Literatura catalana contemporània

Escriptors mallorquins i valencians: la solidaritat de l'esquerra

Turmeda | 01 Juliol, 2006 16:34


València 2003. Albert Hernàndez Xulvi, a la esquerra de la fotografia i Miquel López Crespí, a la dreta. L'any 2003 l'escriptor Miquel López Crespí havia guanyat un dels premis de poesia més importants del País Valencià, el Ciutat de Xàtiva amb el poemari Lletra de batalla. Lletra de batalla seria editada posteriorment per Bromera Edicions.

"Miquel López Crespí és, en definitiva, un veritable home de lletres que ha participat activament en la vida cultural de les Illes. És un d'aqueixos escriptors que, com altres insignes intel·lectuals mallorquins -Mossèn Alcover, Francesc de B. Moll, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Gabriel Alomar o Josep Maria Llompart-, es troba a tota hora disposat a oferir el millor de si mateix dins la lluita de la identitat com a poble, enfront de la fagocitosi que pateixen les llengües autòctones". (Lluís Alpera)

Escriptors mallorquins: Miquel López Crespí

Per Albert Hernàndez i Xulvi, escriptor

Vaig conèixer Miquel López Crespí una nit freda d'hivern del 8 de novembre de 1990 allà a Ordino (Andorra), en el sopar de lliurament dels premis literaris de la "XIII Nit Literària Andorrana" (recorde que vestia completament de negre). Vam ser guardonats, indistintament, ell en el premi de poesia, i jo en el de novella. Des d'aquella nit vam fer amistat. He de dir que jo el coneixia abans per un article que va publicar un rotatiu valencià sobre ell. López Crespí és un bon escriptor. Com va escriure Lluís Alpera en Paraula de poeta (Col·lecció Poemes Essencials, núm, 11, Ciutat de Mallorca, Conselleria d'Educació i Cultura, 2001): "Miquel López Crespí és, en definitiva, un veritable home de lletres que ha participat activament en la vida cultural de les Illes. És un d'aqueixos escriptors que, com altres insignes intel·lectuals mallorquins -Mossèn Alcover, Francesc de B. Moll, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Gabriel Alomar o Josep Maria Llompart-, es troba a tota hora disposat a oferir el millor de si mateix dins la lluita de la identitat com a poble, enfront de la fagocitosi que pateixen les llengües autòctones. Val dir que López Crespí ha lliurat i continua lliurant moltes batalles cultural pel redreçament del català a les Illes, en primer lloc, i a la resta del domini lingüístic des de fa molts d'anys".


Coberta del llibre de narracions Crònica de la pesta publicat per Llibres del Segle l'any 1993.

Antoni Vidal Ferrando, l'escriptor i poeta de Santanyí, parlant de Revolta (Ciutat de Mallorca, Editorial Moll, 2000), un conegut poemari de Miquel López Crespí, va definir l'autor de de sa Pobla amb aquestes paraules: "Me'n record de la primera vegada que vaig conèixer personalment Miquel López Crespí. Era pel gener del vuitanta-sis, durant la proclamació dels premis Ciutat de Palma. Gràcies a la benevolència del jurat, del qual ell havia estat membre, jo havia guanyat el de poesia. Abans que qualcú me'l presentàs, aquella nit, ingènuament, m'imaginava que en Miquel devia ser un d'aquests personatges de moda que no es poden treure de sobre els admiradors. No endebades podia ostentar la doble condició d'escriptor i de líder de la resistència contra la bèstia negra de la dictadura. En certa manera, jo el veia com el paradigma de tot el que a mi, m'hagués agradat ser. No sé com, el seu mite es mantenia incòlume en algun dels últims reductes de la meva innocència, quan el nou ordre ja havia deixat ben clar que no posava messions per l'altruisme ni per l'intellecte, sinó per la hipocresia i la mediocritat".

Miquel López Crespí és novel·lista, autor teatral, poeta, historiador i assagista. L'any 1968 l'escriptor començà les seves col·laboracions (especialment literàries) en els diaris de les Illes: Diario de Mallorca, Última Hora, Baleares, Cort...

López Crespí ha guanyat diversos premis literaris de poesia, novel·la, contes, teatre i narrativa juvenil, entre els quals podríem destacar: "Ciutat de Palma de Teatre 1974" i "Ciutat de Palma de Narrativa" (1991), "Joanot Martorell" de narrativa, "Joan Santamaria 1989" (Barcelona), Premis Ciutat de València (de poesia i narrativa), Premi Especial Born de Teatre, Premi Teatre Principal-Consell Insular de Mallorca de Teatre, "Marià Vayreda" de narrativa (Girona), Premi de les Lletres 1987 (Mallorca), Premi de Narrativa "Miquel Àngel Riera", Premi Valldaura de novel·la (Barcelona), Premi de teatre "Carles Arniches" (Alacant), Principat d'Andorra (Grandalla) de Poesia, Premi de Literatura "Serra i Moret 1993" de la Generalitat de Catalunya, Premi de poesia "Ciutat de Castelló 1985", Premi de Poesia del Consell Insular d'Eivissa i Formentera, Premi de Literatura de l'Ateneu de Maó (Menorca), Premi de Poesia "Miquel Martí i Pol" de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Premi de Poesia "Ciutat de Xàtiva-Ibn Hazn 2003", Premi Estatal de Literatura "Camilo José Cela", etc, etc.

D'ençà començaments dels anys setanta ha publicat més de quaranta llibres de narrativa, poesia, teatre, memòries, novel·la i assaig entre els quals podríem destacar: Crònica de la pesta (contes); L'Antifranquisme a Mallorca 1950-1970 (memòries); L'amagatall (novel·la); Cultura i antifranquisme (assaig); L'obscura ànsia del cor (poesia); El cicle dels insectes (poesia); Vida d'artista (narrativa); Històries del desencís (narrativa); La Ciutat del Sol (narrativa juvenil); Punt final (poesia); No era això: memòria política de la transició (assaig); Acte Únic (teatre); El cadàver (teatre); Núria i la glòria dels vençuts (novel·la); Revolta (poesia); Un violí en el crepuscle (poesia); Rituals (poesia); Estat d'excepció (novel·la); Un tango de Gardel en el gramòfon (narrativa); Perifèries (poesia); Breviari contra els servils (narrativa); Literatura mallorquina i compromís polític: homenatge a Josep M. Llompart (assaig).

Evidentment, ser prolífic no és un defecte (molt al contrari, això significa que té molt a dir), sempre que siga acompanyada d'una bona producció literària. Aquest és el cas de Miquel López Crespí, que en les seues novel·les, contes, poemes, assaigs i textos teatrals, sempre manté una coherència de fons, de lluita permanent, com un escriptor compromès amb la seva ideologia, que de forma natural apareix amb força en el seu món literari. Tots els que el coneguem sabem que té molt ben après l'ofici d'escriure. Té un nivell alt, i d'una manera visible ací estan els nombrosos premis literaris pertot arreu del nostre arc mediterrani sense oblidar els guardons internacionals. Ha publicat en prestigioses editorials; així ho acrediten cinquanta llibres publicats. Alberto Moravia va dir una vegada que els escriptors sempre escrivim el mateix llibre. És possible? Però en el cas de López Crespí, en la quantitat de textos publicats, es fa difícil eixa mena de sentencia.

El que primer vaig llegir de Miquel López Crespí: sempre recorde una narració curta; em ve a la memòria el conte "Una dona mallorquina" que vaig llegir fa la tira d'anys i he de dir que em va impactar. La construcció del relat, els adjectius precisos, eixa profunditat en el coneixement de l'ambient social en que està ubicat, és perfecte. El tan difícil, i poc reconegut, relat curt, en el nostre país, però, ací té un dels màxims exponents. També vull felicitar-lo per les novel·les, ambientades en la nostra "Guerra Civil". A mi particularment m'agrada el realisme, el verisme, i les metàfores ajustades en les seues descripcions (novel·lar la realitat no és gens fàcil). De veres que tinc ganes de llegir una de les seues novel·les premiades, naturalment El darrer hivern de Chopin i George Sand. El llibre que narra la presència en Mallorca de l'escriptora francesa George Sand en la dècada dels anys trenta sel segle XIX. Crespí és un autor d'una extensíssima obra multidisciplinària.

Diuen que el primer que té a fer un escriptor és no avorrir, ser clar, en els seus conceptes. A Miquel mai no el podran acusar d'això. Perquè els seus personatges de ficció són de carn i ossos, són autèntics i cobren vida en llegir-los o en veure'ls representats. Ell és un escriptor vitalista amb idees d'esquerra, compromès amb els desheretats (seria trist pensar que la dreta, a més de tenir els diners i el poder, també tingués la raó). Tant de bo tots els esquerrans visquérem com pensem!

Avui sembla que encara l'esquerra haja de travessar el desert de la incomprensió per a poder ser una majoria, en un país que no sol recordar la seua pròpia història. Dit i debatut, ja ens agradaria que molts escriptors en la nostra llengua tingueren el nivell literari de Miquel López Crespí. Guanyador de tants premis i segurament envejat per una colla de lletraferits que no acaben de perdonar-li la quantitat aclaparadora d'èxits. Diuen també que un dels primers manaments d'un escriptor és fer-se entendre. No es deuria fer florideses amb el llenguatge i darrere no tenir una bona història que contar. Miquel López Crespí té la lliçó ben apresa. És un escriptor de raça innegable. Des d'ací la meua més expressiva enhorabona.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb