Literatura catalana contemporània

Chopin a Mallorca - Miquel López Crespí

Turmeda | 06 Febrer, 2016 10:50 | facebook.com

Ahir es presentà l’any que celebrarà el dos-centè aniversari del naixement del músic polonès, que omplirà enguany d’actes


Chopin, pertot


Núria Martí | 30/01/2010


L'any 1810 va néixer a Polònia Fryderyc Chopin. 38 anys més tard, a causa probablement d'una fibrosi quística (i no de tuberculosi, com s'havia dit sempre), finà a París. Ara bé, uns anys abans de morir, Chopin passà amb George Sand i els seus fills una temporada, en concret l'hivern del 1938, a Mallorca. No foren uns mesos de color rosa -més aviat fou una temporada hostil, tal com Sand la definiria més tard en la famosa novel·la Un hivern a Mallorca-, però foren suficientment inspiradors perquè el pianista compongués des de la Cartoixa de Valldemossa (no es pot dir exactament des de quina cel·la, ja que dues famílies estan en l'actualitat enfrontades judicialment per treure'n l'entrellat) alguns dels seus millors preludis.

Dins aquest context, ahir mateix, els màxims responsables polítics de les Balears, com també l'ambaixador de Polònia a l'Estat espanyol, Ryszard Schnepf, presentaren en socitetat el comitè d'honor de l'Any Chopin, que commemora el dos-centè aniversari del virtuós pianista i que omplirà d'actes la programació cultural d'enguany.

L'encarregada de coordinar-ne les activitats, des del departament de Presidència del Govern balear, és l'exconsellera de Cultura Bàrbara Galmés, qui ahir va explicar que "el programa de l'Any Chopin encara no és definitiu perquè cada dia ens arriben noves propostes i nous actes que s'hi volen incloure". Tot i això, es podria dir que el sus oficial tindrà lloc per la Diada de les Illes Balears, l'1 de març, el dia en què també nasqué el famós músic.

Així, durant l'acte institucional d'entrega de les medalles Ramon Llull a l'Auditòrium els pianistes Xavier Mut i Albert Diaz oferiran també una selecció de peces de Chopin i just l'endemà, dia 1, en el Conservatori de Palma hi haurà una gran actuació a càrrec del jove pianista polonès Pawel Kowalaski. El mateix dia 1, a Valldemossa i dins la cel·la número 4 de la Cartoixa, es farà també un concert de gala pel 200è aniversari amb Aya Okuyama, Vincent Malgrange i Francisco Garcia Fullana.


Activitats pertot

Tot i que l'Any Chopin és coordinat des del Govern de Francesc Antich i l'Ambaixada polonesa, totes les entitats i institucions de les Illes són convidades a participar-hi. Així, podríem dir que gairebé tots els actes que s'organitzaran enguany a Mallorca (ja siguin festivals de música, dansa, teatre o literatura) tindran un racó dedicat a aquest músic.

Galmés, precisament, anuncià que "l'èxit de l'Any Chopin és degut al fet que tothom hi aporta projectes". Per això mateix, l'exconsellera digué que "és molt difícil parlar de doblers, ja que cadascú s'encarrega de finançar els seus esdeveniments". Tots els actes inclosos en el programa es poden consultar també dins una nova pàgina web que entrà ahir en funcionament sota el domini www.anychopin.es.

Per esmentar només algunes de les activitats que protagonitzaran l'Any Chopin, caldria destacar la celebració dia 6 de maig de la Diada nacional de Polònia, en la qual, a més de fer un concert, es col·locarà un bust de Chopin en el Conservatori de les Illes Balears.

D'altra banda, la Fundació Sa Nostra ha organitzat un cicle de concerts amb l'Orquestra Simfònica de les Balears arreu de les Illes. El festival de Pollença hi durà Joaquín Achucarro el més d'agost i la Temporada de Ballet inclourà en el programa Lucía Lacarra. També el festival Chopin de Valldemossa, el cicle de concerts Pianino i el Festival de clàssica de Deià, entre d'altres, tindran enguany una notable presència del músic polonès.


Un projecte transversal

Una de les principals característiques d'aquest Any Chopin és la transversalitat, ja que són moltes les institucions que formen part del seu comitè d'honor. Els membres d'aquest nou ens, presidit per Francesc Antich, són l'ambaixador Ryszars Schnepf; la batlessa de Palma, Aina Calvo; la presidenta del Consell Insular, Francina Armengol; el conseller de Presidència, Albert Moragues; el conseller de Turisme, Miquel Ferrer; el conseller d'Educació i Cultura, Bartomeu Llinàs; la consellera d'Afers Socials, Josefina Santiago; el batle de Valldemossa, Francesc Mulet, i la secretària Lourdes Aguiló. El Govern de Polònia també s'ha implicat molt en la celebració d'aquest any, per la qual cosa, a part de les activitats turístiques promocionals entre ambdós països, Palma també acollirà la propera cimera Polònia-Estat espanyol, amb una data encara per determinar.

dBalears


George Sand, una dona formada en les idees de Rousseau, i en el fons una republicana amb fortes connotacions cristianes, malgrat que en el seu temps molts reaccionaris la considerassin quasi "comunista", tenia fortes contradiccions polítiques. Contradiccions que es pogueren anar dissimulant fins al dia i el moment en què els anarquistes i socialistes de debò, els sectors populars de París, proclamaren la Comuna de 1871. (Miquel López Crespí)


Chopin, George Sand i la Comuna de París



Potser un dels intel·lectuals mallorquins que més profundament ha penetrat en l'ànima de l'escriptora francesa ha estat Jaume Vidal Alcover. És el que he provat de reflectir en l'article "George Sand, Jaume Vidal Alcover i Un hivern a Mallorca". Jaume Vidal Alcover va realitzar una de les millors traduccions al català del llibre de Sand Un hivern a Mallorca. Nosaltres hem treballat amb l'edició feta per l'Editorial Moll l'any 1993, llibre que ens serví moltíssim per a ambientar alguns capítols de les novel·les El darrer hivern de Chopin i George Sand i Corambé: el dietari de George Sand. El llibre de Sand Un hivern a Mallorca esdevé molt important per a un autor que vulgui conèixer les opinions que l'escriptora francesa tenia sobre Mallorca i els mallorquins, el paisatge de l'illa, els nostres costums i tradicions, el sistema de vida dels mallorquins i mallorquines del primer terç del segle XIX... En el pròleg de Jaume Vidal Alcover que comentam trobam una raonada defensa de l'escriptora francesa que, sense amagar cap dels defectes que pogués tenir una parisenca il·lustrada de mitjans del XIX, situà emperò aquesta "dona mundialment coneguda i reconeguda com a talent de primera fila", per emprar les seves pròpies paraules.



Però George Sand, una dona formada en les idees de Rousseau, i en el fons una republicana amb fortes connotacions cristianes, malgrat que en el seu temps molts reaccionaris la considerassin quasi "comunista", tenia fortes contradiccions polítiques. Contradiccions que es pogueren anar dissimulant fins al dia i el moment en què els anarquistes i socialistes de debò, els sectors populars de París, proclamaren la Comuna de 1871. Aquí, davant aquest fet històric que condicionarà tot el segle XX, les contradiccions d'una escriptora d'origen aristocràtic i que es relacionava amb tot el món intel·lectual del moment, esclataren amb una força i virulència incontrolades. És el que he provat d'analitzar en l'article "George Sand i la Comuna de París", emprant tota una bibliografia de què hi ha un petit resum al començament de l'article. L'origen de les novel·les El darrer hivern de Chopin i George Sand i Corambé: el dietari de George Sand tenen els fonaments precisament en aquesta història de la Comuna, en aquestes contradiccions de George Sand. Per altra banda uns problemes i situacions molt comuns en molts revolucionaris a través de la història. No és la primera vegada, ni segurament serà la darrera, que unes persones que han defensat aferrissadament unes idees se n'espanten quan esdevenen realitat. Pensem, per exemple, en Plekhànov, l'introductor del marxisme a Rússia, que, en esclatar la gran Revolució d'Octubre dirigida pels bolxevics, no l'entén ni la reconeix. Més o manco és el que li esdevé a George Sand amb la primera revolució proletària de la història de la humanitat. De cop i volta, quan els oprimits es subleven, exigint, de veritat, amb les armes a la mà, la justícia social en defensa de la qual escrigué tants d'articles George Sand, aquesta retrocedeix espantada davant els perills que pot comportar "la violència" dels explotats. Com Plekhànov a Rússia l'any 1917.



Com indicava una mica més amunt, la Comuna de París és el fil conductor de les novel·les El darrer hivern de Chopin i George Sand i de Corambé: el dietari de George Sand, ja que l'imaginari viatge que l'autor fa fer a la protagonista és la base, el fonament damunt del qual s'aixeca tot l'edifici d'ambdues obres.

Però no és solament l'imaginari viatge de George Sand a les fondàries de la Comuna de París el que compta en aquestes dues obres. Indubtablement aquesta anècdota no hauria bastat per a enllestir les novel·les. Igualment havíem d'aprofundir en el món amorós de Sand, un món d'una complexitat fora mida i que avui dia encara no ha estat analitzat amb prou deteniment.

L'article titulat "Les relacions amoroses de George Sand" intenta donar algunes pistes al respecte tot estudiant alguns dels llibres més interessant que s´han publicat sobre la qüestió. I em referesc especialment a la biografia que sobre Sand ha publicat una destacada especialista en literatura francesa, Belinda Jack, graduada per la Universitat de Kent i doctora per la Universitat d'Oxford. El llibre, que nodreix de molta informació en referència a la vida amorosa de l'escriptora francesa, té per títol George Sand i aporta nous elements d´anàlisi, imprescindibles si havíem de tractar amb profunditat i seriositat el personatge que ens ocupa. I és precisament la complexitat de la vida amorosa i sentimental de Sand el que he provat de reflectir en El darrer hivern de Chopin i George Sand i en Corambé: el dietari de George Sand. Un complicat món morós que no es pot entendre sense copsar la influència de les idees de Fourier i de molts dels socialistes utòpics de mitjans del segle XIX en la vida de la nostra autora. Hi ha un llibre que ens permet copsar a fons el món ideològic i cultural del primer terç del segle XIX, a París. Parlam de Los socialistas utópicos de Dominique Desanti, publicat per Anagrama de Barcelona l'any 1973. És a partir de Fourier, de Saint Simon, de tots els altres pensadors de la "revolta personal" i l'"amor universal" que podem entendre des de quines coordenades intel·lectuals actuava aquesta revolucionària parisenca.

Per a acabar aquest llibret que acaba de publicar l'amic Antoni Cardona, Dos viatgers romàntics: George Sand i Frédéric Chopin, he trobat oportú incloure també un article que fa referència a un capítol ben important, per no dir decisiu, de la vida de la nostra escriptora. Em referesc a la història de les seves relacions amoroses i intel·lectuals amb un dels seus nombrosos amants, concretament amb Frédéric Chopin, l´home amb qui més temps va conviure. Aquesta qüestió és la que podem trobar en l'article "George Sand i Frédéric Chopin: la ruptura".

Tots sabem que, per a Sand, Chopin era el músic per excel·lència, només superat per Mozart. Com molts d'autors pens que aquesta opinió de Sand, aquest amor de l'escriptora envers la capacitat creadora de Chopin, va ser, més que qualsevol altre tipus de relació, el vertader ciment que uní durant tants d'anys les dues grans personalitats de la cultura. Com de costum, de tota la bibliografia consultada és sempre Belinda Jack, en el llibre George Sand, qui més s'apropa a la vertadera personalitat de l'escriptora i qui ens descobreix el món interior d'aquella contradictòria republicana. Avui dia hi ha pocs investigadors que no pensin que, passat un inicial enamorament, la vertadera relació entre Sand i Chopin no passava de ser una relació filial, tal era el grau de dependència sentimental del músic envers la baronessa. Tot plegat conforma un capítol més de la complexa personalitat de George Sand, dona que no pot ser despatxada amb els quatre tòpics de rigor, aquelles històries de l'escriptora nimfomaníaca escampades per gasetillers com Jean Chalon i tots els simplistes de la seva escola. En relació a la importància de la unió entre Chopin i George Sand quant a la producció musical del primer, caldria destacar l'estudi de la investigadora palmesana Aránzazu Miró, el llibre titulat Aquell hivern de Chopin a Mallorca (Ciutat de Mallorca, Editorial El far de les Crestes, 2000), una obra de consulta bàsica. Això sense parlar de la ingent informació que proporciona George Lubin i sense oblidar tampoc, les curioses, però útils notes de Listz o la ja clàssica aproximació d'André Maurois Léila ou la vie de George Sand (París, Hachette, 1952). Malgrat que on sempre trobarem més informació serà en la mateixa autobiografia de George Sand, la impressionant Histoire de ma vie editada en deu volums per Michel Lévy frèrees, a París, el 1856. Un petit resum d'aquesta impressionant obra va ser editat, en traducció espanyola i amb el títol de Historia de mi vida, per Parsifal Ediciones de Barcelona l'any 1990.

L'autor d'aquests articles referents a la vida, l'obra i la personalitat de Chopin i de George Sand creu que amb la seva edició proporcionarem al lector interessant per aquestes qüestions uns quants elements d'anàlisi i reflexió. Lluny de les actituds sectàries contra la controvertida escriptora francesa, actituds més ferotges que mai als dos-cents anys del seu naixement, el que volem és aproximar el lector a uns fets històrics contrastats per una nombrosa bibliografia i, alhora, apropar-nos a dues de les més grans personalitats culturals del segle XIX: el músic Frédéric Chopin i l'escriptora George Sand. Si ho aconseguim, ni que sigui mínimament, donarem per ben pagats tots els esforços esmerçats en aquest treball i ens sentirem satisfets de la feina feta. Aquesta i no cap altra era la intenció que teníem quan començàrem la tasca d'aplegar aquests articles en un llibre com el que ara és disponible a les llibreries.

Miquel López Crespí

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb