Literatura catalana contemporània

Mallorca, el paradis perdut (XXVI) -Tardor del cel i de la mar - Miquel López Crespí

Turmeda | 07 Juliol, 2016 14:28 | facebook.com

Mallorca, el paradis perdut (XXVI) -Tardor del cel i de la mar -


Quantes vegades ens hem concentrat en la contemplació d'una sortida de sol o d'un crepuscle ardent? Quantes vegades hem llegit la poesia dels núvols encesos de glòria o grisos de tristesa? Són moments en què es destria clarament la frontera entre el que és bell i el que és sublim. Són moments perfectes perquè la contemplació d'aquests fenòmens transcendeix la simple observació visual d'una obra bella, perfecta de formes, d'entorn i de colors, per a entrar en el món de l'esperit, del sentiment immaterial, de les sensacions profundes de l'ànima. (Miquel López Crespí)


Quantes vegades ens hem concentrat en la contemplació d'una sortida de sol o d'un crepuscle ardent? Quantes vegades hem llegit la poesia dels núvols encesos de glòria o grisos de tristesa? Són moments en què es destria clarament la frontera entre el que és bell i el que és sublim. Són moments perfectes perquè la contemplació d'aquests fenòmens transcendeix la simple observació visual d'una obra bella, perfecta de formes, d'entorn i de colors, per a entrar en el món de l'esperit, del sentiment immaterial, de les sensacions profundes de l'ànima.

Hem observat com es transformen les muntanyes segons la llum del dia? La besada de la primera llum les vesteix d'un color de rosa tendre i delicat, breus moments de benvinguda. A mesura que avança, el sol mostra tots els verds de la natura al seu camí i encén roques i penya-segats, per a acabar amb la llum dolça del crepuscle.

I el reflex de la llum ixent dins la remor del mar i la blancor de les onades? Estereoscopi meravellós d'una litúrgia mig oblidada. Tantes i tantes sensacions que podem extreure del que ens envolta només amb un acte de voluntat pensada! Tardor del cel i de la mar. Badia de Pollença. Vet aquí la segura presència dels insondables cels hivernals, les aspres tempestes que cauen esbatussant pètals de roses blanques; les erràtiques i vacil·lants figures dels núvols enfonsant-se encara més dins les escletxes obertes del nostre esguard; les serralades, amb els voltors a la recerca de les despulles de la brega entre germans, l'orb impuls dels dubtes sobreïxent amb damnosa negligència.

Quants de moments de relaxació i de contemplació de bellesa pura ens perdem per no donar importància al que tenim sense comprar ni sense cap altre esforç més que el de voler veure!

La vida és la sortida de la llum; la mort el comiat de la claror. Dubtós equilibri d'hores damunt el fum. Arquitectura de vidre on provam de sobreviure. Planisferi de mars i distàncies. Somnàmbul intent de recuperar-te de l'estimball sense fons, els signes fòssils i fugitius que resten a poc a poc dins l'oblit.

La llum, la primera llum.

La llum, la darrera llum.

La vida, la mort. Úniques veritats de la nostra existència, punts culminants del nostre ésser, extrems del nostre devenir: joia i tristor.

Badia de Pollença.

Tardor del cel i de la mar.

Era el darrer refugi de la transparència abans de desaparèixer engolits pel laberint de passadissos, els necis sintagmes del pensament.

Cabalístic temps marcat que ens devora, l'amor sepultat per la calç i els anuncis obrint el cor a les formigues. Mallorca, un inabastable camp de batalla amb tot de diables i serpents.


Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb