Literatura catalana contemporània

Aina Calvo i Nanda Ramon: per a la recuperació de la memòria històrica

Turmeda | 25 Febrer, 2009 12:51 | facebook.com

Més d’un centenar de persones omplen el castell de Bellver per retre homenatge al batle Emili Darder, en motiu dels 70 anys del seu afusellament a mans dels franquistes. La commemoració s’estén a 5 regidors del darrer Consistori democràtic i que foren desterrats a partir de 1939 per la seva lluita contra el règim


Per la memòria dels exiliats republicans


Laura Morral


Varen ser persones valentes. Persones compromeses amb la democràcia. Persones que després caigueren en l’oblit i que ahir novament la justícia les recuperà dins la memòria col·lectiva. Aquestes paraules marcaren l’acte d’homenatge dels 70 anys de l’afusellament del batle republicà Emili Darder, que també s’aprofità per estendre el reconeixement a cinc regidors i companys polítics de Darder en temps de la república. Tots hagueren de patir la persecució franquista i el posterior exili per haver defensat els drets democràtics. El castell de Bellver fou l’escenari que acollí la commemoració i que aplegà un centenar de persones. El d’ahir era el mateix escenari que set dècades abans fou utilitzat pels franquistes com a presó que serví per condemnar a mort tant Darder com altres republicans. És per això que els regidors de Cort, amb la presència de la batlessa, Aina Calvo, i la regidora de Cultura, Nanda Ramon, homenatjaren els que foren regidors durant els anys de la República i que hagueren de partir l’any 39 cap a l’exili.


Familiars


Ahir les famílies reberen de mans de la batlessa el testimoni de la seva consideració: Bernat Jofre, el nét del regidor amb el mateix nom; Pilar Raiguer, la dona de Josep Tomàs; Marcos Jávega, el besnét d’Ignaci Ferretjans; Conxita Aguiló, la filla de Francesc de Sales Aguiló, i la presidenta per a la Recuperació de la Memòria Històrica, Maria Antònia Oliver, en nom dels familiars de Miquel Navarro. Ramon durant la seva intervenció afirmà que el conflicte pròpiament bèl·lic acabà a Mallorca el mateix juliol del 36 i començà immediatament la dura repressió consegüent. "En acabar la guerra, només pogueren partir cap a l’exili, els mallorquins que ja vivien fora de Mallorca el 1936.


Guardó


L’acte d’homenatge fou aprofitat, a més, per presentar la creació del premi Emili Darder, que pretén recordar una de les grans figures que sorgeixen dins la història de Mallorca. La batlessa destacà la seva contribució a la millora de la sanitat, l’educació, l’accés al treball i a la cultura i la lluita per una societat més justa, i fou brutalment assassinat per les forces feixistes. Així mateix, a l’acte, hi assistiren la vicepresidenta del Consell de Mallorca, Joana Lluïsa Mascaró; el secretari general del Bloc, Biel Barceló, i el d’Esquerra, Joan Lladó.

dBalears (25-II-09)


La repressió feixista contra l’esquerra: L'amagatall i la novel·la històrica mallorquina


La maduresa de l'autor de sa Pobla es transparenta aquí com un full de paper de seda. Es evident l'acurat conreu dels mots, el joc de les figures literàries, ara tradicionals, suara amb multitud de fórmules innovadores, i un lèxic dispers i enriquit que no cau en el parany, tan de moda actualment, de les floritures fàcils robades al llenguatge litúrgic. Història versembable aquesta i més que versembable, real, treta d'un cas verídic, del qual hi ha encara parents vius. (Miquel Ferrà Martorell)


Miquel Ferrà Martorell i Miquel López Crespí.


Jugar als amagatotis amb la mort. Sentir a l'altra banda del mur les passes dels botxins o els lladrucs dels cans trescadors. Esser un home-pou, un home armari, un home-paret, un home-cova. L'existència obscura d'una pagellida o d'un caragol. Viure dies i més dies en el silenci i la foscor, segellats els llavis, emboirats els ulls, i no poques vegades, quan l'amagatall és molt estret, en posició fetal. Se'n donaren molts casos. I l'escriptor en crea un més com homenatge a tots els altres. I un amagatall és prolífic en pensaments, en converses interiors, en auto-colloquis i la vida de les paraules silencioses esclata com una palmera de focs d'artifici. Total i absoluta introsprecció. Les angoixes es materialitzen, els somnis cobren forma i tot un univers de sentiments i sensacions balla estret, molt estret, reclòs, dins el maleït amagatall. Però l'experiment reclama tot un laboratori del llenguatge i mentre avançam, quasi diria millor, navegam, per les pàgines de López Crespí ens hem de congratular de trobar-hi un ofici autèntic d'escriptor. La maduresa de l'autor de sa Pobla es transparenta aquí com un full de paper de seda. Es evident l'acurat conreu dels mots, el joc de les figures literàries, ara tradicionals, suara amb multitud de fórmules innovadores, i un lèxic dispers i enriquit que no cau en el parany, tan de moda actualment, de les floritures fàcils robades al llenguatge litúrgic. Història versembable aquesta i més que versembable, real, treta d'un cas verídic, del qual hi ha encara parents vius.


Coberta de la novel·la L'Amagatall.


La néta d´Emili Darder, el batle de Palma (Mallorca) assassinat pels feixistes l´any 1937, Carme Cano Darder; l´escriptor Miquel López Crespí i la presidenta de l´Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica, Maria Antònia Oliver París.

Miquel López Crespí, amb aquesta aportació a la nostra literatura, ens ofereix un bon llibre, un llibre certament recomanable. Els probables defectes, des de l'òptica de segons qui, ja que aquest autor no és simpàtic a tothom, derivi, potser, de les seves virtuts i és aquesta fixació per la guerra civil, la dictadura franquista i els anys de la clandestinitat. Però com pot un autor renunciar als trets que conformen la seva trajectòria vital? Com pot un autor fer punt i apart, tatxó i compte nou, des d'un cim d'ona aixecada per lectors i crítics? Història, psicologia, ètica, estètica, tot barrejat amb rebull d'emocions que calen profundament, n'és el combinat literari, l'encert, quan tants d'altres amb ínfules gongorines fan cala buida.

Pensam que aquesta novella de Miquel López Crespí (1) és una de les aportacions més importants d'un autor contemporani mallorquí als fets que s'esdevingueren a les Illes en els anys de la guerra i postguerra. López Crespí en sap treure profit tot inspirant-se en un fet real esdevingut a la seva població d'origen. Al llarg de les nostres lectures literàries n'hem conegut molts d'amagatalls, el d'Anna Frank entre d'ells i ja de sortida tenen aquests el nucli del misteri entès com efecte poètic. Poesia i misteri, denúncia i investigació formal, troballes del llenguatge, efectes inesperats de lèxic i imaginació creadora. Vet aquí alguns dels detalls que fan de L'amagatall una de les obres bàsiques de la literatura mallorquina actual. A partir de la fosca creadora de l'amagatall l'home emboscat, amagat, soterrat en vida mou la llum, la vitalitat que neix d'un intellecte actiu, i més que actiu, dinàmic. Aleshores codifica totes les nostàlgies i connota tota casta de factors efectius, històrics i culturals. Les evocacions personals determinen una àmplia visió del món i fan amb efectes de clara intensitat, que brollin paraules noves que donen nou sentit a l'angoixa de l'home i de la humanitat o que tornin al present somnis de pàtria nova, la utopia mai no assolida pels homes justos d'aquesta terra calcigada per cínics i malfactors. L'amagatall ve carregat de mils valors simbòlics com aquella Roma entrevista pel poeta Alberti. Aquesta visió del món tan personal i suggestiva no s'enganya ni vol enganyar i, com diria Ortega i Gasset, aquí l'escriptor "contempla el panorama de la vida i de la cultura des del seu cor".

(1) L'amagatall. Premi Miquel Àngel Riera de Narrativa 1998. Collecció "Tià de Sa Real", núm. 55. Publicacions de Sa Nostra, Caixa de Balears.

Publicat en la revista l'Estel (15-VIII-1999)

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Memòria cronòlogica de la repressió feixista a Mallorca (Web Ixent)

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by LifeType - Design by BalearWeb