Literatura catalana contemporània

Illes - Una gran victòria electoral del PSM

Turmeda | 01 Juny, 2011 07:08 | facebook.com

Respecte d'això, només es pot dir que l'èxit ha estat aclaparador. EU queda enterrada al 2,8% i ERC desapareix amb un 1,5% dels vots. Un insignificants registres que desdiuen les possibilitats que les centrals respectives puguin mantenir vives les dues franquícies balears. Si més no, vives en el sentit vist fins ara. Per tant, el PSM ha triomfat absolutament. El triomf partidista dels esquerrans i nacionalistes brilla encara més si es veu que el centre regionalista no sura i el nacionalista s'enfonsa. El tercer espai és el PSM. (Miquel Payeras)


El PSM i el tripartidisme


Miquel Payeras | 01/06/2011 |


En un article de deu fer més de mig any s'analitzava que el PSM havia muntat una estratègia electoral que pareixia partir del fet de donar per segur que el PP aconseguiria la majoria absoluta i que, en conseqüència, optava per enfortir el seu perfil: destrucció del Bloc, 2 escons probables dels 4 obtenguts per la coalició el 2007 i desfer-se d'Esquerra Unida i ERC, el seu gran objectiu. Li ha sortit rodó. Més bé del que qualsevol, ni ells mateixos, hagués imaginat.

El PSM obté 4 escons amb 500 vots més que el Bloc de fa quatre anys. Evidentment ha funcionat, una vegada més, l'efecte dels vasos comunicants amb el PSOE. Quan els socialistes baixen a Mallorca, puja el PSM; i a l'inrevés. Els de l'esquerra nacionalista no arriben al cim de 1995, però fan un molt bon resultat. En efecte, en aquella ja llunyana data el PSM obtenia 41.223 vots (per Mallorca al Parlament), amb un 13,7%. Ara, 36.023, amb un 10,7%. Enguany s'han emès 33.257 vots més que fa setze anys. Però això és l'anàlisi de l'estructura profunda del sufragi, que mostra la vertadera tendència a llarg termini per als esquerrans nacionalistes, i no de la conjuntura, que és únicament allò que interessa els polítics i la majoria de periodistes; per tant, el que val són els 4 escons, que són els mateixos que els que va fer el Bloc. En resum: l'èxit ha acompanyat l'aposta estratègica del PSM. A toro passat justifica el titular de l'article anterior esmentat ("Jugada perfecta") si s'observa que l'objectiu estratègic primordial dels esquerrans nacionalistes era desfer-se d'ERC i d'Esquerra Unida.

Respecte d'això, només es pot dir que l'èxit ha estat aclaparador. EU queda enterrada al 2,8% i ERC desapareix amb un 1,5% dels vots. Un insignificants registres que desdiuen les possibilitats que les centrals respectives puguin mantenir vives les dues franquícies balears. Si més no, vives en el sentit vist fins ara. Per tant, el PSM ha triomfat absolutament. El triomf partidista dels esquerrans i nacionalistes brilla encara més si es veu que el centre regionalista no sura i el nacionalista s'enfonsa. El tercer espai és el PSM.

El PSM assoleix, després de vint-i-vuit anys d'autonomia, allò que sense atrevir-se a dir-ho públicament era l'aspiració callada: convertir-se en el tercer en discòrdia. L'únic tercer. En el tercer angle que tanca la geometria política balear -comptant-hi, òbviament, el PSM de Menorca- en forma de triangle. Ni el minúscul afegit formenterer, ni l'escó adossat eivissenc, desdiuen per a res l'afirmació, perquè tant l'un com l'altre provenen de candidatures participades del PSOE. Per tant, a efectes de candidatures pròpies amb representació, només n'hi ha tres, al Parlament: PP, PSOE i PSM. El tripartidisme. El triangle de forma escalè: aquell que és dit així perquè els tres costats són diferents.

Quan el 1995 el PSM va fer el cim, la direcció anuncià el "sorpasso" al PSOE. Un doi que es convertí en desastre quan, entre 1999 i 2003, s'imposà la dretanització del partit. Aquesta vegada per ventura serà diferent. O ho pareix almanco, pel que deia a un servidor un dirigent pessemero l'endemà d'urnes, que ells eren un partit "d'esquerra i nacionalista". Un escalonament ideològic que, si obeeix a la nova estratègia i no a un lapsus linguae, podria significar que, al contrari de 1995 i 1999, els que dirigeixen el partit ara entenen molt millor la realitat que no aleshores.

Diari de Balears


Molts dels votants i simpatitzants del PSM saben, per pròpia experiència, que la línia de supervivència del nacionalisme d'esquerres no passa per un enfeudament a Maria Antònia Munar, a la socialdemocràcia espanyola o a Izquierda Unida. (Miquel López Crespí)


Defensa del PSM (un article de l’any 2005)


Per Miquel López Crespí, escriptor


Ningú no podrà negar -per això hi ha les hemeroteques-, que molts dels prop de set-cents articles que he publicat aquests darrers anys tant a Diari de Balears com, més recentment, en El Mundo-El Día de Baleares han estat escrits en una línia de clar suport crític al nacionalisme d'esquerres, PSM i ERC especialment, i, en el seu moment, d'ajut al Pacte de Progrés, malgrat totes les contradiccions i mancances que demostrà en el seu moment l'esquerra nominal d'aquesta terra. Els advertiments i suports sempre han anat en la línia d'enfortir el nacionalisme, l'esquerra i l'ecologisme de les Illes, amenaçats en tot moment per aquelles forces que només són en la política per a viure del romanço, l'engany i la mentida. I, també per això mateix, sempre hem advertit de les maniobres destructives, les campanyes rebentistes, els plans dels poders econòmics i mediàtics per a ensorrar els trenta anys d'història del nacionalisme d'esquerres illenc. Malauradament moltes de les nostres advertències s'han fet realitat. Els grups de pressió i especulatius, els servils a les ordres d'obscurs interessos polítics, ja s'han llevat la careta i parlen obertament de la possible desaparició del PSM. Per a ningú no és cap secret que els més beneficiats de l'operació serien UM, el PSOE i Izquierda Unida. Aquesta darrera ja va aconseguir un bon bocí del pastís quan, mitjançant la coalició "Progressistes", aconseguí que l'espanyolíssim Llamazares formàs grup parlamentari propi per a posteriorment votar contra els drets nacionals d'Euskadi. Tot un èxit per a un personal que d'ençà la transició no ha fet més que refermar els pactes establerts per Santiago Carrillo amb el franquisme reciclat.


Molts dels votants i simpatitzants del PSM saben, per pròpia experiència, que la línia de supervivència del nacionalisme d'esquerres no passa per un enfeudament a Maria Antònia Munar, a la socialdemocràcia espanyola o a Izquierda Unida, sigui quin sigui l'invent que els Cámara, Grosske i Rosselló es treguin del capell. Ara mateix, just en el moment que escric aquestes retxes, un nombrós grup de militants i simpatitzants del PSM estan signant un manifest públic per a lliurar al Consell de Direcció Política del PSM demanant seny i que no es tiri per la borda l'esforç fet pel nacionalisme d'esquerra en aquestes darreres dècades. Aquest nombrós grup de militants s'adona a la perfecció, talment com nosaltres ja havíem advertit any rere any, dels poderosos interessos que mouen les cordes dels qui volen acabar amb el seu partit. Tothom amb dos dits de seny sap ben bé que el projecte que ordeixen els grups de pressió econòmics de les Illes, des del PP fins a la socialdemocràcia passant per UM, és acabar amb la història de lluita contínua dels homes i dones, dels col·lectius que han constituït la columna vertebral de la resistència dels mallorquins a la depredació del nostre territori i la nostra cultura.


Els signants del manifest de defensa del nacionalisme d'esquerres, i més concretament del PSM, afirmen que són moltes les forces polítiques que pensen sobreviure damunt les despulles del PSM. La nostra preocupació, diuen, "és conseqüència de veure com perilla que l'espai socioelectoral que fins ara ha ocupat el nacionalisme d'esquerres del PSM es repartesqui entre EU-Els Verds, el sector 'nacionalista' del PSOE i Esquerra Republicana de Catalunya. Això, dit amb el respecte que ens mereixen aquestes formacions polítiques, amb cada una de les quals ens uneixen determinades sensibilitats i afinitats socials i programàtiques. Però cap d'aquestes sensibilitats i afinitats és capaç d'abraçar l'espai sociològic i electoral que fins ara ha reunit el PSM ni les seves possibilitats d'eixamplar la base social".


Pens que els grups de pressió, les organitzacions polítiques, els grans poders mediàtics al servei dels interessos especulatius de la dreta que ja canten victòria, s'equivoquen molt. Tot aquest personal que ja compta els vots i els diputats de més que traurà xuclant un espai nacionalista que ha de desaparèixer no coneixen prou bé el tarannà militant de la base social del PSM. En temps de la transició, i ho record a la perfecció perquè qui signa aquest article llavors formava part de la direcció del partit, les campanyes rebentistes conjuntes del franquisme reciclat amb PSOE i PCE no aconseguiren rompre la columna vertebral del nacionalisme d'esquerres. Si no ho aconseguiren aleshores quan el PSM era una formació que just acabava de néixer... com ho podrien aconseguir ara amb els centenars de quadres i provats militants de què disposa? Els homes i dones del PSM no ignoren que en aquests moments es juga molt més que la desaparició o consolidació d'un partit polític. La desaparició o la marginalització del PSM seria, ni més ni manco, com diu el Manifest que circula per Mallorca, "la fi d'una manera de veure Mallorca i, molt possiblement, de la Mallorca per a la qual hem lluitat". I serà per això mateix que el PSM no caurà en mans d'UM, del PSOE ni d'Esquerra Unida.


Miquel López Crespí

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb