Turmeda | 30 Març, 2011 09:27 |
El gasoducto que irá de Son Reus a Andratx afectará a más de 260 propiedades
La mayoría son pasos de servidumbre, pero en cinco casos se expropiarán 1.700 metros cuadrados
MAR FERRAGUT
l gasoducto que irá de Son Reus a Andratx tendrá una longitud de 42.023 metros, supondrá una inversión de alrededor de 10 millones de euros, pasará por cuatro municipios y afectará a más de 260 propiedades. Esas son las cifras de este tramo del gasoducto, que poco a poco y con los años se irá extendiendo por la isla para llevar el gas natural a todos los rincones. Ya son varios los particulares (a título individual o agrupados en plataformas o asociaciones vecinales) que desde los municipios afectados –Palma, Esporles, Calvià y Andratx– han alzado su voz contra el proyecto de Endesa Gas, han presentado alegaciones y han reclamado un trazado alternativo ya sea por verse afectados directamente como por considerar que el gasoducto alterará parajes naturales protegidos. Hasta finales de febrero ya se habían presentado 70 alegaciones en la conselleria de Industria, además de las que se han presentado también en los ayuntamientos correspondientes o en algún caso en Medio Ambiente.
A no todos los propietarios les afectará de igual forma. La mayoría de ciudadanos a los que les pase el gasoducto por su propiedad privada, no serán expropiados ya que es un paso de servidumbre y todo quedará enterrado, pero sí tendrán que aguantar el despliegue y la ocupación que supongan las obras en sus terrenos, además de tener que cumplir con una serie de condiciones alrededor del tubo una vez esté operativo: no podrán trabajar la tierra a un profundidad de más de 50 centímetros y sólo podrán construir a partir de los ocho metros por cada lado. Además, se da por supuesto que si encima del paso del gasoducto hay cultivos o árboles, tendrán que quitarse de allí y encima no podrán sembrarse nunca más árboles de raíces profundas.
Hay cinco propietarios que se verán especialmente perjudicados. A ellos no sólo les ha tocado albergar parte del trazado, si no que también tendrán que asumir en sus territorios la ubicación de la posición de válvulas, unas plataformas de las que surgirán los ramales del gasoducto. A estos particulares se les expropiarán más de 1.700 metros cuadrados para poder albergar una explanada de donde saldrán los ramales, además de una construcción de 30 metros cuadrados. Según explicó a este diario el director general de Industria, Guillem Fullana, en el caso de la posición de válvulas situada en Andratx "ya se ha llegado a un acuerdo con el propietario". La primera posición de válvulas tampoco supondrá problemas, razonó Fullana junto al jefe del servicio, Ángel Gallego,pues se encuentra en la estación de Endesa. Las alegaciones recibidas por Industria son remitidas a Endesa. Fullana indicó que la compañía ha de elaborar los correspondientes informes a cada una de las alegaciones para que su departamento valore después "si es coherente, si hay errores y si se dan las autorizaciones pertinentes".
Respecto a las quejas sobre el impacto en la naturaleza, la Comisión de Medio Ambiente aún no ha recibido ni el proyecto definitivo ni el informe de impacto ambiental para empezar a revisarlo, según confirmaron desde la conselleria de Medio Ambiente y Movilidad, que está a la espera de que se resuelvan las alegaciones.
El director general de Industria entiende "que a nadie le gusta que le pasen algo así por su casa", pero recordó que está infraestructura es necesaria para "llevar el gas natural a los territorios". De todas formas, garantizó que desde Industria están dando facilidades a los afectados, promocionando información a quien la solicite y aceptando todas las alegaciones que llegan, aunque se presenten fuera de plazo. También, explicaron Fullana y Gallego, se han reunido con entidades afectadas como el ayuntamiento de Esporles o la Confederación de Asociaciones de Vecinos.
El Govern confía en que este tramo de gasoducto entre en servicio a finales de este año. O por lo menos así lo preveía el pasado mes de enero, cuando aprobó la declaración de este tramo como inversión de interés autonómico. Esta designación supone un impulso preferente y rápido para los trámites administrativos, que se reducen a la mitad salvo en lo que se refiere a la presentación de solicitudes y recursos.
Una vez resueltas las alegaciones que se están presentando y cuando la Comisión de Medio ambiente dé el visto bueno al informe, faltará que el Consell también declare la infraestructura de interés general para empezar el proceso de expropiación.
Diario de Mallorca (21-III-2011)
La construcció del gasoducte submarí ens portarà 8.000 milions de metres cúbics de gas. Una nova obra faraònica composta per més de 25.000 tubs submarins que uniran el continent amb les Illes i que serà operativa el juliol de 2009. En poques paraules: energia il·limitada per a un desenvolupament il·limitat. Aquesta energia infinita (els tubs es començaran a llançar a la mar el proper mes d´octubre) permetrà la construcció de noves centrals elèctriques, l´ampliació de la incineradora de Son Reus, la construcció de dessaladores més noves i potents... (Miquel López Crespí)
L’actual model capitalista de desenvolupament salvatge no podia continuar si no solucionava el problema energètic. Solucionant, doncs, aquest problema estratègic per a poder assolir noves quotes en la construcció de més i més hotels i urbanitzacions, ara, els poders fàctics econòmics i especulatius, amb el gas que començarà arribar des de Dénia, podran portar a terme els plans previstos. (Miquel López Crespí)
El nou govern i la destrucció de les Illes: aturar el saqueig de recursos i territori (article publicat el mes d'octubre de 2007)

Com de costum després d´unes eleccions, sigui quin sigui el resultat, el poble, la societat civil, les organitzacions, plataformes, partits i sindicats entestats en la feina d’aturar la destrucció de la nostra terra, el saqueig constant de recursos i territori, a consolidar l´avenç del nacionalisme d´esquerra, el republicanisme, el socialisme i l´ecologisme, ens trobam amb tota la feina per fer. Ara que ha callat el soroll dels altaveus, que les caravanes electorals no circulen pels carrers i avingudes dels nostres pobles i ciutats, és el moment de la reflexió.
La formació del nou govern coincideix amb unes informacions que no han estat prou valorades pels partits i grups que s’oposen a la continuació del ferotge i desenfrenat desenvolupisme que patim. La notícia de què parl fa referència al començament de les obres de construcció del gasoducte submarí que ens portarà 8.000 milions de metres cúbics de gas. Una nova obra faraònica composta per més de 25.000 tubs submarins que uniran el continent amb les Illes i que serà operativa el juliol de 2009. En poques paraules: energia il·limitada per a un desenvolupament il·limitat. Aquesta energia infinita (els tubs es començaran a llançar a la mar el proper mes d´octubre) permetrà la construcció de noves centrals elèctriques, l´ampliació de la incineradora de Son Reus, la construcció de dessaladores més noves i potents... Amb la connexió de les Illes a la xarxa transnacional del gas, els problemes plantejats quant a la necessitat d´augmentar el subministrament elèctric per a aconseguir l´eliminació dels milions de tones de residus que produïm, i la manca d´aigua per a atendre una demanda insaciable i en constant augment, estan en vies de solució.

El panorama que tenim pel davant no és gens encoratjador, malgrat la important victòria de les forces de centreesquerra. Les autopistes actuals, la construcció de més i més polígons industrials per a colonitzar l´interior de les Illes, la inauguració de les primeres dessaladores, tan sols era el començament del que havia de venir i vendrà si no ho aturàvem. L’actual model capitalista de desenvolupament salvatge no podia continuar si no solucionava el problema energètic. Solucionant, doncs, aquest problema estratègic per a poder assolir noves quotes en la construcció de més i més hotels i urbanitzacions, ara, els poders fàctics econòmics i especulatius, amb el gas que començarà arribar des de Dénia, podran portar a terme els plans previstos.
Per a les forces de l´esquerra alternativa, per a les organitzacions ecologistes, culturals, polítiques i sindicals que han estat en el carrer en les darreres dècades, el camí és el de sempre, idèntic i invariable: no defallir mai en el combat per l´autoorganització dels sectors populars, continuar amb la consolidació de totes les plataformes de lluita existents, ampliar encara més els blocs que s´han format per a fer front en el camp electoral a la dreta, augmentar els punts de convergència amb els grups, col·lectius i persones independents que volen canviar l´actual model de desenvolupament insostenible i perjudicial per al país.
Malgrat l´existència d´un govern de centreesquerra, els poders fàctics econòmics faran tot el possible per continuar amb el model actual, ampliant fins a graus d´autèntica follia els aspectes més depredadors i desenvolupistes de la seva pràctica, sense pensar mai en una profunda reorientació del model econòmic, polític, cultural i territorial existent. A l´esquerra oficial, i per a la qual hem demanat el vot, li hem d’exigir que sigui coherent amb les promeses electorals, amb els programes que ha presentat als electors. Els polítics professionals haurien de saber, no haurien d´ignorar, que els votam perquè portin endavant els programes de lluita que han dit que defensarien.
La necessitat de canviar l´actual model econòmic depredador és una altra qüestió pendent. Construir hotels, autopistes, incineradores, centrals elèctriques, destruint cada vegada més i més territori i recursos en unes illes que no són Castella ni disposen dels quilòmetres inabastables de les planures russes o estato-unidenques, és una irracionalitat denunciada per qualsevol planificador econòmic amb dos dits de seny. La contenció del creixement urbanístic, la persecució de la corrupció, la dotació de la fiscalia anticorrupció amb més mitjans, l´aplicació d´una política de sostenibilitat a tots els sectors de la nostra societat són tasques que no poden tenir ni un minut de descans.
Davant l´avenç de la banalització i despersonalització programada i impulsada des de tots els poders, cal agrupar forces en el camí de la defensa aferrissada dels nostres trets d´identitat històrica i la preservació de la llengua catalana, reforçant els nostres vincles d´unió amb el País Valencià i el Principat.
La lluita per la recuperació de la memòria històrica de l´esquerra, el combat republicà, tot allò que va ser oblidat en temps de la transició i que ara amplis sectors de la joventut i la població en general han fet seus, ha de ser igualment tasca prioritària dels diputats progressistes elegits dia 27.
Avançar en la necessària unitat de l´esquerra abandonant l’antiga política de pactes amb la dreta i la patronal a fi d’impulsar un model d´economia social que defensi els interessos dels treballadors i treballadores. Podríem parlar igualment de l´impuls que s´ha de donar a l´ecologisme polític, en crisi precisament per les contradiccions ocasionades per la seva participació electoral, al feminisme, a l´aprofundiment de la democràcia en el camí d´acabar amb l´antidemocràtica Llei d´Hondt, les llistes tancades, l’elaboració de les quals és sempre en mans d´un petit comitè de dirigents, sovint lluny de l´alè vivificador del carrer i lloc de producció i estudi.
El recompte de vots ha acabat. La lluita del poble pels seus interessos, com de costum, des de temps immemorial, just acaba de començar altra vegada.
Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)
Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí
En definitiva, des del GOB entenem que la situació de crisi hauria de fer obrir els ulls als nous governants i obligar a revisar el model territorial, econòmic i social en la seva globalitat i descobrir les arrels que marquen les directrius que ens han duit a la crisi econòmica i ecològica i que massa sovint tenim la impressió que es pretenen continuar, lluny de reconduir la nostra societat cap a la sostenibilitat (GOB)
El GOB considera que cal un toc d'alerta davant les polítiques territorials i ambientals del Govern i Consell després d'aquest primer any de legislatura
Considera preocupant el fet que els nous governants perdin la possibilitat d'aprofitar la situació actual de crisi per revisar el model territorial, econòmic i social, desmarcar-se de les polítiques de les lesgislatures anteriors i apostar vertaderament per la sostenibilitat.
Des del GOB presentam avui un informe en el que revisam la situació actual de les polítiques que de manera directa o indirecta afecten el territori: les polítiques que marquen les directrius sobre el territori, les accions referides a espais naturals, i l'enfocament de les grans infrastructures, algunes d'elles vinculades a les polítiques de gestió dels recursos naturals.
En aquest sentit revisam quins han estat els principals aspectes desenvolupats en l'àmbit de la protecció d'indrets amenaçats, alhora que qüestionam la intervenció del Govern en l'àmbit de la crisi de la construcció i la continuïtat per part del Consell de Mallorca amb el model territorial del Pla Territorial de Mallorca aprovat per PP-UM (que inclou les polèmiques àrees de reconversió territorial), criticam la continuïtat de la línia marcada pel partit popular pel que fa a la protecció d'espais naturals, i la continuïtat també de les polítiques sectorials de gestió dels recursos naturals i d'algunes de les infrastructures més impactants que ja foren plantejades en l'època Mates i que el Govern ni qüestiona, ni revisa, senzillament assumeix.
Els principals aspectes tractats a l'informe:
POLÍTIQUES TERRITORIALS
Més creixement urbanístic AMB DOBLERS PÚBLICS
- Modificació puntual del Pla Territorial de Mallorca: EL MANTENIMENT DE LES POLÈMIQUES ÀREES DE RECONVERSIÓ TERRITORIAL.
- La desclassificació d'Es Guix: una excepció a celebrar dins una modificació que no s’entén
ESPAIS NATURALS
-
Protecció dels espais naturals ES SEGUEIX LA LÍNIA MARCADA PEL PARTIT POPULAR
- Son Bosc DE PARC NATURAL A CAMP DE GOLF
TRANSPORTS
-
Nou conveni de carreteres: 2ON CINTURÓ
- Ampliació del Port de Palma MÉS CREIXEMENT, MÉS INSOSTENIBILITAT I LA PRIVATITZACIÓ DE LES INSTAL•LACIONS DEL PORT
- Ampliació de l'Aeroport
ALTRES INFRASTRUCTURES
-
Polígons industrials a cada racó SENSE REGULAR ENCARA
- Més pedreres al Pla de Mallorca UN SECTOR QUE “FA POR” AL NOU GOVERN?
- Més Infrastructures energètiques I PARCS FOTOVOLTAICS EN SOL RÚSTIC
- Infrastructures hidràuliques. DESSALADORES: EL FUTUR DE L'AIGUA PLANTEJAT
- Residus CONTINUÏTAT DE L'APOSTA PER LA INCINERACIÓ
Conclusions
Des del GOB consideram que la situació actual de crisi hauria d'obligar a replantejar el camí que estem disposats a córrer, ara, i més enllà dels tres anys d'aquesta legislatura.
Des del GOB ens preocupen els indicis que ens duen a pensar que, de moment, no s'han revisat les arrels de fons per tal d'establir una nova manera de fer en les polítiques territorials ni en aquelles sectorials que en podrien esdevenir límits naturals i racionals, i que molt sovint han estat criticats pels partits que ara ocupen els càrrecs de govern.
En definitiva, des del GOB entenem que la situació de crisi hauria de fer obrir els ulls als nous governants i obligar a revisar el model territorial, econòmic i social en la seva globalitat i descobrir les arrels que marquen les directrius que ens han duit a la crisi econòmica i ecològica i que massa sovint tenim la impressió que es pretenen continuar, lluny de reconduir la nostra societat cap a la sostenibilitat.
Podeu consultar l'informe complet a: www.gobmallorca.com/premsa/informejuliol2008
Web GOB (16-VII-08)
| « | Març 2011 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | 31 | |||