Literatura catalana contemporània

Josep Massot i Muntaner: “Els Borbons no han estat mai uns reis ideals”

Turmeda | 23 Octubre, 2009 17:23 | facebook.com

Josep Massot i Muntaner: “Els Borbons no han estat mai uns reis ideals”


Raphel Pherrer | 23/10/2009 | dBalears


Josep Massot i Muntaner, nascut a Palma de Mallorca el 1941, es va llicenciar en filologia romànica a la Universitat de Barcelona i és monjo de Montserrat des del 1962. Des del 1971 hi dirigeix les Publicacions de l'Abadia de Montserrat. És director també de les revistes Serra d'Or, Randa i Llengua i literatura, i codirector de la Catalan Historical Review, com també membre de nombroses entitats acadèmiques. Ha publicat una seixantena de llibres i més de mil articles, pròlegs i ressenyes extenses sobre temes de llengua, literatura i història dels Països Catalans. En la seva vida la música és essencial, ja que va néixer en una casa on Wagner era un déu; per part seva, ell estudià solfeig, piano i cant gregorià.

Gran lector des de l'adolescència, li és totalment impossible donar noms d'obres preferides, perquè "són tantes i tan variades..." Des de la seva reclusió montserratina en Josep sempre ha enyorat d'una manera especial la gastronomia mallorquina, sobretot les sopes i el tombet, però ara té més ocasions de recuperar-la, atès que ve sovint a Mallorca per visitar la seva mare, que resideix a Pòrtol, a la casa on el seu pare exercí de metge. -Hi ha patiment quan un es troba entre la ciència i la fe? -No hi ha gens d'incompatibilitat entre la ciència i la fe. Són dues realitats que es mouen en plans molt diferents. Per part meva, sempre he pogut dir i escriure el que he volgut, amb tota llibertat, sense gens de censura ni cap problema.


-Vos vàreu fer monjo de Montserrat per trobar Déu o per trobar el Coneixement?


-La meva entrada a Montserrat va esser el que els filòsofs personalistes en diuen una opció fonamental, és a dir, una opció que dóna sentit a la vida. Hi vaig trobar una comunitat oberta i acollidora de la qual he rebut molt, tant des d'un punt de vista personal com pels mitjans que he tingut a la meva disposició.


-Eva temptà Adam i condemnà la humanitat. Per què no a l'inrevés? La Bíblia és masclista?


-No és possible estudiar la Bíblia d'una manera anacrònica. Evidentment, no hi trobarem el feminisme actual, però sí que hi trobam un gran respecte per la dona i uns gran elogis d'unes dones determinades, i això culmina en Maria, la mare de Jesús. Igualment, en llegir els evangelis hem de tenir present que són escrits en un temps i en una cultura, com s'ha esforçat a demostrar la ciència bíblica durant els darrers segles.


-La recuperació històrica de la Guerra Civil és possible?


-Jo he cregut sempre que hem de cercar la veritat per damunt de tot, però que al mateix temps hem de cercar una reconciliació que tanqui ferides i que permeti tirar endavant sense tenir el llast d'uns fets que varen passar fa setanta anys.


-La transició espanyola es va fer en fals?


-Va esser una operació amb molts de factors i que va permetre passar d'un règim dictatorial a un règim basat en eleccions i regit per una Constitució. Sens dubte, s'hauria pogut fer molt millor i hauria pogut donar més bons resultats, però en tot cas no podem oblidar que Franco ho havia deixat tot "atado y bien atado", i que controlar l'Exèrcit i l'aparell de l'antic Movimiento no resultava gens fàcil.


-El mateix rei que, segons diuen, salvà Espanya del cop d'Estat del 23-F mai no ha fet un gest per salvar Catalunya de l'odi secular d'Espanya contra els catalans...


-Jo no som monàrquic i estic convençut que els Borbons no han estat mai uns reis ideals. De tota manera, Joan Carles I ha parlat en català alguna vegada i no té la prevenció contra Catalunya que tenia, per exemple, el seu antecessor Alfons XIII.


-Però desapareixerà algun dia, aquesta inquina?


-No crec que es curi fàcilment. Més aviat aquesta darrera època ha estat atiat des de partits molt diversos i ha arribat a una visceralitat que em preocupa. De fet, quan tractes de prop persones d'altres indrets de l'Estat, tant si són polítics com si són simples ciutadans, veus que hi ha molts de prejudicis i que un contacte de tu a tu pot resoldre molts de problemes que en realitat són falsos problemes, creats sovint d'una manera artificial i sense un coneixement directe de les qüestions.


-I l'odi visceral d'alguns mallorquins envers els catalans, d'on neix?


-No crec que sigui més significatiu que la mala relació que els menorquins tenen amb Mallorca, o la que els eivissencs tenen amb Mallorca i amb Menorca, o la que els formenterers tenen amb Eivissa. Hi entren molts de factors, alguns fruit de la ignorància, altres fruit d'un complex d'inferioritat o d'un autoodi. Si ens hi esforçam tots plegats, les coses poden millorar molt, com han millorat moltíssim aquests darrers anys les relacions entre les diverses illes.

dBalears


Adhesió de Miquel López Crespí al manifest "Mallorca per la República" signat per Alternativa per Mallorca, Maulets, Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans, Joves d'Esquerra Nacionalista-PSM, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya, Joventuts d'Esquerra Unida, CGT i Els Verds.


Mentre escric aquestes retxes tenc damunt la taula la invitació oficial que Su Alteza Real el Príncipe de Asturias y en su nombre El jefe de La Casa de S.M. el Rey m'han fet arribar per anar al sopar que Sus Altezas ofereixen al món de la cultura de les Illes dia 10 de maig a les 21,30 hores. La festeta ha d'esdevenir-se al Palau de l'Almudaina. La Casa de S.M. el Rey ha estat summament insistent en les convidades a escriptors i altres intel·lectuals de les Illes. Es pot dir que el telèfon de moltes de les cases del gremi de la ploma ha sonat en moltíssimes ocasions, ja que, de no trobar-te quan trucaven, insistien i insistien fins a localitzar-te. En un determinat moment vaig arribar a pensar si La Casa de S.M. el Rey y Sus Altezas tenien por de sopar sols.


No he anat a sopar amb Sus Altezas per conviccions republicanes i perquè representen oficialíssimament un Estat que oprimeix el nostre poble i un règim instaurat per la voluntat d'un dictador feixista. En efecte, nostra terra i la nostra cultura tenen molts problemes de supervivència i, precisament, molts d'aquests problemes provenen de la pèrdua de la nostra independència, és a dir, de l'arribada al poder dels borbons arran de la guerra de Successió. Que l'actual monarquia borbònica sigui una imposició de la dictadura feixista del general Franco no fa sinó continuar amb la trista història d'opressió i persecució que ha sofert i sofreix el nostre poble d'ençà data tan infausta.


Compartesc el contingut del manifest republicà signat per Alternativa per Mallorca, Maulets, Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans, Joves d'Esquerra Nacionalista-PSM, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya, Joventuts d'Esquerra Unida, CGT i Els Verds. És evident que, com els signants del manifest, consider que els republicans de les Illes no podem anar a retre tribut d'acatament a persones que estan per damunt dels altres ciutadans i ciutadanes. Consider completament antidemocràtic que una persona, simplement per ser el fill de son pare, gaudeixi de privilegis superiors a la resta dels ciutadans. I si defensam la República ho fem, com diu el manifest de les forces antifeixistes i republicanes, perquè la defensa de la República comporta igualment la defensa d'un conjunt de valors democràtics (i cívics) que ens importen moltíssim com poden ser la igualtat, la llibertat, el laïcisme i la justicia social.


Quin sentit tendria, per als republicans, anar a retre tribut d'acatament a qui representa precisament tot allò contra el qual lluitam? Com va dir l'editorial de Diari de Balears de 9 de maig parlant del príncep d'Astúries: "...no se li pot edulcorar una realitat que presenta aspectes molt alarmants: des del retrocés de les iniciatives de desenvolupament sostenible fins a problemes d'imatge causats pel desbordament del consum de territori, per l'estacionalitat, amb la consegüent congestió estival; de pèrdua d'encant i de qualitat de vida, d'atractiu, en definitiva; o problemes de supervivència de la llengua i la cultura pròpia del país, per al·ludir tan sols als més presents en els nostres mitjans de comunicació".


Pens que anar al sopar de Sus Altezas podria significar, en la línia del que escriu l'editorial de Diari de Balears, alimentar la confusió fent creure que tot el món de la cultura accepta la falsa realitat de munió d'actes protocolaris buits de contingut, de centenars de paraules corteses i buides igualment, de bons propòsits, de tantes i tantes vaguetats afalagadores que només serveixen per a dissimular els nostres greus problemes nacionals i socials. D'altra banda, ¿en quina mena de mentalitat pre-capitalista entra la idea que les coses potser s'arreglaran anant a parlar amb Nostre Senyor lo Rei?


Som molts els companys del món de cultura que no hem volgut participar en aquesta ficció. Una forma com una altra de recordar el nostre desacord amb el resultat dels pactes de la transició del franquisme reciclat amb PCE i PSOE per a convalidar la restauració franquista de la monarquia i barrar així el pas a un referèndum que permetés constatar quina era la voluntat del poble quant a la forma d'Estat. Referèndum que no es va poder fer precisament per aquesta estreta aliança entre els hereus del franquisme i els membres d'una esquerra oficial que volia gaudir ràpidament de l'usdefruit de sous i poltrones institucionals.


La nostra cultura, el català, com escriu Diari de Balears, és en perill de fragmentació. Nosaltres, els nacionalistes d'esquerra, els republicans de les Illes, no estam, en aquestes circumstàncies, per a retre cap mena d'acatament als borbons. I com diu l'editorial ja citat: "En el nostre estat actual, no ens podem permetre el luxe de perdre ni la més mínima ocasió per divulgar urbi et orbi la realitat d'aquesta comunitat, abocada, en un futur no gens llunyà, a haver de lamentar que el país hagi estat pres com a botí per una classe dirigent de voracitat insaciable". Per la independència, la república, i el socialisme!


Miquel López Crespí


Palma, 10 de maig del 2005


Publicat en la revista L'Estel. 1-VI-05. P.20.


Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb