Literatura catalana contemporània

Els escriptors mallorquins i la política

Turmeda | 04 Maig, 2007 06:33

Contra l'oportunisme.


Els escriptors mallorquins i el compromís polític: la lluita per un món més just i solidari.



Miquel López Crespí, vicepresident de l'Ateneu Popular "Aurora Picornell" és el primer de la dreta. També podem veure el militant del PCUS Alexander Sizonenko (a l'esquerra de la fotografia) i la dirigent del PCB-PCPE Lila Thomàs (en el centre).

Sovint l'oportunisme, especialment els d'aquells que usurparen el nom de l'esquerra en temps de la transició, la colla de cínics i menfotistes que s'han enriquit fent feina pel règim, demonitzant les idees de República i socialisme, han provat de demonitzar-me dient que qui signa aquest article ha col·laborat amb molts de partits. No sabem que han de dir per a provar de desprestigiar la gent que no hem fet una pesseta amb la política. Ni ganes! No en mancaria d'altre! Si nosaltres defensam principis de justícia i canvi social no és per a guanyar un sou o trepitjar moqueta.


Anem a pams. A mitjans dels anys vuitanta vaig ésser vicepresident de l'organització cultural i antiimperialista més important de les Illes en aquells moments. En referesc a l'Ateneu Popular «Aurora Picornell». En aquest Ateneu hi havia molts militants del PCB i independents. Però la meva activitat político-cultural era completament deslligada de les directrius dels prosoviètics de Josep Valero, Francesca Bosch, Miquel Rosselló i Lila Thomàs. La meva col·laboració, juntament amb la de Carles Manera, en la revista del PCB Nostra Paraula la feia com a independent. Mai ningú, en tots aquells anys em va fer seguir cap consigna ni directriu del PCB. Igualment, quan aquest grup es dividí i es constituí l'OCB, quan els companys i companyes d'aquesta organització, els quals coneixia per la seva militància antifeixista i que sovint havien fet costat a les activitats de l'Ateneu, em demanaven l'ajut per a participar en actes republicans o antiimperialistes, procurava anar-hi, malgrat que alguna vegada la lluita per a República, ja en plena «democràcia» i poder «socialista» em costàs multes i detencions. Vegeu al respecte el capítol «Breviari contra els servils: transició i repressió 'democràtica'» del llibre Literatura mallorquina i compromís polític: homenatge a Josep M. Llompart (pàgs. 220-229).


Mai no m'he negat a participar en cap acte que consideri que pot reforçar l'antifeixisme o l'antiimperialisme de les Illes, l'esperit republicà del nostre poble. Des de començaments dels anys seixanta, quan era corresponsal de Ràdio Espanya Independent (època en la qual alguns d'aquests falsos esquerrans devien ser pàrvuls) mai no m'he negat a treballar fent costat a l'esquerra alternativa de les Illes. Per a mi ha estat sempre un honor que la majoria de col·lectius socials, partits i organitzacions culturals de les Illes hagin demanat el meu modest suport a les seves activitats. Ha estat sempre motiu d'orgull i satisfacció haver estat aquests darrers trenta cinc anys d'intensa activitat político-cultural al costat de l'autèntica esquerra, fent tot el possible per augmentar i consolidar el teixit associatiu de la societat civil, intentant l'arrelament de tot allò que considerava útil i necessari en el nostre difícil camí per anar bastint un món més just i solidari.



Manifestació contra el bloc imperialista de l'OTAN a mitjans dels anys vuitanta. L'escriptor Miquel López Crespí porta la pancarta contra el bloc imperialista proianqui (és el segon de l'esquerra).

Des de les Plataformes d'Estudiants Anticapitalistes en temps de la dictadura; com a vicepresident de l'Ateneu Popular Aurora Picornell; com a dinamitzador del Casal d'Amistat Mallorca-Cuba a mitjans dels anys vuitanta amb els amics Carles Manera, Bartomeu Sancho, Francesca Bosch, Manel Domènech i Miquel Planas; fent costat al Comitè de Solidaritat amb Amèrica Llatina; treballant amb els grups antiOTAN que hi havia en aquell temps; donant conferències en defensa de la República de forma gratuïta per a l'Ateneu «Aurora Picornell»; posant hores, benzina i cotxe per a difondre les idees antiimperialistes pels pobles de Mallorca; participant com a orador i representant de totes les forces polítiques nacionalistes i d'esquerres en la Diada Nacional del 31 de desembre; contribuint, en la mesura de les meves forces, amb els meus articles i esforços a l'èxit de les Diades que cada any organitza l'Obra Cultural Balear en defensa de la llengua catalana i en favor de l'autogovern; fent costat a la CGT, USO i l'STEI el Primer de Maig de l'any 2000, quan Josep Juárez, secretari general de la CGT, em convidà i em demanà el meu ajut per a reforçar un front sindical illenc combatiu, mai, torn a repetir, m'he negat a participar activament en aquesta mena d'ajuts solidaris. És un currículum ben diferent del dels buròcrates carrillistes que provaren de demonitzar-me amb les mentides que publicaren en la premsa mallorquina.


Miquel López Crespí


Publicat en El Mundo-El Día de Baleares ((18-V-04)


 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb