Literatura catalana contemporània

Les Germanies - Miquel López Crespí i Antoni Torrens inauguran un monument als agermanats caiguts en la batalla de Son Fornari (Sa Pobla, 1522)

Turmeda | 04 Novembre, 2012 19:09 | facebook.com

Miquel López Crespí i Antoni Torrens inauguran un monument als agermanats caiguts en la batalla de Son Fornari (Sa Pobla, 1522)


Ahir, a sa Pobla, juntament amb l’amic Toni Torrens, vaig tenir l’honor d’inaugurar el monument als agermanats que recorda la batalla de Son Fornari. En aquesta batalla de l’any 1522 els agermanats mallorquins perderen més de mil homes lluitant per la llibertat del nostre poble i contra les lleis injustes d’un malgovern. A l’indret de la batalla hi poguérem veure diverses autoritats i membres d’alguns partits polítics i organitzacions culturals de les Illes. Entre d’altres personalitats, amic i coneguts de tota la vida, vaig poder parlar amb Jaume Mateu, president de l’Obra Cultural Balear; Maria Antònia Font, del sindicat STEI-i; el batle de sa Pobla, Biel Serra; l’historiador Guillem Morro; els dirigents del PSM, Margalida Vidal, Pere Sampol i Antoni Rodríguez; el regidor de cultura de l’Ajuntament de sa Pobla, Joan Enric Capella; l’escriptor Gabriel Florit, l’amic Jesús Jurado Gallardo... L’acte va ser molt emocionat. Els molins de sa Pobla, la terra roja on moriren els nostres, l’emoció continguda de tots aquells i aquelles que eren amb nosaltres, la música de les xeremies que accentuava l’acte en record dels mallorquins revoltats contra les lleis injustes dels rics i el rei Carles I. Autènticament inoblidable!

Com explica avui dBalears en una crònica del periodista Antoni Pol: “L'associació cultural Albopàs va descobrir ahir a sa Pobla un monòlit que recorda i assenyala l'indret on tingué lloc una de les batalles més decisives de les Germanies, l'anomenada ‘batalla de Son Fornari' o ‘batalla de la Marjal'. Precisament ahir, dia 3 de novembre, se celebrava el 490è aniversari de l'enfrontament.

‘El monòlit, que pesa uns 1.200 quilos, ocupa el lloc d'una antiga placa instal·lada allà a principis del segle passat i desapareguda fa una desena d'anys. La pedra, la nova, porta la següent inscripció: ‘Dia 3 de novembre de 1522, mil agermanats moriren en aquest camp de Son Fornari, a la batalla de la Marjal, en defensa dels drets del poble i del bé dels mallorquins. Pac qui deu. En memòria i gratitud del seu heroisme. Associació cultural Albopàs’.

‘L'apotecari, dinamitzador cultural i president d'Albopàs, Antoni Torrens, va ser l'encarregat de descobrir el monòlit. Seguidament, lamentà ‘el poc coneixement’ que els mallorquins tenen de les Germanies. ‘Sabíem qui són Padilla, Bravo i Maldonado [líders comuneros castellans] i desconeixíem l'existència de Joan Crespí i Joanot Colom. I llavors el ministre Wert diu que cal espanyolitzar...’, reflexionà Torrens.

‘A continuació, l'escriptor Miquel López-Crespí va sintetitzar que van ser les Germanies, els factors i les causes que les van desencadenar (imposts, guerres i pestes), els esdeveniments principals (el triomf de la revolta arreu de Mallorca, llevat d'Alcúdia) i la repressió posterior (morts, càrregues fiscals, etc).

‘Devers cinquanta persones assistiren al descobriment del monument. A part del batle de sa Pobla, Biel Serra (PP), hi eren també els portaveus dels partits de l'oposició; Jaume Mateu, president de l'Obra Cultural; Maria Antònia Font, del sindicat STEI-i, i altres personalitats de sa Pobla i d'altres municipis. Així mateix, hi va assistir l'historiador Guillem Morro, autor del llibre Història de les dissensions civils a la Mallorca baixmedieval, el qual va ser presentat després a l'espai Sa Congregació”.


PAC QUI DEU! MORI EL MAL GOVERN! VISCA LA TERRA!


Per Bartomeu Mestre, Balutxo


El monòlit, inaugurat dia 3 de novembre de 2012, en commemoració del 490è aniversari de la batalla de Son Fornaris. coneguda també com "de la Marjal", ha estat una bona iniciativa de l'Associació Cultural Poblera Albopàs, perquè combat l'oblit intencionat que patim amb unes institucions que ens volen sembrar de sal la memòria. Ja se sap, com va escriure Àngel Guimerà que “la llengua i la història són els botins més preuats a l'hora de sotmetre un poble”.

La Germania de Mallorca és una fita clau en la lluita en defensa de les nostres llibertats. El poble, al crit de “Pac qui deu!”, s'aixecà contra l'abús dels senyors per reclamar justícia. És per això que la història oficial, al dictat de la monarquia espanyola, presentà els agermanats com uns radicals exaltats i ha fet i fa tot quant pot per esborrar-nos de la memòria la gesta de la Germania i amagar-nos els noms dels seus líders: Pau Casesnoves, Joan Crespí o Joanot Colom.

Per això, l'acte d'Albopàs d'ahir és una acció balsàmica. Com ho va ser la que va tenir lloc dia 7 de febrer de 1870 (dia de la Germania) quan, a convocatòria de l'Ajuntament republicà de Palma, es va fer una manifestació contra els imposts (segons “El Iris” d'entre vint mil i vint-i-dues mil persones) que va acabar a la plaça del Roser, coneguda per tradició oral com “la placeta d’en Colom”. Els regidors hi posaren la placa que podeu llegir: "A los primeros iniciadores de la idea democrática en Mallorca, que congregados en este sitio resolvieron vindicar los derechos del pueblo, levantándose en armas para defenderlos con sus vidas". L'any 1936, arran de la insurrecció armada feixista militar, la placa va desaparèixer. Per sort l'havia amagat a casa seva un ciutadà honorable per preservar-la del vandalisme i, quaranta anys després, la va retornar al seu lloc. Dia 7 de febrer de 1992, ara ha fet 20 anys, vàrem iniciar un acte de reconeixement que, d'aleshores ençà, es fa cada any. La fotografia que il·lustra el comentari és el testimoni de l'ofrena floral que es va fer aquell dia davant de la placa que, inicialment, ocupava el centre de la plaça i que avui penja a una paret lateral.

Igual que València té la Gran Via de les Germanies, a distints indrets de Mallorca s'han honorat i reconegut els herois d'aquella justa i noble revolta popular. Joanot Colom, per exemple, Instador del Poble i del Bé Comú, té una escultura a Palma i el seu nom retola carrers a Palma, Esporles, Inca, Montuïri... al seu poble no! Felanitx és diferent i tots els seus ajuntaments (almenys fins ara) indiferents. Allà, ni les entitats culturals, ni les associacions cíviques, ni les persones compromeses, ningú no ha fet absolutament res per reparar la ignomínia de 1936, quan li fou usurpada la plaça amb el seu nom per retolar-la amb el de la família dels Pacs (Pax), els enemics de la Germania. Un oprobi que reclama reparació, perquè el silenci és covard i traïdor.

"No se deben elegir medios flacos, sino los más robustos y seguros, borrándoles de la memoria â los Catalanes todo aquello, que pueda conformarse con sus antiguas abolidas constituciones, ussáticos, fueros y costumbres, sino ceden en beneficio de Vuestra Magestad; porque de otra forma se seguirá, que se les irrite el ánimo, siempre que les acuerden el nombre de sus primitivas libertades." Està prou clar? Aquest text és un fragment del “Informe final del Consejo de Castilla” presentat a Felip V dia 13 de juny de1715, és a dir, només tres dies abans del desembarcament a Cala Llonga de les tropes borbòniques, comandades pel Cavaller d'Aspheld. Un exèrcit improvisat de felanitxers va acudir a plantar cara a les tropes de Felip V. A Calonge va tenir lloc una batalla desigual, on moriren sis felanitxers i foren detinguts el prevere Antoni Obrador, l’escultor Pere Joan Codonyer, Joan Obrador Conco, Joan Vadell, Bernat Bordoy Albons... Palma es va rendir el dia 2 de juliol de 1715 i es va consumar l'ocupació militar dels Països Catalans, iniciada el 1707 a Almansa i reforçada amb la caiguda de Barcelona l'11 de setembre de 1714.

A Felanitx i a Mallorca ens ho voldrien esborrar tot de la memòria. No els ho hem de permetre. Els crits dels agermanats de 1522, els dels maulets resistents a l'ocupació borbònica de 1715 i els dels defensors de les llibertats democràtiques de 1936 han de sonar més clars que mai:

VISCA LA TERRA! VISCA LA LLIBERTAT!

Blog de Bartomeu Mestre a VilaWeb (4-XI-2012)


Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb