Literatura catalana contemporània

Eleccions 2011 - Només el PSM pot aturar el PP

Turmeda | 09 Febrer, 2011 08:17 | Compartir:

Només el PSM pot aturar el PP

Miquel Payeras | 09/02/2011 |

Deia un càrrec important del PSM l'altre dia, fent un cafè, que "els vots (a les eleccions autonòmiques) els duen els partits, mai la persona que es posa al davant de la candidatura". Una reflexió interessant que prové de qualcú amb més de tres dècades d'experiència política a les espatlles. I que convendria que d'altres esquerrans li sentissin a dir, i li fessin cas. Massa s'estan fixant en si Jaume Font anirà o no amb UM, i massa s'hi estan emocionant. Això demostra, a banda de l'escassa capacitat d'anàlisi, que dins el PSOE i els ex EU adherits al PSM hi ha convençuts que per poder continuar gaudint del poder els basta UM+Font. O dit d'una altra manera, és, al capdavall, la seva gran esperança. Santa ingenuïtat. Amb aquesta pipella que demostren no és estrany que la dreta sempre vagi a les eleccions amb possibilitats de fer majoria absoluta.

Tots aquests dirigents d'esquerra es creuen de veres les tempestes mediàtiques, com la que ara ha provocat Font. Com si el renou mediàtic fos sinònim de vot. O si fos UM qui pot evitar la majoria absoluta del PP. Aleshores com s'explica que els conservadors l'hagin tenguda en dues ocasions tots sols a Balears, el 1995 i 2003, malgrat que UM va fer, respectivament, 2 i 3 escons; o que entre 1983 i 2007 UM hagi tengut entre 2 i 6 escons i mai, mai el PP ha tengut majoria absoluta tot sol a Mallorca? Senzillament no s'explica. És impossible. Perquè mai UM ha aturat la majoria absoluta del PP. Qui ho ha fet és l'esquerra. La suma de PSOE i PSM (o PSM + EU + Verds o Bloc, segons els casos) és qui evita la majoria absoluta del PP a Mallorca. UM és la conseqüència i no la causa de la no-majoria absoluta conservadora. Sempre ha estat així. Una altra cosa diferent és que, una vegada celebrades les eleccions, si l'esquerra ha evitat l'èxit conservador a Mallorca, aleshores és UM qui decideix el govern mallorquí sempre, i sovint però no sempre el balear. Alerta de confondre això darrer, que són pactes entre partits, amb els resultats electorals, que són nombres.

I com que és l'esquerra qui evitarà o facilitarà la majoria absoluta del PP, ha de resultar decebedor, per a un possible votant progressista, veure com el PSOE ja pareix fiar el seu futur no ja a UM, com fins fa una setmana, sinó a qui fins dijous passat era diputat del PP, Jaume Font. L'anorèxia ideològica i política socialista és brutal. El problema del PSOE no és el que faci UM+Font ni tan sols Bauzá i el PP, sinó la realitat. Que a efectes electorals socialistes a Baleares ve marcada, entre d'altres coses, per l'existència de 90.000 aturats, 150.000 pensionistes i uns 150.000 ocupats que cobren manco de 900 euros nets al mes. Això fa un gruix de quasi 400.000 majors d'edat, la major part dels quals ho estan passant entre malament i pitjor, i que representen més de la meitat del cens electoral balear. Aquí hi haurà la clau del que passi amb el PSOE. Vist, emperò, que els socialistes han decidit encomanar-se exclusivament, i ja té dallonses la cosa, a l'exdiputat del PP, aleshores s'ha de concloure inexorablement que només el PSM pot evitar la majoria absoluta del PP. En efecte, només el PSM, repetint els 4 escons del Bloc, pot evitar l'èxit dels conservadors, amb la lògica conseqüència que quedin per sota dels 17 escons mallorquins i, per tant, que UM n'obtengui algun. I sempre comptant que la realitat no enfonsi el PSOE, naturalment.

Diari de Balears (dBalears)

Pere Sampol feia seves les concepcions del president Lluís Companys, assassinat per la dictadura franquista en plena postguerra. Digué el vicepresident del Govern de les Illes: "Ho va dir el president Lluís Companys: 'En el món hi ha moltes nobles causes per les que lluitar, però Catalunya (els Països Catalans) només en té a nosaltres'. Crec que és important que el conjunt dels nostres ciutadans assumeixin aquestes paraules". (Miquel López Crespí)

El problema dels atacs permanents contra el PSM només té una lògica i una causa. La lògica és que els avesats a fer politiqueria escalacàrrecs, tenen tal prepotència avui (prepotència política i mediàtica) que no poden concebre cap altra mena d'opció sinó com a pura follia. La causa és obligar-lo definitivament a adaptar-se al nou model autoritari i centralista de l'estat espanyol, convertir-lo en un club d'interessos particulars, una màfia per a omplir la butxaca dels polítics de torn, de manera que deixi d'una vegada per sempre de molestar amb les seves històriques reivindicacions nacionals, socials i ecologistes. (Miquel López Crespí)

100 articles en defensa del PSM

El nacionalisme del PSM

Gabriel Barceló

Vagi per endavant que qui signa aquest article no té carnet de cap partit que no sigui els de la defensa dels ideals de progrés i de justícia social, dels drets democràtics de les nacions a la seva llibertat. Ni tenc el carnet del PSM (com diuen alguns mal pensats o que no han llegit amb deteniment els meus articles) ni en Mateu Morro m'ha endollat de director general o pixantinter d'alguna oficina institucional.

Aquesta és la pura i sencilla realitat. Però sovint m'indignen els atacs infundats que es fan als nacionalistes d'esquerres. Ja fa més d'un quart de segle que sent aquests romanços. Si en temps de la transició era una formació "propera al terrorisme" perquè defensava els drets dels pobles a l'autodeterminació, més endavant els encolomaren, en un afany permanent per diluir la seva ideologia en el pragmatisme més cínic, oportunista i barroer, tots els calificatius que imaginaven podien dificultar els seu avenç dins del teixit social de la nostra societat.

Nanda Ramon

La història, emperò, no ha acabat. Molta gent que engreixa a recer del poder, xuclant d'aquí i d'allà, encara voldria "més moderació", més dedicació en exclusiva a cobrar, encalentir al poltrona i deixar-se de "radicalismes dogmàtics". El suprem descobriment de tots aquests analistes conclou en la brillant afirmació següent: "El PSM encara no ha fet una anàlisi realista de projecte global de país". Quina intelligència la d'aquest personal! No ens vengueu amb històries que aquí tots ens coneixem, germanets! En aquests moments el que més molesta del nacionalisme d'esquerres és el seu entestament en la defensa dels Països Catalans i a demanar públicament una reforma democràtica de la constitució espanyola que permeti l'exercici d'aquest dret.

El llibre Per Mallorca (Documenta Balear, 1997) de Mateu Morro on el dirigent nacionalista confirma les històriques tesis en defensa d'aquests conceptes, va ser silenciat. Els partidaris de la "moderació" del PSM el qualificaren com un "important error". Els gasetillers a sou de qui comanda deien que, en aquestes alçades de la democràcia, el que deia Mateu Morro -lluita per ampliar el sostre del nostre autogovern, per a consolidar un projecte de país diferent del de la dreta i del de l'autonomisme descafeinat -PSOE inclòs- feia olor de "ranci", de "forasenyat radicalisme extremista". Anem al gra de la qüestió. Què és el que fa mal de panxa als menfotistes, als cínics que imaginen que els partits han de ser tan sols una menjadora, un endoll per a quatre aprofitats sense principis ni ètica? Mateu Morro s'havia atrevit a fer aquestes afirmacions, per a nosaltres, tan plenes de lògica i normals. Deia l'actual Conseller d'Agricultura: "Manca construir la voluntat nacional de les classes populars de Mallorca, la consciència d'esser poble i de voler assolir la plena sobirania. I és per a aquesta finalitat que ens calen els partits nacionalistes capaços de mobilitzar els pagesos, els obrers, els professionals, els petits i mitjans empresaris, darrere un projecte de país, constituint un autèntic bloc històric fruit de la convergència entre voluntats i interessos. Solament així serà possible un país lliure de colonialismes estrangers i un model de societat progressista que ens permeti -juntament amb els altres pobles dels Països Catalans- formar part de la futura Europa dels pobles".

Un missatge molt semblant al de Pere Sampol, vicepresident del Govern de les Illes quan, a l'acte de cloenda de la Universitat Catalana d'Estiu (Prada, 2001), reivindicà el marc nacional de Catalunya, la constitució d'un vertader espai comunicacional català tot denunciant l'espoliació econòmica que pareixen les Illes per part de l'Estat espanyol. Pere Sampol, en la línia que sempre ha defensat el secretari general del PSM Mateu Morro, proposà la via sobiranista en el procés cap a l'alliberament nacional.

Pere Sampol feia seves les concepcions del president Lluís Companys, assassinat per la dictadura franquista en plena postguerra. Digué el vicepresident del Govern de les Illes: "Ho va dir el president Lluís Companys: 'En el món hi ha moltes nobles causes per les que lluitar, però Catalunya (els Països Catalans) només en té a nosaltres'. Crec que és important que el conjunt dels nostres ciutadans assumeixin aquestes paraules".

Vet aquí, a tall d'exemple, les opinions que exalten fins a l'exasperació els "controladors ideològics" de l'evolució del PSM envers el no-res de l'oportunisme i la "modernitat". En el fons, no obliden les recents maniobres ordides per poderosos grups de pressió i els poders fàctics de les Illes quan volien que el PSM és "moderàs" anant amb UM a les eleccions (operació denunciada públicament pel mateix Mateu Morro): en el fons, del que es tracta és de rompre, sigui com sigui, la columna vertebral del nacionalisme d'esquerres, aconseguir que l'electorat progressista pensi que aquest partit "és com els altres", una simple païssa per al profit personal dels més espavilats. Volen, amb tants d'"assenyats consells" acabar amb qualsevol referència històrica que ens lligui al passat, pugui vertebrar el present i ens permeti avançar, amb coherència, vers quotes cada vegada més altres d'autogovern.

Tot serveix per a provar de desprestigiar el nacionalisme d'esquerres. Recentment va ser demonitzat un interessant i utilíssim estudi fet per l'equip de Coordinació de Política Sectorial del PSM. En aquest estudi el PSM comparava el nostre arxipèlag amb la situació de la República de Malta. En Pere Sampol en fa fer referència en la seva intervenció a Prada. Per a l'equip de Coordinació de Política Sectorial del PSM, la independència de les Illes suposaria que pagaríem menys imposts i que podríem rebre una inversió per habitant de 360.000 pessetes més. Com digué el vicepresident: "El problema sorgeix quan, a més de ser els qui més contribuïm, se'ns escatimen els recursos, fins a tal punt que som la comunitat amb menys llits públics d'hospital per habitant, la darrera en inversió per educació (segons la transferència del 97), la darrera en infraestructures de transport...".

El problema dels atacs permanents contra el PSM només té una lògica i una causa. La lògica és que els avesats a fer politiqueria escalacàrrecs, tenen tal prepotència avui (prepotència política i mediàtica) que no poden concebre cap altra mena d'opció sinó com a pura follia. La causa és obligar-lo definitivament a adaptar-se al nou model autoritari i centralista de l'estat espanyol, convertir-lo en un club d'interessos particulars, una màfia per a omplir la butxaca dels polítics de torn, de manera que deixi d'una vegada per sempre de molestar amb les seves històriques reivindicacions nacionals, socials i ecologistes.

Miquel López Crespí

(12-VI-02)