Literatura catalana contemporània

Mallorca, el paradís perdut - Serenitat blanca del cel i de la mar (XXIV)

Turmeda | 20 Juny, 2016 12:16 | facebook.com

Mallorca, el paradís perdut - Serenitat blanca del cel i de la mar (XXIV) -


Però des de l'altitud del puig des Romaní no solament podem imaginar el quefer marítim, la por de les generacions d'illencs que ens precediren, sinó també l'ample món que abarquen els 16,20 km de distància que hi ha entre els caps de Pinar i de Ferrutx. La nostra infància i adolescència té els fonaments en les inicials experiències, en el descobriment de la llum i la natura que s'enclou en aquestes aigües que banyen els termes d'Artà, Santa Margalida, Muro i Alcúdia. En el llibre Temps i gent de sa Pobla3 hem parlat sovint d'aquells estius dels anys cinquanta, quan obríem els ulls en aquesta intensa claror mediterrània, a les aventures que vivíem a ses Casetes de sa Pobla, quan des del port d'Alcúdia fins a Can Picafort cap hotel no estorbava el nostre esguard. (Miquel López Crespí)


L'ampla mar blava vista del puig des Romaní, a la península del cap de Pinar, té una alçada de 387 metres d'altitud. D'allà estant, situats entre la penya des Migdia i sa Talia Vella, albiram un panorama ben semblant al que des de la més remota antiguitat degueren veure les generacions de guaites que tenien cura de divisar qui s'apropava a l'illa i amb quines intencions ho feia. En la prehistòria, en temps dels primers pobladors d'aquestes terres, els primers indrets bastits amb intenció de guaitar la mar eren, com explica l'arxiduc Lluís Salvador en Torres i atalayas de Mallorca1, simples cabanes amb coberta d'algues. Més tard s'anaren bastint construccions amb fortes parets de pedra, fins arribar a l'abundor de talaies i torres de defensa del segle XVI. El perill que representava l'arribada del turc i dels pirates algerians que infestaven les nostres costes va fer que arribàs a haver-hi prop de mil quatre-cents torres de guaita i defensa envoltant l'illa. Davant els constants desembarcaments de les naus pirates, ja no es tractava solament de bastir un edifici per fer senyals de foc i fum avisant als voltants dels perills que s'apropaven: els virreis del moment donaren ordres per a anar aixecant torres que estassin armades amb canons, segons les possibilitats econòmiques de cada poble, i que servissin de refugi per als homes i dones de la contrada, dels mariners que feinejaven a les cales i portets allunyats dels nuclis de població de l'interior.

El poeta Guillem Colom deixa constància del significat de les nostres torres de defensa en el poema "Les torres sobre el mar". Uns versos dedicats als patiments dels illencs on es rememoren els assalts dels corsaris contra la nostra terra i els seus habitants. Versos que recorden els atacs de Dragut i Barba-roja, la fúria sarraïna contra la indefensa Ciutadella, l'assalt a Sóller, Valldemossa, Pollença, Andratx...

Escriu el poeta:


Sols Mallorca resistia

l'assalt de la Moreria,

vetllant al foc de ses torres alçades sobre els perills

i armant sa gent sempre llesta

contra la bàrbara gesta

dels alarbs, que en cruel festa

a sang i foc s'emportaven les despulles dels seus fills.

Sóller, vall de ma naixença,

Valldemossa, Andratx, Pollença,

¿què no féreu en defensa de la costa i de la llar?

Terra feta als abordatges

d'aquelles hordes salvatges,

per tu parlen nostres platges,

per tu parlen tantes torres que s'enrunen dins la mar...2


Però des de l'altitud del puig des Romaní no solament podem imaginar el quefer marítim, la por de les generacions d'illencs que ens precediren, sinó també l'ample món que abarquen els 16,20 km de distància que hi ha entre els caps de Pinar i de Ferrutx. La nostra infància i adolescència té els fonaments en les inicials experiències, en el descobriment de la llum i la natura que s'enclou en aquestes aigües que banyen els termes d'Artà, Santa Margalida, Muro i Alcúdia. En el llibre Temps i gent de sa Pobla3 hem parlat sovint d'aquells estius dels anys cinquanta, quan obríem els ulls en aquesta intensa claror mediterrània, a les aventures que vivíem a ses Casetes de sa Pobla, quan des del port d'Alcúdia fins a Can Picafort cap hotel no estorbava el nostre esguard.


1 Archiduque Luis Salvador. Torres i atalayas de Mallorca. Palma (Mallorca): José J. De Olañeta, editor, 1983.

2 La historia de Mallorca cantada pels poetes. Palma (Mallorca): Editorial Moll, 1963. Pàgs. 123-125.

3 Miquel López Crespí. Temps i gent de sa Pobla. Sa Pobla (Mallorca): Ajuntament de sa Pobla, Consell de Mallorca, 2002.


Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb