Literatura catalana contemporània

Emylse Mas, Esquerra Unida, Miquel López Crespí, Josep Valero - El Bloc que volem

Turmeda | 11 Maig, 2010 15:53 | facebook.com

I això vol dir saber recollir tot el bagatge i tota la proposta política d´EU, de la mateixa manera, que saber incorporar de manera definitiva propostes ecosocialistes, altermundistes o anticapitalistes, i totes aquelles que fins ara, no hàgim sabut representar amb tot allò que signifiquen. (Emylse Mas)


Construint l´esquerra alternativa i ecologista de les Balears


EMYLSE MAS (*)


Esquerra Unida de les Illes Balears va iniciar al mes de setembre de l´any passat un procés constituent que culminarà el proper mes de juny amb la constitució d´una nova força política de l´esquerra transformadora i verda de les Illes Balears. Aquest procés constituent és el compromís més important que ha assumit Esquerra Unida els darrers anys, per això és essencial que surti bé. I que aquest procés surti bé, significa diverses coses:

Primer, encertar en la política que surti de l´assemblea constituent. I això vol dir saber recollir tot el bagatge i tota la proposta política d´EU, de la mateixa manera, que saber incorporar de manera definitiva propostes ecosocialistes, altermundistes o anticapitalistes, i totes aquelles que fins ara, no hàgim sabut representar amb tot allò que signifiquen. Segon, ser capaços d´elaborar noves formes de fer política i en conseqüència, d´apropar la política a la ciutadania.

I tercer, aconseguir aglutinar el màxim de persones que es sentin representades amb els valors de l´esquerra transformadora i ecologista.

Dintre del debat sobre com hem de construir aquest espai polític, s´ha pretès introduir l´element del federalisme, o de la ruptura o no amb IU federal, com un eix fonamental del procés. Dels tres elements que marcava com a importants perquè el procés sortís bé, cap ni un es veurà determinat per la nostra relació federal. Al manifest que dóna inici al procés s´aposta per "una esquerra radicalment democràtica, republicana i sobirana, que creu en el federalisme com a mode d´articulació d´Estats i de projectes polítics".

Personalment, defens l´articulació i construcció dels països catalans, no des de pàtries identitàries ni ètniques, sinó des de la concepció ciutadana de nació, i defens la relació preferent amb totes les forces que representen l´esquerra alternativa i verda d´aquest àmbit per aconseguir-ho. Però des de la plena sobirania de la nova força política a les Illes, pens que el nostre espai d´actuació no es limita al país. La nova força política no ha de renunciar, a contribuir amb el que avui representen la coalició IU-ICV, a canviar l´estat espanyol, ni amb el Partit de l´Esquerra Europea a transformar Europa, ni amb el moviment alterglobalitzador a canviar el món.

I en aquest context, des de la convicció d´un federalisme de lliure adhesió, defens la nostra articulació amb la política a l´estat espanyol, a través d´un protocol amb el que avui és Esquerra Unida, que també es troba immersa en un procés de refundació. Un procés més arrelentit, i del que hauríem de continuar incidint al màxim des de les Illes perquè acabi sent veritablement una nova força política referent de l´esquerra alternativa i verda. Finalment, i tornant a casa, a ningú se li escapa que en la situació en què estam, amb una dreta corrupta que amenaça amb mocions de censura que no arriben, i amb una ciutadania desencisada de la política, es fa més imprescindible que mai lluitar per la unitat de l´esquerra i ser afavoridors de majories progressistes a les institucions. En aquest sentit, s´han de valorar positivament experiències com el Bloc per Mallorca i Eivissa pel Canvi i apostar per elles; experiències decisives en la derrota de la dreta a les darreres eleccions, i decisives també per treure a la llum la corrupció. Aquesta legislatura hauria de significar la primera passa per a l´articulació estable de l´esquerra alternativa i verda i el nacionalisme progressista. Una articulació que no sense dificultats, ha de saber deixar enrere lluites ideològiques i sectàries, tenir responsabilitat, maduresa política i ser conscient de la situació d´emergència nacional que vivim, per oferir a la ciutadania una proposta política coherent i il·lusionant, des d´on poder fer front al bipartidisme, i lluitar des de les institucions i el carrer per canviar les coses.

(*) Coordinadora d´Esquerra Unida de Palma

Diari de Mallorca 11-V-2020


"Caldria assenyalar a l'amic Valero que per a anar bastint aquesta 'cultura col·lectiva de participació' s'hauran de vèncer molts antics costums de l'excarrillisme illenc. I Valero sap perfectament del que parl. Parl d'aquesta història contínua i vergonyosa de la demonització de la dissidència. Que recordi el que alguns d'aquests 'defensors de la participació' em feren quan vaig publicar el llibre de memòries antifranquista L'Antifranquisme a Mallorca (1950-1970). No recorda l'amic Valero la criminalització contra el llibre, els pamflets plens de mentides, calúmnies i tergiversacions signades per personatges com Antoni M. Thomàs, Gabriel Sevilla, Albert Saoner, Bernat Riutort, Ignasi Ribas, Gustavo Catalán, José M. Carbonero, Jaime Carbonero i Salvador Bastida? No recorda la criminalització de Joan Buades i Margalida Rosselló en temps del Pacte? Que no sap el que va fer la direcció d'Izquierda Unida a la seva consellera de Benestar Social, Nanda Caro, quan volgué opinar sobre les mancances del Pacte de Progrés i va ser obligada a callar per molts dels que ara parlen de 'bastir una cultura de la participació'? Una mica de memòria, amic Pep Valero, i sobretot, canvi real en les actituds i comportaments si en veritat volem bastir, entre tots, aquesta nova força política del futur. I una sana autocrítica per tot el mal que s'ha fet a les persones i a la societat, a l'esquerra en general, per poder copsar de veritat, i no de boqueta, que es vol anar avançant envers aquesta necessària unitat de l'esquerra alternativa de les Illes". (Miquel López Crespí)


El Bloc que volem (un article de maig de 2006) -


Miquel López Crespí, escriptor



Coberta del llibre L'Antifranquisme a Mallorca (1950-1970) editat per l'editor Lleonard Muntaner l'any 1994 i que va ser demonitzat per una colla de dogmàtics i sectaris que no volien que hi hagués històries de la lluita antifranquista alternatives a les mentides i tergiversacions del carrillisme..

Cada vegada hi ha més nervis i més presses de darrera hora per a acabar d'ajustar les estratègies electorals dels partits teòricament situats a l'esquerra de la tímida socialdemocràcia espanyola. No entendríem res del que s'esdevé a l'interior de les burocràcies que tudaren la nostra experiència progressista del Pacte de Progrés sense copsar la por que tenen aquestes direccions partidistes a restar per sempre més fora de les institucions i de la gestió del règim. Llorenç Buades, l'històric dirigent mallorquí de l'antifranquisme, parlava recentment en un saborós article titulat "No és el mateix sumar per avançar que per salvar els mobles" on assenyalava un cert oportunisme en aquestes direccions en proposar unitats electorals solament per provar de salvar sous i cadiretes. Propostes unitàries de darrer moment mentre que en tres anys no han fet res per reforçar la societat civil, bastir el teixit social d´una autèntica esquerra alternativa que pugui fer front, i no sols electoralment, a les malifetes de la dreta que ens malgoverna.

La recent crisi del PSM en el que fa al paper de les coalicions ha servit per a reviscolar les esperances dels més pessimistes quant a les possibilitats personals d'ocupar un lloc en les llistes electorals. La consolidació d'un bipartidisme PP-PSOE cada vegada més real, el no haver fet feina abans de les eleccions per anar bastin un autèntic bloc d'oposició a la dreta, han fet que molts dels possibles aspirants al sou institucional vegin cada vegada més problemàtic poder repetir en l'usdefruit de la poltrona. Tot plegat és una mica trist i miserable. Els que han fet malbé aquesta experiència històrica i que tampoc no han sabut anar bastint un bloc nacionalista d'esquerra alternatiu ara ploren desesperats en constatar que les eleccions s'apropen i no hi ha res de segur. Totes les enquestes apunten cap a una lenta però ferma tendència al bipartidisme a les Illes. Aquesta vegada, i en no haver fet res en concret per a consolidar un teixit civil de resistència al neoliberalisme dominant, i també a conseqüència d'aquella llei de Gabriel Cañellas del 5% per a entrar al Parlament, aquesta vegada, repetesc, podria ser que ni PSM, ni Izquierda, ni Verds, aquests darrers ja inexistents, obtenguin representació parlamentària i que esdevenguin grups residuals extraparlamentaris.

Altres analistes afirmen que aquest tenebrós panorama d'extraparlamentarisme no s'esdevendrà l'any 2007. Pensen que el declivi final de PSM, IU, Verds i potser ERC serà en el 2011.

Sigui quin sigui el resultat final de tants fracassos electorals, de la pèrdua del Pacte de Progrés, de la inutilitat per a anar bastint una autèntica política de resistència a la dreta, ja és aquí. No haver sabut bastir amb temps i sense presses electoralistes un bloc nacionalista esquerra que anàs més enllà de servar sou i poltrones fa que els nervis, com hem escrit més d´una vegada, siguin a flor de pell. Tothom fa números i combinacions per endevinar qui tendrà o no la possibilitat de sortir elegit. Tots els polítics en nòmina tremolen alhora que desesperen els que ja constaten que, vista la situació, mai no seran inclosos en la llista i per tant no podran sortir elegits.

En aquest sentit, les presses de Miquel Àngel Llauger, un d'aquests aspirants al primer lloc en les llistes, són patètiques. En paraules planeres i senzilles podríem dir que se li veu massa el llautó d'aspirant a la cadireta. Em semblen molt més assenyades les opinions d' un històric dirigent del carrillisme illenc i del partit prosoviètic PCB-PCPE, Josep Valero. Josep Valero, antic company d'activitats republicanes a l'Ateneu Popular "Aurora Picornell" del quan jo era vicepresident, en un article titulat "Cal treballar a les Illes per una estratègia de bloc nacional alternatiu " afirma que "els que ens definim com a alternatius no podem ser tan sols una maquinària electoral, ni plantejar-nos les hipotètiques aliances electorals amb elucubracions matemàtiques de rèdits percentuals". Més clar, aigua. La proposta de Valero, sense descartar la repetició de "Progressistes" per provar d'avançar cap a la futura conformació d'un bloc nacional alternatiu, s'allunya de moltes altres propostes sense visió estratègica que només cerquen, i fa vergonya comprovar-ho cada dia en declaracions i escrits justificatius, la nòmina de final de mes, els privilegis que comporta la gestió del règim.

L'exdirigent carrillista afirma que aquest futur bloc només pot nàixer "des d´una cultura i pràctica social alternativa", i per arrodonir encara més la proposta recalca que aquestes "propostes alternatives no sorgiran d´un concurs de marketing entre ofertes programàtiques que competeixen entre si en les pugnes electorals. Es tracta de crear una cultura col·lectiva de participació". Exactament el que no varen fer les fracassades direccions polítiques que tudaren el nostre Pacte de Progrés; el que no han fet els partits situats en teoria a l'esquerra de la socialdemocràcia espanyola en aquests darrers tres anys.

De totes maneres cal assenyalar a l'amic Valero que per a anar bastint aquesta "cultura col·lectiva de participació" s'hauran de vèncer molts antics costums de l'excarrillisme illenc. I Valero sap perfectament del que parl. Parl d'aquesta història contínua i vergonyosa de la demonització de la dissidència. Que recordi el que alguns d'aquests "defensors de la participació" em feren quan vaig publicar el llibre de memòries antifranquista L'Antifranquisme a Mallorca (1950-1970). No recorda l'amic Valero la criminalització contra el llibre, els pamflets plens de mentides, calúmnies i tergiversacions signades per personatges com Antoni M. Thomàs, Gabriel Sevilla, Albert Saoner, Bernat Riutort, Ignasi Ribas, Gustavo Catalán, José M. Carbonero, Jaime Carbonero i Salvador Bastida? No recorda la criminalització de Joan Buades i Margalida Rosselló en temps del Pacte? Que no sap el que va fer la direcció d'Izquierda Unida a la seva consellera de Benestar Social, Nanda Caro, quan volgué opinar sobre les mancances del Pacte de Progrés i va ser obligada a callar per molts dels que ara parlen de "bastir una cultura de la participació"? Una mica de memòria, amic Pep Valero, i sobretot, canvi real en les actituds i comportaments si en veritat volem bastir, entre tots, aquesta nova força política del futur. I una sana autocrítica per tot el mal que s'ha fet a les persones i a la societat, a l'esquerra en general, per poder copsar de veritat, i no de boqueta, que es vol anar avançant envers aquesta necessària unitat de l'esquerra alternativa de les Illes.

En total, i no volem anar més enrere, són set anys perduts sense bastir aquesta cultura col·lectiva de participació, de no fer res per concretar en la pràctica de cada dia els fonaments d' un hipotètic i futur bloc nacionalista d'esquerra. I és ara, a uns mesos de les eleccions, en el moment de començar a concretar qui són els primers de la llista electoral, quan vénen les presses, les promeses de fer el que no s'ha fet en tants d'anys.

Miquel López Crespí

Ciutat de Mallorca (9-V-06)

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb