Literatura catalana contemporània

L'antifranquisme a Mallorca: la netaja de noms imposats pel feixisme. Articles d'Antoni Marimon i de Miquel López Crespí

Turmeda | 15 Maig, 2008 18:24 | facebook.com

Més noms


Per Antoni Marimon. Historiador


No hi ha dubte que és molt positiva la iniciativa de l'Ajuntament de Palma de renovar el nomenclàtor de la ciutat en sintonia amb una democràcia consolidada i una autonomia que ja té un recorregut d'un quart de segle. Així mateix, també s'ha de destacar la creació, per primera vegada en la història d'una Comissió Especial per a la Toponímia de Palma, en la qual hi són presents experts en toponímia, arxivers, cronistes, representants de diverses associacions, i la regidora de Cultura de Palma, Nanda Ramon. De totes maneres, i com que encara queden carrers per posar nom i vies públiques amb noms franquistes per substituir, em permetré recordar alguns noms de ciutadans rellevants en diversos àmbits, majoritàriament progressistes o heterodoxos, alguns dels quals han estat injustament oblidats durant els llargs períodes de predomini caciquil o dictatorial que ha patit Palma. De fet, en un altre article en aquest mateix diari, l'historiador Pere Fullana, ja evocava alguns d'aquests personatges, en concret el bisbe liberal Pedro González Vallejo, que va donar suport a la supressió definitiva de la Inquisició i va haver de deixar Mallorca i renunciar a la mitra (1825) a causa de la segona reacció absolutista; el prevere Jeroni Bibiloni Llaneres, franciscà, introductor a Mallorca del socialisme utòpic i precursor del republicanisme federal; el dirigent anarcosindicalista Francesc Tomàs Oliver, un dels líders obrers més importants de seu temps no sols a Mallorca sinó en tot l'Estat; i Joan Gamundí Penya, un catedràtic de la Universitat Literària de Mallorca que col·laborà en la desamortització de Mendizábal i fou un dels fundadors de l'Institut Balear. En aquests noms i sens dubte, entre d'altres, hi podríem afegir els de Joan Baptista Picornell Gomila, precursor del liberalisme hispànic i de la independència de Veneçuela a les darreries del segle XVIII; Cristòfol Cladera Company, un intel·lectual i erudit nascut a sa Pobla, que fou canonge de la catedral de Mallorca i va arribar a esser secretari del ministeri d'Interior amb Josep I durant la Guerra del Francès; i Antoni Villalonga Pérez, un dels principals impulsors del republicanisme a Mallorca, bibliòfil destacat, diputat a Corts en diverses ocasions i batle de Palma (1872). Per cert, que també ocuparen la batlia de la capital insular el seu fill Francesc Villalonga Fàbregues (1931-1932); l'empresari i polític republicà federal Rafel Manera Serra (1869-1872); l'andritxol i futur empresari a l'exili veneçolà Bernat Jofre Roca (1932-1933); el metge i higienista Josep Tomàs Renteria (1933), que també es va haver d'exiliar, en aquest cas a Mèxic. Tampoc no hauríem d'oblidar l'intel·lectual i tinent de batle de Palma el 1936, Francesc de Sales Aguiló Forteza, d'Esquerra Republicana Balear, que es destacà en la lluita a favor de la llengua catalana i que també es va haver d'exiliar sense poder tornar mai a Palma. Així mateix, no sembla lògic que l'actual corporació, en ple procés de recuperació de la memòria històrica, no tengui un record pels tres regidors que, a més del batle Darder, foren vilment assassinats durant la Guerra Civil del 1936-1939, els socialistes Jaume Bauzà Far, Jaume Garcias Obrador i Miquel Porcel Torrens. Però encara hi ha més personatges que són dignes de donar nom a un carrer. Així, hem de fer esment als primers batles liberals, elegits el 1812 poc després de l'aprovació de la Constitució de Cadis, o els batles del Trienni Liberal del 1820-1823, Marià Canals, Ramon Villalonga i Rafel Crespí D'altra banda, seria tot un detall dedicar un carrer al ciutadà Llorenç Frau Abrines, potser el maçó mallorquí més important de la història, autor d'un més que notable Diccionario Enciclopédico de la Masonería (1883).

Diari de Balears (13-V-08)


El problema plantejat en relació al nomenament com a fill il·lustre de Palma d´un dels principals promotors del monument al creuer Baleares, Josep Tous i Ferrer, i la possible conservació o demolició del monument franquista de sa Feixina, té molt a veure amb les renúncies i traïdes de la transició. No es pot entendre que encara hi hagi tants de carrers de Palma amb noms de destacats franquistes i monuments com el dels Caídos de Santa Maria del Camí o aquest, al creuer Baleares, si no entenem que aquesta trista realitat és producte de com es va fer la restauració borbònica, la famosa “transició”: un pacte sagrat, la “unión sagrada” li diuen alguns historiadors, entre els franquistes reciclats i l´esquerra oficial, és a dir, el neoestalinisme carrillista (PCE) i la socialdemocràcia espanyola (PSOE). Tenim el que tenim, inclòs el monument de sa Feixina, perquè l´esquerra de la nòmina i el cotxe oficial pactà amb els hereus de l’”Espanya eterna” la conservació de l´essencial del règim feixista: la unitat d´”Espanya”, el capitalisme i la monarquia. (Miquel López Crespí)


Per la demolició del monument franquista al creuer Baleares



L'assassí Franco inaugurant el monument al creuer Baleares

El problema plantejat en relació al nomenament com a fill il·lustre de Palma d´un dels principals promotors del monument al creuer Baleares, Josep Tous i Ferrer, i la possible conservació o demolició del monument franquista de sa Feixina, té molt a veure amb les renúncies i traïdes de la transició. No es pot entendre que encara hi hagi tants de carrers de Palma amb noms de destacats franquistes i monuments com el dels Caídos de Santa Maria del Camí o aquest, al creuer Baleares, si no entenem que aquesta trista realitat és producte de com es va fer la restauració borbònica, la famosa “transició”: un pacte sagrat, la “unión sagrada” li diuen alguns historiadors, entre els franquistes reciclats i l´esquerra oficial, és a dir, el neoestalinisme carrillista (PCE) i la socialdemocràcia espanyola (PSOE). Tenim el que tenim, inclòs el monument de sa Feixina, perquè l´esquerra de la nòmina i el cotxe oficial pactà amb els hereus de l’”Espanya eterna” la conservació de l´essencial del règim feixista: la unitat d´”Espanya”, el capitalisme i la monarquia. En el fons, a tots els professionals de la mixtificació, els vividors de la política, ja els anaren bé els pactes amb el franquisme reciclat. Alguns s´han fet rics, amb l´oblit de la memòria històrica, escarnit el record dels nostres morts, aquells i aquelles que moriren per la llibertat, per acabar amb la societat de classes.

Han hagut de passar trenta anys perquè els oportunistes que en el passat manaven estripar les banderes tricolors i renunciaven a la lluita republicana, just en comprovar que són a punt de l´extraparlamentarisme, ara els vegem apropar-se a les mogudes republicanes. S´apunten a les mogudes amb intenció de continuar controlant la desmemòria històrica que ells propiciaren. Ho dic en relació a molts dirigents provinents del neoestalinisme i la socialdemocràcia que no volen ampliar la lluita per a recuperar la memòria històrica a fets cabdals de la guerra civil com, per exemple, la persecució dels comunistes de tendència trotskista (POUM) i els anarquistes per part del PCE, o el fet de la revolució social antiburgesa que els historiadors situen entre juliol del trenta-sis i el maig del trenta-set, quan l´estalinisme l´esclafà amb la força de les armes.

Aquests tergiversadors de la història propers al neoestalinisme tampoc no volen qüestionar res de com va anar la transició, ja que, si aprofundissn en la reconstrucció dels fets esdevenguts amb els pactes amb el franquisme reciclat a mitjans dels anys setanta, quedaria a la vista de tothom la misèria de llur traïció a la memòria dels milers i milers d´antifeixistes morts i exiliats per haver lluitat per la llibertat.

El monument al creuer feixista Baleares és la demostració evident de com la transició va ser guanyada pels hereus del franquisme i els servils que acceptaren el preu pagat per llurs renúncies.

Que tenguem encara immensos monuments aixecats a major glòria dels “herois” del franquisme, cas del monument al Baleares, ens situa davant tasques democràtiques a realitzar. I no basta netejar de quaranta noms franquistes els carrers de Palma per a poder dir que som en vies d´una certa normalització democràtica. Si l´Ajuntament de Palma i altres ajuntaments de les Illes no es posen a la feina de demolició de totes les restes que puguin quedar del feixisme, de la memòria d´aquella tenebrosa època de tortures i assassinats; si no s´enderroca el monument al Baleares, la presència omnipotent la dictadura continuarà planant, sinistra, damunt les nostres vides.

El problema, com deia més amunt, no és de llevar solament el pollastre del monument, les frases que recordin el temps d´opressió i, per a tenir tothom content, col·locar una plaqueta a la “reconciliació”. Una plaqueta al costat de l´imponent monument a l´obra del Caudillo? No ens faceu riure, estimats membres de l´Ajuntament. Com molt bé explicava l´escriptor Llorenç Capellà en un recent article: “Tocant a la reconciliació? El senyor Grosske insisteix en la proposta de col·locar una placa que en dissimuli la condició de monument feixista. Ai, Mare de Déu! S'oblida, Grosske, que un monument no representa allò que diu la làpida, sinó allò que va expressar l'artista. I el monument de sa Feixina és allò que és: un homenatge rotund, clar i nítid al feixisme. Per entendre'ns, senyor Grosske: el Gernika no canviarà de significació si passa a anomenar-se Alcázar de Toledo. I encara que ens diguessin que Mauthausen és una església gòtica, sabríem que no deixa d'ésser un camp d'extermini. Dic tot això, perquè la remodelació en profunditat de sa Feixina formava part, amb Son Espases i altres coses que veurem com acaben, del compromís ètic de l'esquerra amb la ciutadania. Deixem-nos, per tant, d'escampar murta: que si la decisió de Son Espases és responsabilitat del Govern, que si la de sa Feixina ho és de Cort... Tots són pertot. I pertot hi ha els mateixos. L'electorat progressista comença a pensar que l'esquerra ocupa el poder, de tant en tant, per a gestionar durant quatre anys (únicament quatre!) el patrimoni de la dreta. I que la capacitat renovadora que se li atribueix, a l'esquerra, és, en bona part, llegenda. Pura llegenda, foc d'encenalls”.

Pensam com l´amic Llorenç Capellà. Qui es pensi que amb la ximpleria covarda de la plaqueta es combat una herència d´oprobi de més de quaranta anys va ben equivocat. Qui imagini que llevar el pollastre és retre un sentit homenatge als tres mil mallorquins i mallorquines assassinats pel feixisme, va ben errat de comptes. Els antifeixistes illencs, la gent que ha portat a coll la lluita per la memòria històrica quan tothom callava per a poder cobrar els bons sous que molts dirigents de l´esquerra oficial han xuclat en aquests darrers trenta anys, el que volem és acabar amb la prepotència del feixisme que significa tenir present a Palma aquest monument i tots els altres que hi resten. Si l´Ajuntament de Palma no és capaç d´acabar amb l´herència indignant de la victòria feixista a les nostres places i carrers voldrà dir que ajuntament continua enfeudat als poders fàctics de sempre, a la dreta hereva del franquisme.

La recuperació de la nostra memòria històrica no pot fer-se d´aquesta manera covarda, amb aquesta por als que guanyaren la guerra i reprimiren el poble durant dècades. La demolició del monument al Baleares seria la prova evident que, finalment, es comença a fer justícia a tots aquells homes i dones, les avantguardes populars dels anys vint i trenta, vilment assassinats pels feixistes.

Miquel López Crespí

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Història alternativa de la transició (la restauració borbònica) (Web Ixent)

Els comunistes (LCR), la transició i el postfranquisme. Llorenç Buades (Web Ixent)

Memòria cronòlogica de la repressió feixista a Mallorca (Web Ixent)

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb