Literatura catalana contemporània

L'antifranquisme: memòria històrica

Turmeda | 01 Setembre, 2008 08:55 | facebook.com

Les preses de Franco són dones i roges. Republicanes, antifeixistes o lluitadores, en definitiva, contra els valors autoritaris dels reaccionaris. En molts casos, també dones, mares, àvies o filles d´homes perseguits pels colpistes. La societat ultraconservadora i patriarcal imposada pel franquisme fou contestada per una generació de dones, moltes d´elles amb una alta formació política, refractària davant el sotrac masclista que impregnà (i impregna) la vida d´aquells anys. (Hèctor Serra)


La ressenya de la quinzena: Preses de Franco


Per Hèctor Serra.


Publicat a la secció "Cultura" de L'Accent núm. 135


Franquisme i repressió formen un tàndem inseparable en la percepció històrica. Durant quaranta anys, i en totes les seues formes, el temor del càstig va planar indefugiblement entre una societat que va conèixer, com mai abans, índexs catastròfics d´exili, mort i presó. Fins ara, els estudis i les investigacions mampreses per il·lustrar l´abast d´aquesta repressió, s´han limitat a recollir les experiències penitenciàries a les presons d´homes. Poc o res s´ha dit de les garjoles femenines a casa nostra i de les biografies que s´han escrit en aquest sistema penitenciari basat en el catolicisme, l´escarment i l´expiació del pecat. L´exposició "Preses de Franco", que volta enguany per diverses capitals dels Països Catalans, rastreja fotografies, testimonis i documents amb l´objectiu de mostrar la vida de les captives franquistes a les galeres o presons de dones durant les primeres dècades de la dictadura feixista.

Les preses de Franco són dones i roges. Republicanes, antifeixistes o lluitadores, en definitiva, contra els valors autoritaris dels reaccionaris. En molts casos, també dones, mares, àvies o filles d´homes perseguits pels colpistes. La societat ultraconservadora i patriarcal imposada pel franquisme fou contestada per una generació de dones, moltes d´elles amb una alta formació política, refractària davant el sotrac masclista que impregnà (i impregna) la vida d´aquells anys. Les diferències estructurals entre les presons masculines i femenines no escapen d´aquesta lògica misògina. El paper actiu de les monges en les galeres respon a una incessant tasca catequitzadora, així com la tardança en l´aplicació dels primers tallers de treball reflecteixen la norma de gènere a seguir pels repressors. Una de les imatges més repetides en les vivències femenines entre barrots és la de la presència dels fills en la fortalesa. Les relacions amb ells havien de conjugar-se amb els treballs interns per mantenir els familiars que estaven fora o amb el suport als empresonats barons en altres presons de l´Estat. Les prostitutes, a més a més, disposaven de presons exclusivament per a elles. Aquests retrats en blanc i negre sobten pel seu caràcter arcaic i retardatari.

Als Països Catalans, la croada contra la dona republicana tingué diversos focus penitenciaris importants. A València, la Presó Provincial de Dones i la Presó del Convent de Santa Clara. A Barcelona, la Presó Vella o la de les Corts. A les Illes, la presó palmesana de Can Sales. Totes elles, sumades a les de la resta de l´Estat espanyol, configuren escenaris de por i de tristesa, però també, com apunta aquesta exposició, bastions de resistència i organització política. Malgrat la violència exercida pel règim franquista, moltes dones van seguir amb el seu compromís antifeixista dins de les presons. Aquestes actituds hostils enfront dels convencionalismes van portar algunes d´aquestes dones a unflar el ja profús nombre de morts que va deixar la dictadura. Siga com siga, aquest arxiu, que es pot contemplar a València fins el 5 d´octubre, té una importància cabdal per conèixer la història de les preses franquistes, desconeguda o inexistent fins ara en els estudis acadèmics sobre la repressió. Més enllà d´heroismes o homenatges, la mostra pretén cristal·litzar en un reconeixement intergeneracional i en una justa tasca d´activació de la memòria històrica, sense la qual seria difícil imaginar-nos la significació del franquisme a escala global.

Web Llibertat.cat


N'Aurora Picornell havia estat assassinada pels feixistes mallorquins en la matinada del cinc de gener de 1937. Havien passat ja deu anys d'ençà les primeres eleccions democràtiques i l'oblit, l'amnèsia històrica, es feia cada vegada més fonda. Retre un homenatge públic als homes i dones que donaren la seva vida per la llibertat, esdevenia, per als socis i simpatitzants de l'Ateneu "Aurora Picornell", un acte d' estricta justícia. (Miquel López Crespí)



El Molinar, Ciutat de Mallorca (15-III-1987): intervenció de l'escriptor Miquel López Crespí en defensa de la República i de la dirigent comunista Aurora Picornell assassinada pels feixistes en temps de la guerra civil.

Un dia de 1985, amb na Lila i na Lluïsa Thomàs, en Manel Domènech, en Miquel Rosseló, en Rafel Morales, les germanes Massanet (n'Assumpta i na Magdalena) i altres companys decidírem muntar l'Ateneu Popular Aurora Picornell. Na Francesca Bosch, com de costum, s'hi apuntà decidida i ens ajudà en l'organització dels actes i cicles de conferències. L'Ateneu Aurora Picornell va ser una provatura per provar de servar la memòria nacionalista i republicana de les Illes, la història del moviment obrer i les idees del marxisme per a les properes generacions de mallorquines i mallorquins. Idees que, a mesura que es consolidava la reforma del franquisme, eren oblidades per més i més sectors de la societat.


Ciutat de Mallorca (5-II-1985). Francesca Bosch i Miquel López Crespí el dia de la presentació a la premsa de l'Ateneu Popular "Aurora Picornell". D'ençà Francesca Bosch abandonà el carrillisme (PCE) s'establiren molt bones relacions de col·laboració entre l'antiga dirigent carrillista i l'escriptor Miquel López Crespí per a servar la memòria republicana del nostre poble.

A mitjans dels anys vuitanta, la dreta, malgrat l'èxit que per a ella significà el canvi de règim, les continuades victòries electorals, portava -i porta cada dia!- una intensa guerra ideològica contra les idees d'autodeterminació, canvi i progrés social. En fundar l'Ateneu Popular Aurora Picornell sabíem que una època grisa s'apropava. Es tornaven a cremar els homes i les dones a la "civilitzada" Europa. A Dresden, Hamburg, Madrid o París, s'hi veien fogueres amb llibres i persones. Els atacs constants contra la immigració! Al.lotells sense escrúpols, armats per misteriosos grups amb prou diners, atacaven -ataquen encara!- a les nits, les cases en runes on es refugien els immigrats àrabs o sud-americans.

Francesca Bosch, una de les principals impulsores de l'Ateneu actuava com els antics cristians. L'Evangeli portat a la pràctica lluny dels ensucrats sermons de les trones, que només serveixen per a alleugerir la consciència d'una societat egoista, només preocupada pels diners i els aparells que es poden comprar als hípers. M'ho digué moltes vegades, anant plegats a les reunions del Casal d'Amistat Mallorca-Cuba, a les de l'Ateneu Aurora Picornell (algunes de les quals les fèiem a casa del recordat company, el tinent Rafel Morales, espòs de n'Assumpta Massanet): "Vaig perdre un temps preciós amb el carrillisme i el reformisme, en temps de la transició. Ara me n'adon que tota la vida vaig defensar una política errada -l'eurocomunisme-. Unes posicions que l'únic que varen fer va esser enfortir la burgesia, col.locar ramats d'oportunistes a les poltrones institucionals, debilitar les idees del marxisme i el leninisme entre la classe obrera i el poble" (Última Hora, 12-II-84).

Dins la línia de defensar aquestes idees de justícia social i de combat permanent contra les desigualtats organitzàrem la presentació de l'Ateneu. La primera reunió informativa per a la premsa tengué lloc en el local del PCB (carrer Sindicat, 74, 1er, Ciutat de Mallorca) a les 17h. del dimarts dia 5 de març de 1985. Ens encarregàrem de la presentació Francesca Bosch i jo mateix. Isabel Fernández i Joan Torres, del diari Última Hora cobriren la informació que sortí publicada dia 6-III-85.

En els darrers anys de la seva vida, Francesca Bosch, ajudant a enfortir l'experiment del PCPE(PCB), treballant activament per a l'Ateneu Popular, dirigint "Nostra Paraula", participant en les nostres reunions de la junta directiva del Casal d'Amistat Mallorca-Cuba, volgué recuperar el temps perdut, quan ajudà el pactisme antirepublicà de Santiago Carrillo.

Ja fa més de dos lustres. Era el matí de dia 17 de gener de 1987. Les nou en punt. L'indret: un conegut bar de la plaça de Santa Eulàlia. Feia temps que l'Ateneu Popular "Aurora Picornell", del qual érem màxims responsables Lila Thomàs, Francesca Bosch i jo mateix, tenia la intenció de retre un homenatge a la dirigent comunista, defensora dels drets dels treballadors de les Illes, Aurora Picornell. N'Aurora Picornell havia estat assassinada pels feixistes mallorquins en la matinada del cinc de gener de 1937. Havien passat ja deu anys d'ençà les primeres eleccions democràtiques i l'oblit, l'amnèsia històrica, es feia cada vegada més fonda. Retre un homenatge públic als homes i dones que donaren la seva vida per la llibertat, esdevenia, per als socis i simpatitzants de l'Ateneu "Aurora Picornell", un acte d' estricta justícia. A poc a poc, aquell matí del 17 de gener, començaren a comparèixer els intel.lectuals i dirigents de l'esquerra mallorquina que moments després aniríem a veure el batle de Ciutat, Ramon Aguiló, per a demanar-li que el consistori dedicàs un carrer a la dirigent obrera assassinada pels feixistes.

El primer a comparèixer va ser Guillem Gayà, membre del PCB, antic dirigent comunista mallorquí (ingressà en el PCE l'any 1931). Després, l'estimada i recordada Maria Plaza, la vídua del dirigent socialista Andreu Crespí. A poc a poc hi comparegueren en Josep M. Llompart de la Peña, en Gabriel Janer Manila, en Miquel Ferrà i Martorell, n'Antoni Serra, en Ferran Gomila, en Guillem Ramis (del Moviment Comunista de les Illes, MCI), la mateixa Francesca Bosch, en Bartomeu Sancho (del PASOC) i alguns altres polítics i intel.lectuals.

El mateix dia (17-I-87), coincidint amb la reunió abans esmentada en el bar de la plaça de Santa Eulàlia, el diari Baleares es feia ressò de la campanya de divulgació que, des de feia setmanes, portaven a terme la direcció i els socis de l´Ateneu Popular "Aurora Picornell". Record ara mateix les innumerables reunions per a concretar detalls fetes a casa de l'inoblidable company d'esperances i de lluites, el tinent Rafel Morales i la seva esposa, n'Assumpta Massanet. Reunions on hi eren presents recordats amics de lluita del temps de la República, com el ja traspassat Gaspar Soler, o amics com Manel Domènech, la mateixa Francesca Bosch, en Pep Valero, na Lila Thomàs, en Miquel Rosselló, etc, etc. L'endemà, el mateix diari Baleares escriu (amb una fotografia en la qual es pot veure Ramon Aguiló, Josep M. Llompart, Lila Thomàs, Gabriel Janer Manila, Miquel López Crespí, Ferran Gomila i Bartomeu Sancho): "El poeta y escritor Josep M. Llompart de la Peña, leyó, en nombre del grupo de personas que acudieron a Cort, la solicitud al alcalde. Llompart puso de relieve que el consistorio presidido por Aguiló había dedicado diferentes calles y plazas de la ciudad a la memoria de personas que se habían destacado por defender los intereses democráticos durante el período republicano".

Record que n´Aguiló acceptà de seguida la nostra proposició. No hi hagué cap entrebanc per la seva part. El diari recull fidelment les paraules del batle: "Transmitiré a mis compañeros de corporación este deseo, y tengo la seguridad que será bien acogido". En efecte, com hem dit abans, no hi hagué cap problema per part de l'Ajuntament de Ciutat per a dedicar un carrer de la barriada del Molinar a n'Aurora Picornell.

Miquel López Crespí

Del llibre Cultura i antifranquisme (Barcelona, Edicions de 1984, 200). Pàgs. 261-264.

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Textos clàssics de l´esquerra (Web Ixent)

Memòria cronològica de la repressió feixista a Mallorca (Web Ixent)

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb