Literatura catalana contemporània

Aina Calvo (PSOE) i un article de Miquel López Crespí

Turmeda | 06 Febrer, 2011 13:55 | facebook.com

La ministra Chacón presenta Calvo com a candidata a Palma i els socialistes la reivindiquen com una batlessa que governa per a la gent i que ha acabat amb els privilegis d’uns pocs i amb pràctiques corruptes


“Petiteta però revoltosa”


Quim Torres | 06/02/2011 |


"Petita però revoltosa". D'aquesta manera, la ministra de Defensa, Carme Chacón, definí ahir l'actual batlessa de Palma, Aina Calvo, que fou presentada pel PSOE com a candidata a Cort. Davant uns 700 simpatitzants, congregats al poliesportiu Germans Escales, els socialistes reivindicaren Calvo com la batlessa que governa per als ciutadans i que ha acabat amb els privilegis d'uns pocs i amb pràctiques corruptes.

"És una dona amb empenta, que ha donat un costat més humà a Palma i que ha aconseguit una ciutat preservada, dinàmica, activa amb l'empenta d'aquesta dona petiteta però revoltosa", afirmà la ministra. Chacón, qui vinculà en diverses ocasions el PP_balear a la corrupció, es mostrà "orgullosa de ser amiga" de Calvo i "feliç" d'apostar per una candidata com ella, perquè "és apostar per la gent".

Calvo, després de defensar actuacions a barris i polítiques per mitigar la crisi, advertí que, abans de ser batlessa, "només els elegits podien pujar al balcó de Cort i, fins i tot, s'atrevien a posar la mà al calaix", referint-se al PP. D'ells també digué que "ens insulten, ens amenacen, intenten humilar-nos, ens reproven i intenten atemorir-nos i sembrar por. Encara no han entès que no tenim res a amagar i que farem feina cada dia per l'interès general d'aquest ciutat". A més,_defensà que ha "lluitat" perquè per fer feina a Cort no calgui arribar-hi recomanat o dir a quin partit es vota; o perquè els empresaris, per ser contractats, "no hagin d'escriure una xifra en una nota adhesiva ni hagin de finançar campanyes". En política, sentencià, "ni tot s'hi val ni tots som iguals".

En la mateixa línia, el president Francesc Antich assegurà que Calvo ha demostrat que Palma es pot governar d'una altra manera. Tant ell com la presidenta del Consell, Francina Armengol, afirmaren que els populars han estat "grollers", però "Calvo no s'arrufa". Armengol aprofità per retreure al PP que "no pensa en els ciutadans", sinó a "repartir-se el pastís". Així mateix, confessà que l'ha feta empegueir que Mallorca sigui notícia perquè "alguns posen la mà al calaix". "Sabem com governaren", sentencià.

Antich també posà el dit a la llaga del PP i advertí que no sap si Bauzá "és el tercer o el quart portaveu i no sé si parlarà". "Ara no només es discuteixen, també es rompen", però "el PSOE és aquí i s'ocuparà dels ciutadans".

En clau estatal, la ministra Chacón aprofità per demanar al president del PP, Mariano Rajoy, que s'oblidi per un dia de les eleccions i doni suport al pacte social de les pensions, perquè pretén incentivar l'economia. També li demanà que doni suport a l'estat autonòmic en lloc de permetre que els seus el qüestionin.

Diari de Balears (dBalears)


“Moltes de gràcies per les teves amables paraules i pel teu suport! Una forta abraçada. Aina Calvo”.


La Batlessa felicita l´escriptor Miquel López Crespí pels articles de suport a les iniciatives progressistes de l´Ajuntament de Palma.



Més de 500 articles de suport a l´esquerra nacionalista, l´OCB, el PSM, ERC, els Verds, la cultura catalana, el Bloc per Mallorca, la lluita per a la recuperació de la memòria històrica...


Vaig sentir Aina Calvo propera al poble, interessada pels problemes de difusió de la cultura catalana i de promoció dels nostres autors, qüestions en què la majoria de polítics de l´esquerra institucional naveguen amb els ulls clucs sense saber què dir ni què fer. Una dona, en definitiva, que sabia escoltar, receptiva als suggeriments de la gent que l´envoltava aquell matí, lluny del posat fals de tants polítics professionals que coneixem. (Miquel López Crespí)


Aina Calvo digué més d´una vegada que mai no donaria la batlia de Palma a una força minoritària i tampoc, accentuà la inflexió de la seva veu, “serviria de moneda de canvi per a dubtoses transaccions de cadires i privilegis”. Em va semblar summament sincera i ho acaba de demostrar amb els fets. Una dona valenta, que s’estimava més marxar a casa seva si havia de fer res que consideràs menysteniment envers la gent que havia confiat en el seu discurs. (Miquel López Crespí)


Aina Calvo (un article de juny de 2007)



Aina Calvo

Aina Calvo ha estat investida batlessa de la nostra Ciutat. Comptava amb el suport dels onze regidors del PSOE, dos d´UM i dos del Bloc. Una coalició de centre-esquerra que comença la seva navegació després de setze anys de prepotència del PP. Els ciutadans i ciutadanes que sempre hem donat el nostre suport a l´esquerra nacionalista ens sentim prou satisfets.

L´elecció d´Aina Calvo també m´ha fet recordar les esperances que teníem fa trenta anys quan, com a membre de la direcció del PSM i coordinador de la campanya electoral del nacionalisme d´esquerra, aconseguírem treure com a regidor Jaume Obrador, antic dirigent de l´Organització d´Esquerra Comunista (OEC), que es va convertir en el primer regidor del PSM a Palma i peça clau de la coalició amb el PCE i el PSOE. A la nit, una vegada assabentats dels resultats electorals i quan ja sabíem que el primer ajuntament de Palma de després de la dictadura seria d´esquerra, un caramull de militants del PSM, entre els quals hi havia Eberhard Grosske, Conxa Forteza, Joan Borràs, Joan Perelló, Francesc Mengod, Jaume Montcades, Pere Trias, Rafel Oliver, Miquel López Crespí, Carlos Maldonado i tants i tants d´altres, sortírem al carrer per a expressar la nostra alegria i satisfacció.

Després arribaren nombroses frustracions ja que, aquella normalització cultural somniada, el desitjat protagonisme de les associacions de veïns, el control de l´edificació salvatge franquista, no arribava a concretar-se mai. Ara, amb l´elecció d´Aina Calvo, voldríem poder recuperar l´esperança i continuar la lluita, no defallint mai en la tasca de transformar Palma en un sentit progressista, lluny dels anys de ciment que hem patit amb els governs conservadors.

En la passada campanya electoral vaig conèixer Aina Calvo i em va causar una impressió molt favorable. Era un matí lluminós, esplendent. Aina Calvo explicava el seu programa als veïns del meu barri, just davant l´església de Santa Pagesa. Un bon amic meu, vell lluitador socialista que coneixia d´anys i amb el qual hem debatut tantes i tantes coses, servant sempre l´esperança en un redreçament de la situació, en una millora de la vida de les classes populars, em va presentar la candidata socialista. Amb l’actual batlessa parlàrem durant una bona estona dels problemes que la gestió del PP havia provocat a Palma, de la necessitat de reforçar el protagonisme de la societat civil. La vaig veure extremadament receptiva quant a impulsar una política que facilitàs l´accés del poble a un habitatge digne, entestada en bastir una ciutat més humana i habitable. Preocupada igualment pels barris abandonats, per les qüestions de l´especulació urbanística, enemiga aferrissada de la corrupció, aquesta plaga tan vigent en els nostres dies.

Vaig pensar que Aina Calvo podria representar una porta oberta a l´esperança. La vaig sentir propera al poble, interessada pels problemes de difusió de la cultura catalana i de promoció dels nostres autors, qüestions en què la majoria de polítics de l´esquerra institucional naveguen amb els ulls clucs sense saber què dir ni què fer. Una dona, en definitiva, que sabia escoltar, receptiva als suggeriments de la gent que l´envoltava aquell matí, lluny del posat fals de tants polítics professionals que coneixem. Xerrava, explicant als que ens havíem congregat al voltant, les idees que volia impulsar, els plans que s´havien de portar a la pràctica amb urgència. Constatava com, per primera vegada en dècades, em trobava ben lluny d’aquells dinosaures de la política, els vividors del romanço que hem conegut durant els darrers trenta anys.

Aina Calvo digué més d´una vegada que mai no donaria la batlia de Palma a una força minoritària i tampoc, accentuà la inflexió de la seva veu, “serviria de moneda de canvi per a dubtoses transaccions de cadires i privilegis”. Em va semblar summament sincera i ho acaba de demostrar amb els fets. Una dona valenta, que s’estimava més marxar a casa seva si havia de fer res que consideràs menysteniment envers la gent que havia confiat en el seu discurs.

Miquel López Crespí

(19-VI-07)

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb