Literatura catalana contemporània

Cal que els partits de l'esquerra nacional, transformadora i ecologista de les Illes Balears (PSM, EU, EV i Esquerra) es plantegin seriosament l'estructuració d'un Bloc per les Illes Balears, que no sigui una simple coalició electoral sinó una força estable amb vocació hegemònica, útil per a tots els ciutadans de les Illes. (Progressistes pel Bloc)

Progressistes pel Bloc, satisfets amb el canvi polític a Balears

La plataforma Progressistes pel Bloc, integrada per 200 professionals i intel·lectuals independents que a les passades eleccions autonòmiques va donar suport al Bloc per Mallorca, ha manifestat la seva satisfacció per l'acord que ha donat lloc a la conformació de governs de signe progressista a les principals institucions de les Illes Balears. D'aquesta manera ha quedat demostrat, segons el col·lectiu, que la formació del Bloc per Mallorca, d'Eivissa pel Canvi i de la coalició PSM-Els Verds de Menorca han estat opcions estratègiques encertades, que han resultat decisives per a la consecució del canvi polític a les Balears. Per als Progressistes, els set diputats assolits per aquests partits han estat la clau de la derrota del PP i asseguraran que el canvi polític que s'inicia impliqui un compromís real amb polítiques avançades en matèria social, d'autogovern i de creixement sostenible. Els independents consideren que, a partir d'ara, cal que els partits de l'esquerra nacional, transformadora i ecologista de les Illes Balears (PSM, EU, EV i Esquerra) es plantegin seriosament l'estructuració d'un Bloc per les Illes Balears, que no sigui una simple coalició electoral sinó una força estable amb vocació hegemònica, útil per a tots els ciutadans de les Illes.

Tribuna Mallorca

Adhesió de l’escriptor Miquel López Crespí al Manifest de la Plataforma Ciutadana “Progressistes pel Bloc”.

MANIFEST DE LA PLATAFORMA CIUTADANA "PROGRESSISTES PEL BLOC"

Com a persones identificades amb els valors del progressisme, el sobiranisme i l'ecologisme,

CONSIDERAM que l'actual legislatura de Govern del Partit Popular a les Illes Balears, amb el suport imprescindible d'UM, s'ha traduït en:

1) Una destrucció ambiental a una escala sense precedents, que amenaça greument el futur, el benestar i la personalitat d'aquest poble.

2) Un seguit d'atacs a la llengua catalana que han començat a invertir el que havien estat tímids avenços en el procés de normalització lingüística i cultural fent que la identitat del nostre país corri un molt seriós perill.

3) Un seguit de casos de corrupció que, en el seu conjunt, són un absolut menyspreu a la democràcia i a les institucions d'autogovern.

4) L'atac sistemàtic als serveis públics essencials, en particular l'ensenyament i la sanitat, juntament amb el més aferrissat clientelisme en la politiques d'atenció a les persones amb dependència i a la gent gran.

5) Un model de desenvolupament econòmic insostenible, des de una perspectiva econòmica i social, que s'ha traduït en el tancament d'empreses no vinculades a l'oligopoli de la construcció, la destrucció del teixit industrial, la precarització i la sinistralitat laboral.

6) Un procés d'involució democràtica, retallada de llibertat i manca de pluralitat en els mitjans de comunicació de titularitat pública.

Davant aquesta situació, que amenaça d'esdevenir irreversible, com a ciutadans i ciutadanes ens negam a acceptar la situació present, perquè

SABEM que és possible capgirar l'escenari polític. Les mobilitzacions d'Eivissa, la bona gestió del pacte d'esquerres i nacionalista en el Consell de Menorca, el ritme creixent de mobilitzacions i la revitalització de la societat civil a Mallorca fan pensar que la derrota del Partit Popular i la reedició dels pactes progressistes és possible perquè respon a la demanda de la part majoritària i més conscient de la societat. La fragmentació de l'espai electoral progressista i la tendència a la bipolarització havien amenaçat, fins a dia d'avui, seriosament que aquesta voluntat en favor de governs de progrés pogués tenir expressió victoriosa en la futura composició de les institucions autonòmiques.

CONSTATAM que les forces polítiques progressistes, nacionalistes i ecologistes, tot i que provenen de tradicions diferents i manifesten objectius finals diferenciats, coincideixen, en la pràctica i en les votacions parlamentàries, en la representació d'uns posicionaments i d'unes reivindicacions que bona part de la societat mallorquina percep com a comunes i pròpies.

OPINAM que l'experiència de la coalició "Progressistes per les Illes Balears" a les eleccions del 2004 demostrà l'existència d'una forta demanda social favorable a la confluència d'esforços entre les organitzacions polítiques procedents de les diverses tradicions del nacionalisme progressista i l'esquerra alternativa. La il·lusió que va generar el projecte unitari es va traduir en un important èxit electoral (més de 40.000 vots) .

DEFENSAM que la constitució d'un bloc progressista, sobiranista i alternatiu denominat "BLOC per Mallorca", així com aquelles candidatures municipals que s'hagin pogut conformar sota la denominació i l'esperit del "BLOC", són la opció electoral que pot assegurar un canvi polític a n'aquesta terra a partir de dia 27 de maig. El BLOC suposa un projecte il·lusionant en el qual hi participen partits, així com persones independents, sent per tot plegat una opció que enllaça amb una aspiració unitària àmpliament estesa entre la ciutadania. Consideram que el BLOC, a més d'assegurar la utilitat de tots els vots progressistes, necessita de la mobilització de centenars de persones que, sense militar en cap partit polític, ens sentim identificats amb les diverses opcions de l'esquerra sobiranista i alternativa.

És per això que

DONAM SUPORT, en nom de la causa que ens uneix, al projecte que suposa el BLOC per Mallorca com una alternativa electoral i parlamentària unificada que farà possible un canvi polític cap a una societat més justa, culta i sobirana, i un progrés més sostenible per a les nostres Illes.

És un intel·lectual que reflexiona sobre la societat i sobre la funció que hi han d'exercir els escriptors... Contribueix a clarificar els objectius, les aspiracions i les estratègies de la gent dedicada a la literatura... És un home lliure en un món d'imposicions i de cadenes sovint invisibles... La seva paraula escrita és l'arma més eficaç contra l'oblit i el pas del temps... Fa sentir una veu solidària, compromesa amb les causes justes i amb els lluitadors injustament ignorats... Lluita contra un poder polític, social i econòmic que, sense cap escrúpol, menysprea i persegueix la llengua i la cultura pròpies del país per tal d'imposar-nos-en unes altres que no són nostres; un poder que s'entesta a destruir en lloc de construir. (Pere Rosselló Bover)

Cultura i transició a Mallorca (Edicions Roig i Montserrat, Ciutat de Mallorca, 2006) (1)

Per Cecili Buele i Ramis

Faig lectura, aquests mesos d'estiu, d'un llibre que, amb aquest mateix títol, publica Miquel López Crespí l'any passat mateix, amb la col·laboració del Departament de Cultura del Consell de Mallorca.

No em puc estar d'extraure'n algunes observacions sucoses, que, amb el seu permís, miraria d'anar penjant en aquest blog, de manera successiva.

La dècada dels anys 70, època en què se succeeix la transició de la dictadura militar franquista cap a la democràcia espanyola, me la passo, pràcticament tota, fora de Mallorca.

Som d'aquelles persones que romanen obligades, per a sempre més, a haver de reconèixer que no han viscut de prop el període immediatament anterior a l'arribada de la democràcia que tenim -la que gaudim o patim, segons on estiguem i ens situem- a l'actualitat.

No he viscut de prop, idò, la intensa activitat política clandestina durant el franquisme, ni detalls o escenes concretes de la transició democràtica, ni detencions o interrogatoris per part de la policia franquista, ni internaments a la presó per la militància contra la dictadura, ni res de tot això que ha viscut de prop l'autor d'aquest llibre que duu per títol Cultura i transició a Mallorca.

Precisament per aquest mateix motiu em resulta del tot il·lustratiu, força expressiu i ben alliçonador, el contengut d'aquesta obra escrita per Miquel López Crespí, i que es publica en la perspectiva d'unes tres dècades.

Temps més que suficient per aconseguir d'objectivar certes percepcions de caràcter subjectiu que poguessin emanar d'una peça literària feta a peu d'obra, com aquell qui diu.

Si, a més a més, resulta que, en la seva publicació, hi col·labora directament el Departament de Cultura del Consell de Mallorca, -institució dins la qual he tengut la gran sort de poder exercir-hi la tasca inigualable de servidor públic-, i si intervé expressament una entitat editora campanera, com és ara Edicions Roig i Montserrat, no em puc negar a fer-hi allò que l'autor em demana, com qui no diu res: pegar-hi una ullada i fer-ne un comentari personal.

A dir ver, tampoc no és tracta de cap altra cosa, ni més ni pus, que de la petició que em formula un bon amic i company de lluites cíviques quotidianes, -guardonat amb els més importants premis literaris dels Països Catalans-, amb qui no solament compartesc dèries d'àmbit literari, sinó també i sobretot de l'àmbit social i polític republicà més radical.

Em complau poder afirmar, doncs, que estic fruint ben molt, aquest estiu de 2007, llegint i repassant les 365 pàgines d'aquest llibre, que recull trenta-cinc articles, d'extensió variada, sobre assumptes i personatges ben diversos que porten a veure el paper de la cultura durant l'època de la transició democràtica, a la dècada dels anys 1970.

Per cert, és un d'aquells llibres que es pot llegir així com vulgui i desitgi la persona que se'n faci lectora, àvida de saber-ne el contengut: no trob que tengui cap índex de les matèries que s'hi tracten. De manera que s'hi pot aplicar l'esforç interactiu d'una recerca personalitzada al gust de cadascun.

També és cert que, de vegades, sembla que l'autor pobler se'n vol anar pels núvols de la història i, en lloc d'aplicar-se a la dècada dels anys 70 en què es produeix la transició democràtica a l'Estat espanyol, es retrotrau anys enrere pels voltants del temps de la República o de dècades anteriors.

No hi és de més, emperò. Ho fa amb el desig de realitzar-hi una tasca pedagògica, oferint una explicació i el context de fets que es relacionen més directament amb el període de la transició democràtica.

De manera que aquests detalls històrics que s'esmenten, i que a primer cop d'ull poden semblar allunyats, ajuden a copsar de manera més íntegra el sentit i l'abast d'allò que constitueix el bassó de la transició democràtica a l'Estat espanyol, i més concretament als Països Catalans, sobretot a l'illa de Mallorca.

Quant a l'autor del llibre, el pobler Miquel López Crespí, compartesc plenament allò que diu i manifesta clar i català Pere Rosselló Bover, a la introducció que l'encapçala:

“...L'autor d'aquesta obra constitueix un dels casos més singulars de les lletres catalanes... Té el símptoma inequívoc d'una vocació irrenunciable envers la literatura... És un intel·lectual que reflexiona sobre la societat i sobre la funció que hi han d'exercir els escriptors... Contribueix a clarificar els objectius, les aspiracions i les estratègies de la gent dedicada a la literatura... És un home lliure en un món d'imposicions i de cadenes sovint invisibles... La seva paraula escrita és l'arma més eficaç contra l'oblit i el pas del temps... Fa sentir una veu solidària, compromesa amb les causes justes i amb els lluitadors injustament ignorats... Lluita contra un poder polític, social i econòmic que, sense cap escrúpol, menysprea i persegueix la llengua i la cultura pròpies del país per tal d'imposar-nos-en unes altres que no són nostres; un poder que s'entesta a destruir en lloc de construir -d'aquí ve el títol que encapçala la introducció elaborada de forma magistral per Pere Rosselló Bover-...”

Ho trob un excel·lent resum d'allò que es pot dir de Miquel López Crespí, com un dels escriptors més prolífics dels Països Catalans.

(CONTINUARÀ)

Mallorca, agost 2007