Literatura catalana contemporània

Els escriptors catalans invisibles: la lluita contra la marginació literària i el control cultural dels incompetents

Turmeda | 24 Agost, 2007 20:50 | facebook.com

L'editorial Enciclopèdia Catalana ha posat a la venda l'Enciclopèdia Compacta en CD-ROM, i sense dir ase ni bèstia ha eliminat les veus de bona part dels escriptors mallorquins actuals que figuren a la Gran Enciclopèdia Catalana. Dic noms: Guillem Frontera, Miquel Ferrà Martorell i jo mateix. També han estat depurats els autors teatrals dels cinquanta, Pere Capellà i Martí Maiol. I supòs que els censors han passat la granera a molts d'altres. Servesquin aquests noms però, per a palesar la falta de criteri -ofegat per l'amiguisme i per un concepte provincià i caciquil de la cultura- que demostren els responsables d'aquesta obra. Miquel Ferrà Martorell és Premi Ramon Llull, i Pere Capellà és possiblement el primer autor teatral de la postguerra que assolí el privilegi d'esser centenari en representacions. Quant a la solidesa de l'obra de Frontera no cal ni parlar-ne. Idò aquesta gasòfia informàtica, que es comercialitza sota l'empara de Gran Enciclopèdia Catalana, obra de dinou volums i sant i senya de la cultura catalana, s'ha posat a la venda per quaranta mil pessetes de no res, deu mil més que la Bompiani. Curiosament l'AELC no ha badat boca, quan és evident que s'ofereix als compradors moix per llebre. (Llorenç Capellà)



Miquel López Crespí i Llorenç Capellà.

Llorenç Capellà escrivia -cansat de tants insults contra els nostres escriptors- aquest important article. Era el 16 de juliol de 1998. Per la seva importància pensam que és molt important publicar-lo de nou.


"El diccionari Bompiani inclou únicament quatre novel·listes mallorquins en el seu darrer apèndix. En vista d'això l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana ha fet públic un comunicat en el qual posa el crit en el cel, i entra a degolla contra els estudiosos encarregats de fer la selecció. Després de fer-nos saber que aquests dos volums malgirbats d'actualització són a la venda per trenta mil pessetes, l'Associació alerta els possibles compradors "perquè no es deixin sorprendre" i evitin despeses inútils. Dit amb altres paraules, com que els catalans feim pinya quan ens menyspreen els símbols de la pàtria (i la literatura malauradament ho és), o els responsables de Bompiani rectifiquen de manera immediata o els lectors de Catalunya demonitzen l'obra. No cal dir que la rabiola de l'AELC és més que justificada, perquè ja és hora que es faci passar per l'adreçador tants i tants d'impertinents que donen o neguen credibilitat literària a tort i a dret amb una frivolitat aclaparadora. Ocorre, però, que la mateixa bel·ligerància que palesa l'AELC cap a Bompiani, també l'hauria de palesar envers les editorials catalanes que actuen amb una manca de rigor consemblant. O burro o barra. O l'AELC denuncia totes les frivolitats amb fermesa idèntica o el comunicat al qual faig referència quedarà com un exemple de cretinisme cultural.


'Si els de l'AELC cerquen motius per entrar en guerra, en tindran a l'abast tants com vulguin. L'editorial Enciclopèdia Catalana ha posat a la venda l'Enciclopèdia Compacta en CD-ROM, i sense dir ase ni bèstia ha eliminat les veus de bona part dels escriptors mallorquins actuals que figuren a la Gran Enciclopèdia Catalana. Dic noms: Guillem Frontera, Miquel Ferrà Martorell i jo mateix. També han estat depurats els autors teatrals dels cinquanta, Pere Capellà i Martí Maiol. I supòs que els censors han passat la granera a molts d'altres. Servesquin aquests noms però, per a palesar la falta de criteri -ofegat per l'amiguisme i per un concepte provincià i caciquil de la cultura- que demostren els responsables d'aquesta obra. Miquel Ferrà Martorell és Premi Ramon Llull, i Pere Capellà és possiblement el primer autor teatral de la postguerra que assolí el privilegi d'esser centenari en representacions. Quant a la solidesa de l'obra de Frontera no cal ni parlar-ne. Idò aquesta gasòfia informàtica, que es comercialitza sota l'empara de Gran Enciclopèdia Catalana, obra de dinou volums i sant i senya de la cultura catalana, s'ha posat a la venda per quaranta mil pessetes de no res, deu mil més que la Bompiani. Curiosament l'AELC no ha badat boca, quan és evident que s'ofereix als compradors moix per llebre."


"Però això no és tot. Al llarg d'un seguit de diumenges el diari Avui ha obsequiat els seus lectors amb una enciclopèdia en CD-ROM, la direcció de la qual és a cura de Joan Carrera, home important a l'organigrama directiu de Proa i d'Enciclopèdia Catalana. Naturalment ni jo ni el títol de cap dels vint llibres que he publicat hi surten, cosa que em fa pensar que he malgastat la vida esborrallant paper, encara que, en compensació, m'he divertit força. D'altra banda una flor no fa estiu. Quan la cosa comença a ser preocupant és en trobar a faltar qualsevol referència a Guillem Frontera, Antoni Serra, Bartomeu Fiol, Damià Huguet, Jaume Pomar, Miquel Ferrà Martorell, Miquel López Crespí, i un llarg ectcètera d'escriptors, com són ara Guillem Colom i Llorenç Moià, d'una validesa inqüestionable. I de Josep Melià, autor d'Els Mallorquins, obra cabdal per al redreçament polític i cultural de la Mallorca predemocràtica, ni flowers. De tota manera no és aquesta l'omissió més sagnant."


"La mania depuradora del senyor Carrera i els seus ajudants ha arribat a l'extrem de fer desaparèixer la veu d'Antònia Vicens... En tot cas, ni aquest error lamentable, i que ens indueix a la befa, ha fet vessar la paciència a la directiva de l'AELC, que pel que sembla guardava totes les seves forces per posar el peu al coll als crítics i estudiosos de Bompiani. I amb això no vull dir que aquests no hagin fet mèrits per ésser denunciats, que n'han fet amb escreix. Però apliquem el mateix raser als de casa nostra. Al cap i a la fi, si aquells coixegen del peu esquerre, els nostres ho fan del dret".


Igualment Joan Guasp es feia ressò d'aquesta campanya de silenci i desprestigi permanent en un article publicat en el diari Última Hora del 26 d'agost del 1998. Deia l'escriptor de Consell:
"Ho digué molt bé, a principis d'estiu, Llorenç Capellà al Diari de Balears. Denunciava la manca de seriositat en la denúncia que feia l'AELC envers el diccionari Bompiani de literatura, el qual només inclou quatre escriptors de Mallorca en els seus dos darrers volums del seu últim apèndix. Deia en Llorenç que "la mateixa bel·ligerància que palesa l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana cap a Bompiani l'hauria de palesar envers les editorials catalanes que actuen amb una manca de rigor consemblant." És cert, molt cert. El fet que la Gran Enciclopèdia Catalana, en la seva publicació diguem-ne canònica, s'oblidi de tants escriptors nostres -no tan sols mallorquins, també barcelonins, lleidatans, menorquins i de la Catalunya Nord-, no té explicació convincent de cap tipus. No es pot excusar amb la joventut, perquè hi ha citacions més "joves" que les que hi són absents. Posem per cas els noms de Sebastià Alzamora, Antoni Xumet o Lluís Trullàs. Tampoc pot valer el pretext de la manca de qualitat o d'experiència en el si del món de la literatura: els casos de Jacint Sala, Antoni Vidal Ferrando o Josep Borell i Figuera són sagnants. Qui fa la selecció d'entrades a l'Enciclopèdia? Qui decideix qui és qui a les lletres catalanes?"
"Quant al CD-ROM de l'Enciclopèdia Compacta, el silenci és d'una magnitud esfereïdora. Ja ho fa a saber en Llorenç Capellà al seu article. Però jo hi voldria dir un poc més. Voldria fer-hi la referència teatral. Sembla que els autors teatrals som cucs de terra que no mereixem veure la llum del dia. Ell ja esmenta les ignominioses absències de Pere Capellà, el seu pare, el meu recordat i estimat "Mingo Revulgo" de quan feia circular la seva companyia per les places majors de tots els pobles de Mallorca. També ell, en Llorenç, és autor teatral i se'l silencia. Així mateix, en Miquel López Crespí i d'altres que, com ell, alternen l'escriptura narrativa amb la poesia i el teatre, com en Gabriel Sabrafin o en Guillem Rosselló i tants i tants més. Si el Bompiani no se'n recorda ni de Josep Maria Benet i Jornet, l'Enciclopèdia Catalana Compacta no se'n recorda dels Antoni Mus i Joan Mas, ja desapareguts i amb una gran obra a la seva esquena. Tampoc recorda el més important, per a mi, autor teatral contemporani viu dels Països Catalans, que és n'Alexandre Ballester. Inaudit. Que no se'n recordin de mi, per greu que em sàpiga, ja m'està bé, però n'Alexandre és n'Alexandre!
'Tot plegat, aquesta absència, aquest silenci generalitzat tot referit al món de l'escriptura dramàtica, em sembla sospitós. Fins i tot dramàtic..."


Finalment, l'escriptora Olga Xirinacs, cansada d'aquests atacs i "oblits" intencionats a la seva obra, ens feia arribar, mitjançant l'AELC, una sentida nota de protesta en fer-se evident tanta brutor perfectament orquestrada pel mandarinat reaccionari que pretén controlar la nostra cultura. Deia Olga Xirinacs (carta signada a Tarragona el 20 de maig de 1999):
"L'escriptora Olga Xirinacs, present i activa en la literatura catalana actual, amb 41 (quaranta-un) llibres i nombrosos reconeixements crítics, es veu obligada a donar FE DE VIDA, a causa d'un greu error comès per la Universitat Oberta de Catalunya i ratificat per Editorial Proa.
'L'obra d'Olga Xirinacs ha estat silenciada totalment en el volum Literatura Catalana Contemporània, de "Biblioteca Oberta" de Proa i promogut per la UOC, a cura de Jaume Subirana i altres autors.
'Preciasament Proa és editora d'Olga Xirinacs amb el premi Sant Jordi Al meu cap una llosa, també és premi de la Crítica; del premi Carles Riba -Llavis que dansen-, i de tres poemaris més, cosa que demostra la incoherència editorial.
'La UOC i Proa han caigut en vergonyosos sectarismes i han desertat del compromís amb el temps real, cosa que és causa de confusió pel que fa als seus possibles lectors".
Signat: Olga Xirinacs.


Qui ha analitzat millor aquesta brutor permanent que encercla la nostra cultura, qui sap més de silencis i marginacions, del grotesc autoodi que domina el nostre reaccionari comissariat cultural és, sens dubte, Miquel Ferrà Martorell. L'escriptor de Sóller deia recentment en el Diari de Balears (6-IV-1999) parlant precisament de la marginació que ha sofert l'obra d'Antoni Mus:


"La producció dels escriptors illencs dels 70 fou molt abundosa i important; ho és encara. Els tres autors més prolífics, Gabriel Janer Manila, Antoni Serra i jo mateix podem omplir amb les nostres obres un prestatge per a cent vint títols, entre els quals hi ha els premis de més prestigi i els gèneres més diversos. Però evidentment, al costat de noms com Guillem Frontera, Llorenç Capellà, Miquel López Crespí, Carme Riera, Baltasar Porcel, Maria Antònia Oliver... no hi podem obviar autors de la vàlua indiscutible de Pau Faner o Valentí Puig. Els mandarins de la literatura es mouen més per amiguisme bord que per un criteri seriós, i per això a l'hora de fer llistes, moltes de vegades, miren més el cul que el cap. Els escriptors de la generació dels 70 tenim refrendats els nostres títols en edicions de les editorials més exigents, en la feina de tota una vida, en els guardons més importants. Això, en el país de l'enveja, que és aquest, país de lladres de guant blanc i beats falsos, ha de fer flamada. Ja ho entenc, ja! Per això jo dic que la generació dels 70 és la generació d'Antoni Mus".


Miquel López Crespí.


Literatura mallorquina i compromís polític: homenatge a Josep M. Llompart. Ciutat de Mallorca, Edicions Cort, 2003. Pàgs. 159-162.


General | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

Arriba Espanya (plural): avui, Navarra. Balears, sempre

Turmeda | 24 Agost, 2007 13:43 | facebook.com

Blog del PSM-Entesa Nacionalista de Llucmajor.


El PSOE s’estima més que governi el PP que no respectar la voluntat de canvi dels navarresos i dels seus companys socialistes de Pamplona. Abans governar el PP (la UPN n'és la marca foral) que formar un govern de progrés amb Nafarroa Bai i Esquerra Unida. Així de gros i així de clar. Dimecres, la federació socialista navarresa (PSN-PSOE) havia acordat fer possible el canvi a Navarra i avui el totpoderós José Blanco –secretari federal d’organització del PSOE- ha exercit el seu dret de veto. Madrid comanda. “Por España, todo por España”. (PSM-Entesa Nacionalista de Llucmajor)


Arriba Espanya (plural): avui, Navarra. Balears, sempre



Blog del PSM-Entesa Nacionalista de Llucmajor


psmllucmajor | 03 Agost, 2007 23:00


El PSOE s’estima més que governi el PP que no respectar la voluntat de canvi dels navarresos i dels seus companys socialistes de Pamplona. Abans governar el PP (la UPN n'és la marca foral) que formar un govern de progrés amb Nafarroa Bai i Esquerra Unida. Així de gros i així de clar. Dimecres, la federació socialista navarresa (PSN-PSOE) havia acordat fer possible el canvi a Navarra i avui el totpoderós José Blanco –secretari federal d’organització del PSOE- ha exercit el seu dret de veto. Madrid comanda. “Por España, todo por España”. És bo recordar que Rodríguez Zapatero arribà a la presidència del Govern espanyol amb un discurs pretesament federalista i una intensa retòrica a favor de l’”Espanya plural”. S’arribà a especular amb una reforma de la Constitució que el president anuncià i de la qual no s’ha tornat a parlar. El tres anys i mig transcorreguts d’aleshores ençà han servit per fer veure que el limitat federalisme zapaterià en realitat només amaga el vell jacobinisme del PSOE de Guerra i Gonzàlez: aquells dos que, en arribar a la Moncloa, foren saludats pel “New York Times” com a “joves nacionalistes espanyols”.



Antes facha que rota

L’executòria modernista, alliberadora i federalitzant de Zapatero (i Antich) ja té prou trajecte per fer-ne balanç: un trist balanç. No al projecte de reforma de l’Estatut d’autonomia del País Basc (el Pla Ibarretxe), supressió dels drets polítics a l’esquerra abertzale, incapacitat de negociar una sortida al terrorisme, el monumental engany de l’Estatut de Catalunya (del qual el ministre Rubalcaba digué que havia quedat “net com una patena”), canvi de parella nacionalista (ERC per CiU i novament ERC), bloqueig i boicot als avenços simbòlics (seleccions, plurilingüisme, reconeixements nacionals als Estatuts...), desinversió (que a Catalunya i Balears té uns efectes paralitzants del progrés econòmic i de la qualitat de vida que són fora de dubte), demagògia fiscal i sobre els drets (“hay más derechos”, clama ZP, mentre la fiscalia i els tribunals apliquen criteris polítics en tost de jurídics –recordau el lamentables casos de Otegui i De Juana- i parla de “Memòria històrica” amb majúscules mentre avui mateix se segresten publicacions pel sol fet d’exercir el dret de crítica a la intocable Monarquia) etc. I és que la millor definició de la política autonòmica del PSOE en el quatrienni zapaterista la donà Alfonso Guerra en el congrés de les Joventuts Socialistes d'Espanya: el vell demagog hi bravejà públicament –entre els aplaudiments del jovent que el victorejava: els futurs quadres del partit- que el Congrés dels Diputats s’havia “cepillado” l’Estatut de Catalunya –un Estatut del qual Zapatero prometé que no en tocaria una coma- i –referint-se tant a l’Estatut basc com al català- afirmà que "el de Ibarretxe lo cepillamos antes de entrar en la Comisión [Constitucional del Congrés] y el otro lo cepillamos como un carpintero durante la Comisión".

L’espanyolisme del PSOE és menys estrident que el del PP, però no és menys eficaç. A les Balears, els quatre anys de Zapatero s’han traduït en nombrosos desacords entre l’executiu autonòmic i el central deguts a la persistència del govern espanyol a marginar fiscalment les nostres illes: sota Zapatero han continuat l’espoli i la desinversió i fins ahir mateix no es parlà (breument... i sense premsa: perill!) de desbloquejar el pagament de les quantitats compromeses -però no satifetes en els darrers tres darrers anys- pel conveni de residències. Quant a les fonts de finançament de la comunitat autònoma, el famós REB de Jaume Matas quedà en no res i les quantitats suposadament previstes en el nou Estatut varen ser qualificades de “llegenda urbana” pel conseller d’Hisenda, Carles Manera (PSOE), tot d’una que va haver pres possessió de la buida cartera de conseller: “no hi ha doblers”, féu broma, però era i és la trista i pura veritat. El fet que Antich, ahir mateix, hagués d’insistir a Zapatero perquè es fessin les inversions que ens pertoquen en carreteres, ferrocarril, hospitals o residències demostra no tant la voluntat d’entesa entre dos líders del mateix partit com la lamentable i constant subordinació dels interessos balears al espanyols i la funció subalterna que exerceix el PSOE illenc respecte de la seva prefectura “federal”. En aquest sentit cal recordar que el PSOE, el novembre de 2005, votà en el Senat amb el PP contra la proposta del PSM (presentada a través de CiU) de finançar la reforma de Son Dureta per tal d'evitar la destrucció de la Real i Son Espases. Ignoram si avui encara lamenten aquella votació, però ho dubtam; com dubtam que lamentin haver signat amb el PP i UM un Estatutet ple de renúncies que avui llasta l’autogovern que presideix Antich en matèries tan sensibles com la llengua, el dret a decidir, el règim fiscal, o el finançament. Però tant és el que lamentin o deixin de lamentar en el PSIB, perquè allò cert és que les decisions al PSIB les pren el PSOE: Madrid, no Eivissa, decidí les candidatures eivissenques; Madrid, no Balears, decideix que fa el PSOE de les Illes. I avui Madrid, i no els navarresos, han decidit que el PSOE navarrès ha de deixar governar el PP en minoria i ha vetat la formació d’un govern d’esquerres i nacionalista que hauria reflectit la voluntat de canvi que expressaren els navarresos a les urnes. Als dirigents del PSOE d’avui els és aplicable la màxima joseantoniana: “antes facha que rota”. Abans governi el PP que deixar que Navarra decideixi el seu futur. Alerta, doncs, amb els socis: són els de sempre.

PSM-Entesa Nacionalista de Llucmajor

General | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb