Literatura catalana contemporània

Stalin, Zhúkov, la Segona Guerra Mundial, l'Exèrcit Roig i la derrota del nazisme

Turmeda | 10 Maig, 2009 07:48 | facebook.com

(9 vídeos) El comandant en cap de les tropes vermelles era el propi Stalin i per sota d'ell, com Comissari per la Defensa, Semión Timoshenko, considerat un dels millors estrategs de la història soviètica. L'estat major va estar a càrrec de Georgi Zhúkov, qui havia iniciat la seva carrera a l'exèrcit tsarista i que acabaria comandant diverses victòries contra l'Alemanya nazi. (Viquipèdia)


La Gran Guerra Pàtria


Durant la Segona Guerra Mundial, anomenada oficialment "la Gran Guerra Pàtria", la indústria bèl·lica es va desenvolupar enormement. L'Exèrcit Roig va ser dotat de nous canons, canons antiaeris, diferents tipus de carros de combat, un canó antitank i avions molt efectius: els Mig, el Yak i el Il 2. Un llançacoets anomenat familiarment Katiusha o "l'òrgan de Stalin" va ser un arma de gran poder destructiu. Es va enfortir també l'Armada. El comandant en cap de les tropes vermelles era el propi Stalin i per sota d'ell, com Comissari per la Defensa, Semión Timoshenko, considerat un dels millors estrategs de la història soviètica. L'estat major va estar a càrrec de Georgi Zhúkov, qui havia iniciat la seva carrera a l'exèrcit tsarista i que acabaria comandant diverses victòries contra l'Alemanya nazi.

Georgi Zhúkov, va ser comandant de l'exèrcit vermell durant la Segona Guerra Mundial. Aquesta va significar per a l'Exèrcit roig un enorme triomf i també una gran pèrdua de vides humanes (més de 13 milions de baixes). En reculada durant gairebé tota la contesa, es va batre amb heroisme durant la defensa de Stalingrad (avui Volgograd) i Moscou i després va fer retrocedir als alemanys fins a Berlín després de la batalla de Kursk (Rússia, 1943), la més gran batalla terrestre de tota la història. Van intervenir en ella més de dos milions de soldats. L'Exèrcit Roig va ser el primer a entrar a la capital alemanya i alliberar la capital alemanya dels nazis. Els seus soldats van clavar simbòlicament la bandera vermella sobre l'edifici del Reichstag (parlament) alemany.



Gueorgui Júkov


Després de la invasió alemanya de la Unió Soviètica el juny del 1941, (Gran Guerra Patriòtica), Júkov fou temerari en les seves crítiques directes a Stalin i altres commandants. Com a resultat, fou retirat del personal de comandament i enviat al districte militar de Leningrad per organitzar la defensa de la ciutat. Va frenar l'avenç alemany a les afores del sud de Leningrad la tardor del 1941.

A l'octubre del 1941, quan els alemanys s'acostaven a Moscou, Júkov va substituir a Semion Timoixenko al cap del front central i fou asignat a dirigir la defensa de la ciutat (Batalla de Moscou). Dirigí també la transferència de tropes de l'Orient Llunyà, on una gran parte de les forces terrestres soviètiques s'havien estacionat el dia de la invasió de Hitler. Una exitosa contraofensiva soviètica el desembre del 1941 va fer retrocedir als alemanys, fora dels voltants de la capital soviètica. La proesa logística de Júkov es considerada per alguns el seu més gran mèrit.

Per ara, Júkov novament tenia una ferma acceptació i Stalin ho va valorar precisament per la seva franquesa. La bona voluntat d'Stalin per resignar-se a la crítica i a escoltar als seus generals va contribuir finalment al seu èxit com a comandant -contrastant amb Hitler, que destituïa a qualsevol general que estigués en desacord amb ell.

El 1942, Júkov fou ascendit a Comandant en cap assistent i enviat al front del sud-oest per a estar al càrrec de la defensa de Stalingrad. Sota el comandament total de Vasilievsky, va fiscalitazar a la distància l'encerclament i la captura del Sisè Exèrcit Alemany a càrrec de Txuikov el 1943 amb el cost de potser un mil·lió de morts. Durant la operació Stalingrad, Júkov va passar la major part del temps als infructuosos atacs en les direccions de Rjev, Sychevka i Vyazma, conegut com "El trinxador de carn de Rjev" ("Ржевская мясорубка"); no obstant, va reclamar l'èxit a Stalingrad com seu, cosa que no li corresponia ja que el mèrit fou del seu subordinat Vasili Txuikov, provocant que Stalin firmés la ordre sobre el comportament impropi de Zhúkov:

"Contrari als reclams de Júkov, no té cap relació amb els plans per eliminar el grup de tropes alemanyes d'Stalingrad; se sap que el pla es va pensar i iniciar per a ser implementat l'hivern del 1942, quan Zhúkov estava en un altre front, lluny d'Stalingrad".

Al gener del 1943, va orquestrar la primera ruptura del bloqueig alemany de Leningrad. Fou coordinador de la Stavka a la batalla de Kursk el juliol del 1943, jugant un paper central en la planificació de la batalla defensiva soviètica i les enormement exitoses operacions ofensives que seguiren. Kursk va representar la primera gran derrota de la blitzkrieg alemanya en temps d'estiu, de prou abast com per ser considerada una batalla al menys igual de decisiva que la d'Stalingrad. Després del fracàs del mariscal Kliment Voroixílov, va aixecar amb èxit el setge de Leningrad el gener del 1944. Júkov va liderar la Contraofensiva soviètica del 1944 i l'assalt final sobre Alemanya el 1945, capturant Berlín (Batalla de Berlín) l'abril i arribant a ser primer comandant de la zona d'ocupació soviètica a Alemanya. Com el comandant militar soviètic més prominent de la Gran Guerra Patriòtica, Júkov va comandar la Victòria a la Plaça Roja de Moscou el 1945. Es va dir que Stalin, el comandant suprem, tenia por de caure del seu cavall sobre les humides pedres de la Plaça.

El general Dwight Eisenhower, suprem comandant Aliat a l'Oest, fou un gran admirador de Júkov tots dos van viatjar per la Unió Soviètica junts al concloure la victòria sobre Alemanya.


Stalingrad


La batalla de Stalingrad va ser un episodi decisiu de la Segona Guerra Mundial. Els exèrcits de Hitler van tractar de prendre-la com un lloc estratègic per a prendre la Unió Soviètica però un ràpid gir del milió d'homes de Stalin van envoltar la ciutat i van iniciar la decadència de l'imperi hitlerià. La caiguda de la ciutat hauria pogut marcar un dur cop a la Unió Soviètica si Hitler l'hagués pres, ja que era gairebé tan important llavors com Sant Petersburg o Novgorod.



La batalla de Berlín


Va ser una de les batalles finals de la Segona Guerra Mundial a Europa. Entre els soviètics és coneguda com l'"Operació Ofensiva de Berlín", en què dos Grup d'Exèrcits soviètics van atacar la ciutat des del sud i des de l'est, mentre que un tercer feia retirar-se les forces situades al nord.

La batalla de Berlín s'estengué entre finals de 1945 i inicis de maig, i va ser una de les batalles més sanguinolentes de la història. Abans de què finalitzés la batalla, el dictador alemany Adolf Hitler i diversos dels seus immediats seguidors es van suïcidar. Els defensors de la ciutat es van rendir el 2 de maig. Tanmateix, la lluita prosseguí al nord-oest i al sud-oest fins al final de la guerra a Europa el 8 de maig (9 de maig a la URSS); mentre que les unitats alemanyes es dirigien cap a l'oest per tal de poder-se rendir als Aliats occidentals abans que no pas als soviètics.


Ruptura i rendició


La nit de l'1 al 2 de maig, gran part de les restes de la guarnició de Berlín va intentar fugir de la ciutat en 3 direccions. Només aquells que van dirigir-se cap a l'oest a través del Tiegarten i travessant el Charlottenbrücke van tenir èxit en superar les línies soviètiques. Tanmateix, només un grapat va sobreviure per arribar fins a les línies americanes, molts d'ells sent capturats o abatuts pels soviètics.

A primera hora del matí del 2 de maig, els soviètics van capturar la Cancelleria del Reich. El General Weidling es va rendir, juntament amb el seu estat major, a les 6 del matí. Va ser portat a veure al General Txuikov a les 8:23. Weidling acordà ordenar als defensors de la ciutat a rendir-se als soviètics. Davant del General Txuikov, i d'acord a les indicacions de Vasili Sokolovski, Weidling ordenà per escrit la rendició.

Encara va haver algun combat esporàdic en alguns edificis aïllats, a on alguns membres de les SS es negaven a rendir-se. En aquests casos, els soviètic simplement reduïen l'edifici a runes. A partir d'aquell moment, els soviètics van anar casa per casa agafant presoner a tothom que portés uniforme, incloent als bombers i als ferroviaris, enviant-los cap a l'est com a presoners de guerra; mentre que la població civil mostraven el seu agraïment per rebre menjar dels soviètics.

(Viquipèdia)


Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb