Literatura catalana contemporània

Mateu Morro: entre la història i la ficció de Coanegra

Turmeda | 19 Gener, 2011 06:32 | facebook.com

Mateu Morro recorre la història del paratge de Santa Maria a través de la seva imaginació amb Muntanyes de Coanegra


Entre la història i la ficció de Coanegra


Francesca Marí | 19/01/2011 |


Les contrades de la vall de Coanegra, coneguda temps enrere com la vall dels Molins, respiren de manera diferent en el nou llibre de Mateu Morro. Sota el títol Muntanyes de Coanegra, l'historiador i col·laborador de dBalears recrea com degueren ser els paratges i la gent de Santa Maria del Camí entre el segle XIII i el XX, set segles d'història i de personatges diversos que donaren vida a la coneguda vall. A través de quinze històries, Mateu Morro desgrana les vivències de propietaris i pagesos de Son Torrella, Son Oliver, Son Pou i Son Berenguer. Són narracions en les quals ha entremesclat "història, tradició oral i ficció", assegura l'autor. Així doncs, Morro ha recreat com degué ser l'agermanat Nofre Jaume o quan durant la Guerra Civil, els norats estigueren tretze anys anys amagats a les muntanyes. "L'indret fou lloc de vida, però també refugi i de resistència", recorda l'historiador.

Les llegendes, com l'avenc de Son Pou, avui punt de visita obligada per a excursionistes, també apareix en la narració d'aquest volum editat per Documenta Balear. És un exemple més que el llibre se serveix d'una base història i fermament documentada per bastir vides, algunes de les quals són imaginàries, d'Antoni Gironès, Jaume Arnau de Torrella, Joan Ribas i Antoni Frontera, Parró.

"A mitjan segle XX, el lloc es despoblà i va desaparèixer la població estable de totes aquestes possessions", afegeix. Amb la gent, també desparegué la "memòria històrica i de la tradició oral". "La microtoponímia s'esvaeix i els topònims no tenen valor", argumenta l'autor, que ha tingut molt en compte aquests punts a l'hora d'escriure el que és la seva "memòria personal i familiar". La recurpació de totes aquestes persones i la recració d'altres també característics demostra que a l'indret hi vivien "moliners, pagesos, esclaus, bandolers i propietaris". És, en definitiva, el record d'una vida intensa.

Diari de Balears (dBalears)



Miquel López Crespí, Mateu Morro i Josep Planas Montanyà.

Mateu Morro ha representat, amb totes les seves contradiccions, un tipus de nacionalisme progressista, d'esquerres, que ha mantingut ben alta la bandera de la lluita per un món més just i solidari.

(Miquel López Crespí)


Quan, fa un temps, Mateu Morro, l'antic secretari general del PSM, presentava la dimissió davant una assemblea de militants al teatre de Bunyola, determinats poders fàctics de les Illes, les màfies especulatives, els lobbys d'extrema dreta falsament nacionalistes, grups de pressió de tota mena i també, evidentment, el regionalisme que governa el Consell de Mallorca amb l'ajut del PP, l'ala dretana del PSM, tots plegats respiraven satisfets. Mai no havia vist un espectacle tan trist. Malgrat els aplaudiments de la gent que, dempeus, s'acomiadava de Mateu Morro, hem de reconèixer que ha estat una manera poc elegant i totalment injusta de "liquidar" el secretari general, una forma feta a mida dels poders fàctics i la dreta de les Illes. Disset anys continuats al servei del nacionalisme d'esquerra; una vida sencera (des dels anys de l'OEC) dedicada a la defensa de les idees de progrés i justícia social, no es mereixen un final, el trist espectacle de Bunyola, que, ho dic públicament, consider vergonyós i indigne.

Mateu Morro ha representat, amb totes les seves contradiccions, un tipus de nacionalisme progressista, d'esquerres, que ha mantingut ben alta la bandera de la lluita per un món més just i solidari. Alhora, les històriques lluites ecologistes, nacionalistes, antiimperialistes, contra tota mena de racisme i en defensa de la normalització del català aconseguiren, abans de l'aprovació de la incineradora de Son Reus, que el PSM assolís importants quotes electorals i de poder polític malgrat els entrebancs continus de PSOE i UM per dinamitar el nacionalisme d'esquerra.

La coherència ideològica i la pràctica nacionalista d'esquerres de Mateu Morro l'havien convertit, des de feina molt temps, en la "bèstia negra" de la dreta i l'extrema dreta falsament nacionalista. Era l'enemic a exterminar i, com s'ha comprovat, aquests poderosos enemics, les màfies econòmiques i polítiques, els imperis periodístics a les ordres de qui paga la subvenció, no han deixat de fer mal fins que han aconseguit l'objectiu: acabar amb aquell i aquells que representaven un mur de contenció contra la dreta. Els sectors més corruptes de les Illes volien i volen acabar amb el que representa històricament el PSM. L'honradesa com a forma de fer política molestava i molesta sempre. Els sectors especulatius, els vividors de la política, aquells que utilitzen el nacionalisme o les idees de canvi social tan sols com a forma de fruir de bons sous i privilegis, volien i volen acabar amb l'exemple que sempre ha representat el PSM. Campanyes rebentistes que ja començaren en els anys de la transició per part del PSOE i PCE, aquells que havien pactat amb el franquisme reciclat el repartiment de les poltrones i no podien consentir, per l'exemple que significava, l'existència d'una organització que no acceptava les limitacions democràtiques pactades amb els franquistes d'ahir. I aquest combat per fer tombar cap a la dreta el nacionalisme d'esquerres fins a esdevenir una formació irreconeixible perdura des d'aquell temps fins ara mateix. Recordem que la "sentència de mort" contra Mateu Morro ja venia de lluny. Un home "fitxat" perquè procedia de les fileres de l'antifeixisme militant dels anys setanta; un lluitador així era "impresentable" per a la colla de vividors del romanço que tots coneixem.

La destrucció del PSM va estretament lligada a la consolidació i ampliació de la base d'UM i, de rebot, del PSOE. Les dues forces polítiques que més poden treure de la destrucció del nacionalisme d'esquerra a les Illes són, sens dubte, el regionalisme munarista i la tímida socialdemocràcia espanyola (tímida com a socialdemocràcia i com a res més), el zapatarisme en el poder a Madrid. Els grups de pressió antiesquerrans, les màfies especulatives, determinats grups del mateix PSM, han actuat i actuen en aquesta direcció: acabar amb el marc de referència que significava la forma d'entendre la política per part del nacionalisme d'esquerra. Quan alguns "renovadors" del PSM, els mateixos que han ofert el cap de Mateu Morro als poders fàctics de les Illes, parlen d'acabar amb el "nacionalisme ètnic", com si durant tots aquests anys el PSM hagués estat un partit racista i contrari als drets humans; quan el senyor Jaume Sansó, flamant aspirant a la secretaria que deixa buida Mateu Morro, critica aquelles veus "que demanen un retorn a les essències dels anys vuitanta, als plantejaments més radicals i testimonialistes del passat" resumeix l'essència de l'esperit dretà existent dins el PSM, la quinta columna que, conscientment o no, ha treballat i treballa pel tipus de "nacionalisme" munarista que tots coneixem siguin quines siguin les seves declaracions als mitjans de comunicació. L'estreta aliança contra la ideologia d'esquerra per part dels poders fàctics mallorquins (econòmics i de mitjans de comunicació, empresarials i bancaris) haurien de fer pensar als militants del PSM a on pot conduir una hipotètica direcció política del PSM ancorada cada vegada més cap a la dreta.

Miquel López Crespí

(24-VIII-04)


Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb