Literatura catalana contemporània

IB3 i Memòria de Mallorca - Comunicat de protesta de Memòria Històrica de Mallorca - Blog de l'escriptor López Crespí

Turmeda | 14 Gener, 2009 12:21 | Compartir:

Per això exigim dels responsables de la cadena autonòmica IB3, una disculpa a l'Associació i als seus associats així com una clara voluntat de totes les cadenes i mitjans de comunicació locals per oferir productes de qualitat relacionats amb les iniciatives de Recuperació de la Memòria Històrica, de la que Memòria de Mallorca es pionera a Mallorca, defugint de subproductes que només cerquen la morbositat i defugen del compromís seriós amb la Recuperació de la Memòria Històrica de la repressió franquista. Memòria de Mallorca, gener de 2009. (ARMHM)

Comunicat de Memòria de Mallorca.

Memòria de Mallorca vol protestar pel fons i les formes emprades pels responsables del programa de la cadena autonòmica Balear IB3, "Article 19", que en aquesta ocasió estava dedicat a la Memòria Històrica a les Illes Balears. Els esmentats responsables del programa, van contactar amb membres de Memòria de Mallorca per intentar que participessin al programa, en qualitat de historiadors, utilitzant subterfugis, falsedats i intentant manipular les dades relatives als participants i el contingut del programa.

Els membres de Memòria de Mallorca, declinaren la participació a l'esmentat programa "Article 19", quan s'assabentaren de la presència al debat de responsables de la Falange Española a Mallorca. Memòria de Mallorca, sempre ha col•laborat amb els mitjans de comunicació de les Illes Balears i agraeix l'interès demostrat pels esmentats mitjans de comunicació a l'hora de donar a conèixer el sofriment de les víctimes de la repressió Franquista i les seves famílies, però de cap de les maneres permetrem que el dolor i el patiment de les víctimes i les seves famílies sigui utilitzat per cap mitjà de comunicació autonòmic o estatal, per a la realització de programes o productes del format que sigui (audiovisual, reportatges, premsa escrita, etc.) que no tenen com a fi, l'anàlisi seriós dels fets i dels protagonistes d'aquells tràgics esdeveniments i que només pretenen donar un espectacle morbós i que cerca l'enfrontament verbal entre els assistents al programa . Si no se'ns passa pel cap que s'emetés en un programa de TV d'una democràcia, un debat entre un neonazi i el familiar d'una víctima de l'holocaust Jueu, perquè a Espanya, si que son possibles aquets tipus de d'espectacles televisats?. Recordem, com escriu Massot i Muntaner, «la Falange s'hagué de doblegar a les consignes de l'exercit i serví simplement de policia paral.lela, encarregada de dur a terme depuracions i exterminis (...) el paper dels falangistes en la repressió fou molt important ja abans de la intervenció dels italians i van anar molt més enllà que no haurien desitjat molts militars»1*.

Per tal cosa, Memòria de Mallorca, fa arribar aquest comunicat per fer saber que l'associació memorialística està disposada a col•laborar amb els mitjans de comunicació autonòmics i estatals, tal i com ha fet sempre i més darrerament amb la sèrie de TV de Mallorca, "Memòria i oblit d'una guerra", que recordem es una iniciativa sorgida des de l'associació Memòria de Mallorca, però al mateix temps defugim del sensacionalisme i la morbositat gratuïta, tant de moda en determinats mitjans. Per això exigim dels responsables de la cadena autonòmica IB3, una disculpa a l'Associació i als seus associats així com una clara voluntat de totes les cadenes i mitjans de comunicació locals per oferir productes de qualitat relacionats amb les iniciatives de Recuperació de la Memòria Històrica, de la que Memòria de Mallorca es pionera a Mallorca, defugint de subproductes que només cerquen la morbositat i defugen del compromís seriós amb la Recuperació de la Memòria Històrica de la repressió franquista. Memòria de Mallorca, gener de 2009.

[1] Josep MASSOT I MUNTANER, Guerra civil i repressió a Mallorca (Palma 2005), 226-227.

Nota: L’autor d’aquest blog, l’escriptor Miquel López Crespí, és membre de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca (ARMHM)

Memòria cronològica de la repressió feixista a Mallorca (Web Ixent)

En la transició i anys posteriors no es van tirar endavant les propostes de l´esquerra conseqüent perquè els pactes entre el franquisme reciclat i els dirigents de PCE i PSOE imposaren la més brutal amnèsia històrica damunt el nostre recent passat. Érem en una democràcia a mig fer on els noms dels generals i assassins del poble que presidien places i carrers vigilaven que res no anàs més enllà de les previsions successòries de Franco. S´oblidaven els milers de morts i exiliats, els torturats, perseguits, afusellats i empresonats. (Miquel López Crespí)

Per la demolició de tots els monuments imposats pel feixisme

La tasca eficient de Nanda Ramon m´ha recordat, com escrivia una mica més amunt, aquella campanya per a la recuperació de la nostra memòria històrica iniciada en temps de la transició. Una feia silenciada aleshores per la majoria de mitjans de comunicació oficials, que demonitzaven les organitzacions esquerranes tipus PSM-PSI, OEC, PORE, MCI, CNT... (Miquel López Crespí)

Nanda Ramon i el nomenclàtor de Palma

En un article recent parlàvem de l´extrema eficàcia de Nanda Ramon quant al compliment de les promeses electorals. En aquest cas en referència a la normalització lingüística i a la recuperació de la toponímia tradicional de les nostres places i carrers i, igualment, en la tasca de recuperar la nostra memòria històrica. Ho hem escrit en nombroses ocasions: Nanda Ramon no és d´aquells polítics que parlen per parlar i, una vegada obtenguda la cadireta, s´obliden de les promeses fetes a l´electorat. Nanda Ramon, a part d´una funcionària experta, molt qualificada, és summament feinera i entestada a fer palès el canvi esdevengut a Palma a ran de les darreres eleccions autonòmiques i municipals. Per a mi, per a tots aquells que fa prop de trenta anys encapçalàrem la campanya de l´OEC “Volem noms populars i en català a places i carrers”, ha estat un motiu de satisfacció especial constatar com, tres dècades després d´iniciada la campanya de canvi dels noms imposats pel feixisme, el nou consistori palmesà i, especialment, la Regidoria de Cultura, tornen a portar endavant una tasca massa oblidada pels anteriors consistoris (i tots recordam la feina iniciada en temps del batle Ramon Aguiló). En la transició i anys posteriors no es van tirar endavant les propostes de l´esquerra conseqüent perquè els pactes entre el franquisme reciclat i els dirigents de PCE i PSOE imposaren la més brutal amnèsia històrica damunt el nostre recent passat. Érem en una democràcia a mig fer on els noms dels generals i assassins del poble que presidien places i carrers vigilaven que res no anàs més enllà de les previsions successòries de Franco. S´oblidaven els milers de morts i exiliats, els torturats, perseguits, afusellats i empresonats. Com informa la Comissió 14 d´Abril de Santa Maria del Camí, trenta anys després de les primeres eleccions el batle republicà Bartomeu Horrach encara no té placa al poble. La Comissió demana: “Per què no se’l nomena fill il·lustre? Quants anys hauran de passar perquè els cinc assassinats rebin el merescut homenatge oficial de l´Ajuntament? Els Norats, pare i fill, que resistiren amagats tretze anys a la muntanya, tindran qualque dia un carrer dedicat? Deis que voleu que les generacions futures sàpiguen el que va passar. Què esperau, idò?”.

1976: En la fotografia podem veure una bona part de la direcció dels comunistes de les Illes (OEC) que no havien pactat amb el franquisme reciclat el repartiment de sous i poltrones. Entre els dirigents de l'OEC podem veure Miquel López Crespí, Jaume Obrador, Pere Tries, Carles Maldonado, Mateu Ramis, Francesc Mengod, Antònia Pons, Tomeu Febrer... Hi manquen Mateu Morro, Josep Capó, Antoni Mir i Margalida Chicano, entre molts d'altres membres de la direcció.

Les persones i partits d´esquerra alternativa, cas del PSM, de l´OEC o del MCI, per dir unes sigles que en temps de la transició gosàvem exigir canvis en el viari de Palma, érem silenciats i demonitzats de forma continuada. Els polítics professionals del règim, els vividors del romanço que engreixaven llurs comptes corrents mitjançant el silenci continuat i el respecte a l´herència del franquisme, no volien que la lluita per a la recuperació de la memòria històrica, per exemple, molestàs la migdiada dels satisfets.

Trenta anys després de les primeres eleccions ens trobam, com molt bé diu la nostra regidora de Cultura, que encara hi ha molts carrers de l´Eixample, de les noves urbanitzacions, que conserven noms sense normalitzar. Encara tenim noranta carrers amb noms franquistes: els que queden dels que es posaren dia 2 de maig de 1942 i que encara ningú ha revisat. Nanda Ramon, efectiva com de costum, ens informa que aquestes setmanes d´estiu la Regidoria de Cultura ha anat recopilant moltes propostes quant a la recuperació de la toponímia tradicional i a la lluita per la recuperació de la nostra memòria històrica democràtica i antifeixista. A part dels contactes amb les més diverses organitzacions que treballen en tots els camps de la recerca històrica, està previst començar a estudiar a fons les propostes del professor Gabriel Bibiloni de la UIB, que seran revisades per diferents departaments municipals, grups polítics, associacions de veïnats, especialistes en toponímia i altres sectors implicats.

La tasca eficient de Nanda Ramon m´ha recordat, com escrivia una mica més amunt, aquella campanya per a la recuperació de la nostra memòria històrica iniciada en temps de la transició. Una feia silenciada aleshores per la majoria de mitjans de comunicació oficials, que demonitzaven les organitzacions esquerranes tipus PSM-PSI, OEC, PORE, MCI, CNT...

Una campanya de mesos que portà OEC -i a la qual s'afegiren l'OCB, el MCI, el PSM (PSI)... -per a anar esborrant de la nostra ciutat l'empremta dels quaranta anys d'opressió quant a la retolació d´avingudes, carrers i places.

L'OEC repartí milers de fulls volanders per barris i pobles, escrigué articles a la premsa, repartí uns autoadhesius meravellosos que havia dibuixat el delineant Monxo Clop, militant de l'organització; autoadhesiu que encara avui dia palesa l'art i el treball acurat de més d'un d'aquells treballs d'agitació i propaganda.

Una comissió d'OEC va lliurar una carta de protesta a l'Ajuntament -dia 15 de maig de 1978- signada per qui era aleshores el secretari general de l'OEC, Mateu Ramis, que deia, entre altres coses: "Volem: 1) La substitució de tots els noms imposats per la Dictadura que res tenen a veure amb la tasca del nostre retrobament com a poble.

'2) Que la nomenclatura dels nostres carrers i places respecti la nostra història, les nostres formes de vida, el medi ambient, etc., i, sobretot, la lluita per la nostra cultura i la democràcia.

'Especial preocupació seria la de conservar els noms populars dels carrers que existien abans del feixisme així com donar relleu als fills del nostre poble que hagin treballat per la nostra cultura i per la nostra llibertat: Biel Alomar, Aurora Picornell, Emili Darder, etc, etc".

La campanya -com moltes d'altres de l'OEC-, comptà amb la participació de centenars de persones identificades amb els nostres objectius i durant setmanes -amb participació de l'OCB, el PSM (PSI), el MCI, etc.- fou un punt de referència combatiu en aquella època de brutal desmemòria històrica practicada pels partits del règim.

Miquel López Crespí

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Història alternativa de la transició (la restauració borbònica) (Web Ixent)