Literatura catalana contemporània

Llorenç Capellà, Miquel López Crespí, Sa Feixina... enderrocar els monuments feixistes de Palma (Mallorca)

Turmeda | 16 Maig, 2011 21:16 | facebook.com

La Feixina, el cementiri i el desencís


Llorenç Capellà | 15/05/2011 |


MEMÒRIA I CASUALITAT

Coincidint amb la instal·lació al cementiri de Palma de les plaques amb els noms de les persones assassinades a Mallorca durant la Guerra Civil, Cort va col·locar un faristol a la Feixina per tal de justificar el manteniment del monòlit en memòria del creuer Baleares, enfonsat per l'esquadra republicana prop de Cartagena. El monument -al marge de la significació emotiva que pogués tenir per als parents de les víctimes- simbolitzava i simbolitza l'exaltació del feixisme. De manera que l'Ajuntament no podia triar un dia pitjor per a contextualitzar-lo, encara que degueren pesar raons d'oportunisme i de tàctica política, per allò de rentar la cara als sectors de dreta que arrufen el nas amb la moguda del cementiri. Nanda Ramon va acudir als dos indrets. A la Feixina va fer una defensa de la contextualització històrica de l'espai tot fent un poti-poti entre els mariners del Baleares i les víctimes de totes les guerres del món, en un intent impossible de conferir legitimitat democràtica al monument. I en el cementiri, va reivindicar els morts de la República sense reparar que un mínim exercici de coherència amb el discurs de la Feixina l'obligava a defensar la reincorporació a les plaques que ha dissenyat l'Associació de Memòria Històrica dels noms de tots aquells que moriren per enderrocar-la, tal com proposa el Facherío Unío d'arreu d'Espanya i, per suposat, la colònia balear de Flechas, Pelayos i Lulianos. En conclusió, no es pot dir missa i repicar campanes. I ho dic pensant en tot l'equip de govern municipal, no exclusivament en Nanda Ramon, perquè seria injust que la prenguessin pel sac dels cops.


PLACA I RECORDANÇA

La placa que acaba de situar Cort a la Feixina diu que la piràmide d'Ortells "ens recorda els centenars de milers de víctimes d'aquell període i, singularment, les vinculades a la singladura del creuer: els morts, els desapareguts i els ferits en els enfonsaments i els bombardejos, els milers de refugiats durant l'evacuació de Màlaga i els centenars de mariners morts a bord del vaixell". I el moix de na Catoi...? També. És a dir, tothom té cabuda en el mateix sac. Paul Preston, en el seu darrer llibre, fa referència a la gent que fugia de moros i legionaris, per la carretera de Màlaga a Almeria, bombardejada, des de la mar, pel creuer Baleares. Diu: "Se vieron escenas de madres muertas con bebés todavía mamando de sus pechos, de niños muertos y otros perdidos en mitad de la confusión". Preston parla de 3.000 morts en 175 quilòmetres de carretera. I atribueix al metge canadenc Norman Bethune la descripció dels vells que s'asseien a la vorera i tancaven els ulls a l'espera de la mort. O la dels infants "descalzos, con los pies hinchados hasta duplicar su tamaño normal, que lloraban indefensos, de dolor, de hambre y de cansancio". Doncs bé, sobre aquest seguici de gent desesperada i desarmada queien, de manera implacable i sistemàtica, les bombes del Baleares, cosa que reconeix la placa de Cort en dir que esdevé el primer cas del món de bombardeig aeronaval de columnes de refugiats. Parlem, per tant, d'una acció criminal...? D'un crim de masses indefenses? Exactament. Aleshores què pretén la contextualització...? D'això se'n diu embullar fil.


PER QUÈ? PER QUÈ...?

No sols és Mourinho qui planteja perquès sense resposta. Els perquès de Mourinho són com el belar d'ovella, un so monòton sense gràcia. Els perquès que plantegen els ciutadans, davant l'actuació de Cort a la Feixina, són força més punyents, atès que no acaben d'entendre de què va la cosa. La placa que s'acaba d'afegir al conjunt, no és una placa, sinó un llibre. Vull dir que es tracta d'un discurs llarguíssim, força ben estructurat, amb qualque error de pes com és el d'afirmar que l'enfonsament del Baleares va causar una profunda commoció social. O hem de creure que en va causar tanta que fins i tot els presos polítics aportaren de bon grat el seu òbol per a sufragar el monument...? Deixem-ho estar, perquè és la història d'una gran hipocresia. La realitat és que la placa que s'ha afegit a la Feixina, més que aclaridora del perquè del conjunt, n'és justificativa. S'ha d'entendre, també, com un intent desesperat de l'esquerra de recuperar part dels vots perduts. L'enquesta de l'IBS publicada per UH divendres passat és demolidora per a les seves aspiracions. El conservador Mateu Isern únicament ha sabut dir, en tota la campanya, algun tòpic sobre l'ús del català i del castellà a l'Administració. De manera que si guanya, ho farà de rebot. Guanyarà el desencís. Tot allò que afecta memòria històrica en fa part. La Feixina ja no té remei. I el Mur de la Memòria s'inaugurarà passades les eleccions. No m'atreveixo a augurar-ne el futur.

Diari de Balears


El problema plantejat en relació al nomenament com a fill il·lustre de Palma d´un dels principals promotors del monument al creuer Baleares, Josep Tous i Ferrer, i la possible conservació o demolició del monument franquista de sa Feixina, té molt a veure amb les renúncies i traïdes de la transició. No es pot entendre que encara hi hagi tants de carrers de Palma amb noms de destacats franquistes i monuments com el dels Caídos de Santa Maria del Camí o aquest, al creuer Baleares, si no entenem que aquesta trista realitat és producte de com es va fer la restauració borbònica, la famosa “transició”: un pacte sagrat, la “unión sagrada” li diuen alguns historiadors, entre els franquistes reciclats i l´esquerra oficial, és a dir, el neoestalinisme carrillista (PCE) i la socialdemocràcia espanyola (PSOE). Tenim el que tenim, inclòs el monument de sa Feixina, perquè l´esquerra de la nòmina i el cotxe oficial pactà amb els hereus de l’”Espanya eterna” la conservació de l´essencial del règim feixista: la unitat d´”Espanya”, el capitalisme i la monarquia. (Miquel López Crespí)


Per la demolició del monument franquista al creuer Baleares



El problema plantejat en relació al nomenament com a fill il·lustre de Palma d´un dels principals promotors del monument al creuer Baleares, Josep Tous i Ferrer, i la possible conservació o demolició del monument franquista de sa Feixina, té molt a veure amb les renúncies i traïdes de la transició. No es pot entendre que encara hi hagi tants de carrers de Palma amb noms de destacats franquistes i monuments com el dels Caídos de Santa Maria del Camí o aquest, al creuer Baleares, si no entenem que aquesta trista realitat és producte de com es va fer la restauració borbònica, la famosa “transició”: un pacte sagrat, la “unión sagrada” li diuen alguns historiadors, entre els franquistes reciclats i l´esquerra oficial, és a dir, el neoestalinisme carrillista (PCE) i la socialdemocràcia espanyola (PSOE). Tenim el que tenim, inclòs el monument de sa Feixina, perquè l´esquerra de la nòmina i el cotxe oficial pactà amb els hereus de l’”Espanya eterna” la conservació de l´essencial del règim feixista: la unitat d´”Espanya”, el capitalisme i la monarquia. En el fons, a tots els professionals de la mixtificació, els vividors de la política, ja els anaren bé els pactes amb el franquisme reciclat. Alguns s´han fet rics, amb l´oblit de la memòria històrica, escarnit el record dels nostres morts, aquells i aquelles que moriren per la llibertat, per acabar amb la societat de classes.

Han hagut de passar trenta anys perquè els oportunistes que en el passat manaven estripar les banderes tricolors i renunciaven a la lluita republicana, just en comprovar que són a punt de l´extraparlamentarisme, ara els vegem apropar-se a les mogudes republicanes. S´apunten a les mogudes amb intenció de continuar controlant la desmemòria històrica que ells propiciaren. Ho dic en relació a molts dirigents provinents del neoestalinisme i la socialdemocràcia que no volen ampliar la lluita per a recuperar la memòria històrica a fets cabdals de la guerra civil com, per exemple, la persecució dels comunistes de tendència trotskista (POUM) i els anarquistes per part del PCE, o el fet de la revolució social antiburgesa que els historiadors situen entre juliol del trenta-sis i el maig del trenta-set, quan l´estalinisme l´esclafà amb la força de les armes.

Aquests tergiversadors de la història propers al neoestalinisme tampoc no volen qüestionar res de com va anar la transició, ja que, si aprofundissn en la reconstrucció dels fets esdevenguts amb els pactes amb el franquisme reciclat a mitjans dels anys setanta, quedaria a la vista de tothom la misèria de llur traïció a la memòria dels milers i milers d´antifeixistes morts i exiliats per haver lluitat per la llibertat.

El monument al creuer feixista Baleares és la demostració evident de com la transició va ser guanyada pels hereus del franquisme i els servils que acceptaren el preu pagat per llurs renúncies.

Que tenguem encara immensos monuments aixecats a major glòria dels “herois” del franquisme, cas del monument al Baleares, ens situa davant tasques democràtiques a realitzar. I no basta netejar de quaranta noms franquistes els carrers de Palma per a poder dir que som en vies d´una certa normalització democràtica. Si l´Ajuntament de Palma i altres ajuntaments de les Illes no es posen a la feina de demolició de totes les restes que puguin quedar del feixisme, de la memòria d´aquella tenebrosa època de tortures i assassinats; si no s´enderroca el monument al Baleares, la presència omnipotent la dictadura continuarà planant, sinistra, damunt les nostres vides.

El problema, com deia més amunt, no és de llevar solament el pollastre del monument, les frases que recordin el temps d´opressió i, per a tenir tothom content, col·locar una plaqueta a la “reconciliació”. Una plaqueta al costat de l´imponent monument a l´obra del Caudillo? No ens faceu riure, estimats membres de l´Ajuntament. Com molt bé explicava l´escriptor Llorenç Capellà en un recent article: “Tocant a la reconciliació? El senyor Grosske insisteix en la proposta de col·locar una placa que en dissimuli la condició de monument feixista. Ai, Mare de Déu! S'oblida, Grosske, que un monument no representa allò que diu la làpida, sinó allò que va expressar l'artista. I el monument de sa Feixina és allò que és: un homenatge rotund, clar i nítid al feixisme. Per entendre'ns, senyor Grosske: el Gernika no canviarà de significació si passa a anomenar-se Alcázar de Toledo. I encara que ens diguessin que Mauthausen és una església gòtica, sabríem que no deixa d'ésser un camp d'extermini. Dic tot això, perquè la remodelació en profunditat de sa Feixina formava part, amb Son Espases i altres coses que veurem com acaben, del compromís ètic de l'esquerra amb la ciutadania. Deixem-nos, per tant, d'escampar murta: que si la decisió de Son Espases és responsabilitat del Govern, que si la de sa Feixina ho és de Cort... Tots són pertot. I pertot hi ha els mateixos. L'electorat progressista comença a pensar que l'esquerra ocupa el poder, de tant en tant, per a gestionar durant quatre anys (únicament quatre!) el patrimoni de la dreta. I que la capacitat renovadora que se li atribueix, a l'esquerra, és, en bona part, llegenda. Pura llegenda, foc d'encenalls”.

Pensam com l´amic Llorenç Capellà. Qui es pensi que amb la ximpleria covarda de la plaqueta es combat una herència d´oprobi de més de quaranta anys va ben equivocat. Qui imagini que llevar el pollastre és retre un sentit homenatge als tres mil mallorquins i mallorquines assassinats pel feixisme, va ben errat de comptes. Els antifeixistes illencs, la gent que ha portat a coll la lluita per la memòria històrica quan tothom callava per a poder cobrar els bons sous que molts dirigents de l´esquerra oficial han xuclat en aquests darrers trenta anys, el que volem és acabar amb la prepotència del feixisme que significa tenir present a Palma aquest monument i tots els altres que hi resten. Si l´Ajuntament de Palma no és capaç d´acabar amb l´herència indignant de la victòria feixista a les nostres places i carrers voldrà dir que ajuntament continua enfeudat als poders fàctics de sempre, a la dreta hereva del franquisme.

La recuperació de la nostra memòria històrica no pot fer-se d´aquesta manera covarda, amb aquesta por als que guanyaren la guerra i reprimiren el poble durant dècades. La demolició del monument al Baleares seria la prova evident que, finalment, es comença a fer justícia a tots aquells homes i dones, les avantguardes populars dels anys vint i trenta, vilment assassinats pels feixistes.

Miquel López Crespí

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Història alternativa de la transició (la restauració borbònica) (Web Ixent)

Els comunistes (LCR), la transició i el postfranquisme. Llorenç Buades (Web Ixent)

Textos clàssics de l´esquerra (Web Ixent)

Memòria cronòlogica de la repressió feixista a Mallorca (Web Ixent)

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb