injust i d'inclement és el temps amb els nostres instants evanescents de gaudi i esperança. En el primer poema, en els tres versos inicials que obren el poemari, en un poema titulat "Roma", ja es veu ben clarament quina és la intenció de l'autor i com s'evidencia de bon principi aquest desig ferotge de recuperar els instants feliços. Hores que mai més no tornaran per molt que ho provem amb el nostre dèbil exèrcit de metàfores, de treballades paraules i recerques nocturnes pels diccionaris i els més fondos replecs de la memòria. Presència d'un llunyà i oblidat amor juvenil pels carrers empedrats de Roma, primeres besades al costat de les runes del Panteó mentre un grapat d'al·lots que surten d'escola, encuriosits, ens volten ballant i fent-nos jutipiris. El poema comença així: "Marxar vora teu novament, / sentint dins les venes com bateguen / altíssims reductes de tendresa inexplorada. / Palpar, / amb gest molt lent, / les pedres antigues del Panteó, / venerables. /".
La intenció de l'autor s'especifica igualment en el poema "La neu del Taiget al sol ixent", quan llegim: "S'ha fet de nit. / Fer arqueologia amb els records? / ¿Provar de retrobar les emocions del moment, / les cisellades paraules que pronunciàrem, / cada un dels gests / que s'atansaven apassionadament al voltant dels nostres cossos?". Més que "fer arqueologia amb els records", l'afirmació del segon vers del poema, el que el poeta pretén, sabent com s'esmuny la vida a cada moment que passa, és anar a la recerca de les emocions autèntiques, les "cisellades paraules que pronunciàrem" i, sobretot, tenir ben presents en la memòria "cada un dels gests que s'atansaven apassionadament al voltant dels nostres cossos".
L'autor és ben conscient que aquell món d'il·lusions i sensacions, l'ample univers de la joventut, ha desaparegut, esmicolat per l'embranzida de les estacions. Però el record és una forma de servar el més preuat per al poeta: la primera besada, el batec del cor quan travessaves per primera volta la frontera, els sentiments que poblaven de somnis i juraments per acomplir quan eres davant el mur dels afusellats...
En els poemaris dels quals hem parlat en altres alticles, concretament en El cant de la sibil·la, Calendaris de sal. Temps moderns: homenatge al cinema i en aquest darrer, Les ciutats imaginades, hi ha, com ja he indicat en altres articles, una preocupació especial per defugir qualsevol mena de construcció poètica hermètica o recargolada. Ben al contrari, la feina final de redacció de cada una d'aquestes obres anava enfocada a treballar la paraula i la utilització de la metàfora en una línia de simplificació que obrís el vers a la comprensió més diàfana. Tenc amics del ram de la ploma que fan un treball tot al contrari del que jo he fet a Les ciutats imaginades, per exemple,. Treballen els primers materials simples i comprensibles de les inicials redaccions fins a complicar-ho el més possible amb ajut de gramàtiques, manuals de versificació, diccionaris de la llengua... A vegades pot sortir un "bon producte", no ho negaré, i fins i tot pot arribar a ser comprensible per al lector normal que ha comprat el llibre. Altres vegades, una supèrflua complicació verbal dificulta la comprensió i envolta els poemes d'una pedanteria i falsa autosuficiència que denota l'artificiositat del treball realitzat per l'autor. Moltes paraules; res de contingut. Simple buidor formal.
Es tractava de deixar constància, fragmentària, incompleta com ho és la mateixa vida, d'experiències, viatges, fets contrets, realitats i subjectivitats que tenien una estreta relació amb les ciutats que havia visitat l'autor en èpoques remotes o feia poc i, també, amb les esperances del millor d'una generació, aquella que, a finals dels anys seixanta i començaments del setanta, se sent atreta per les idees de llibertat i justícia social que planaven arreu en la lluita contra la dictadura. Tanmateix, Les ciutats imaginades s'ha anat bastint enmig d'una barreja d'emocions que de forma inconscient traspuen la desesperada marxa de l'home a la recerca d'una antiga i imaginària felicitat per totes les geografies que hem conegut. És evident que l'autor sap a la perfecció que res no trobarà en els decorats que l'envolten a no ser que el seu interior sigui ric en experiències, principis i coneixences. Però davant la fugidesa del temps que s'escola com l'aigua entre els dits sovint retornen, amb ritme furiós, provant d'aturar el riu de sang que brolla de les venes dessagnant el poeta, els homes dempeus, els records més estimats, les accions de la humanitat sencera quan s'aixecava des dels fondals de la misèria, l'oblit i l'esclavatge dient, Prou!
Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)
Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí
« | Març 2009 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | ||||||
2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
30 | 31 |