Literatura catalana contemporània

E. Borràs | 05/04/2011 |

L'històric dirigent independentista basc i actual portaveu de l'esquerra abertzale, Tasio Erkizia, va assegurar ahir vespre a Palma que "l'Estat haurà de legalitzar Sortu", i molt aviat. Erkizia va parlar a la Universitat de les Illes Balears en un acte organitzat per Endavant i el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, al qual van assistir una setantena de persones. Erkizia va fer una anàlisi de l'actual situació política al País Basc i a l'Estat i va dir que hi ha una "crisi profunda" del sistema autonòmic i que l'Executiu ha intentat boicotejar el procés de pau que ha començat de manera unilateral l'esquerra abertzale. Va esmentar-ne, com a exemples, la detenció d'Arnaldo Otegui quan, segons va dir, treballava en el debat pel qual s'acabaria demanant a ETA que deixàs la violència, la il·legalització de Sortu i l'arrest de més de cent joves durant el darrer any i mig "pel sol fet de fer política".

Victòria pírrica

De fet, segons Erkizia, la il·legalització de Sortu és una "victòria pírrica" de l'Estat i que no tindrà més remei que fer marxa enrere. El polític basc va dir que el vot particular dels magistrats que no estaven d'acord amb la prohibició del partit deixa clar que la decisió "no es basa en la llei", sinó en suposicions i creences polítiques. El dirigent abertzale creu que a l'Estat ja li anava bé la violència, perquè així podia reduir un problema polític, l'independentisme basc, a una qüestió policial. Ara, però, preveu una "segona transició", ja que fins i tot els partits nacionalistes bascs i catalans que havien donat suport a l'Estat de les autonomies veuen que se'ls fa petit. Alhora, va dir, des del PP també s'hi oposen, perquè volen un sistema més centralista. Així doncs, en trenta anys n'hi hauria hagut prou per fer entrar en crisi el sistema autonòmic. Per això, Erkizia preveu una nova transició en què s'haurà de respectar el dret de l'autodeterminació i en què es jutjaran els responsables de la dictadura franquista.

La UIB es desentén de l'acte

Just ahir mateix la Universitat de les Illes Balears va emetre un comunicat dient que no havia organitzat la conferència però que, si s'hi feia "apologia del terrorisme", ho denunciaria. També va manifestar el seu suport a les víctimes del terrorisme. El comunicat responia a les queixes fetes per algunes organitzacions de dretes, com el Movimiento Social Republicano i el Círculo Balear, conjuntament amb el partit Unión Progreso y Democracia i Nuevas Generaciones del PP. Les joventuts del PP van carregar contra la UIB per acollir la conferència, mentre que el Círculo i l'MSR van acusar els organitzadors de "pancatalanistes", "radicals" i "proetarres". UPyD va qualificar el SEPC, el principal sindicat d'estudiants de la UIB, de "minoritari però sorollós".

Diari de Balears

(1 vídeo) País Basc - Adhesió de l’escriptor Miquel López Crespí a la Declaració per la Pau i la Democràcia.

Les persones sotasignants, en el present context de desaparició definitiva de la violència, considerem que és el moment de posar sobre la taula, amb caràcter d'urgència, el restabliment de la normalitat democràtica i del respecte als principis universals dels Drets Humans al País Basc, i manifestem:

1.- En uns moments d'involució política en el reconeixement de la plurinacionalitat de l'Estat espanyol, Catalunya no pot restar al marge dels esforços imprescindibles perquè tots els pobles puguin defensar la totalitat dels seus drets i llibertats democràtiques sense restriccions, en el marc de la Unió Europea.

2.- És inacceptable l'ús polític de la justícia per limitar drets constitucionals elementals, com ara els drets de reunió, afiliació política i a constituir candidatures per concórrer a les eleccions. En la mesura que l'Estat espanyol mantingui la seva posició immobilista en el conflicte basc, es farà en definitiva cada vegada més evident la seva obstinada negativa a acceptar el dret de decidir sobre el seu futur, lliurement i democràticament expressat.

3.- En aquest sentit, reclamem de l'Estat espanyol la restauració de la normalitat democràtica al País Basc, és a dir, el restabliment dels drets d'expressió, de manifestació i de participació política sense exclusions, així com l'adopció de mesures de normalització jurídica en l'àmbit policíac i penitenciari.

Barcelona, a 30 de març de 2011

Adhesions de les Illes:

Antoni Ramis Caldentey, psicòleg social

Bernat Joan, escriptor

Cecili Buele, promotor cultural

Climent Garau, promotor cultural

Esperança Marí, diputada al Parlament Balear

Miquel López Crespí, escriptor

Francesca Tur, historiadora

Jaume Mateu i Martí, escriptor

Joan Carrero, moviment pacifista

Joan F. López Casasnovas, filòleg

M. Antònia Font, professora

Magdalena González, pedagoga musical

Sebastià Alzamora, periodista i escriptor.