Literatura catalana contemporània

Escriptors catalans del segle XX: Alexandre Ballester - Blog de l'escriptor López Crespí

Turmeda | 16 Març, 2011 18:34 | Compartir:

Ballester rep el premi Recull

El dramaturg pobler, col·laborador de dBalears, és guardonat per l’obra Com passen les tempestes, un text en el qual la dona torna a ser-ne protagonista

Maria Llull | 14/03/2011 |

El dramaturg i col·laborador de dBalears Alexandre Ballester fou guardonat ahir amb el premi Recull de teatre Josep Ametller, un reconeixement que atorga la coneguda revista a Blanes i al qual es presentaren 145 originals de 131 autors dins les cinc modalitats (narració, poesia, periodisme, relat literari i teatre). La distinció fou concedida a Ballester per l'obra Com passen les tempestes, un text en el qual el dramaturg de sa Pobla torna a donar veu i protagonisma a la dona: "Venim de la dona i a ella tornam", recordava. En realitat, la trama tracta d'una parella, ella actriu i ell historiador, que queda reclosa en una casa d'estiu durant un temporada. Juntament amb tres personatges més, ambdós viuran uns dies intensos durant els quals hauran de capejar tot tipus de temporals.

Alexandre Ballester no pogué recollir ahir el premi a Blanes, però envià una nota d'agraïment en què expressà que per ell és "tot un honor" rebre aquest reconeixement. A més, Ballester explicà alguns punts de l'obra guanyadora. "La meva obra Com passen les tempestes és, o voldria ser, una mena d'apropament analític al fet de per què és molt més difícil entendre i perdonar la infidelitat de la dona que la de l'home", assenyalà en la nota. "Escric teatre des de la perifèria de la perifèria, però sent el teatre dins l'ànima. Visca la cultura i la llengua catalana!", sentencià.

El jurat de la 46a edició dels premis Recull va estar presidit per Vicenç Llorca. Un total de 5 originals competiren per aconseguir el premi Josep Ametller de teatre. Foren 13 els escriptors de les Illes Balears que participaren en les cinc modalitats dels guardons entregats a Blanes.

Diari de Balears

ALEXANDRE BALLESTER

Per Miquel López Crespí, escriptor

Alexandre Ballester, Miquel López Crespí i el batle de sa Pobla Joan Comes pocs moments després del lliurament del premi de novel·la Alexandre Ballester 2009

Alexandre Ballester (Gavà, Baix Llobregat, 1934) és un dels autors més guardonats del teatre català contemporani. L'any 1964 es va donar a conèixer guanyant el premi de teatre Ciutat de Palma, i des d'aleshores ha obtingut gairebé tots els premis de teatre: Carles Lemos (Foc colgat, 1966, peça que no es representaria fins el 1968 en el marc de l'off de Barcelona, i que -com recorda Joan-Anton Benach- va ser el millor muntatge del grup Bambalines); Josep M. de Segarra (Dins un gruix de vellut, 1967, estrenada pel Nou Grup de Teatre Universitari (NGTU) el 1970, dirigit per Frederic Roda); premi de teatre del diari Última Hora (Massa temps sense piano, 1968), premi de la sala Cova del Drac; Joan Santamaria; Born de Menorca; etc, etc. Cal no oblidar igualment la novel.la (Les nostres amagades servituds) que el fan flamant premi Ciutat de Palma 1965. Amb Jo i l'absent obtenia el Ciutat de Palma de teatre l'any 1966. L'any 1968 publica (Edit. Moll) Siau benvingut, La tragèdia del tres i no res i Massa temps sense piano. L'obra Un baül groc per a Nofre Taylor (1966) interessà també el NGTU, que l'estrenà el 1971. Record que ja fa uns anys, amb motiu d'una entrevista que li vaig fer per al diari Última Hora, 1-IV-1984 (aleshores, qui signa aquest article escrivia per a la secció "Cultura" que dirigia l'amic Antoni Serra), em sobtà el seu tarannà alegre, optimista, desimbolt, lluny de qualsevol mena de pessimisme. M'explicà la història d'alguna de les seves estrenes:

"A Ciutat, la companyia Artis (dirigida per Antoni Mus) estrenà "Siau benvinguts". El 1969 s'escenificà a sa Pobla Reis i no reis, que ha romàs inèdita. També s'han representat Dins un gruix de vellut i moltes d'altres. Normalment les meves obres tenen un bon acolliment a Catalunya Principat, València, Menorca, etc. Podem dir que m'han representat arreu dels Països Catalans".

Vet aquí dos trets essencials d'Alexandre Ballester: la lluita per la llibertat i contra la dictadura franquista, i el combat, situat al mateix nivell, per a una necessària renovació de l'anquilosat panorama teatral mallorquí dominat per la buidor, la grolleria i un dialectalisme barroer oposat, a vegades, a la unitat de la llengua. Alexandre Ballester supera en molt les simples experiències teatrals literàries d'homes de bona voluntat que, com Guillem Colom o el mateix Llorenç Moyà, proven de renovar l'estantís estany del teatre rekional. I serà Ballester qui donarà al nostre teatre la dignitat que les obres de Pere Capellà començaven a marcar als nous autors mallorquins.

Més endavant, ja en la dècada dels setanta, ens trobam davant noves obres cabdals en l'evolució del teatre mallorquí contemporani. Es tracta de Maria Magdalena o la Penedida gramatical (1971); Començament a punta de pesta (1972), que guanya el premi de les Lletres Catalanes Ignasi Iglésies a Tübingen (Alemanya); Cap cap pla cap al cap del replà (1972); i L'única mort de Marta Cincinatti, premi de teatre Born de Ciutadella 1983.

Recentment Alexandre Ballester, com té per costum "aquest home de teatre nat", ens sorprengué de nou (o ens deixàrem sorprendre els que el coneixem), i quan ningú s'ho esperava, una de les seves obres es representava -amb notable èxit- a l'Auditòrium de Ciutat de Mallorca el setze de maig de 1995. Es tracta de Les llàgrimes del vienès, i fou montada per la Companyia Teatral Miramar sota la direcció de Joan Calafat, amb Marilina Caldentey i Guillem Moll com a regidors. L'obra ha estat editada per Edicions 62 en la seva col.lecció de teatre El Galliner (núm. 145).