Literatura catalana contemporània

Illes - Indignació per l’eliminació del català com a requisit

Turmeda | 28 Juliol, 2011 15:53 | facebook.com

Indignació per l’eliminació del català com a requisit


L’oposició i l’Obra Cultural Balear rebutgen la modificació per fer que els funcionaris no hagin de saber català i asseguren que incompleix l’Estatut


Enric Borràs | 28/07/2011 |


Indignació, això és el que van comunicar ahir els partits de l'oposició i l'Obra Cultural Balear davant la modificació de la Llei de funció pública que prepara el Govern i que pretén eliminar el requisit de saber català per ser funcionari -amb l'excepció dels professors-. Consideren que vulnera l'Estatut i el dret dels ciutadans a ser atesos en la llengua pròpia de les Illes Balears.

L'oposició i l'Obra asseguren que el PP romp el consens lingüístic. Segons va dir ahir el diputat socialista Cosme Bonet, la modificació "no beneficia gens la nostra Comunitat" i, en canvi, incompleix l'Estatut. Va recordar que l'anterior Govern del PP havia intentat eliminar el català com a requisit per als funcionaris més grans i que el Tribunal Superior va tombar-ho perquè era discriminatori. Ara, va explicar, també es discriminarà entre els qui són professors i els qui no ho són. A més, va dir que així el Govern "posa els drets dels funcionaris per damunt del dret dels ciutadans a ser atesos en la llengua que desitgin".

Per la seva banda, el diputat de PSM-IV-ExM Antoni Alorda va dir que la modificació és "un míssil" contra l'oficialitat del català. Va insistir que vulnera l'Estatut perquè l'Administració ha de conèixer la llengua del país i va acusar els populars de veure el català com un idioma "de segona". A més, va destacar que "és molt significatiu" que el primer projecte de llei del PP no sigui per lluitar contra la crisi econòmica, "sinó per crear una batalla, una divisió social". Va demanar al PP que ho reconsideri i va dir que parla molt de les modalitats però que, al Parlament, just proposa mesures per arraconar la llengua.

Per Convergència per les Illes, la modificació és una "involució" que xoca amb l'Estatut. Considera "pura demagògia" l'actitud del Govern, perquè "el veritable bilingüisme consisteix a posar les condicions perquè es puguin usar les dues llengües oficials i no pas a generar conflictes ni discriminar l'idioma feble". El president d'Esquerra Republicana, Joan Lladó, va dir que el projecte de canvi cerca el "genocidi cultural" per afavorir "la supremacia del castellà a l'Administració".

Per la seva banda l'Obra creu que, si la modificació s'aplica, serà "l'atac més greu" al català des de l'aprovació de l'Estatut i "una regressió sense precedents en democràcia". Va recordar que el requisit el va introduir un govern del PP i va dir que hi farà al·legacions. També acusa el PP de voler aprovar la norma "amb nocturnitat", per ser enmig de l'estiu.

Diari de Balears


La lluita en defensa de la cultura catalana


El 30 de maig de l'any 2003 l'escriptor Miquel López Crespí feia la primera crida a la lluita contra el PP després de la derrota del Pacte de Progrés



Mallorca: primera crida a la resistència després de la victòria del PP l'any 2003.

Tots els diaris de les Illes destaquen i valoren molt positivament el ferm discurs que, en defensa de la nostra cultura ha fet l'escriptor de sa Pobla Miquel López Crespí en l'acte d'inauguració de la XXI edició de la Fira del Llibre. El periodista Sebastià Bennasar en crònica publicada en Diari de Balears (31-V-03) sota uns titulars que deien "Fira del Llibre 2003: l'exigència d´ús social del català, al Born. El pregoner López Crespí, Sampol [vicepresident del Govern Balear] i Munar [presidenta del Consell de Mallorca] demanen que es faci 'militància lingüística' ferma", escrivia: "Francesc de Borja Moll i la necessitat d'implicar tota la societat en l´ús de la llengua catalana foren els grans protagonistes ahir a l'acte inaugural de la XXI edició de la Fira del Llibre, que aplega 31 expositors en el passeig del Born fins al proper diumenge 8 de juny.


'L'escriptor Miquel López Crespí va ser el pregoner de la festa i va explicar que 'tot i que vaig escriure aquest text abans de la Fira ara pot agafar un altre sentit i ser interpretat d'una altra manera'.
'López Crespí va explicar que 'Francesc de Borja Moll ens ha ajudat a servar la paraula i també l'esperit de lluita en uns temps foscos. Ara mateix, malgrat els avanços que s'han de fet en el camp de la nostra normalització cultural, ens cal tenir sempre present l'esperit de resistència contínua del nostre gran filòleg' i assegurà que 'aquelles rondalles, llegides a començaments dels anys seixanta per l'equip de col·laboradors que va poder reunir el prestigiós filòleg, tingueren una importància cabdal en la preservació del nostre llegat cultural'.


El 30 de maig de l'any 2003, l'escriptor Miquel López Crespí feia la primera crida a la lluita contra el PP després de la derrota del Pacte de Progrés.


'L'escriptor pobler també incidí que 'la continuació de la gran obra interrompuda de mossèn Alcover, el Diccionari català-valencià-balear, és una de les fites més importants de la nostra història pel que fa a la preservació de la llengua catalana. No hem d'oblidar, tampoc, que, entorn de la represa de la postguerra, l'Obra del Diccionari constituí una autèntica plataforma unitària de reconstrucció nacional dels Països Catalans, molt modesta per les circumstàncies, és clar, però important com a nucli de reagrupació de supervivents, de divulgació i conscienciació envers el poble en general i les noves generacions en particular'. 'López Crespí també va fer un important repàs a la feina feta des de l'Editorial Moll per impulsar la literatura en català a Mallorca i per publicar llibres 'amb els quals ens alletàrem els escriptors de la generació dels 70'.
'Aquesta inauguració de la Fira del Llibre va estar més polititzada que mai, ja que des de la tribuna d'oradors tant el batle Joan Fageda, com el vicepresident del Govern, Pere Sampol, i la presidenta del Consell, Maria Antònia Munar, es varen adreçar al públic. [...]
'Sampol explicà que 'davant la disminució de l´ús social de la llengua només hi havia una actitud possible. No és l'hora de plorar sinó de fer pedagogia per aconseguir que l'ús social del català augmenti. Hem de fer una militància cultural, lingüística i fins i tot política per ajudar a estimar i conèixer la nostra llengua a tots els nouvinguts i residents a les Illes'.
'Munar va tancar l'acte i va donar per inaugurada la fira explicant que 'és un goig que els llibres surtin al carrer cada primavera i que la cultura s'apropi a tots els ciutadans'. Però assenyalà també que 'tot i que no hi ha més lector de cada vegada s'edita més. Ara per ara és necessari incentivar la lectura d'aquests llibres que s'han editat i més en aquesta era de noves tecnologies que no ho afavoreixen'".


Per la seva banda, la periodista Laura Moyà des de les pàgines de cultura del diari Última Hora deia, sota els grans titulars que donaven la notícia de la inauguració de la XXI edició de la Fira del Llibre "Miquel López Crespí reclama un mayor 'uso social del catalán' en el pregón de la Fira del Llibre" : "Un pregón centrado en la figura de Francesc de B. Moll y en la defensa de la lengua, encargado y leído por Miquel López Crespí, abrió las actividades de la jornada.
''Francesc de B. Moll nos ha ayudado a conservar la palabra y, tambíen, el espíritu de lucha en unos tiempos oscuros', afirmó López Crespí. Unos tiempos actuales porque 'ahora mismo, a pesar de los avances que se han hecho en el campo de nuestra normalización lingüística y cultural, debemos tener siempre presente el espíritu de resistencia continua de nuestro gran filólogo'. Para López Crespí, 'para esparcir la ceniza que todavía planea sobre nuestros signos de identitad, nada más poderoso que la obra vital, gigante, de Moll'. Aunque, por encima de todo, el escritor destacó la necesidad de recuperar 'el uso social del catalán'".


Publicat en la revista L'Estel (1-VII-03)

Miquel López Crespí

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí

Els Papers de Salamanca i els meus papers

Turmeda | 28 Juliol, 2011 07:13 | facebook.com

Penúltima entrega dels papers de Salamanca


Sinde i Mascarell tanquen un “greuge” amb el Principat. Madrid retorna part dels documents confiscats durant la Guerra Civil


Agències | 26/07/2011


La ministra espanyola de Cultura, Ángeles González-Sinde, i el seu homòleg a la Generalitat, Ferran Mascarell, formalitzaren ahir a l'Arxiu Nacional de Catalunya l'arribada de la penúltima entrega dels anomenats papers de Salamanca, un gest que, segons el conseller, posa fi "a un greuge" que es remunta a l'any 1938, quan foren confiscats els primers documents.

Hi ha 730 fermalls i 365 caixes amb documents que pertanyen a partits, sindicats, entitats i particulars, i encara que tots dos han coincidit que el retorn és una molta bona notícia, Mascarell recordà que encara "no és un dia de celebracions" perquè falta la darrera entrega. "No és el total dels documents que espera la societat catalana", digué Mascarell que remarcà que quan arribi la darrera remesa es tancarà el greuge que també s'ha mantingut durant la democràcia, de manera incomprensible per a moltes persones, assegurà. A més, cità la polèmica com a exemple que "alguna cosa no funciona bé en el model cultural construït" per què al seu parer a l'Estat espanyol li costa reconèixer el caràcter pluricultural i plurilingüe. En aquest sentit, al·ludí a la recent decisió del Tribunal Constitucional de recórrer la llei de l'aranès.

González-Sinde, per altra banda, remarcà que els documents són part d'un "botí de guerra" i que foren emprats amb finalitats repressives. Afirmà que "no tornen a Catalunya per cap arbitrarietat, tornen a Catalunya perquè són de Catalunya". Sobre la data de quan se'n farà efectiva la darrera entrega, Sinde anuncià que la comissió tècnica que treballa amb els documents es reunirà per setembre, per la qual cosa tal vegada es faci efectiva "abans de final d'any". Es tracta de 660 caixes-arxivadors confiscats a particulars i entitats privades durant i després la Guerra Civil. La majoria són documents sols, com calendaris, fotografies i mapes, a més de gairebé un milenar de banderes, insígnies, monedes i tampons. Part d'aquests documents foren confiscats a entitats catalanes, però foren diposiats a l'arxiu de Vinaròs (Castelló).

Diari de Balears


Els papers de Salamanca i els meus papers



Carrer de la Soledat, número 2 a Palma (Mallorca). Oficines de la Brigada Político-Social de la dictadura franquista. Indret on va ser interrogat i torturat l'escriptor Miquel López Crespí i on desaparegueren molts dels seus originals literaris, revistes, documents personals, llibres...

Per Miquel López Crespí, escriptor


Les meves primeres obres de teatre (Ara, a qui toca, Les germanies, Estiu de foc, Autòpsia a la matinada...) anaven en una línia de defugir la podridura de determinat "teatre" idiotitzador (segons quines obres del teatre "rekional", que deia Josep M. Llompart). Dia 7 d'octubre de 1972, a Alacant, guanyava el premi de teatre en català "Carlos Arniches" (era el primer any què es convocava en la nostra llengua). A l'endemà, tots els diaris de la península (i a les Illes Diario de Mallorca) informaven de la notícia. En la mateixa convocatòria guanyava el premi en espanyol J. D. Sutton amb la seva obra Mañana. Els jurats del meu primer premi teatral havien estat en aquells moments les figures màximes de la cultura catalana i de l'espanyola progressista. Em referesc als directors i autors Ricard Salvat, José Monleón i Sanchis Sinisterra (un gran autor de València que ja havia guanyat el Carlos Arniches -versió castellana- l'any 1968 amb l'obra Tú, no importa quién).

Record que Ara, a qui toca? era una obra experimental. Els crítics d'aleshores parlaven de certa influència del teatre de Brecht, Anouilh, Ionesco, Beckett, etc. Els manuscrits de Ara, a qui toca?, juntament amb els de Les Germanies (que havia guanyat el premi de teatre de més prestigi en aquells temps, el Born, de Ciutadella), Estiu de foc i alguns altres materials de poesia i narrativa em desaparegueren pels anys setanta en uns d'aquells nombrosos escorcolls de la Brigada Social. Mai no he pogut recuperar aquestes obres malgrat que, una vegada consolidada la reforma, ho vaig intentar. Ningú no sabia res d'uns papers segrestats per la Social! Originals de teatre? Em miraren com si hagués perdut l'enteniment. De les obres segrestades (i segurament cremades o perdudes per aquests sicaris) només em resta l'esborrany de Les Germanies.


No sé si encara hi seré a temps de reclamar els papers que em segrestà la Brigada Social. Aquests anys, participant en les campanyes de reclamació dels papers de la República segrestats per les forces franquistes, parl de l'ajut solidari que hem donat tants d'esquerrans illencs a la Comissió de la Dignitat, entestada, com pertoca, a recuperar els papers existents als arxius de Salamanca, he pensant sovint en els meus originals, en les revistes robades, en les obres de teatre i les narracions que mai més no vaig poder recuperar.


No em puc conformar amb un esborray d'unes obres guardonades a Alacant i a Menorca. Vull, i ho deman públicament, la devolució del que em va ser robat a la força i amb nocturnitat. En aquell temps no solament et venien a detenir per haver lluitat per la llibertat, sinó que a la tortura física que significaven les detencions a altes hores de la nit, l'anada, amb els sicaris al darrere, fins als soteranis de Govern Civil, els brutals interrogatoris, s'havia d'afegir la desaparició en mans de la policia política d'obres literàries que havia costat anys escriure. Per tant jo no em vull conformar amb aquest esborrany que he trobat en una de les meves antigues carpetes. Vull els meus originals, tots, sense que em manqui cap ni un i, també, les revistes de la guerra civil que em segrestaren. Revistes que són d'un valor incalculable, almanco, sentimentament i culturalment.


L'esborrany de Les Germanies que he trobat té unes cinquanta pàgines i permet una llunyana aproximació al que va ser l'obra guardonada a Menorca i que, com he explicat més amunt, desaparegué en mans de la Brigada Social. Record a la perfecció que el projecte inicial de Les Germanies sofrí moltes modificacions i ben cert que el material conservat -per miracle!- a una de les carpetes que no escorcollaren els sicaris, és només una pàl.lida aproximació al que degué ser l'obra un pic acabada; malgrat que sempre he pensat que no hi ha mai cap obra "acabada". Sempre he estat partidari de l'obra "oberta". Per entendre'ns: "oberta" a les suggerències creatives dels col.lectius que l'han de representar, als grups (en els anys setanta) interessats en la seva promoció i difusió, o a les idees de directors, actors o públic en general (públic conscienciat, és clar). Ara, a qui toca?, l'obra en català (segrestada per la Brigada Social) que havia guanyat el premi "Carles Arniches 1972" a Alacant, havia armat el seu enrenou.


Vull intentar reconstruir la història de la meva dedicació al teatre, saber exactament quines obres meves eren guardonades en els anys setanta i, per aconseguir unir novament els fills trencats per les detencions, em cal, com ja he explicat, la devolució de tots els meus papers segrestats.


Miquel López Crespí

(19-IV-05)

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb