Turmeda | 14 Juny, 2010 06:51 |
Biel Barceló, reelegit secretari general del PSM amb el 94% dels vots.
Presenta el partit 'com a alternativa sòlida i honesta al bipartidisme' de PP i PSIB.
El secretari general del Partit Socialista de Mallorca-Entesa Naconalista (PSM-EN), Biel Barceló, ha estat reelegit en el seu càrrec amb el 94% dels vots dels dos-cents assistents al vintè congrés del partit, que s'ha celebrat aquest cap de setmana a Santa Maria del Camí. El partit, a més, ha ratificat, amb un 97% dels vots, la proposta de presentar-se a les properes eleccions autonòmiques de 2011 en coalició amb els Verds i Iniciativa d'Esquerres.
També han deixat la porta oberta per continuar negociant amb Entesa per Mallorca per tal que aquesta formació també s'incorpori a la coalició nacionalista d'esquerres. Així, serà la nova executiva del PSM, encapçalada per Barceló, l'encarregada de conduir aquestes negociacions.
Així, doncs, i després de no aconseguir d'arribar a cap entesa, Esquerra no formarà part d'aquesta coalició, com fins ara. Esquerra diu que el PSM no va acceptar la seva proposta de constitució d'un nou subjecte polític de l'esquerra nacional i retreu a Barceló que la coalició anunciada no és més que 'una nova aliança feta des del repartiment de quotes i des de la concepció d'una unió temporal entre partits'.
Barceló es presenta com a alternativa i defensa el dret de decidir
Durant el discurs (pdf) d'ahir, Biel Barceló va defensar que la formació que encapçala es troba en condicions de presentar-se com una alternativa 'sòlida, creïble i honesta' al bipartidisme actual d'un PP 'desacreditat pels casos de corrupció' i un PSOE 'que es veurà arrossegat per la política erràtica, antisocial i neoliberal del govern de Zapatero'.
D'una altra banda, Barceló també va insistir que la participació ciutadana a través de les consultes populars havia de ser un dels 'eixos de futur' i va defensar el dret de decidir no només sobre la sobirania, sinó també sobre altres qüestions, com ara el finançament i la gestió aeroportuària. Així, va dir que era 'clau' impulsar el dret de decidir a les Illes perquè 'continuarem pagant molt més del que rebem continuarem amb una quota de solidaritat exagerada i continuarem essent una de les comunitats autònomes més perjudicades'.
VilaWeb (13-VI-2010)
Molts dels votants i simpatitzants del PSM saben, per pròpia experiència, que la línia de supervivència del nacionalisme d'esquerres no passa per un enfeudament a Maria Antònia Munar, a la socialdemocràcia espanyola o a Izquierda Unida.
Per Miquel López Crespí, escriptor
Ningú no podrà negar -per això hi ha les hemeroteques-, que molts dels prop de set-cents articles que he publicat aquests darrers anys tant a Diari de Balears com, més recentment, en El Mundo-El Día de Baleares han estat escrits en una línia de clar suport crític al nacionalisme d'esquerres, PSM i ERC especialment, i, en el seu moment, d'ajut al Pacte de Progrés, malgrat totes les contradiccions i mancances que demostrà en el seu moment l'esquerra nominal d'aquesta terra. Els advertiments i suports sempre han anat en la línia d'enfortir el nacionalisme, l'esquerra i l'ecologisme de les Illes, amenaçats en tot moment per aquelles forces que només són en la política per a viure del romanço, l'engany i la mentida. I, també per això mateix, sempre hem advertit de les maniobres destructives, les campanyes rebentistes, els plans dels poders econòmics i mediàtics per a ensorrar els trenta anys d'història del nacionalisme d'esquerres illenc. Malauradament moltes de les nostres advertències s'han fet realitat. Els grups de pressió i especulatius, els servils a les ordres d'obscurs interessos polítics, ja s'han llevat la careta i parlen obertament de la possible desaparició del PSM. Per a ningú no és cap secret que els més beneficiats de l'operació serien UM, el PSOE i Izquierda Unida. Aquesta darrera ja va aconseguir un bon bocí del pastís quan, mitjançant la coalició "Progressistes", aconseguí que l'espanyolíssim Llamazares formàs grup parlamentari propi per a posteriorment votar contra els drets nacionals d'Euskadi. Tot un èxit per a un personal que d'ençà la transició no ha fet més que refermar els pactes establerts per Santiago Carrillo amb el franquisme reciclat.
Molts dels votants i simpatitzants del PSM saben, per pròpia experiència, que la línia de supervivència del nacionalisme d'esquerres no passa per un enfeudament a Maria Antònia Munar, a la socialdemocràcia espanyola o a Izquierda Unida, sigui quin sigui l'invent que els Cámara, Grosske i Rosselló es treguin del capell. Ara mateix, just en el moment que escric aquestes retxes, un nombrós grup de militants i simpatitzants del PSM estan signant un manifest públic per a lliurar al Consell de Direcció Política del PSM demanant seny i que no es tiri per la borda l'esforç fet pel nacionalisme d'esquerra en aquestes darreres dècades. Aquest nombrós grup de militants s'adona a la perfecció, talment com nosaltres ja havíem advertit any rere any, dels poderosos interessos que mouen les cordes dels qui volen acabar amb el seu partit. Tothom amb dos dits de seny sap ben bé que el projecte que ordeixen els grups de pressió econòmics de les Illes, des del PP fins a la socialdemocràcia passant per UM, és acabar amb la història de lluita contínua dels homes i dones, dels col·lectius que han constituït la columna vertebral de la resistència dels mallorquins a la depredació del nostre territori i la nostra cultura.
Els signants del manifest de defensa del nacionalisme d'esquerres, i més concretament del PSM, afirmen que són moltes les forces polítiques que pensen sobreviure damunt les despulles del PSM. La nostra preocupació, diuen, "és conseqüència de veure com perilla que l'espai socioelectoral que fins ara ha ocupat el nacionalisme d'esquerres del PSM es repartesqui entre EU-Els Verds, el sector 'nacionalista' del PSOE i Esquerra Republicana de Catalunya. Això, dit amb el respecte que ens mereixen aquestes formacions polítiques, amb cada una de les quals ens uneixen determinades sensibilitats i afinitats socials i programàtiques. Però cap d'aquestes sensibilitats i afinitats és capaç d'abraçar l'espai sociològic i electoral que fins ara ha reunit el PSM ni les seves possibilitats d'eixamplar la base social".
Pens que els grups de pressió, les organitzacions polítiques, els grans poders mediàtics al servei dels interessos especulatius de la dreta que ja canten victòria, s'equivoquen molt. Tot aquest personal que ja compta els vots i els diputats de més que traurà xuclant un espai nacionalista que ha de desaparèixer no coneixen prou bé el tarannà militant de la base social del PSM. En temps de la transició, i ho record a la perfecció perquè qui signa aquest article llavors formava part de la direcció del partit, les campanyes rebentistes conjuntes del franquisme reciclat amb PSOE i PCE no aconseguiren rompre la columna vertebral del nacionalisme d'esquerres. Si no ho aconseguiren aleshores quan el PSM era una formació que just acabava de néixer... com ho podrien aconseguir ara amb els centenars de quadres i provats militants de què disposa? Els homes i dones del PSM no ignoren que en aquests moments es juga molt més que la desaparició o consolidació d'un partit polític. La desaparició o la marginalització del PSM seria, ni més ni manco, com diu el Manifest que circula per Mallorca, "la fi d'una manera de veure Mallorca i, molt possiblement, de la Mallorca per a la qual hem lluitat". I serà per això mateix que el PSM no caurà en mans d'UM, del PSOE ni d'Esquerra Unida.
« | Juny 2010 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
28 | 29 | 30 |