Literatura catalana contemporània

Pere Fullana, Nanda Ramon, Aina Calvo, Joana Lluïsa Mascaró... L'Any de Jovellanos i l'Ajuntament de Palma

Turmeda | 18 Novembre, 2008 19:11 | facebook.com

Durant la inauguració, l’historiador Pere Fullana pronuncià una converència sobre la correspondència que mantingué Jovellanos amb personatges mallorquins. A l’acte hi assistiren la batlessa de Palma, Aina Calvo; la regidora de Cultura de Cort, Nanda Ramon, i la vicepresidenta del Consell Insular, Joana Lluïsa Mascaró


Jovellanos in situ


Ahir s’inaugurà al castell de Bellver una exposició permanent sobre Gaspar Melchor de Jovellanos, situada en una de les sales on el cèlebre il·lustrat asturià estigué confinat durant sis anys


Arnau Busquets |


Parlar de la relació de Gaspar Melchor de Jovellanos amb Mallorca suposa pensar automàticament en un lloc: el castell de Bellver, on l’intel·lectual estigué confinat entre 1802 i 1808. Ahir, en el marc dels actes de commemoració de l’Any Jovellanos, s’inaugurà al castell l’exposició Presoner il·lustre, ubicada en una de les sales on visqué l’asturià durant sis anys. L’exposició tindrà caràcter permanent i el seu objectiu és "que a Bellver hi hagi més continguts per estimular la gent a venir", com explicà la responsable del castell, Magdalena Rosselló.

Presoner il·lustre s’ha plantejat de manera "senzilla i didàctica", pensant en el públic que visita l’indret, majoritàriament "escolars, jubilats i turistes". La mostra comença amb un panell que introdueix la figura del "presoner" i que repassa els llocs on visqué al llarg de la seva vida. Després, s’hi resumeix el llegat de Jovellanos en camps tan diversos com la política, l’economia, l’educació i la religió. Al centre de la sala s’hi han instal·lat dos muntatges que escenifiquen les condicions de vida de l’escriptor al castell. S’hi vol mostrar el contrast entre els primers anys de reclusió (en què les comunicacions amb l’exterior eren limitades i els luxes, escassos) i una segona etapa en què les visites i les sortides eren eren més habituals.

Durant la inauguració, l’historiador Pere Fullana pronuncià una converència sobre la correspondència que mantingué Jovellanos amb personatges mallorquins. A l’acte hi assistiren la batlessa de Palma, Aina Calvo; la regidora de Cultura de Cort, Nanda Ramon, i la vicepresidenta del Consell Insular, Joana Lluïsa Mascaró.

dBalears (18-XI-08)


Karl Marx no dubta mai de situar Gaspar Melchor de Jovellanos com a capdavanter del sector més progressista de tots aquells que s´oposen a l´Antic Règim, a les claudicacions de les classes dominants espanyoles davant França, als errors que, al seu parer, han comès els il·lustrats de bona fe que confien en les possibles reformes progressistes de Napoleó. En aquest estudi, Marx explica que, malgrat que la direcció política d’oposició a la invasió francesa és en mans de sectors profundament imbuïts de prejudicis religiosos i inquisitorials, hi ha també una minoria il·lustrada que participa en la sublevació popular i considera l´inici de la guerra com el començament del final de l´Antic Règim i l´inici de la regeneració política, cultural i econòmica de l´estat: el començament, en paraules de Marx, de la “revolució espanyola” antifeudal i anticlerical (Miquel López Crespí)


2008: l´Any de Jovellanos a Palma


Karl Marx i Jovellanos (I)



La importància cabdal del famós estudi de Jovellanos Informe en el expediente de Ley Agraria de 1795 –n´hem parlat més extensament en un comentari anterior— va merèixer un interessant article publicat per Karl Marx en el New York Daily Tribune (25-IX-1854).

En parlar de les possibilitats de canvi social que s´obrien a l´estat amb la revolta popular contra la dominació francesa i contra els sectors de les classes dominants –clergat, terratinents, aristocràcia feudal--, que es posa –juntament amb una grapada d´il·lustrats— al servei de Napoleó de i Josep I, la nova monarquia imposada a Baiona amb la forçada abdicació de Carles IV, Marx destaca la importància històrica de l´Informe de Jovellanos.

Karl Marx no dubta mai de situar Gaspar Melchor de Jovellanos com a capdavanter del sector més progressista de tots aquells que s´oposen a l´Antic Règim, a les claudicacions de les classes dominants espanyoles davant França, als errors que, al seu parer, han comès els il·lustrats de bona fe que confien en les possibles reformes progressistes de Napoleó. En aquest estudi, Marx explica que, malgrat que la direcció política d’oposició a la invasió francesa és en mans de sectors profundament imbuïts de prejudicis religiosos i inquisitorials, hi ha també una minoria il·lustrada que participa en la sublevació popular i considera l´inici de la guerra com el començament del final de l´Antic Règim i l´inici de la regeneració política, cultural i econòmica de l´estat: el començament, en paraules de Marx, de la “revolució espanyola” antifeudal i anticlerical.

Karl Marx escriu: “Componien aquesta minoria els habitants dels ports de mar, de les ciutats comercials i part de les capitals de província, on, sota el regnat de Carles III, s´havien desenvolupat fins a cert punt les condicions materials de la societat moderna. Els donava suport la part més culta de les classes superiors i mitjanes –escriptors, metges, advocats i fins i tot clergues-, per als quals els Pirineus no havien estat prou barrera contra la invasió de la filosofia del segle XVIII. Autèntica declaració de principis d´aquesta facció és el cèlebre report de Jovellanos sobre la millora de l´agricultura i la llei agrària, publicat en 1795 i elaborat per ordre del Consejo Real de Castilla”.

Jovellanos proposa, a part d´una modernització del sistema d´imposts, reforçar les mesures proposades en el seu Informe amb una reforma radical de l´ensenyament, donant molta més importància a les matèries científiques que no a la indigesta escolàstica clerical del moment. A tots aquests sistemes de modernització s´hauria d´afegir un pla d´inversions de l´estat per a crear les infraestructures –comunicacions, ports, sistemes de reguis...— que puguin treure definitivament “Espanya” del seu crònic endarreriment econòmic i cultural.

Karl Marx és un dels primers investigadors que saben veure la importància històrica de les aportacions de Gaspar Melchor de Jovellanos en el desenvolupament i consolidació de les idees de progrés en lluita contra l´obscurantisme clerical-feudal. En parla sovint en la seva època de corresponsal del New York Daily Tribune, quan analitza els avenços de les forces progressistes a l´estat espanyol durant el segle XIX. Aquestes valoracions referents a Jovellanos es poden trobar –ja n´hem parlat més amunt-- en la recopilació d´articles del New York Daily Tribune titulada La Revolución en España (Moscú, Editorial Progreso, 1974). Concretament en l´article del New York Daily Tribune de 27-X-1854 podem trobar aquesta clarivident anàlisi del gran filòsof i economista alemany en referència al paper de Floridablanca i Jovellanos en la seva època: “Floridablanca i Jovellanos representen un antagonisme pertanyent al període del segle XVIII que precedí la revolució francesa. El primer era un buròcrata plebeu; el segon, un filantrop aristocràtic. Floridablanca era partidari i executor del despotisme il·lustrat que representaven Pombal, Frederic II i Josep II; Jovellanos era un ‘amic del poble’, el qual esperava elevar a la llibertat mitjançant una successió de lleis econòmiques, aplicades amb la màxima prudència, i per la propaganda literària de doctrines generoses. Ambdós eren oposats a les tradicions del feudalisme, procurant l´un esbrossar el terreny al poder monàrquic i provant l´altre de deslliurar la societat civil d´aqueixes traves. El paper de cadascun en la història de llur país s´ajustava a la diversitat de llurs opinions. Floridablanca gaudí d´un poder suprem com a primer ministre de Carlos III, i el seu govern esdevingué despòtic en la mesura que trobà resistència. Jovellanos, la carrera ministerial del qual sota Carles IV fou de curta durada, conquetí influència sobre el poble espanyol no pas com a ministre, sinó com a savi; no pas amb els seus decrets, sinó amb els seus escrits”.

Miquel López Crespí

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)


Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by LifeType - Design by BalearWeb