Literatura catalana contemporània

Salvem Mallorca! Blog de l'escriptor Miquel López Crespí

Turmeda | 08 Juliol, 2009 14:56 | facebook.com

(2 vídeos) És evident que la construcció no atura. El procés depredador de la nostra terra, de saqueig de recursos avança fins a límits d'autèntica bogeria sense que ni Govern ni Consell facin res per controlar el desgavell. El "paisatge de grues" augmenta dia a dia i torna omnipresent. Els ciutadans ja començam a estar farts de les conegudes cortines de fum per amagar incompetències alhora que augmenten les brutals urpades contra paisatge i recursos per part dels autèntics poders fàctics de les Illes. Fa pocs dies el Grup d'Ornitologia Balear (GOB) regalava cascos de construcció a l'equip de Govern del CIM. En el mes de març el mateix GOB havia obsequiat amb un rellotge d'arena (el temps s'acaba!) al President Antich. (Miquel López Crespí)


Memòria històrica del primer Pacte de Progrés


El Pacte i la degradació del territori (un article de juny de 2001)


És evident que la construcció no atura. El procés depredador de la nostra terra, de saqueig de recursos avança fins a límits d'autèntica bogeria sense que ni Govern ni Consell facin res per controlar el desgavell. El "paisatge de grues" augmenta dia a dia i torna omnipresent. Els ciutadans ja començam a estar farts de les conegudes cortines de fum per amagar incompetències alhora que augmenten les brutals urpades contra paisatge i recursos per part dels autèntics poders fàctics de les Illes. Fa pocs dies el Grup d'Ornitologia Balear (GOB) regalava cascos de construcció a l'equip de Govern del CIM. En el mes de març el mateix GOB havia obsequiat amb un rellotge d'arena (el temps s'acaba!) al President Antich. Ara han estat Els Verds de Mallorca els que han expressat la seva decepció amb els partits del Pacte tot assegurant que els resultats obtinguts per les polítiques de preservació del medi ambient han estat (dos anys després de Govern progressista) "pobres". Els Verds recorden que no es pot continuar així ja que això portaria a la "dessilussió entre els ciutadans". Igualment es critica al Govern del Consell de Mallorca considerant insuficients i "raquítiques" les moratòries per a controlar aquesta bestial dèria especulativa centrada bàsicament en la construcció. En opinió de "Els Verds", el CIM no ha demostrat cap "voluntat real de canviar el paisatge de grues" que domina l'illa.


Igualment el conseller insular de "Els Verds", Joan Buades, va exigir de forma resolta al Govern del Pacte i del Consell de les Pitiüses: "l'abandonament dels discursos demagògics pel que fa referència a la preservació del medi ambient i l'inici d'un pla concret d'actuació". Es tracta, informava Joan Buades: "d'anar posant en pràctica les promeses electorals del President Antich i de Pilar Costa".

Miquel Àngel Llauger demanava dia 2 de juny (en una taula rodona a Sa Nostra) una major pressió sobre el Govern "perquè sigui valent i ambiciós en les restriccions urbanístiques" alhora que definia UM "com una rèmora, un pes mort a l'hora de posar en marxa polítiques progressistes". Però qui ha estat més dur amb la manca de decisions del Govern i dels Consells (pel que fa referència a aturar la bestial destrucció de les Illes) ha estat Onofre Rullan, de Ports i Litoral que, en la mateixa taula rodona que comentam deia: "Ja han passat a la història els temps de lluita per la protecció de determinades zones amb valors naturals singulars. Ara es tracta de salvar el territori a nivell general, tengui o no tengui valors naturals".

Els Verds de Mallorca recordaven també aquelles manifestacions de fa dos anys en defensa del medi ambient. Els ciutadans tornen organitzar-se i mobilitzar-se davant la manca total d'alternatives a la destrucció del nostre territori. Dia sis de juny la Plataforma en Defensa de Son Quint-Son Muntaner (Ciutat), una organització que agrupa 18 entitats cíviques i polítiques, va presentar un escrit al President del Govern en el qual li demanava la suspensió immediata i cautelar dels planejaments urbanístics d'aquests espais. El pla d'urbanització de Son Quin-Son Muntaner contempla la construcció d´un camp de golf (el segon de la zona abans esmentada) i un hotel de 450 places. Associacions de veïns, grups d'esquerra juvenils, el PSM i Esquerra Unida-Els Verds han organitzat una important manifestació en defensa d'aquests espais de sòl rústic. Sembla com si la gent, els ciutadans de les Illes, hagin tornat als anys d'abans del Pacte quan, per protegir el territori, s'organitzaren les més grans manifestacions de la nostra història.

Joan Buades, el conseller insular de "Els Verds" explicava a "El Mundo-El Día de Baleares" que "en dos anys, el Govern no ha concretat res". Buades afegia que a les Pitiüses la situació de degradació medi-ambiental encara és molt més greu ja que el Pacte progressista es dedica al futbol o a la moda Adlib". El conseller eivissenc considera que en aquests dos anys "no hi ha hagut avanços pel que fa referència a la protecció del medi ambient ni tampoc s'ha notat una millora o un augment dels serveis socials".

Tot sabem que el control de la depredació de territori i de recursos és "el problema" per excellència de l'actual Govern de les Illes (i dels Consells). Hi ha desencís en els ciutadans que un dia cregueren amb les coses podrien començar a canviar (malgrat fos a poc a poc). Molta gent (hipotètics votants del Pacte) consideren que hi ha massa anuncis d'"stops" definitius a la construcció i poc control efectiu de l'especulació. Sabem que els ajuntaments sovint fan el beneït en aquestes qüestions ja que la construcció representa una important font d'ingressos per a les arques municipals. Però alguna cosa s'ha de fer (i amb urgència!). El temps, com senyalava molt bé el GOB amb l'obsequi del rellotge d'arena al President Antich, s'acaba. Aquests vint-i-quatre mesos de simples operacions de cosmètica propagandística han demostrat on són els punts dèbils de l'actual Govern. Si el Pacte no soluciona aquests greus problemes de depredació haurem de sortir novament al carrer com ho hem fet tota la vida (governi qui governi, mani qui mani). Els veïns de Son Rapinya, l'esquerra progressista del nostre poble es comença a mobilitzar novament. És el moment d'actuar amb decissió per salvar Mallorca, per salvar les Illes.

Miquel López Crespí

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí

Xarxa de Blocs Sobiranistes (XBS.Cat) ) Articles de l’escriptor Miquel López Crespí

Narrativa experimental i subversió (i IV) - Blog de l'escriptor Miquel López Crespí

Turmeda | 08 Juliol, 2009 07:11 | facebook.com

La transgressió subversiva, la ruptura que proposen aquestes obres també esdevé una ruptura personal, activa, contra la societat burgesa que ens esclafa i manipula. Per això l’estreta unitat existent entre les propostes culturals rupturistes i la militància en organitzacions antifeixistes i anticapitalistes. Per a nosaltres s’havia acabat la “torre d’ivori” en què havien viscut alguns escriptors rendistes i profeixistes del passat. Res a veure amb la pràctica literària del clergat i alguns escriptors tradicionals que havien donat suport al cop d’estat del general Franco, cas concret d’intel·lectuals dels tipus Llorenç Villalonga, Josep Pla, Joan Estelrich, Llorenç Riber, Maria Antònia Salvà i tants d’altres. (Miquel López Crespí)


Subversió i narrativa experimental en els anys 70 i 80 (IV)


Narrativa experimental i subversió en els anys 70 i 80 (IV)


Vist amb perspectiva històrica, aquestes narracions –les que podem trobar en els llibres Notícies d’enlloc, La guerra just acaba de començar, així com també les obres de teatre Autòpsia a la matinada, Homenatge a Rosselló-Pòrcel, Atzucac... - a més de voler representar una ruptura estètica amb el passat, un combat per anar trobar un nou codi narratiu entroncat als corrents de la literatura mundial que ens interessen, són igualment un manifest subversiu contra el feixisme i contra la podridura ideològica del capitalisme que li dóna suport. La transgressió subversiva, la ruptura que proposen aquestes obres també esdevé una ruptura personal, activa, contra la societat burgesa que ens esclafa i manipula. Per això l’estreta unitat existent entre les propostes culturals rupturistes i la militància en organitzacions antifeixistes i anticapitalistes. Per a nosaltres s’havia acabat la “torre d’ivori” en què havien viscut alguns escriptors rendistes i profeixistes del passat. Res a veure amb la pràctica literària del clergat i alguns escriptors tradicionals que havien donat suport al cop d’estat del general Franco, cas concret d’intel·lectuals dels tipus Llorenç Villalonga, Josep Pla, Joan Estelrich, Llorenç Riber, Maria Antònia Salvà i tants d’altres.



Una lectura apressada de Notícies d’enlloc, d’Autòpsia a la matinada podria donar la sensació de l’existència d’un cert caos en la meva narrativa, d’una juxtaposició excessiva de materials que no acabem de casar. Però aquesta sensació és producte de la voluntat que tenia en aquells moments. Vivint immersos en moltes de les idees que sacsejaren les societats europees i mundial a ran dels esdeveniments del Maig del 68, era evident que, per a nosaltres, el “caos revolucionari”, la possibilitat de la revolta, la participació de les masses en el control del seu destí, significaven els fonaments de la societat lliure del futur. Subvertir l 'ordre establert començava per transgredir la cultura dels dominadors, la seva estètica, determinats cànons literaris, els dogmes d’una injusta societat de classes, una societat enemiga de les nacions oprimides per un estat –imperialista, capitalista- que volíem anorrear fos com fos.

Era evident que a finals dels anys seixanta, amb l’inici de l’embranzida turística a les Illes, amb la creació de les primeres organitzacions comunistes, molts dels autors del que s’ha vengut a anomenar “la generació literària dels 70” ja no podíem escriure com els autors del passat. Què teníem a veure els fills dels republicans dels anys trenta i quaranta, dels represaliats pel feixisme, els homes i dones provinents de famílies pageses i menestrals pobres, amb rendistes i terratinents del tipus Maria Antònia Salvà i Miquel Costa i Llobera? La literatura de la generació literària dels 70 havia de ser molt diferent de la que provenia del mestratge de l’Escola Mallorquina, i ho va ser. L’escriptor i catedràtic Pere Rosselló Bover ho ha analitzat en molts dels seus llibres, i concretament en els estudis que he rellegit aquests dies: Els moviments literaris a les Balears (1840-1990) (Palma, Documenta Balear, 1997) i La cultura a Mallorca (1936-2003) (Palma, Documenta Balear, 2004).

El recull de narracions Notícies d’enlloc reprèn, doncs, bona part de la dèria experimental i subversiva començada amb La guerra just acaba de començar; que, en teatre, es concretà en l’obra Autòpsia a la matinada, Premi de Teatre Ciutat de Palma 1974; i que més endavant es desenvoluparia més intensament en el vessant d’experimentació teatral en obres com Homenatge Rosselló-Pòrcel (Alacant, Diputació d’Alacant, 1984). Aleshores res que no fos experimental, rupturista dels cànons establerts, és a dir, de cert ruralisme elevat a excelsitud literària, del pseudoaristocratisme arcaizant de certs autors que havien col·laborat amb el feixisme, del pansit paisatgisme de certs poetes de l’Escola Mallorquina... En poesia, és Bartomeu Rosselló-Pòrcel qui ens indica el camí. Un camí de ruptura que es consolida amb les noves aportacions de Jaume Vidal Alcover, Josep M. Llompart, Marià Villangómez i Blai Bonet, entre molts d’altres.

En els meus primers llibres, especialment en La guerra just acaba de començar, empr el collage de la mateixa manera que en l’experimentació pictòrica l’empren el Grup Crònica del País Valencià i el col·lectiu Criada a Palma (una herència antiga que segurament procedeix de Josep Renau, el gran cartellista de la guerra civil). També són abundoses les experimentacions que faig amb l’escriptura automàtica, seguint les indicacions de Breton i els primers surrealistes. El monòleg interior, la imitació de Robbé-Grillet en algunes narracions, l’efecte, crec que circumstancial, de certes teories provinents del nouveau-roman em fan anar trobant un vell camí que havia deixat una mica de banda a conseqüència de les urgències de la lluita política clandestina contra el franquisme.



Ho he escrit més amunt i en molts d’altres articles. A començaments dels vuitanta, quan enllestec Notícies d’enlloc i Necrològiques (Premi Ciutat de València de Narrativa), intuïa, més ben dit constatava dia a dia, com avançava, cínica, poderosa, aquella època tèrbola sorgida de les traïdes de la transició. S’oblidava el mestratge de Joan Fuster, Manuel de Pedrolo, Salvador Espriu, Vicent Andrés Estellés, Andreu Nin... Els homenatges a les víctimes del feixisme, la recuperació de la memòria històrica, era en mans de col·lectius i persones demonitzades contínuament per part dels polítics en nòmina institucional. En el marc de l’estat espanyol hi hagué una iniciativa encomiable per part del PCE(ml), un partit de tendència marxista-leninista i que no tenia res a veure amb els carrillistes del PCE, per organitzar nombrosos actes d’homenatge a les víctimes del feixisme i de lluita en defensa de la República Espanyola. A les Illes, la flama de la resistència era portada pel PSM i determinats grups culturals i esquerrans del tipus de l’Ateneu Popular “Aurora Picornell”. Aleshores jo mantenia contactes amb Lucila Aragó, una de les promotores dels actes en homenatge a les víctimes del feixisme. Record alguns viatges meus a València coincidint amb l’època que vaig guanyar el Premi Ciutat d’Alcoi de Teatre amb l´obra Homenatge a Rosselló-Pòrcel. Posteriorment Lucila vengué a les Illes per veure si podíem engegar algun a mena d’acte d´homenatge semblant. Però Mallorca era un desert. Més tard es pogueren fer algunes activitats en aquesta línia. Va ser quan els carrillistes del PCE s’escindiren i el grup format per Miquel Rosselló, Lila Thomàs, Francesca Bosch i Pep Valero organitzà el prosoviètic PCPE. A mitjans dels anys vuitanta sí que el PCPE participà activament en molts d’actes republicans. Però en aquella època en què venia a Mallorca Lucila Aragó, els defensors de la memòria històrica de les víctimes del feixisme érem ben poquets. Record que amb Lucila Aragó i un grup d’excombatents republicans, sobretot amb el dinàmic tinent de la República Lidón, sortíem cada 14 d’abril a penjar cartells republicans amb la mateixa sensació que ho fèiem en temps de la dictadura, quan sortíem a pintar consignes antifeixistes. De Mallorca estant encara no havíem clarificat l’opció independentista, cal dir-ho.

Miquel López Crespí

Aclariment: L’escriptor i catedràtic de la Universitat de les Illes Balears (UIB) Pere Rosselló Bover, en el seu llibre Els moviments literaris a les Balears (1840-1990) (Documenta Balear, Ciutat de Mallorca, 1997) inclou els noms següents com a components de la “Generació literària dels anys 70”: “Baltasar Porcel, Antoni Serra (1936), Miquel A. Riera (1930-1996), Gabriel Tomàs (1940), Antònia Vicens (1941), Gabriel Janer Manila (1940), Maria Antònia Oliver (1946), Carme Riera (1948), Pau Faner (1949), Llorenç Capellà (1946), Miquel Ferra Martorell (1940), Guillem Frontera (1945), Biel Mesquida (1947), Guillem Cabrer (1944-1990), Miquel López Crespí (1946), Jaume Santandreu (1938), Guillem Vidal Oliver (1945-1992), Jaume Pomar (1943), Joan Manresa (1942), Pere Morey (1941), Sebastià Mesquida (1933), Xesca Ensenyat (1952), Valentí Puig (1949), Antoni Vidal Ferrando (1945), Antoni Marí (1944), etc.”. Com explica l’autor del llibre: “Aquests narradors, alguns dels quals apareixen cap als anys seixanta, acaben amb el monopoli tradicional de la poesia dins les lletres mallorquines. Alguns d’ells són els primers de la nostra història a poder dedicar-se a les lletres de manera professional."

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Història alternativa de la transició (la restauració borbònica) (Web Ixent)

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb