Literatura catalana contemporània

Els escriptors mallorquins i la memòria històrica

Turmeda | 11 Març, 2011 10:34 | Compartir:

(2 vídeos) El Mur de la memòria al cementeri tindrà 1.569 noms de persones assassinades pels repressors. El projecte era “una assignatura pendent” i estarà llest d’aquí a tres mesos

Justícia a les víctimes del feixisme

Laura Morral | 25/02/2011 |

Dècades després, el cementeri de Palma recuperarà la memòria de les víctimes del feixisme. És una passa més per fer justícia als represaliats d'una guerra que, encara ara, tenen negats molts altres drets. Per això, "el memorial que avui -ahir- presentam era una assignatura pendent", va reconèixer ahir la regidora de Cultura a Cort, Nanda Ramon, durant la presentació del projecte del Mur de la memòria.

Es tracta d'un conjunt escultòric dissenyat per un grup d'arquitectes, entre els quals hi ha Josep Quetgles, que s'ubicarà al mateix lloc del cementeri on el batle republicà, Emili Darder, fou assassinat. El mur servirà per homenatjar els 1.569 mallorquins o persones vinculades a l'Illa que varen ser torturats i assassinats pel feixisme. El projecte, que estarà llest d'aquí a tres mesos, es va voler presentar ahir coincidint amb el 74è aniversari de l'afusellament de Darder. "Durant dècades s'havia privat més de 1.500 persones d'un espai perquè les famílies poguessin recordar-los", va remarcar la regidora i presidenta de la Funerària, Begonya Sánchez.

A l'acte també hi era present, Maria Antònia Oliver, presidenta de l'Associació per a la memòria històrica, l'entitat impulsora d'aquesta iniciativa i que des de 2007 ha fet aquesta dificultosa recerca de documentació. "Aquest lloc ha de ser una exposició permanent sobre la repressió d'un poble, ha de servir per reflexionar que mai més no ha de tornar a passar", va destacar Oliver. Alhora afegia: "Aquestes persones tindran ara un nom, estaran totes juntes". El memorial estarà compost també d'una sèrie d'escultures: una cadira de bronze, que vol simbolitzar "l'absència" que deixaren aquestes persones entre els familiars, i una rèplica a escala més petita del mural d'Andreu Pascual. Al costat, hi haurà una placa de marbre amb un text de l'escriptor Llorenç capellà. El projecte, segons Ramon, també preveu una altra intervenció a l'anomenada placeta de les Fosses, a uns 100 metres d'on es produïren els afusellaments. Allà hi haurà una escultura de bronze feta amb un munt de roba de les víctimes, que les despullaven abans de ser assassinades. Les famílies cercaven la roba al cementeri per aclarir si els parents havien estat executats. L'escultura anirà acompanyada d'un text de la periodista Margalida Capellà.

Diari de Balears

(2 vídeos) Adhesió de l’escriptor Miquel López Crespí al text escrit per l’escriptor Llorenç Capellà per anar al projecte “Mur de la Memòria”.

Davant els atacs del diari El Mundo i altres mitjans de comunicació al text de Llorenç Capellà vull expressar públicament el meu suport al magnífic text redactat a petició de la nostra Associació –Memòria de Mallorca-, un escrit fet per servar la memòria de les més de 1500 persones assassinades i/o desaparegudes per la repressió feixista. Una repressió i uns assassinats protagonitzats per l’exèrcit amb la col·laboració dels partits de la dreta, especialment de Falange Española amb el consentiment de l’Església catòlica.

Només una transició feta d’esquena al poble, amb pactes secrets entre els hereus del franquisme i una esquerra amnèsica ha fet possible que avui dia encara pugui qüestionar-se els crims de la dreta, del feixisme i l’exèrcit del general Franco. Com diu l text de Llorenç Capellà: “Mallorca va convertir-se, l’illa sencera, en un cementiri”. La covardia de l’esquerra oficial ha fet que fins ara no es pugui fer feina a fons en la tasca de recuperació de la nostra memòria històrica per a poder retre l’homenatge que pertoca a tots els nostres morts. Cal recordar que encara no sabem el lloc on foren enterrades moltes de les nostres víctimes, les més de 1500 persones assassinades pel feixisme. El text de Llorenç Capellà, molt breu i de caire històric, s’ha fet per posar a un panel explicatiu i pensam, talment com ha escrit Memòria de Mallorca, que s’ajusta perfectament a la veritat sobre la repressió franquista a Mallorca.

Signat a Palma, 8 de Març de 2011.

Miquel López Crespí

Escrit de Llorenç Capella per al projecte “Mur de la Memòria”.

La Guerra Civil (1936-1939) va iniciar-se a Mallorca la matinada de dia 19 de juliol de 1936, amb un Cop d’Estat protagonitzat per l’exèrcit amb la col·laboració dels partits de dreta, especialment de Falange, i l’aquiescència de l’Església. Els sediciosos, d’ideologia conservadora i totalitària d’inspiració feixista, emfatitzaren en el seu ideari l’exaltació de la unitat d’Espanya, l’esperit de croada i la uniformització lingüística i cultural. El pronunciament tenia l’objectiu d’enderrocar el govern de la República, suprimir les llibertats públiques, il·legalitzar els partits d’esquerra i els sindicats, i paralitzar l’associacionisme amb la clausura dels centres recreatius, formatius i culturals. Aquestes accions, que es portaren a la pràctica amb l’ús de la força, es complementaren amb la detenció de milers de persones, un nombre important de les quals varen ésser assassinades o condemnades a mort després d’ésser jutjades en una pantomima de consell de guerra.

Mallorca va convertir-se, l’illa sencera, en un cementiri. La repressió no va adreçar-se contra uns col·lectius concrets, sinó que va acarnissar-se en persones de condició social i intel·lectual ben diferents. En aquest indret moriren obrers, camperols, professionals liberals, pedagogs, estudiants. I va marcir-s’hi la joventut. La millor joventut de cada col·lectiu. Tots ells moriren durant el període bèl·lic i fins que l’eco dels trets es va espaiar en una postguerra llarga i inacabable.

A Mallorca varen ésser assassinades més de mil persones per les seves idees.

La Dictadura sorgida de la victòria militar (1936-1975) va consolidar un Estat basat en la repressió de les llibertats.

I el silenci o l’oblit, l’oblit i el silenci, va ésser la llosa que va cobrir sang i vida, històries i biografies.

Pretengueren matar l’ànima d’un poble.

Inútilment.

El pensament d’aquells homes i d’aquelles dones és i serà una proposta de futur.

Llorenç Capellà

Comunicat de Memòria de Mallorca

Davant l'absurt i enganyós qüestionament expressat a dos mitjans de comunicació sobre el text que l'Associació Memòria de Mallorca (MdM) ha incorporat al projecte "Mur de la Memòria" presentat a l'Ajuntament de Palma, així com també respectes dels elements que el projecte conté, volem manifestar:

El text citat correspon a un dels elements que MdM incorpora al projecte del Memorial per a situar-lo històricament junt a les més de 1500 persones assassinades i/o desaparegudes que s’hi exposen, incloses les exterminades als camps nazis, víctimes totes elles de la repressió feixista relacionades amb Mallorca que no han estat mai reconegudes, i a un dels indrets més representatius de la repressió franquista, com és el Cementiri Municipal de Palma. Víctimes desaparegudes físicament i socialment de la nostra comunitat, moltes d’elles encara sense conèixer el lloc on foren enterrades i assassinades, sense que les seves famílies tinguin un espai digne per recordar-les públicament.

MdM va demanar el text a l’escriptor Llorenç Capellà pel seu extens treball amb la investigació i recerca de la identitat de les víctimes a Mallorca i pel seu compromís amb els principis que la nostra Associació defensa : Veritat, Justícia i Reparació.

És un text breu, de caire històric, per posar a un panell explicatiu, i per tant amb un espai limitat, degudament documentat i que s’ajusta escrupolosament a la veritat sobre la repressió franquista a Mallorca.

El Mur de la Memòria fou aprovat a la darrera assemblea anual de socis celebrada el passat mes de febrer. Conté un projecte arquitectònic amb els següents elements: dues plaques amb dos textos circumscrits a l’àmbit de Mallorca, un de caire històric i l’altre de caire més sentimental com a reconeixement al patiment dels familiars de les víctimes, un conjunt escultòric (una de les escultures feta pels mateixos familiars), bancs, il·luminació, enjardinament i planxes de ferro amb els noms de les víctimes procedents d’una rigorosa investigació, molt dificultosa, que ha aportat a dia d’avui 1570 víctimes de la repressió franquista relacionades amb Mallorca, no sols durant els tres anys de guerra, sinó també durant la dictadura franquista. La nostra intenció és publicar aquest estudi amb més informació sobre les víctimes una vagada finalitzat amb els motius i significat del que representa el Mur de la Memòria.

Totes les persones que han treballat en el projecte de MdM ho han fet des del voluntariat, tant per l’organització i coordinació d’aquest, com per les tasques concretes dels arquitectes, historiadors, investigadors, escultors i escriptors.

Finalment, volem expressar la nostra més ferma voluntat de seguir treballant per preservar de l’oblit la memòria col·lectiva i per evitar tesis revisionistes o negacionistes respecte dels crims i abusos greus comesos a Mallorca durant la guerra i el regim franquista, reforçant el dret a conèixer la veritat i el deure a no oblidar com a patrimoni de les actuals i futures generacions i com a advertència del que mai més ha de tornar a passar.

Memòria de Mallorca.

Març 2011