Literatura catalana contemporània

Mallorca: el paradís perdut (II) - Miquel López Crespí

Turmeda | 24 Novembre, 2015 20:45 | facebook.com

Teranyines carregades de rosada (per Miquel López Crespí)


Heu vist mai les trompetes de llum dins la boira o les teranyines a contrallum d'una rosada lluminosa?

La llum dins els alzinars converteix les fulles en miralls de plata i el bosc en processó de viaranys cap al cel. La música del vent vibra com mil violins entre fulles i brancatges. Viatjar per Mallorca de la mà de l'autor d'aquestes fotografies és talment com realitzar un viatge sideral a l'espai, a altres planetes i altres contrades allunyades de la civilització del consum i del desperdici que patim. Talment com si tornàssim a una illa encara no feta malbé per la mà impietosa dels homes. Teranyines carregades de rosada. Les mateixes teranyines que degué veure l'home dels talaiots, els fenicis, grecs i romans que, molts abans de bizantins i àrabs, poblaren aquestes terres.


Heu vist mai les trompetes de llum dins la boira o les teranyines a contrallum d'una rosada lluminosa?

La llum dins els alzinars converteix les fulles en miralls de plata i el bosc en processó de viaranys cap al cel. La música del vent vibra com mil violins entre fulles i brancatges. Viatjar per Mallorca de la mà de l'autor d'aquestes fotografies és talment com realitzar un viatge sideral a l'espai, a altres planetes i altres contrades allunyades de la civilització del consum i del desperdici que patim. Talment com si tornàssim a una illa encara no feta malbé per la mà impietosa dels homes. Teranyines carregades de rosada. Les mateixes teranyines que degué veure l'home dels talaiots, els fenicis, grecs i romans que, molts abans de bizantins i àrabs, poblaren aquestes terres. Per a entendre com era el paisatge de Mallorca abans i després de l'acció devastadora de l'home seria molt convenient repassar el llibre de Jaume Alzina, Sebastià Crespí i Jaume Sureda titulat Els boscos de les Illes Balears: la problemàtica dels incendis forestals. Com diuen aquests autors, per a entendre la Mallorca del passat més remot, la natura que aleshores envoltava l'home, hauríem d'imaginar "la immensa majoria dels actuals camps de conreu coberts d'una garriga espessa; així com els prats i les muntanyes entapissades d'alzinars quasi impenetrables... Doncs aquest era el paisatge que els nostres més remots avantpassats contemplaven. El mateix que, possiblement, hi hauria si l'home mai no hagués habitat aquesta terra"1.

Sovint, amb la nostra obra, sigui aquesta poesia, novel·la o fotografia, provam de servar el millor dels nostres somnis, les idees i principis que ens semblen correctes. Més d’una vegada l'amor a la terra ens fa veure distorsionada la realitat. Provam de transformar tot el dolent, tot el que ens desagrada del present, en mitologia. Com quan Gabriel Alomar imagina la nova humanitat, rica, plena, culta, que viurà a la immortal ciutat futura del seu cant. Sovint ens demanam si alguna vegada podrem albirar la ruïna del vell temple i contemplar, joiosos, l'enlairament del seny en el nostre àmbit que sotraguen malfactors i excavadores. No sé si l'eixam brunzent dels principis de la dignitat triomfarà finalment damunt l'ombra que avui tot ho aclapara. Ens cal trobar el pol·len fecundador del càntic, la pluja vital que salvi la nostra natura en perill, el lumínic vol de les vivides colomes...

Escrivia el poeta:


Damunt les bategants ruïnes del vell temple,

mon esperit abstret en somnis ja contempla

l'esbart d'un poble emancipat,

i un cor sent esclatar de vibració sonora

que en l'estrada matriu de ta civil agora

canta un himne de vida i llibertat.2


Jaume Alzina, Sebastià Crespí i Jaume Sureda ho han deixat ben escrit. Diuen en parlar de la transformació de la natura: "Quan l'home arribà a les Illes Balears ja havia après a sembrar, i, per aconseguir terrenys aptes, calava foc al bosc. D'aquesta manera començava un llarg procés de transformació del medi. Era el principi de la modificació del paisatge mitjançant l'acció de l'home. Abans d'ell, totes les transformacions del medi natural eren degudes a variacions climàtiques, geològiques o biològiques. D'aleshores ençà, el nostre medi ha sofert un progressiu deteriorament, que avui ja és, si més no, preocupant"3.


1 Jaume Alzina, Sebastià Crespí, Jaume Sureda. Els boscos de les Illes Balears: la problemàtica dels incendis forestals. Palma (Mallorca):Caixa de Balears, Sa Nostra, 1983. Pàg. 12.

2 Gabriel Alomar. La columna de foc. Palma (Mallorca): Editorial Moll, 1973. Pàg. 112.

3 Jaume Alzina, Sebastià Crespí, Jaume Sureda. Els boscos de les Illes Balears: la problemàtica dels incendis forestals. Palma (Mallorca): Caixa de Balears, Sa Nostra, 1983. Pàg. 14.


Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb