Literatura catalana contemporània

Mallorca: el paradís perdut (VII) - S'Albufereta: la petita joia (per Miquel López Crespí, escriptor)

Turmeda | 16 Desembre, 2015 10:45 | facebook.com

Mallorca: el paradís perdut (VII)


S'Albufereta: la petita joia (per Miquel López Crespí, escriptor)


L'arxiduc Lluís Salvador d'Àustria en el seu viatjar incessant per tot els indrets de l'illa ja s'havia fixat en la bellesa d'aquest paratge. A Les Balears descrites per la paraula i la imatge escrigué: "Prop d'Alcúdia, a més del petit estany d'en Bauló que es troba devers la meitat de la gran badia, hi ha encara un altre aiguamoll bastant gran, situat justament només a un quilòmetre lluny, poc més poc manco, de la ciutat anant cap a la badia de Pollença, el qual és anomenat s'Albufereta. (....) S'Albufereta està unida al mar, molt prop del qual està situada; però com que el seu nivell és més baix, mai no s'acaba de buidar. L'aigua és salada. Un rierol, el Rec, anomenat també torrent de la Vall de Colonya, hi desemboca, com també ho fan alguns altres torrents, dels quals el d'en Burgès és el més important"1.


L'autor d'aquestes fotografies [Bartomeu Payeras] no és solament un artista de la càmera. Entre la seva obra poètica hi ha "S'Albufera: la petita joia", que el nostre amic va escriure amb motiu d'una exposició de la seva obra fotogràfica celebrada durant les festes de Sant Antoni del 2002. Una exposició dedicada precisament a aqueix indret tan especial.

El poeta descriu el màgic indret que l'ha captivat, i expressa l’emoció que li produeix amb paraules ben senzilles i planeres:


Riuen els sementers al pas alegre de les aigües cristal·lines, els pous n'eleven el traspel, reserva per a necessitats futures,

esperança d'anyades generoses, d'esplèndides collites,

el missatge és clar: la font de la vida no abandona la terra.

Filla d'aquest bes senzill, silenciós, llarg i entranyable,

neix la petita joia, zona humida esplendorosa: S'Albufereta.

Criatura estimada pel mar i per la terra, com una minyona

que inclou en ella els dons de les seves mares.

En aquest indret s'hi cases les estacions de la natura,

les transformacions del pas del temps marquen la seva petjada,

aigua, terra flora i fauna canvien segons l'època de l'any,

les seqüències harmòniques de vida diferent defineixen l'esperit de la llacuna.

La Primavera esplèndida d'aigua, de verdor lluminosa,

els canals mesells duen dins el cor el líquid del cel,

els somriures de Déu composen catifes de plantes i de flors,

canals i llacunes escolten el silenci dels peixos i el cant dels ocells.


La Gran Enciclopèdia de Mallorca, en acurat llenguatge científic, ens dirà que s'Albufereta de Pollença té una extensió d'unes 150 H, amb una superfície d'uns 3 km de llarg per 1 km d'ample. Sobre la història més antiga de l'indret ens informa que aquesta meravella de la natura es formà a partir d'al·luvions quaternaris que descansen sobre sediments miocènics. Hi trobarem, ens diu, cards, gramínies i assutzena d'arenal, llocs inundats durant una part de l'any i munió de canals i llacs amb vegetació de canyar. I els que estimam els pocs racons que fins ara mateix s'han salvat miraculosament de l'empenta depredadora de l'especulació, hem de saber també que la xarxa hidrogràfica que abasteix d'aigua aquest espai privilegiat prové principalment de torrents com el de can Roig, el de can Xanet, el de Colonya, i sobretot, el torrent del Rec, que és el que aporta aigua dolça a l'aiguamoll pràcticament durant tot l'any.

L'arxiduc Lluís Salvador d'Àustria en el seu viatjar incessant per tot els indrets de l'illa ja s'havia fixat en la bellesa d'aquest paratge. A Les Balears descrites per la paraula i la imatge escrigué: "Prop d'Alcúdia, a més del petit estany d'en Bauló que es troba devers la meitat de la gran badia, hi ha encara un altre aiguamoll bastant gran, situat justament només a un quilòmetre lluny, poc més poc manco, de la ciutat anant cap a la badia de Pollença, el qual és anomenat s'Albufereta. (....) S'Albufereta està unida al mar, molt prop del qual està situada; però com que el seu nivell és més baix, mai no s'acaba de buidar. L'aigua és salada. Un rierol, el Rec, anomenat també torrent de la Vall de Colonya, hi desemboca, com també ho fan alguns altres torrents, dels quals el d'en Burgès és el més important"1.

Fins aquí el que han dit els científics i els estudiosos que han fet recerques de tot tipus sobre la nostra terra, dels quals l'Arxiduc és un dels més importants. Des d’un angle diferent, el de la voluntat lírica, el poema "S'Albufereta: la joia petita" ens acosta també als tresors que conté s'Albufereta:


La vida dins la mar petita es multiplica, peixos i altres criatures,

inunden de vida l'aigua bruna creadora del fang substanciós,

bujols, moixó i éssers microscòpics formen la família de la llacuna,

l'anguila indecisa i fugissera s'escapa al seu cau.

Plantes adaptades a aquest ecosistema únic i especial,

herba salada omnipresent de fulles de robí hivernal,

canyet resistent d'arrels profundes enfangades,

tamarells que beses l'aigua de càlida grogor tardoral.


1 Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria. Les Balears descrites per la paraula i la imatge. Volum cinquè. Primera part. Palma (Mallorca): Govern de les Illes Balears, Sa Nostra, Grup Serra, 2002. Pàgs. 502-505.


Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb