Literatura catalana contemporània

Per la demolició dels símbols nazis de Palma

Turmeda | 02 Març, 2011 17:11 | Compartir:

Els darrers símbols nazis d´Europa

Per MARÇAL ISERN, historiador

El passat dia 27 de gener, les primeres autoritats de la nostra comunitat autònoma, tots els partits polítics amb representació al Parlament balear i els representants de la comunitat jueva a les Illes, van homenejar als sis milions de jueus assassinats durant el règim del terror nacionalsocialista. Val a dir que l´homenatge era incomplet, per que no hi eren presents els representats de les altres comunitats exterminades a Auschwitz, Treblinka o Mauthaussen, els gitanos, els homosexuals o els protestants, sense oblidar als republicans espanyols, per citar-ne tan sols uns exemples. Fins fa poc la capital balear tenia el vergonyós honor de ser la darrera capital europea on s´erigien dos homenatges al nazisme en les vies públiques: un era el carrer dedicat al militar feixista José Alemany Vich, membre de la División Azul mort en combat el juliol de 1943 durant l´invasió de l´Unió Soviètica i condecorat amb la creu de ferro pels seus aliats alemanys. L´altra era, i és, el monument dedicat a la memòria dels mariners i del creuer de guerra del bàndol feixista de la Guerra Civil "Baleares", enfonsat el març del 1938 durant un combat amb l´escuadra republicana. Afortunadament i gràcies a les demandes de Memòria de Mallorca el carrer dedicat al comandant Alemany fou retirat i substituït per un altra, del segon homenatge públic no en podem dir el mateix.

Aquell març del 38, les aigües del mediterrani es van empassar juntament amb les restes flamejants del "Baleares", un mariner de la Kriegsmarine la marina de guerra Alemanya, membre de la Legión Kondor que donava assistència tècnica a la dotació del creuer de guerra en matèria d´acústica i d´hidrofons. Era la Legión Kondor, l´aportació nazi a l´esforç de guerra del feixisme espanyol contra la democràcia republicana i responsable de les primeres matances de civils indefensos a Gernika o Barcelona. Com el comandant Alemany Vich, el mariner Jürgen Jensen van jurar fidelitat absoluta i cega al führer Adolf Hitler, com a cap de l´estat i com a comandant suprem de les forces armades alemanyes. Eren per tant i seguint la lògica i les sentències del tribunal de Nüremberg, responsables de col·laboració en l´extermini massiu dels untermenschen, els éssers infrahumans que calia esborrar de la història. Com a homenatge pòstum, al mariner Jensen li van dedicar una placa, amb esvàstica i tot, a la base naval de San Fernando a Càdis, que actualment es pot veure al museu naval de la ciutat. Tots sabem el que representa per a les seves víctimes i pels seus familiars i descendents aquell símbol gamat, no cal que ens hi esplaiem ja que s´explica per si sol.

Però costa de creure que a les primeres autoritats de les illes, als partits polítics i als representants de la comunitat jueva a les illes, si que se´ls hi hagi de recordar. Estic més que segur que si el monument de sa Feixina, dedicat a uns assassins, responsables de crims contra la humanitat a Màlaga, a Castelló o a Tarragona, hagués dut una esvàstica i no pas l´àguila feixista, no hauríem trobat cap partit polític, ni cap associació patrimonial ni de veïnats que s´hagués oposat a la seva demolició amb efecte immediat i retroactiu. Però resulta que l´àguila representa manco violacions dels drets humans i aquests crims son "contextualitzables", no pas com els nazis que foren jutjats i condemnats després de la caiguda del règim feixista alemany. La victòria de les armes feixistes durant la Guerra Civil asseguraren, tot i els canvis polítics, la supervivència i l´imortalitat de la seva monumentalitat victòrica i del seu extermini nacional. Ara fa un any, que el molt progressista ajuntament de Palma va decidir no esbucar el monument de sa Feixina i dedicar-lo a totes les víctimes de totes les guerres, tot i les demandes de Memòria de Mallorca i d´un sector de la societat civil mallorquina. Resulta difícil veure el monument de sa Feixina com homenatge als SS de Mauthaussen i als nins que morien de fam al gueto de Varsovia o als camps nazis. Ara que tenim el temps en perspectiva, ens adonam encara més de l´injustícia d´aquella curiosa decisió "salomònica", curiosa per que no van contar mai amb una de les parts afectades i de que el temps i les decisions polítiques engrandeixen les ferides de l´holocaust i de la Guerra Civil. Si algun cataclisme natural no ho evita, per que els cataclismes humans ja hem vist que son material de contextualització, el monument del "Baleares" seguirà sent el darrer homenatge públic al nazisme en una capital europea. I els homenatges públics al nazisme a l´europa democràtica estan prohibits i son il·legals. Algú els hi hauria de dir als nostres representants polítics. La història ens ho diu, la seva gent els hi reclama, els seus màrtirs els hi ho exigeixen.

Diario de Mallorca (1-III-2011)/p>

L'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica denuncià ahir la manera com l'equip de govern ha decidit unilateralment conservar alguns dels noms de carrers franquistes. «Noms com Ruiz de Alda o García Morato, per posar dos exemples, són encara denominacions de vies públiques que no representen i no han representat mai valors democràtics ni de convivència que mereixin l'honor de pertànyer al nomenclàtor d'una Ciutat», recriminà l'Associació.

Memòria Històrica recordà que ja ha passat un any des de les eleccions municipals i la ciutat de Palma és encara plena de símbols i monuments al·lusius al bàndol feixista de la Guerra Civil i de la dictadura. És per això que no entén el retard de les administracions municipals de donar cobertura i compliment a les demandes que en temes de democratització de l'espai públic féu l'Associació en el seu moment. Concretament, el 18 de juliol de 2007. La demanda de l'asssociació és molt clara: «Exigim a Cort l'eliminació de les restes més visibles del franquisme a Palma, els monuments de la Feixina i de la plaça de Santa Catalina entre d'altres i el canvi immediat dels noms dels carrers de vies públiques dedicades a exaltar els feixismes i els prohoms de la dictadura franquista».

Memòria Històrica exigeix a Cort que retiri els símbols franquistes

LAURA MORRAL. Palma.

L'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica denuncià ahir la manera com l'equip de govern ha decidit unilateralment conservar alguns dels noms de carrers franquistes. «Noms com Ruiz de Alda o García Morato, per posar dos exemples, són encara denominacions de vies públiques que no representen i no han representat mai valors democràtics ni de convivència que mereixin l'honor de pertànyer al nomenclàtor d'una Ciutat», recriminà l'Associació.

A aquest fet s'afegeix l'actitud de Cort a l'hora de comunicar als membres de la Memòria Històrica els canvis efectuats als carrers a pesar que un representant de l'associació participà en la comissió de toponímia, organitzada pel Consistori i que, juntament amb altres col·lectius cívics, proposaren un seguit de noms per dur endavant la nova retolació de les plaques de Ciutat. «Com a promotors d'aquesta iniciativa, considerem del tot insuficient que només se'ns hagi acceptat un sol nom dels 30 que presentàrem», reitera l'entitat.

En aquest sentit, Memòria Històrica recordà que ja ha passat un any des de les eleccions municipals i la ciutat de Palma és encara plena de símbols i monuments al·lusius al bàndol feixista de la Guerra Civil i de la dictadura. És per això que no entén el retard de les administracions municipals de donar cobertura i compliment a les demandes que en temes de democratització de l'espai públic féu l'Associació en el seu moment. Concretament, el 18 de juliol de 2007. La demanda de l'asssociació és molt clara: «Exigim a Cort l'eliminació de les restes més visibles del franquisme a Palma, els monuments de la Feixina i de la plaça de Santa Catalina entre d'altres i el canvi immediat dels noms dels carrers de vies públiques dedicades a exaltar els feixismes i els prohoms de la dictadura franquista».

Memòria Històrica considera que l'Ajuntament ha actuat amb molt poca «delicadesa» institucional cap a l'associació. La polèmica del canvi de noms deriva pel fet que l'Ajuntament de Palma anuncià fa una setmana que retiraria 68 denominacions de carrers vinculats al règim franquista. Tanmateix, aquests canvis deixen al marge prop d'una trentena de noms.

Diari de Balears (16-V-08)

El problema plantejat en relació al nomenament com a fill il·lustre de Palma d´un dels principals promotors del monument al creuer Baleares, Josep Tous i Ferrer, i la possible conservació o demolició del monument franquista de sa Feixina, té molt a veure amb les renúncies i traïdes de la transició. No es pot entendre que encara hi hagi tants de carrers de Palma amb noms de destacats franquistes i monuments com el dels Caídos de Santa Maria del Camí o aquest, al creuer Baleares, si no entenem que aquesta trista realitat és producte de com es va fer la restauració borbònica, la famosa “transició”: un pacte sagrat, la “unión sagrada” li diuen alguns historiadors, entre els franquistes reciclats i l´esquerra oficial, és a dir, el neoestalinisme carrillista (PCE) i la socialdemocràcia espanyola (PSOE). Tenim el que tenim, inclòs el monument de sa Feixina, perquè l´esquerra de la nòmina i el cotxe oficial pactà amb els hereus de l’”Espanya eterna” la conservació de l´essencial del règim feixista: la unitat d´”Espanya”, el capitalisme i la monarquia. (Miquel López Crespí)

Per la demolició del monument franquista al creuer Baleares

El problema plantejat en relació al nomenament com a fill il·lustre de Palma d´un dels principals promotors del monument al creuer Baleares, Josep Tous i Ferrer, i la possible conservació o demolició del monument franquista de sa Feixina, té molt a veure amb les renúncies i traïdes de la transició. No es pot entendre que encara hi hagi tants de carrers de Palma amb noms de destacats franquistes i monuments com el dels Caídos de Santa Maria del Camí o aquest, al creuer Baleares, si no entenem que aquesta trista realitat és producte de com es va fer la restauració borbònica, la famosa “transició”: un pacte sagrat, la “unión sagrada” li diuen alguns historiadors, entre els franquistes reciclats i l´esquerra oficial, és a dir, el neoestalinisme carrillista (PCE) i la socialdemocràcia espanyola (PSOE). Tenim el que tenim, inclòs el monument de sa Feixina, perquè l´esquerra de la nòmina i el cotxe oficial pactà amb els hereus de l’”Espanya eterna” la conservació de l´essencial del règim feixista: la unitat d´”Espanya”, el capitalisme i la monarquia. En el fons, a tots els professionals de la mixtificació, els vividors de la política, ja els anaren bé els pactes amb el franquisme reciclat. Alguns s´han fet rics, amb l´oblit de la memòria històrica, escarnit el record dels nostres morts, aquells i aquelles que moriren per la llibertat, per acabar amb la societat de classes.

Han hagut de passar trenta anys perquè els oportunistes que en el passat manaven estripar les banderes tricolors i renunciaven a la lluita republicana, just en comprovar que són a punt de l´extraparlamentarisme, ara els vegem apropar-se a les mogudes republicanes. S´apunten a les mogudes amb intenció de continuar controlant la desmemòria històrica que ells propiciaren. Ho dic en relació a molts dirigents provinents del neoestalinisme i la socialdemocràcia que no volen ampliar la lluita per a recuperar la memòria històrica a fets cabdals de la guerra civil com, per exemple, la persecució dels comunistes de tendència trotskista (POUM) i els anarquistes per part del PCE, o el fet de la revolució social antiburgesa que els historiadors situen entre juliol del trenta-sis i el maig del trenta-set, quan l´estalinisme l´esclafà amb la força de les armes.

Aquests tergiversadors de la història propers al neoestalinisme tampoc no volen qüestionar res de com va anar la transició, ja que, si aprofundissn en la reconstrucció dels fets esdevenguts amb els pactes amb el franquisme reciclat a mitjans dels anys setanta, quedaria a la vista de tothom la misèria de llur traïció a la memòria dels milers i milers d´antifeixistes morts i exiliats per haver lluitat per la llibertat.

El monument al creuer feixista Baleares és la demostració evident de com la transició va ser guanyada pels hereus del franquisme i els servils que acceptaren el preu pagat per llurs renúncies.

Que tenguem encara immensos monuments aixecats a major glòria dels “herois” del franquisme, cas del monument al Baleares, ens situa davant tasques democràtiques a realitzar. I no basta netejar de quaranta noms franquistes els carrers de Palma per a poder dir que som en vies d´una certa normalització democràtica. Si l´Ajuntament de Palma i altres ajuntaments de les Illes no es posen a la feina de demolició de totes les restes que puguin quedar del feixisme, de la memòria d´aquella tenebrosa època de tortures i assassinats; si no s´enderroca el monument al Baleares, la presència omnipotent la dictadura continuarà planant, sinistra, damunt les nostres vides.

El problema, com deia més amunt, no és de llevar solament el pollastre del monument, les frases que recordin el temps d´opressió i, per a tenir tothom content, col·locar una plaqueta a la “reconciliació”. Una plaqueta al costat de l´imponent monument a l´obra del Caudillo? No ens faceu riure, estimats membres de l´Ajuntament. Com molt bé explicava l´escriptor Llorenç Capellà en un recent article: “Tocant a la reconciliació? El senyor Grosske insisteix en la proposta de col·locar una placa que en dissimuli la condició de monument feixista. Ai, Mare de Déu! S'oblida, Grosske, que un monument no representa allò que diu la làpida, sinó allò que va expressar l'artista. I el monument de sa Feixina és allò que és: un homenatge rotund, clar i nítid al feixisme. Per entendre'ns, senyor Grosske: el Gernika no canviarà de significació si passa a anomenar-se Alcázar de Toledo. I encara que ens diguessin que Mauthausen és una església gòtica, sabríem que no deixa d'ésser un camp d'extermini. Dic tot això, perquè la remodelació en profunditat de sa Feixina formava part, amb Son Espases i altres coses que veurem com acaben, del compromís ètic de l'esquerra amb la ciutadania. Deixem-nos, per tant, d'escampar murta: que si la decisió de Son Espases és responsabilitat del Govern, que si la de sa Feixina ho és de Cort... Tots són pertot. I pertot hi ha els mateixos. L'electorat progressista comença a pensar que l'esquerra ocupa el poder, de tant en tant, per a gestionar durant quatre anys (únicament quatre!) el patrimoni de la dreta. I que la capacitat renovadora que se li atribueix, a l'esquerra, és, en bona part, llegenda. Pura llegenda, foc d'encenalls”.

Pensam com l´amic Llorenç Capellà. Qui es pensi que amb la ximpleria covarda de la plaqueta es combat una herència d´oprobi de més de quaranta anys va ben equivocat. Qui imagini que llevar el pollastre és retre un sentit homenatge als tres mil mallorquins i mallorquines assassinats pel feixisme, va ben errat de comptes. Els antifeixistes illencs, la gent que ha portat a coll la lluita per la memòria històrica quan tothom callava per a poder cobrar els bons sous que molts dirigents de l´esquerra oficial han xuclat en aquests darrers trenta anys, el que volem és acabar amb la prepotència del feixisme que significa tenir present a Palma aquest monument i tots els altres que hi resten. Si l´Ajuntament de Palma no és capaç d´acabar amb l´herència indignant de la victòria feixista a les nostres places i carrers voldrà dir que ajuntament continua enfeudat als poders fàctics de sempre, a la dreta hereva del franquisme.

La recuperació de la nostra memòria històrica no pot fer-se d´aquesta manera covarda, amb aquesta por als que guanyaren la guerra i reprimiren el poble durant dècades. La demolició del monument al Baleares seria la prova evident que, finalment, es comença a fer justícia a tots aquells homes i dones, les avantguardes populars dels anys vint i trenta, vilment assassinats pels feixistes.

Miquel López Crespí

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Història alternativa de la transició (la restauració borbònica) (Web Ixent)

Els comunistes (LCR), la transició i el postfranquisme. Llorenç Buades (Web Ixent)

Memòria cronòlogica de la repressió feixista a Mallorca (Web Ixent)