Literatura catalana contemporània

Chopin i George Sand a Mallorca

Turmeda | 04 Agost, 2011 15:56 | Compartir:

El Festival Chopin ret homenatge a Liszt

Els noms femenins dominen la programació d’enguany, acompanyada per l’exposició de dibuixos de Margalida Sancho

Pau Riutort | 04/08/2011 |

La cartoixa de Valldemosa acollirà a partir d'avui la vint-i-unena edició del Festival Chopin de piano. Enguany, l'esdeveniment servirà per commemorar el bicentenari del naixement de Franz Liszt (Hongria, 1811), a qui es retrà homenatge. Es recordarà d'alguna manera l'amistat i les afinitats de pensament entre el compositor hongarès, Fryderyk Chopin i George Sand, tres dels grans creadors romàntics. Els organitzadors també s'han recordat de Marie d'Agoult, mare dels tres fills de Liszt i que es donà a coneixer com a escriptora amb el pseudònim de Daniel Stern.

Els concerts, emperò, no començaran fins diumenge. L'encarregat d'encetar-ne el cicle serà el reconegut intèrpret rus Nikolai Luganski, que tocarà tres peces d'Années de pèlerinage de Liszt, una obra amb referències personals, literàries i pictòriques considerada una de les grans composicions del piano romàntic. Així mateix, el recital inclourà tres peces de Chopin: la Bacarola, l'Scherzo número 4 i la Balada.

Tres noms femenins

Enguany, el festival incorpora tres dones pianistes en la programació. El diumege 14 serà el torn de la russa Iulianna Avdeeva, guanyadora, l'any passat, del concurs Chopin de Varsòvia. Actuarà per primera vegada a l'Estat i dedicarà la meitat de l'espectacle a l'autor polonès i l'altra meitat a obres de la darrera etapa compositiva de Franz Liszt. Dia 21 d'agost, l'argentina Ingrid Fliter, vencedora també del mateix concurs en l'edició de 2005, interpretarà dues sonates de Beethoven en la primera part de l'actuació, que completarà amb els valsos de Chopin.

El darrer concert tindrà lloc dia 28 i serà a càrrec d'Elisabet Leonskaia, considerada la darrera gran dama de l'escola soviètica. El seu recital se centrarà en composicions de Chopin i de Schubert. D'altra banda, avui a les 20.30 hores s'inaugurarà, a més a més, l'exposició que acompanyarà el programa del certamen. Els protagonistes d'aquesta edició seran els dibuixos de Margalida Sancho, una dona pionera en la lluita contra les injustícies. A Jardí d'ocells, ha aplegat prop d'una cinquantena de creacions que inicià l'any 1961 després de sofrir una tràgica pèrdua. Sancho trobà en el dibuix una vàlvula d'escapament. Així, començà a pintar els ocells flor que carecteritzen la seva obra.

Diari de Balears

"Em vaig enamorar de la música. Mai no havia sentit res de semblant. Era un Déu quan feia parlar el piano. Cada nota que sortia del piano aconseguia transportar-me a indrets més enllà de qualsevol plaer terrenal" (George Sand)

George Sand i Frédéric Chopin a Mallorca.

La història de les relacions sentimentals entre George Sand i Frédéric Chopin és complexa. Les novel·les El darrer hivern de Chopin i George Sand (Edicions Proa)i Corambé: el dietari de George Sand (Pagès Editors) proven de reflectir el món intel·lectual i amorós dels dos protagonistes. La relació sentimental entre Sand i Chopin va durar aproximadament nou anys. Nou anys de difícil i complida convivència que representaren el màxim de temps mai mantingut per Sand amb una mateixa persona. No cal dir que la majoria d'historiadors i investigadors que han tractat aquestes relacions sempre han destacat l'afinitat materno-filial entre George Sand i Frédéric Chopin. D'André Maurois fins a Jean Chalon passant per Belinda Jack, George Lubin, Jaume Vidal Alcover, Aránzazu Miró, Fernando Díaz-Plaja o Listz, que també escrigué sobre Chopin (vegeu l'interessant llibre de memòries Chopin, Madrid, Colección Austral, 1967), tots, sense excepció, destaquen aquest aspecte.

En el capítol "La bellesa dels dies ja marcits" de la novel·la El darrer hivern, Sand, la protagonista, poc abans de morir, reflexionant sobre la seva vida i les relacions amb el músic polonès, va recordant l'origen de la seva amistat. El fragment d'aquest capítol diu: "Em vaig enamorar de la música. Mai no havia sentit res de semblant. Era un Déu quan feia parlar el piano. Cada nota que sortia del piano aconseguia transportar-me a indrets més enllà de qualsevol plaer terrenal".

Vet aquí alguns dels motius d'aquesta extraordinària durada de la relació Sand-Chopin i, també, de l'atzarós viatge a Mallorca aquell hivern de 1838-39.

Cap historiador o comentarista no nega l'estreta relació de Sand amb la música. Una de les historiadores que ha analitzat amb més cura tot el que fa referència al viatge de George Sand i Frédéric Chopin a Mallorca i als aspectes, diguem-ne "amistosos", de companys en el camí de l'art és, sens dubte, la investigadora palmesana Aránzazu Miró. El seu llibre Aquell hivern de Chopin a Mallorca (Ciutat de Mallorca, Editorial El far de les Crestes, 2000) és una obra de consulta bàsica.

Aránzazu Miró va néixer a Palma l'any 1964. Llicenciada en Ciències de la Informació per la Universitat Complutense de Madrid, realitzà estudis musicals al Real Conservatorio Superior de Música de Madrid i completà la seva formació amb l'especialització en Biblioteconomia i Documentació. Ha combinat la seva dedicació professional al món de les biblioteques amb la seva activa col·laboració en premsa i revistes especialitzades exercint de comentarista i crític musical. En l'actualitat és la bibliotecaria de la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca.

El llibre d'Aránzazu Miró, com ja he dit, esdevé una eina d'imprescindible consulta si volem saber què feren, com es desenvolupà l'estada de George Sand i Frédéric Chopin a Mallorca. El llibre dóna respostes satisfactòries i aporta abundor de documentació als interrogants que la mateixa autora es fa a la introducció quan es demana: "A partir d'una estada de noranta-vuit dies s'ha creat un gran mite. Què va ocórrer en realitat? ¿Què ha ocorregut des de llavors? Són les preguntes que aquest llibre vol desembarassar. A més de ¿quin significat va tenir Mallorca per a Chopin? ¿Quin lloc ocupa la producció mallorquina en el conjunt de la seva obra?".

No hi ha dubte que el primer "enamorament" de Sand respecte a Chopin ve donat per la música, per l'amor de l'escriptora a la màgia que, tots els contemporanis del músic en parlen, desprenien els dits de Chopin. Per a Sand, Chopin era el músic per excel·lència, només superat per Mozart.

Aurore Dupin havia escrit al respecte: "Un dia, algú orquestrarà la seva música sense canviar res de les seves partitures per a piano i aleshores tothom s'adonarà que aquell geni tan complet [Chopin], tan savi com el dels grans mestres que ha assimilat, amagava una personalitat més exquisida que la de Johann Sebastian Bach, més poderosa que la de Beethoven, més dramàtica que la de Weber".

Aránzazu Miró, en reproduir determinats fragments de la famosa Història de la meva vida de George Sand, ens ajuda a copsar l'interès de l'autora pel músic.

Aquest amor a la música és el que va fermar Sand a l'alhora creativa i conflictiva relació, la més llarga, com ja hem indicat, que mai va tenir l'escriptora al llarg de la seva vida.

De finals de 1999 fins a mitjans de 2002, les imatges i reproduccions dels retrats de George Sand i Frédéric Chopin, fotografies de Nohant i del París de la Comuna, els gravats de Gaston Vuillier, han ocupat físicament i mentalment el despatx des d'on prov de resistir les envestides del temps, l'indret on he escrit els capítols de El darrer hivern i Corambé: el dietari de George Sand. Els llibres de Sand, les seves biografies, les reproduccions dels retrats que des de Delacroix als pintors anònims havien fet a ella i a Chopin; les pintures dels seus fills durant la seva estada a Valldemossa; les distintes edicions d'Un hivern a Mallorca, els llibres d'història damunt el segle XIX, les memòries dels coetanis de Sand i Chopin fent referència a la seva vida i la seva obra, els discs compactes de la música de Chopin... tot plegat, barrejat amb documents i relats de les revolucions de 1830 i 1848 i estudis damunt de la Comuna de París i la vida quotidiana a la França de mitjans de segle XIX, ha servit per a situar l'autor en l'època dels personatges novel·lats.

Miquel López Crespí

(13-IV-04)