Literatura catalana contemporània

No hi haurà candidatura unitària de l'esquerra nacionalista a les eleccions autonòmiques del 2011. Quedà absolutament clar ahir en la taula rodona L'espai polític nacionalista a les Balears: entre la majoria social i l'atomització, emmarcada dins el XXIV Seminari del Grup Blanquerna. Tots volen i treballen per la unitat, però ja és impossible. Les ferides encara sagnen i l'acord és impossible. L'escissió protagonitzada el 2006 per un grup de militants del PSM, que posteriorment formaren Entesa, i la negativa d'ERC que el PSM formàs part d'una gran coalició nacionalista a les darreres eleccions europees fan impossible l'acord. (Pep Verger)

La unitat de l’esquerra nacional és el somni impossible de tots

Una taula rodona emmarcada dins el Seminari del Grup Blanquerna evidencià la divisió

Pep Verger | 08/11/2010 |

No hi haurà candidatura unitària de l'esquerra nacionalista a les eleccions autonòmiques del 2011. Quedà absolutament clar ahir en la taula rodona L'espai polític nacionalista a les Balears: entre la majoria social i l'atomització, emmarcada dins el XXIV Seminari del Grup Blanquerna. Tots volen i treballen per la unitat, però ja és impossible. Les ferides encara sagnen i l'acord és impossible. L'escissió protagonitzada el 2006 per un grup de militants del PSM, que posteriorment formaren Entesa, i la negativa d'ERC que el PSM formàs part d'una gran coalició nacionalista a les darreres eleccions europees fan impossible l'acord.

El professor de dret de la Universitat de les Illes Balears Antoni Bennàssar; el secretari general del PSM-EN, Biel Barceló; el president d'Entesa per Mallorca, Biel Huguet; el president d'ERC Illes Balears, Joan Lladó, i el secretari d'Organització d'Unió Mallorquina, Joan Carles Verd, deixaren clar que, ara per ara, és del tot inviable una candidatura de l'anomenada esquerra nacional. Verd deixà ben clar des del primer moment que entén que entre els nacionalistes hi ha d'haver també, com succeeix arreu, dues candidatures, una més d'esquerres i una altra, la d'Unió Mallorquina, que definí com a liberal.

Biel Barceló, en la darrera intervenció, explicà que el PSM és un partit obert i que des del congrés del 2004 a Manacor té sempre com un dels objectius aconseguir la unitat de l'esquerra nacional. Tanmateix, recordà que aviat farà 20 anys que un grup de nacionalistes, alguns militants aleshores del PSM, decidiren fundar ERC. I continuà que el 2006 un grup de militants del PSM decidí abandonar la formació i fundar Entesa. Reiterà que el partit que lidera està oberta a tots i considerà que el PSM ha de ser la casa comuna de l'esquerra nacional. En aquest sentit, l'assemblea del PSM de mesos enrere a Porreres evidencià que els militants de la formació apostaven per concórrer en solitari als comicis. Després arribaren a un acord amb Iniciativa-Verds.

Joan Lladó es mostrà partidari de la unitat, indicà que sumar és necessari i assegurà que, si "si hem estat capaços d'arribar a acords en diferents oportunitats, ara també ho hem de ser". El president d'ERC, en tot cas, digué que és fonamental tenir clars els objectius. Biel Huguet, president d'Entesa per Mallorca, no tingué problemes per reconèixer errades dels antics renovadors del PSM i d'Entesa, la seva formació actual. Apuntà que sempre que ha dialogat amb el secretari general del PSM, Biel Barceló, ha tingut la sensació que arribarien a una entesa. Matisà, erò, que, quan es varen asseure formalment per començar a parlar-ne, Barceló recordà que "el PSM ha decidit que no volia negociar amb vosaltres".

A la sala Eivissa de l'hotel Magaluf Park, que acollí el seminari, hi assistiren ahir Pere Sampol, Joan Font, Antoni Verger, Gabriel Vicens, Antoni Marimón, Jaume Sansó, Catalina Canyelles, Cathy Sweeney... L'acte, presentat per Tomeu Martí, coordinador de l'Obra Cultural Balear, començà amb la intervenció d'Òscar Aguilera, en representació de la Plataforma per una veu pròpia, que reclamà també la unitat de l'esquerra nacionalista.

Diari de Balears (dBalears)

Hauríem de contemplar amb certa dosi d’esperança el resultat de tota la sèrie de reunions que hi ha en aquests moments entre el Bloc i ERC, entre Entesa i ERC, entre el PSM i ERC o entre determinades plataformes de lluita per la unitat i els diversos partits implicats en la resolució de l’actual crisi política. I diré encara més: malgrat que en aquests moments tota aquesta sèrie de reunions i contrareunions no donàs el resultat esperat, jo, abans de perdre totalment les esperances, esperaria fins al darrer dia i la darrera hora, fins al darrer moment que resti per a presentar la documentació electoral pertinent. (Miquel López Crespí)

El Bloc que volem (un article de febrer de 2007)

D'esquerra a dreta, i formant un autèntic bloc d'esquerra nacionalista cultural, Nanda Ramon, Miquel López Crespí, Bartomeu Carrió i una amiga el dia del recital poètic "30 anys de poesia mallorquina". Recital poètic que Miquel López Crespí va fer en el marc de les activitats culturals de l'OCB, els Vespres de Can Alcover.

Potser encara hi ha temps per a presentar una coalició nacionalista d’esquerra a les eleccions del proper mes de maig. Algú em dirà que s’han perdut quatre anys per a bastir, amb alguna possibilitat d’èxit, aquest bloc unitari de forces entestades a vèncer el desencís i els dubtes. Després potser explicarà que la unitat electoral entre el PSM i EU, més que unir, el que ha fet ha estat dividir. I ho dirà pensant en la crisi nacionalista, en la marxa dels militants d´Entesa per Mallorca i en la divisió que això ha significat dins el camp del progressisme mallorquí. Tot això és així com diuen els amics, no hi ha dubte. Però crec, la situació així ho demana, que hauríem de contemplar amb certa dosi d’esperança el resultat de tota la sèrie de reunions que hi ha en aquests moments entre el Bloc i ERC, entre Entesa i ERC, entre el PSM i ERC o entre determinades plataformes de lluita per la unitat i els diversos partits implicats en la resolució de l’actual crisi política. I diré encara més: malgrat que en aquests moments tota aquesta sèrie de reunions i contrareunions no donàs el resultat esperat, jo, abans de perdre totalment les esperances, esperaria fins al darrer dia i la darrera hora, fins al darrer moment que resti per a presentar la documentació electoral pertinent.

Què vol dir “esperar fins al darrer dia i la darrera hora”? Vol dir que res és encara definitiu, cap declaració val gaire fins al moment que les organitzacions implicades en el debat unitari presenten les llistes en el registre corresponent. Per tant, i diguin el que diguin les burocràcies que porten mesos sense arribar a aclarir-se, la realitat, el que importa de veritat, és que encara manquen més de dos mesos perquè les negatives a la unitat siguin reals i efectives davant la llei.

En aquest sentit s’ha presentat recentment al monestir de la Real una plataforma unitària, Crida per Mallorca, que, signada per centenars de persones, entre les quals hi havia Jaume Santandreu, Llorenç Capellà, Tomeu Martí, Antoni Roig, Gabriel Bibiloni i qui signa aquest article, deia: “No pot ser que amb la meitat dels mallorquins i mallorquines en contra es duguin a terme polítiques que canvien la realitat social, econòmica i ambiental de Mallorca d´una manera irreversible”.

La unitat del sobiranisme illenc per a fer front a la política d’encimentadors i depredadors de recursos i territori és més necessària que mai. Però no hauríem de confondre aquesta unitat necessària per a fer front a la dreta i a la corrupció regnant amb donar un xec en blanc als polítics professionals que feren malbé el nostre Pacte de Progrés. Aquesta unitat s’ha de fer com més àmplia millor, electoralment parlant, però també ha d´anar molt més enllà de la batalla per aconseguir un parell de cadiretes i els sous i privilegis que comporta la gestió del règim. Entre tots hauríem d’aconseguir dinamitzar novament la societat civil, enfortir les organitzacions culturals i plataformes en defensa de la terra existents en aquests moments. L’enfortiment de la societat civil és molt més prioritari per a la nostra supervivència que no la batalla enfocada al benestar personal d´un parell de polítics professionals. D´on sinó prové la impossibilitat d’acords unitaris? No siguem ximples. Fins ara no s’han entès perquè ningú no vol deixar la cadira que té assignada i que pensa que és seva, propietat particular.

Sovint és la gent que es mobilitza, els sectors populars que demanen enmig del carrer la fi de la destrucció del territori, la preservació de la nostra llengua i la nostra cultura, aquells que més ens representen. Molt més que aquells que quan arriben al poder no saben fer un autèntic pla d´ordenació territorial i ens deixen novament en mans dels corruptes i depredadors.

La unitat per a fer front a la dreta, repetesc, per a tenir credibilitat, per a ser poderosa, per a engrescar la gent decebuda pels anys de gestionitis de l’esquerra oficial, hauria de tenir per objectiu posar-se al servei dels moviments que ha creat la societat civil de les Illes. I si fos necessari, si els polítics professionals no s’entenen i continuen amb la seva absurda baralla per a preservar la cadireta sense pensar en els interessos generals del nostre poble en la situació d’emergència en què es trobam com a col·lectivitat amenaçada, s’hauria d’anar cap a la creació d´un bloc de nou encuny, una nova força política que prescindeixi definitivament de tots aquells que s’aprofiten de les lluites del poble per a surar personalment aferrats a les nòmines i el cotxe oficial.

Miquel López Crespí

(27-II-07)