Literatura catalana contemporània

El Bloc atura el PP

Turmeda | 16 Maig, 2007 15:19

El Bloc atura el PP.


Articles del periodista Miquel Payeras i de l´escriptor Miquel López Crespí.


A pesar de no ser allò que s'anuncià -la dissolució dels partits que el formen- i que el seu naixement va ser més complicat del previst -per l'estranya campanya anti-Bloc d'ERC per acabar al final incorporant-s'hi-, l'aliança esquerrana formada per PSM, EU-Verds i ERC és estimada per totes les enquestes que coincideixen a afirmar que o bé no perdrà res o restarà molt poc en relació al que varen tenir PSM i EU-Verds per separat el 2003: cinc escons a Mallorca i el mateix nombre a Palma. Si se confirma, se tractaria d'un èxit enorme.

Malgrat el molt que li somriuen els sondeigs, el líder del Bloc, Biel Barceló, manté una certa reserva. Perquè sap que així com s'acosten les eleccions la tendència és que el bipartidisme xucli vots dels petits per als dos grans. En el seu cas, perquè -com abans passava al PSM i EU-Verds- els estudis demoscòpics fets abans de les eleccions solen mostrar que alguns votants tradicionals del PSOE que estan enfadats pel que sigui amb aquest partit diuen que votaran una altra opció progressista, però quan arriba el moment de la veritat acaben per atorgar novament la confiança al partit de sempre. Barceló ho sap i d'aquí que no se confiï. Tanmateix, per ventura, el fenomen no serà tan intens en aquesta ocasió. Perquè abans el ciutadà d'esquerra sabia o intuïa que si el seu vot anava a parar a algun altre que no fos el PSOE el rèdit seria molt menor, atesa la dispersió. Ara sap o intueix que els partits que formen el Bloc tenen més opcions que no si haguessin anat per separat, per l'efecte de concentració del vot. A aquestes alçades, ja no hi ha ningú que cregui que el Bloc traurà a Mallorca manco de tres diputats, i i tres escons a Palma, quan fa uns mesos era comú pensar-ho. El fet que no tengui competència pel mateix espai -Entesa per Mallorca i/o ERC- ha tranquil·litzat molt la situació que l'envolta. Sense polèmiques, sense acusacions de no ser nacionalistes, de vendre's a EU, tercer espai, etc. la coalició esquerrana ha tengut uns mesos de placidesa que han resultat essencials per poder embocar cap a la campanya centrada en allò únic que val: el vot. Així, hores d'ara, no hi ha ningú -ni tan sols el PP- que esperi que el Bloc faci manco dels tres escons a les dues institucions citades i, és més, les enquestes internes que els dos grans manegen indiquen que la coalició podria arribar als quatre. Seria un resultat molt bo. I si poguessin guardar els cinc, seria espectacular. Tal com s'ha argumentat sovint en articles anteriors, és l'esquerra -i no UM- qui evita a Mallorca la majoria absoluta del PP. Si el Bloc en efecte manté quatre o cinc escons i el PSOE en puja algun altre, la probabilitat que Rosa Estaràs assoleixi el Consell sense pactes i Jaume Matas el Govern seria baixíssima. Igualment, a l'ajuntament de Palma, un resultat del Bloc que fos de cinc o quatre escons, posaria molt difícil que Catalina Cirer pogués mantenir la batlia sense pactes. Aquesta seria la gran aportació del Bloc. Obrir-ho tot als pactes. Però i aleshores?

En una entrevista publicada aquesta setmana, Barceló assegura que «sense el Bloc, no hi ha pacte progressista possible» a cap institució. Atès que Maria Antònia Munar insisteix que de cap manera pactarà amb la coalició liderada per Barceló, doncs els possibles acords postelectorals se redueixen teòricament només a un. Però, com també diu Barceló, caldrà veure què farà UM arribat el cas perquè «a pesar del que diuen en públic, en realitat no descarten res i estan disposats a negociar un pacte». Ho veurem en el seu moment, si és que s'obre la oportunitat, però hores d'ara el segur és que el Bloc afronta les urnes molt millor del que pareixia fa uns pocs mesos i amb tota la pinta de ser l'element clau que explicarà el perquè el PP se queda sense majoria absoluta, si és que finalment no l'assoleix.

Miquel Payeras. Periodista

Diari de Balears (16-V-07)


Si l´actual pacte PP-UM s´hagués signat per una durada de vuit anys no veuríem tanta preocupació entre les fileres del partit governant. Potser és en aquests moments, quan ja és massa tard, que els conservadors s´adonen que no ho han fet tan bé com ens volen fer creure; i si el PSOE puja abastament, el Bloc es manté i a Maria Antònia Munar li dóna per tornar voler pactar amb Francesc Antich, l´ensurt del PP dia 27 podria ser d´aquells que fan història. (Miquel López Crespí)


Dia 27: la derrota del PP



La derrota de la dreta només serà possible amb una ferma mobilització popular contra els especuladors capitalistes. En la fotografia, una vista de la manifestació del passat disset de març contra l'especulació, la corrupció i els encimentadors. El combatiu grup dels Maulets en primera línia, com de costum. Uns joves sempre actius en la lluita contra l'especulació capitalista.

Algunes enquestes, d´aquelles que només són d´us intern dels partits i que han fet empreses de molt de prestigi dedicades a la investigació del comportament electoral de la societat illenca, indiquen que el partit de Jaume Mates està molt amoïnat. Si el PP no obté una majoria absoluta aclaparadora es veurà novament en mans d´UM i de Maria Antònia Munar amb el cost tan elevat que aquesta opció significa. Si l´actual pacte PP-UM s´hagués signat per una durada de vuit anys no veuríem tanta preocupació entre les fileres del partit governant. Potser és en aquests moments, quan ja és massa tard, que els conservadors s´adonen que no ho han fet tan bé com ens volen fer creure; i si el PSOE puja abastament, el Bloc es manté i a Maria Antònia Munar li dóna per tornar voler pactar amb Francesc Antich, l´ensurt del PP dia 27 podria ser d´aquells que fan història.

Els polítics professionals haurien de recordar que en unes eleccions no hi ha res de segur, que les previsions més optimistes es poden fondre com el sucre dins un tassó d´aigua per qualsevol circumstància imprevista.

No podrem entendre la surrealista historia de les cintes de Roque López sense pensar en els nervis que comentam. Possiblement la tan desitjada majoria del PP depèn dels vots que Jaume Mates pugui perdre a Eivissa i que el diputat de l´illa de Formentera anàs a parar a mans progressistes. Aleshores, novament, com l´any 1999, tot tornaria estar en mans d´UM i de la presidenta del Consell Insular de Mallorca, ja que les enquestes de què parlàvem li donen uns bons resultats electorals.

Ningú no hauria d´oblidar les excel·lents relacions que sempre ha mantingut Maria Antònia Munar amb Francesc Antich ni com, en el passat, en aquells pactes en el Consell de Mallorca entre UM i el PSOE per a debilitar el PSM, ambdós polítics anaven de la mà, units molt estretament. Aquesta sintonia existent entre Antich i Munar, reforçada en els anys 1995-99, es consolidà amb el Pacte Progressista de 1999. Com va explicar per activa i per passiva la presidenta del Consell Insular de Mallorca, enemiga aferrissada dels Verds de Joan Buades i Margalida Rosselló i d´EU; ella només pactava amb el PSOE; els “petits”, tenir-los controlats, era cosa del PSOE. Per a Maria Antònia Munar, que mai ha anat de comunistes ni d´ecologistes, els Verds i EU no deixaven de ser els al·lotets mal criats de la socialdemocràcia. I tenir-los a ratlla era feina de Francesc Antich.

Malgrat que, per a un observador exterior, els Verds i EU se’n portassin sempre totes les endemeses d´UM, el cert era, com s´ha demostrat posteriorment, que l´enemic a batre era el nacionalisme d´esquerra, el PSM. L´estreta unitat existent entre PSOE i UM quan l´afer de la incineradora de Son Reus, un problema que comportà l´expulsió del PSM del govern del Consell Insular fins que s´aveniren a inaugurar la incineradora, va ser planificat de forma molt ben estudiada per Antich i Munar.

Qui s'atreveix a afirmar ara que UM no pactarà amb el PSOE? Res no és impossible entre polítics professionals que lluiten pel poder i, com de costum i ja estam acostumats, els pactes posteriors a dia 27 només dependran dels oferiments que tant Francesc Antich com Jaume Mates facin a UM. Res no fa preveure que Unió Mallorquina pateixi una davallada de vots espectacular. Fins i tot és possible que Unió Mallorquina no solament condicioni el futur govern de les Illes; el més espectacular seria, sens dubte, que, si no obtingués la majoria absoluta Catalina Cirer, el regidor d´UM fos la peça clau i decisiva per a formar govern municipal a la nostra ciutat.

La repetició d’un hipotètic Pacte de Progrés no depèn tant de la dels escons i regidors del Bloc, que també és molt important, sinó sobretot de la pujada que pugui fer el PSOE dia 27 de maig.

Miquel López Crespí

Publicat en El Mundo-El Día de Baleares (15-V-07)

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb