Literatura catalana contemporània

Illes - Eleccions 2011: la fragmentació de l'esquerra oficial

Turmeda | 20 Octubre, 2010 17:23 | Compartir:

El PSM, per tant, es converteix en l'únic partit nacionalista de la coalició que lidera. Aquesta aliança es presenta com l'hereva del Bloc, una marca que desapareix i que incloïa més integrants. Esquerra Alternativa i Verda-Esquerra Unida és l'altra formació sorgida de l'escissió d'Esquerra Unida. Si Iniciativa s'ha quedat la majoria de quadres i de càrrecs -Fina Santiago, Miquel Rosselló i David Abril, entre altres-, aquests s'han quedat la marca Esquerra Unida, que es pot beneficiar d'un desgast del PSOE en l'àmbit estatal. Les seves cares conegudes són Eberhard Grosske i Manolo Cámara. Tot i les veus que defensen una reconciliació entre excompanys de partit, allò cert és que el PSM no va d'ells i que EU ja ha assumit l'opció de presentar-se en solitari i aprofitar un suposat vent favorable en l'àmbit estatal.

L’esquerra balear es fragmenta

A set mesos d’eleccions es plantegen fins a cinc candidatures on just n’hi havia dues: la del PSOE i la del Bloc. A banda dels socialistes, el PSM anirà amb Iniciativa Verds, i EU, Esquerra i Entesa es poden presentar sols

Quim Torres | 19/10/2010 |

A set mesos de les eleccions, la fragmentació de l'esquerra a les Illes dibuixa un escenari a Mallorca amb cinc possibles candidatures d'esquerres per a les autonòmiques de maig. Si res no canvia, hi haurà cinc llistes en un espai on al 2007 només n'hi havia dues: la del PSOE i la del Bloc. A Eivissa i Menorca, els progressistes tampoc no escapen d'aquest procés. A Mallorca, la raó principal de la fragmentació de l'esquerra és la desaparició del Bloc -integrat pel PSM, Esquerra Unida, Els Verds i Esquerra Republicana-, la divisió d'Esquerra Unida i la possibilitat que Entesa, que fa tres anys i mig no s'hi presentà, ho faci ara.

El PSM dóna per tancada la seva coalició autonòmica i insular amb Iniciativa d'esquerres -un dels dos partits sorgits d'Esquerra Unida- i amb Els Verds. Aquestes dues formacions, Iniciativa i Els Verds, inicien dissabte amb una assemblea programàtica el procés de fusió en una única força, que es pot acabar dient Esquerra Verda o Iniciativa-Verds i que s'unirà en coalició amb el PSM a Mallorca. Els candidats de l'aliança seran, al Parlament, el secretari general del PSM, Biel Barceló, i al Consell, l'exbatle de Petra Joan Font (PSM).

El PSM, per tant, es converteix en l'únic partit nacionalista de la coalició que lidera. Aquesta aliança es presenta com l'hereva del Bloc, una marca que desapareix i que incloïa més integrants. Esquerra Alternativa i Verda-Esquerra Unida és l'altra formació sorgida de l'escissió d'Esquerra Unida. Si Iniciativa s'ha quedat la majoria de quadres i de càrrecs -Fina Santiago, Miquel Rosselló i David Abril, entre altres-, aquests s'han quedat la marca Esquerra Unida, que es pot beneficiar d'un desgast del PSOE en l'àmbit estatal. Les seves cares conegudes són Eberhard Grosske i Manolo Cámara. Tot i les veus que defensen una reconciliació entre excompanys de partit, allò cert és que el PSM no va d'ells i que EU ja ha assumit l'opció de presentar-se en solitari i aprofitar un suposat vent favorable en l'àmbit estatal.

A Palma, però, les portes d'una coalició d'esquerres no estan tancades del tot. Malgrat que EU encara no ha triat candidats, s'apunta la possibilitat que la periodista Marisol Ramírez encapçali alguna candidatura, i es dóna per fet que Grosske no es tornarà a presentar. L'altre integrant del Bloc que no repetirà és Esquerra Republicana. El PSM no els ha volgut en la coalició, perquè considera que han estat deslleials dins el Bloc. Esquerra ja assumeix que es presentarà en solitari. De fet, ja ha triat Joan Lladó i Cathy Sweeney com a candidats al Parlament i al Consell per Mallorca.

Entesa per Mallorca, formació creada ara fa quatre anys per escindits del PSM, encara no ha decidit si es presentarà a les autonòmiques ni com. Dissabte farà el seu congrés. El partit que presideix Biel Huguet optà l'any 2007 per concórrer només a comicis municipals. Si ara es presentàs, el seu candidat seria l'exbatle de Vilafranca Jaume Sansó. Si res no canvia, per tant, l'esquerra podria oferir fins a cinc propostes electorals: PSOE, PSM-Iniciativa-Verds, Esquerra Unida, Esquerra Republicana i Entesa. Aquesta fragmentació, que també es pot repetir a les altres illes, i el fet que calguin un 5% dels vots per obtenir representació parlamentària poden afavorir el bipartidisme i l'obtenció de majories absolutes que, ara per ara, només el PP_sembla en disposició d'assolir.

Eivissa pel Canvi es desfà i PSM i Els Verds rompen a Menorca

A Eivissa, la coalició entre la plataforma Eivissa pel Canvi (ExC) i el PSOE fou clau perquè els progressistes guanyassin al 2007. Ara, les relacions entre el PSOE i ExC no passen pel millor moment, sobretot després que els primers hagin decidit retirar el Pla Territorial que havien impulsat els segons, la qual cosa farà que es visualitzi la discrepància en una votació al Consell. Però, a més, dins Eivissa pel Canvi, les coses encara estan pitjor. Dos dels tres partits que integraven la plataforma, Esquerra Republicana i ENE (el PSM d'Eivissa) l'han abandonat i ara just queda Esquerra Unida i independents. La unió de l'esquerra amb vista al 2011 està enlaire a l'illa. A Menorca, el PSM i Els Verds han anunciat que no reeditaran la coalició i, per tant, l'esquerra oferirà quatre opcions: PSOE, PSM, Els Verds i EU.

Diari de Balears (dBalears)

Els grups de pressió i especulatius, els servils a les ordres d'obscurs interessos polítics, ja s'han llevat la careta i parlen obertament de la possible desaparició del PSM. Per a ningú no és cap secret que els més beneficiats de l'operació serien UM, el PSOE i Izquierda Unida. Aquesta darrera ja va aconseguir un bon bocí del pastís quan, mitjançant la coalició "Progressistes", aconseguí que l'espanyolíssim Llamazares formàs grup parlamentari propi per a posteriorment votar contra els drets nacionals d'Euskadi. Tot un èxit per a un personal que d'ençà la transició no ha fet més que refermar els pactes establerts per Santiago Carrillo amb el franquisme reciclat. (Miquel López Crespí)

Defensa del PSM (un article d’octubre de 2005)

Ningú no podrà negar -per això hi ha les hemeroteques-, que molts dels prop de set-cents articles que he publicat aquests darrers anys tant a Diari de Balears com, més recentment, en El Mundo-El Día de Baleares han estat escrits en una línia de clar suport crític al nacionalisme d'esquerres, PSM i ERC especialment, i, en el seu moment, d'ajut al Pacte de Progrés, malgrat totes les contradiccions i mancances que demostrà en el seu moment l'esquerra nominal d'aquesta terra. Els advertiments i suports sempre han anat en la línia d'enfortir el nacionalisme, l'esquerra i l'ecologisme de les Illes, amenaçats en tot moment per aquelles forces que només són en la política per a viure del romanço, l'engany i la mentida. I, també per això mateix, sempre hem advertit de les maniobres destructives, les campanyes rebentistes, els plans dels poders econòmics i mediàtics per a ensorrar els trenta anys d'història del nacionalisme d'esquerres illenc. Malauradament moltes de les nostres advertències s'han fet realitat. Els grups de pressió i especulatius, els servils a les ordres d'obscurs interessos polítics, ja s'han llevat la careta i parlen obertament de la possible desaparició del PSM. Per a ningú no és cap secret que els més beneficiats de l'operació serien UM, el PSOE i Izquierda Unida. Aquesta darrera ja va aconseguir un bon bocí del pastís quan, mitjançant la coalició "Progressistes", aconseguí que l'espanyolíssim Llamazares formàs grup parlamentari propi per a posteriorment votar contra els drets nacionals d'Euskadi. Tot un èxit per a un personal que d'ençà la transició no ha fet més que refermar els pactes establerts per Santiago Carrillo amb el franquisme reciclat.

Molts dels votants i simpatitzants del PSM saben, per pròpia experiència, que la línia de supervivència del nacionalisme d'esquerres no passa per un enfeudament a Maria Antònia Munar, a la socialdemocràcia espanyola o a Izquierda Unida, sigui quin sigui l'invent que els Cámara, Grosske i Rosselló es treguin del capell. Ara mateix, just en el moment que escric aquestes retxes, un nombrós grup de militants i simpatitzants del PSM estan signant un manifest públic per a lliurar al Consell de Direcció Política del PSM demanant seny i que no es tiri per la borda l'esforç fet pel nacionalisme d'esquerra en aquestes darreres dècades. Aquest nombrós grup de militants s'adona a la perfecció, talment com nosaltres ja havíem advertit any rere any, dels poderosos interessos que mouen les cordes dels qui volen acabar amb el seu partit. Tothom amb dos dits de seny sap ben bé que el projecte que ordeixen els grups de pressió econòmics de les Illes, des del PP fins a la socialdemocràcia passant per UM, és acabar amb la història de lluita contínua dels homes i dones, dels col·lectius que han constituït la columna vertebral de la resistència dels mallorquins a la depredació del nostre territori i la nostra cultura.

Els signants del manifest de defensa del nacionalisme d'esquerres, i més concretament del PSM, afirmen que són moltes les forces polítiques que pensen sobreviure damunt les despulles del PSM. La nostra preocupació, diuen, "és conseqüència de veure com perilla que l'espai socioelectoral que fins ara ha ocupat el nacionalisme d'esquerres del PSM es repartesqui entre EU-Els Verds, el sector 'nacionalista' del PSOE i Esquerra Republicana de Catalunya. Això, dit amb el respecte que ens mereixen aquestes formacions polítiques, amb cada una de les quals ens uneixen determinades sensibilitats i afinitats socials i programàtiques. Però cap d'aquestes sensibilitats i afinitats és capaç d'abraçar l'espai sociològic i electoral que fins ara ha reunit el PSM ni les seves possibilitats d'eixamplar la base social".

Pens que els grups de pressió, les organitzacions polítiques, els grans poders mediàtics al servei dels interessos especulatius de la dreta que ja canten victòria, s'equivoquen molt. Tot aquest personal que ja compta els vots i els diputats de més que traurà xuclant un espai nacionalista que ha de desaparèixer no coneixen prou bé el tarannà militant de la base social del PSM. En temps de la transició, i ho record a la perfecció perquè qui signa aquest article llavors formava part de la direcció del partit, les campanyes rebentistes conjuntes del franquisme reciclat amb PSOE i PCE no aconseguiren rompre la columna vertebral del nacionalisme d'esquerres. Si no ho aconseguiren aleshores quan el PSM era una formació que just acabava de néixer... com ho podrien aconseguir ara amb els centenars de quadres i provats militants de què disposa? Els homes i dones del PSM no ignoren que en aquests moments es juga molt més que la desaparició o consolidació d'un partit polític. La desaparició o la marginalització del PSM seria, ni més ni manco, com diu el Manifest que circula per Mallorca, "la fi d'una manera de veure Mallorca i, molt possiblement, de la Mallorca per a la qual hem lluitat". I serà per això mateix que el PSM no caurà en mans d'UM, del PSOE ni d'Esquerra Unida.

Miquel López Crespí