Literatura catalana contemporània

Carles Castellanos (MDT) en el blog de l'escriptor López Crespí

Turmeda | 02 Maig, 2009 12:02 | Compartir:

...una casta política molt poc dotada per al diàleg i arrapada a les poltrones de manera neuròtica. Amb aquests comportaments insensibles al moviment social es mostren com a una veritable dreta de nova generació persones adeptes a una concepció del món ben vella, on no existeix cap dret fora dels camins establerts per l'autoritat. Una rigidesa mental extrema que els desautoritza. S'ho haurien de fer mirar (Carles Castellanos)

Una dreta de «nova generació»

Per Carles Castellanos, professor de l'UAB i membre de l'Associació Manuel Gonzàlez i Alba. Publicat a El Punt el 18 d'abril del 2009

"No es pot tocar res? Amb aquesta manera de pensar encara seríem en plena dictadura"

Hi ha gent que sembla d'esquerra (pels partits als quals pertanyen, pels eslògans que proclamen) però que es comporten com reaccionaris empedreïts. Aquesta entrada de primavera hi ha hagut un bon grapat d'opinadors, polítics i politòlegs que han rivalitzat en insensatesa.

Que hi hagi desenes de milers d'estudiants, professors, ensenyants i treballadors en general mobilitzats, es veu que no té per què ser tingut en compte. Sembla que només s'ha de fer cas de les estructures ordinàries de gestió de les universitats i de la política; i el fet que un govern sigui elegit, ja dóna potestat per ignorar qualsevol mena de protesta.

Ni en temps del franquisme es feien raonaments d'aquesta mena. Es veu clarament que el sistema electoral és concebut per aquests personatges profundament conservadors com un pretext per imposar les seves idees i concepcions piramidals de la societat. En països mitjanament democràtics, mobilitzacions importants dels sectors que s'han mogut aquests dies a Catalunya haurien portat a profundes reflexions i haurien donat lloc a dimissions importants. Aquí, no. Res no fa aprofundir en les qüestions socials que preocupen milers i milers de persones. Només es minimitzen les protestes i es diu i repeteix que les coses ja han estat discutides i que no es pot tocar res. No es pot tocar res? Amb aquesta manera de pensar encara seríem en plena dictadura. D'altra banda, el cinisme extrem de dir que una «minoria» que protesta activament és «autoritària» perquè no s'empassa dòcilment les polítiques establertes, sí que és una mostra d'autoritarisme. Despotisme democràtic intitulava un meu article recent en aquest mateix diari, definint la mena de pseudodemocràcia que patim, basada en les llistes tancades i apuntalada per interessos d'espesses xarxes clientelistes.

La llarga dictadura i la prolongació que ha trobat en tantes qüestions en el règim monàrquic successor, ens ha donat una casta política molt poc dotada per al diàleg i arrapada a les poltrones de manera neuròtica. Amb aquests comportaments insensibles al moviment social es mostren com a una veritable dreta de nova generació persones adeptes a una concepció del món ben vella, on no existeix cap dret fora dels camins establerts per l'autoritat. Una rigidesa mental extrema que els desautoritza. S'ho haurien de fer mirar.

Wewb Llibertat.cat