Literatura catalana contemporània

Guillem Frontera i Miquel López Crespí: l'ecotaxa a debat

Turmeda | 06 Juliol, 2010 14:43 | facebook.com

Ara és bo recordar que el senyor Joan Gaspart va ser un dels empresaris externs que més cridaren contra l'ecotaxa, quan el I Govern d'Antich mirà d'aplicar-la -ho mirà Celestí Alomar, que s'hi cremà les celles davant la dubitativa indecisió vacil·lant del seu president i l'escaqueig de qui era Conseller d'Hisenda, Joan Mesquida. Cada vegada que, a Barcelona, es parlava de crear una taxa aplicable als turistes, Gaspart posava el crit en el cel, i prou sabem com n'és, de desagradable, el crit de Gaspart, encara que només se senti a la terra. (Guillem Frontera)


Joan Gaspart i l’ecotaxa


Guillem Frontera | 06/07/2010 |


Joan Gaspart, president de l'entitat Turisme de Barcelona i membre d'una saga d'hotelers a la qual no ha afegit prestigi, va ser un dels pitjors presidents del Barça. Durant el seu mandat, els seguidors del club passejàvem una certa vergonya, perquè un club del qual pot ser president Joan Gaspart no és tan gran com havíem pensat ni és més que un club: era, simplement, un club que feia empegueir. És clar que la Santa Mare Església ha tengut papes indignes, però almenys li ha estat promesa l'eternitat, destí que el FC Barcelona no pot garantir-nos.

En fi, ara Joan Gaspart es conhorta amb la propietat d'un club que ha estat a punt de pujar a segona divisió, el Sant Andreu. No hi pujà perquè, ja és mala lluna, el Barcelona Atlètic li prengué el lloc gràcies als favors de l'àrbitre.

Ara és bo recordar que el senyor Joan Gaspart va ser un dels empresaris externs que més cridaren contra l'ecotaxa, quan el I Govern d'Antich mirà d'aplicar-la -ho mirà Celestí Alomar, que s'hi cremà les celles davant la dubitativa indecisió vacil·lant del seu president i l'escaqueig de qui era Conseller d'Hisenda, Joan Mesquida. Cada vegada que, a Barcelona, es parlava de crear una taxa aplicable als turistes, Gaspart posava el crit en el cel, i prou sabem com n'és, de desagradable, el crit de Gaspart, encara que només se senti a la terra.

Ara, però, ha girat els bous i predica en favor d'un impost d'un euro diari a carregar a cada turista que s'hostatgi a la ciutat. La raó oficial d'aquesta rectificació seria la manca de diners per a la promoció turística per mor de la crisi econòmica que devasta els pressupostos. Així, aquest euro per nit i llit permetria recaptar quantitats realment apreciables, que es destinarien a fer propaganda de Barcelona, la millor botiga del món.

Algú li ha recordat les seves anteriors actituds, i concretament el fracàs de l'ecotaxa a les Balears. L'insigne expresident del Barça ho té clar: fracassà perquè no es va dedicar la promoció, sinó a altres objectius. Afegim, per la nostra part, que aquests objectius havien de ser bàsicament culturals i mediambientals: es veu que no són objectius suficientment sòlids per garantir l'èxit d'un impost.

Però és absolutament mentida que l'ecotaxa de Balears fracassàs per les raons que addueix Joan Gaspart. Tocaria saber -i possiblement ho sap- que fracassà per una maniobra política gestada des de fora de la política oficial, i destinada a coadjuvar a la derrota de les esquerres -que ja sabien perdre totes soles. L'explicació de Gaspart ens diu fins a quin punt és menester estar vigilants davant les temptatives constants de desfigurar la veritat dels fets per la seva mistificació o per la pura i simple falsedat.

Si no som capaços d'assegurar la pervivència de la veritat mentre la nostra memòria la pugui defensar, permetrem que el material de la història sigui substituït per plastilina, i, en conseqüència, manipulat a gust i segons els interessos del primer desaprensiu que, tot passant, hi detecti algun avantatge particular. Sempre ha estat així, però cada dia ens fa més vessa recordar-ho.

dBalears


En la reunió amb els empresaris el president Antich digué que, a conseqüència de la crisi mundial, l'ecotaxa possiblement seria ralentitzada. Indubtablement aquestes "oportunes" declaracions del president serviren per a posar oli a les deteriorades relacions del Consolat de Mar amb l'hostaleria. Josep Oliver, president de les Associacions Empresarials de Balears (CAEB) acollí amb extraordinàries mostres de satisfacció l'inesperat gir estratègic d'Antich. Posteriorment (el 26-X-01) s'informava que: "el Govern introduirà una esmena en els Pressuposts per suspendre l'aplicació de l'ecotaxa". (Miquel López Crespí)


Història del Pacte de Progrés: el president Antich i l'ecotaxa (un article de novembre de 2001)



Francesc Antich

Només manquen divuit mesos per a les properes eleccions autonòmiques, la prova de foc del Pacte de Progrés. Cada vegada resulta més complicat explicar a la gent que durant la legislatura progressista s'ha avançat en la solució dels problemes de les Illes. És hora de fer recompte de les materialitzacions concretes que es poden oferir als electors. Suposam que això serà el que farà el president Antich en el debat del proper dia nou. La premsa ha informat que l'equip de la Presidència ja fa temps que hi està fent feina: recopilació d'informes de les conselleries, recompte de coses fetes, contacte directe telefònic amb els consellers i directors generals per a poder oferir a les ciutadanes i ciutadans un panorama una mica afalagador referent als compromisos pactats l'any 1999... Però els problemes sempre hi són presents. Ara es fan unes declaracions i a l'endemà en podem sentir unes altres. En la reunió amb els empresaris el president Antich digué que, a conseqüència de la crisi mundial, l'ecotaxa possiblement seria ralentitzada. Indubtablement aquestes "oportunes" declaracions del president serviren per a posar oli a les deteriorades relacions del Consolat de Mar amb l'hostaleria. Josep Oliver, president de les Associacions Empresarials de Balears (CAEB) acollí amb extraordinàries mostres de satisfacció l'inesperat gir estratègic d'Antich. Posteriorment (el 26-X-01) s'informava que: "el Govern introduirà una esmena en els Pressuposts per suspendre l'aplicació de l'ecotaxa". Al mateix temps, i per a complicar una mica més la situació en reunió amb els sindicats, el president Antich deia tot el contrari. Hauríem d'aclarir aquesta qüestió d'una vegada per totes i no variar de cantent segons quin sigui el sector que tenim al davant. Aquesta decissió del Govern ha suposat -no hi ha cap dubte al respecte!- un important acostament de l'executiu balear als poders fàctics econòmics i més concretament al sector hoteler.

Pensam que seria molt greu abandonar el que era el "projecte estrella" de la legislatura. Fins ara mateix, la possibilitat d'aconseguir unes pessetes (cent vuitanta per turista) per a millores de les infraestructures fetes malbé per dotze milions de visitants, demostrava un tarannà diferent del dels governs conservadors. Ja sabem que l'ecotaxa no era el sistema perfecte -ni molt manco!- per a solucionar dècades de desgavell turístic. Però podia ser un inici si es combinava amb el control de l'oferta illegal de xalets i apartaments. Aquest era el nus de la qüestió: aconseguir que la patronal d'hostelaria no se sentís castigada per la llei del govern.

De cop i volta, les contradictòries declaracions del president Antich davant la patronal portaren la preocupació a molts sectors progressistes. La premsa deia avui mateix (27-X-01): "Els Verds están dispuestos a iniciar una nueva batalla interna en el Pacte para evitar que sus socios de gobierno aprueben una enmienda en los presupuestos para aparcar la aplicación de la ecotaxa". Esquerra Unida també ha declarat que considerava un error estratègic anunciar la suspensió de l'impost. La primera lectura que fem de les declaracions del president és la que ja ha fet tothom: nova claudicació de l'executiu davant els grans poders econòmics. I, el més trist de tot el que comentam: haver de recórrer una altra vegada a la crisi mundial, a la guerra contra l'Afganistan, a l'esbucament de les Torres Bessones de Nova York, com a sistema permanent de justificació. Antich declarava que "la suspensión de la ecotaxa es 'una sensibilidad' para estar 'al lado del sector turístico'".

És massa evident (i ja ho comenta molta gent propera als plantejaments del Pacte) que Antich sembla que només esperava una excusa per a començar la marxa enrere.

Sabem que s'han fet passes importants en matèria de normalizació lingüística, benestar social, medi ambient... però no basta. L'electorat progressista demana un avenç que sigui palpable. Lluny de les habituals declaracions de bona voluntat no es veuen per part ni banda millores en aspectes essencials de la vida dels ciutadans de les Illes. El collapse de les carreteres és ja un fet que dificulta la vida quotidiana dels que vivim en aquesta terra. Part dels ingressos d'aquesta ajornada ecotaxa havien d'anar, entre altres coses, cap a millores concretes.

Mentre Antich feia les sorprenents declaracions que analitzam ("para estar al lado del sector turístico"), Maria Antònia Munar era a Madrid i aconseguia un nou èxit mediàtic en anunciar la compra de Raixa per part del Ministeri de Medi Ambient. Munar continuava, lentament, però inexorablement, amb la seva política de ressuscitar Jaume Mates i el PP. Cada nou dinar, cada nova entrevista, només serveix per a consolidar un PP que, per l'estiu, estava tan tocat d'ala que ja hi havia un ferm moviment intern per anar bastint el PPIB (el Partit Popular de les Illes Balears): més de dotze diputats i desenes de regidors i batles donaven suport al projecte. El primer dinar Matas-Munar aturà en sec la maniobra i el sector "madrileny" del PP es tornà a consolidar. Posteriorment l'abstenció d'UM en el Consell propicià una nova victòria dels homes de Matas: s'aconseguia treure endavant dues propostes. Un somni inimaginable només feia un parell de mesos! Per si encara mancava cap cosa en aquesta hàbil aproximació, la reunió de dimecres dia disset d'octubre consolidava aquesta mena de trobades i treia definitivament de la convalescència un Jaume Matas massa tocat pel cas Mapau, la rebellió de les seves bases i la llunyania de Mallorca. La consolidació de José María Rodríguez esdevingut nou secretari general del PP balear podria ser una de les conseqüències polítiques del suport que Munar ha donat a Matas aquestes setmanes.

Munar tornava ser el polític intelligent i astut que hem conegut en els darrers anys. Mentre ataca sense miraments l'ala esquerra del Pacte (Esquerra Unida i Els Verds) i provava d'atemorir Antich, de fet concretava diversos aspectes d'un possible pacte UM-PP en el 2003 i demostrava a tothom que qui manava de veritat a les Illes era ella i ningú més.

A tot això el PSOE és lent. I, el que és pitjor, a la vista dels seus possibles votants, de l'electoral en general, va abandonant posicions que semblaven de principi.

Els Verds, vist i constatat el desgavell, la situació de continu deteriorament del Pacte, demanaven una reunió de tots els partits per a analitzar la situació i mirar de trobar solucions. També exigien una trobada especial PSOE-Verds per tractar qüestions d'interès comú a ambdues formacions.

La consellera verda Margarida Rosselló declarava recentment que no volien governar "a qualsevol preu". I és que, de no mudar amb urgència determinades formes d'exercir el poder, la gent començarà a demanar responsabilitats polítiques.

A només divuit mesos de les eleccions comença a ser hora de concretar una política alternativa. Gestionar per gestionar ho pot fer qualsevol. No és aquest el problema. Es tracta de provar de fer una cosa més seriosa: controlar el saqueig de recursos i territori, millorar les infraestrcutures, dotar de més recursos sanitat, benestar social, ensenyament; aturar l'accelerat procés de destrucció de la nostra cultura adequant una encertada política d'integració de la immigració lluny de qualsevol provatura racistoide... Cada vegada manquen menys mesos per al nou examen electoral. Antich hauria d'escoltar menys Munar i els poders fàctics i més els seus socis.

Miquel López Crespí

(1-XI-01)

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb