Literatura catalana contemporània

Els feixistes contra Nanda Ramon (PSM) - Defensa de la Regidora de Cultura de l'Ajuntament de Palma

Turmeda | 06 Abril, 2011 08:28 | Compartir:

Nanda y sus "guerrilleras y guerrilleros" han tomado sus fusiles –esperemos de madera, como los de mi niñez–, dispuestos a atacar a sus enemigos, que son todos los que no están con ellos. En el frontal de sus mentes hay un único lema: "O estás con nosotros o eres un fascista". Y para eternizar su guerra y con el beneplácito de la fanática pero "dulce" alcaldesa, han decidido levantar un "muro", que en vez de contribuir a la "reconciliación" aumente la discordia.

Nanda se va a la guerra

Per TOMEU SITJAR

Hace seis años que escribí dos artículos para aclarar y rebatir la "torticera memoria histórica" que un grupo de guerrilleras – y algún guerrillero- nos vendía, tergiversando la veracidad de los hechos, e intentando reescribirnos la historia. Desde entonces no han parado y ante la despreocupación pusilánime de la mayoría, han ido avanzando con la motivación de que "durante décadas se ha negado a sus familiares el derecho a su recuerdo", siendo conscientes que esto no es verdad, sino una excusa ideológica para ganar una guerra ante las nuevas generaciones, a los setenta años de haberla perdido. En aquellas fechas pedía: – Dejad que nuestros padres –estuvieran en el bando que estuvieran- descansen en paz. – Dejad que los que por edad, estamos en el último camino, podamos recorrerlo en paz y sin evocar recuerdos, ya olvidados y superados. – Dejad que los recuerdos de nuestros nietos sean limpios y gocen de una convivencia tranquila y serena ¡Malditos los que perturben la paz de la niñez y la juventud!

Y visto lo visto, no solo no me han hecho puñetero caso, sino que Nanda y sus "guerrilleras y guerrilleros" han tomado sus fusiles –esperemos de madera, como los de mi niñez–, dispuestos a atacar a sus enemigos, que son todos los que no están con ellos. En el frontal de sus mentes hay un único lema: "O estás con nosotros o eres un fascista". Y para eternizar su guerra y con el beneplácito de la fanática pero "dulce" alcaldesa, han decidido levantar un "muro", que en vez de contribuir a la "reconciliación" aumente la discordia.

Este muro es la culminación de la obra de doña Nanda. Durante estos cuatro años se ha dedicado a cambiar el nombre de todas las calles dedicadas a soldados, sargentos, alféreces, capitanes, comandantes… independientemente de los servicios prestados a la ciudad; pero se olvidó de algo importante: la mayoría de estas calles estaban dedicadas a quienes habían muerto a causa de balas disparadas por sus compañeros ideológicos. La ciudadanía, al desconocer quiénes eran, ni el porqué de su dedicatoria ni de su degradación se calló, a excepción de los perjudicados por el cambio de nombre .

Decidieron que, el odio y la venganza debían ir más lejos, y al cambio de nombre de calles, y al intento de derribar el monumento al Baleares levantado en memoria de los asesinados por los aviones "amigos" ("nos remataban", nos contaba un superviviente) había que añadir el muro para que supla los recuerdos contrarios, que en todos los pueblos de Mallorca retiraron en su día en pro de la reconciliación. El odio y la venganza no entienden de reconciliación y paz. Dicen que el "Muro del odio" va a costar 70.000 € más IVA, a detraer del bolsillo de los contribuyentes (la mayoría en desacuerdo con esta sangría económica) y, ¿cuánto costó la retirada de las placas de las calles y la instalación de las nuevas? Sería importante que presentaran las cuentas y las justificaciones y necesidades.

En el departamento de doña Nanda el dinero no es de nadie ¿Qué importa si los proveedores del Ayuntamiento tienen que seguir aplazando sus cobros, si su dinero –por el que pagan intereses a la banca o costas judiciales– lo dedican a fines tan benéficos para la ciudadanía, como es promover sus dos grandes objetivos políticos: catalanismo y "su" memorial. Viví la guerra, la postguerra, la predemocracia y la transición y siempre seguí el consejo de mi padre, cuando niño: "la guerra ha terminado, tienes que olvidarlo." Después del anuncio del Muro de la Memoria, he decidido encargar una lápida –a mi costa– pero me falta el nombre a quien dedicarla. Para ello, Nanda, os pediría, ya que tenéis tiempo y medios, que me ayudarais a descubrir el nombre de quien ordenó bombardear la casa de mis padres en Santanyí, y a continuación disparar desde el mismo avión a mis abuelos y a mí por una carretera rural, con resultado de daños importantes en la casa y desalojo y reconstrucción de la misma. Los ocupantes del avión eran naturalmente de vuestra cuerda ideológica y preparados en la educación fratricida del 34. A pesar de conocer que habían festejado el acierto en el blanco de mi casa nunca se me había ocurrido averiguar su nombre, ni si era el mismo que avisó, unos días antes, pintando la señal de "muerte" en la entrada de mi casa. Espero vuestra información para poder compensar con esta pequeña lápida el malestar que me produce el comprobar que estáis intentando borrar con vuestras historias los esfuerzos de reconciliación de mi generación.

Puedo asegurar, que nunca he tenido odio ni ganas de venganza y estoy orgulloso de haber contribuido durante años a allanar el camino a la democracia de la que tanto presumís, si bien no conocí a ninguno de los actuales "revolucionarios" en los momentos difíciles, ni siquiera cuando proclamábamos que "mientras Camacho no estuviera en libertad no se podría hablar de democracia". Se nota que vuestra "memoria" es de oídas. Os deseo que encontréis los restos de vuestros familiares y amigos y que descansen en paz en el sitio escogido, pero sin mas guerras fraticidas ni mas veneno, y con el espíritu de colaboración similar al que me conduce a mí, a descubrir, el nombre del fanático que intentó "asesinar" a toda mi familia por no ser de "los suyos".

La historia está escrita, dejémosla como está, no sea que según el dicho jurídico: "No quieras mucho averiguar; que, a veces, quien escarba, halla lo que no quisiera hallar". Olvidemos el pasado, arreglemos el presente y preparemos un porvenir lo mas halagüeño posible. Este será el texto de mi lápida al, de momento, desconocido aprendiz de asesino.

Diario de Mallorca (6-IV-2011)

(2 vídeos) Adhesió de l’escriptor Miquel López Crespí al text escrit per l’escriptor Llorenç Capellà per anar al projecte “Mur de la Memòria”.

Davant els atacs del diari El Mundo i altres mitjans de comunicació al text de Llorenç Capellà vull expressar públicament el meu suport al magnífic text redactat a petició de la nostra Associació –Memòria de Mallorca-, un escrit fet per servar la memòria de les més de 1500 persones assassinades i/o desaparegudes per la repressió feixista. Una repressió i uns assassinats protagonitzats per l’exèrcit amb la col·laboració dels partits de la dreta, especialment de Falange Española amb el consentiment de l’Església catòlica.

Només una transició feta d’esquena al poble, amb pactes secrets entre els hereus del franquisme i una esquerra amnèsica ha fet possible que avui dia encara pugui qüestionar-se els crims de la dreta, del feixisme i l’exèrcit del general Franco. Com diu l text de Llorenç Capellà: “Mallorca va convertir-se, l’illa sencera, en un cementiri”. La covardia de l’esquerra oficial ha fet que fins ara no es pugui fer feina a fons en la tasca de recuperació de la nostra memòria històrica per a poder retre l’homenatge que pertoca a tots els nostres morts. Cal recordar que encara no sabem el lloc on foren enterrades moltes de les nostres víctimes, les més de 1500 persones assassinades pel feixisme. El text de Llorenç Capellà, molt breu i de caire històric, s’ha fet per posar a un panel explicatiu i pensam, talment com ha escrit Memòria de Mallorca, que s’ajusta perfectament a la veritat sobre la repressió franquista a Mallorca.

Signat a Palma, 8 de Març de 2011.

Miquel López Crespí

Escrit de Llorenç Capella per al projecte “Mur de la Memòria”.

La Guerra Civil (1936-1939) va iniciar-se a Mallorca la matinada de dia 19 de juliol de 1936, amb un Cop d’Estat protagonitzat per l’exèrcit amb la col·laboració dels partits de dreta, especialment de Falange, i l’aquiescència de l’Església. Els sediciosos, d’ideologia conservadora i totalitària d’inspiració feixista, emfatitzaren en el seu ideari l’exaltació de la unitat d’Espanya, l’esperit de croada i la uniformització lingüística i cultural. El pronunciament tenia l’objectiu d’enderrocar el govern de la República, suprimir les llibertats públiques, il·legalitzar els partits d’esquerra i els sindicats, i paralitzar l’associacionisme amb la clausura dels centres recreatius, formatius i culturals. Aquestes accions, que es portaren a la pràctica amb l’ús de la força, es complementaren amb la detenció de milers de persones, un nombre important de les quals varen ésser assassinades o condemnades a mort després d’ésser jutjades en una pantomima de consell de guerra.

Mallorca va convertir-se, l’illa sencera, en un cementiri. La repressió no va adreçar-se contra uns col·lectius concrets, sinó que va acarnissar-se en persones de condició social i intel·lectual ben diferents. En aquest indret moriren obrers, camperols, professionals liberals, pedagogs, estudiants. I va marcir-s’hi la joventut. La millor joventut de cada col·lectiu. Tots ells moriren durant el període bèl·lic i fins que l’eco dels trets es va espaiar en una postguerra llarga i inacabable.

A Mallorca varen ésser assassinades més de mil persones per les seves idees.

La Dictadura sorgida de la victòria militar (1936-1975) va consolidar un Estat basat en la repressió de les llibertats.

I el silenci o l’oblit, l’oblit i el silenci, va ésser la llosa que va cobrir sang i vida, històries i biografies.

Pretengueren matar l’ànima d’un poble.

Inútilment.

El pensament d’aquells homes i d’aquelles dones és i serà una proposta de futur.

Llorenç Capellà

Comunicat de Memòria de Mallorca

Davant l'absurt i enganyós qüestionament expressat a dos mitjans de comunicació sobre el text que l'Associació Memòria de Mallorca (MdM) ha incorporat al projecte "Mur de la Memòria" presentat a l'Ajuntament de Palma, així com també respectes dels elements que el projecte conté, volem manifestar:

El text citat correspon a un dels elements que MdM incorpora al projecte del Memorial per a situar-lo històricament junt a les més de 1500 persones assassinades i/o desaparegudes que s’hi exposen, incloses les exterminades als camps nazis, víctimes totes elles de la repressió feixista relacionades amb Mallorca que no han estat mai reconegudes, i a un dels indrets més representatius de la repressió franquista, com és el Cementiri Municipal de Palma. Víctimes desaparegudes físicament i socialment de la nostra comunitat, moltes d’elles encara sense conèixer el lloc on foren enterrades i assassinades, sense que les seves famílies tinguin un espai digne per recordar-les públicament.

MdM va demanar el text a l’escriptor Llorenç Capellà pel seu extens treball amb la investigació i recerca de la identitat de les víctimes a Mallorca i pel seu compromís amb els principis que la nostra Associació defensa : Veritat, Justícia i Reparació.

És un text breu, de caire històric, per posar a un panell explicatiu, i per tant amb un espai limitat, degudament documentat i que s’ajusta escrupolosament a la veritat sobre la repressió franquista a Mallorca.

El Mur de la Memòria fou aprovat a la darrera assemblea anual de socis celebrada el passat mes de febrer. Conté un projecte arquitectònic amb els següents elements: dues plaques amb dos textos circumscrits a l’àmbit de Mallorca, un de caire històric i l’altre de caire més sentimental com a reconeixement al patiment dels familiars de les víctimes, un conjunt escultòric (una de les escultures feta pels mateixos familiars), bancs, il·luminació, enjardinament i planxes de ferro amb els noms de les víctimes procedents d’una rigorosa investigació, molt dificultosa, que ha aportat a dia d’avui 1570 víctimes de la repressió franquista relacionades amb Mallorca, no sols durant els tres anys de guerra, sinó també durant la dictadura franquista. La nostra intenció és publicar aquest estudi amb més informació sobre les víctimes una vagada finalitzat amb els motius i significat del que representa el Mur de la Memòria.

Totes les persones que han treballat en el projecte de MdM ho han fet des del voluntariat, tant per l’organització i coordinació d’aquest, com per les tasques concretes dels arquitectes, historiadors, investigadors, escultors i escriptors.

Finalment, volem expressar la nostra més ferma voluntat de seguir treballant per preservar de l’oblit la memòria col·lectiva i per evitar tesis revisionistes o negacionistes respecte dels crims i abusos greus comesos a Mallorca durant la guerra i el regim franquista, reforçant el dret a conèixer la veritat i el deure a no oblidar com a patrimoni de les actuals i futures generacions i com a advertència del que mai més ha de tornar a passar.

Memòria de Mallorca.

Març 2011

En la transició i anys posteriors no es van tirar endavant les propostes de l´esquerra conseqüent perquè els pactes entre el franquisme reciclat i els dirigents de PCE i PSOE imposaren la més brutal amnèsia històrica damunt el nostre recent passat. Érem en una democràcia a mig fer on els noms dels generals i assassins del poble que presidien places i carrers vigilaven que res no anàs més enllà de les previsions successòries de Franco. S´oblidaven els milers de morts i exiliats, els torturats, perseguits, afusellats i empresonats. (Miquel López Crespí)

La tasca eficient de Nanda Ramon m´ha recordat, com escrivia una mica més amunt, aquella campanya per a la recuperació de la nostra memòria històrica iniciada en temps de la transició. Una feia silenciada aleshores per la majoria de mitjans de comunicació oficials, que demonitzaven les organitzacions esquerranes tipus PSM-PSI, OEC, PORE, MCI, CNT... (Miquel López Crespí)

Nanda Ramon i el nomenclàtor de Palma

Nanda Ramon

En un article recent parlàvem de l´extrema eficàcia de Nanda Ramon quant al compliment de les promeses electorals. En aquest cas en referència a la normalització lingüística i a la recuperació de la toponímia tradicional de les nostres places i carrers i, igualment, en la tasca de recuperar la nostra memòria històrica. Ho hem escrit en nombroses ocasions: Nanda Ramon no és d´aquells polítics que parlen per parlar i, una vegada obtenguda la cadireta, s´obliden de les promeses fetes a l´electorat. Nanda Ramon, a part d´una funcionària experta, molt qualificada, és summament feinera i entestada a fer palès el canvi esdevengut a Palma a ran de les darreres eleccions autonòmiques i municipals. Per a mi, per a tots aquells que fa prop de trenta anys encapçalàrem la campanya de l´OEC “Volem noms populars i en català a places i carrers”, ha estat un motiu de satisfacció especial constatar com, tres dècades després d´iniciada la campanya de canvi dels noms imposats pel feixisme, el nou consistori palmesà i, especialment, la Regidoria de Cultura, tornen a portar endavant una tasca massa oblidada pels anteriors consistoris (i tots recordam la feina iniciada en temps del batle Ramon Aguiló). En la transició i anys posteriors no es van tirar endavant les propostes de l´esquerra conseqüent perquè els pactes entre el franquisme reciclat i els dirigents de PCE i PSOE imposaren la més brutal amnèsia històrica damunt el nostre recent passat. Érem en una democràcia a mig fer on els noms dels generals i assassins del poble que presidien places i carrers vigilaven que res no anàs més enllà de les previsions successòries de Franco. S´oblidaven els milers de morts i exiliats, els torturats, perseguits, afusellats i empresonats. Com informa la Comissió 14 d´Abril de Santa Maria del Camí, trenta anys després de les primeres eleccions el batle republicà Bartomeu Horrach encara no té placa al poble. La Comissió demana: “Per què no se’l nomena fill il·lustre? Quants anys hauran de passar perquè els cinc assassinats rebin el merescut homenatge oficial de l´Ajuntament? Els Norats, pare i fill, que resistiren amagats tretze anys a la muntanya, tindran qualque dia un carrer dedicat? Deis que voleu que les generacions futures sàpiguen el que va passar. Què esperau, idò?”.

Les persones i partits d´esquerra alternativa, cas del PSM, de l´OEC o del MCI, per dir unes sigles que en temps de la transició gosàvem exigir canvis en el viari de Palma, érem silenciats i demonitzats de forma continuada. Els polítics professionals del règim, els vividors del romanço que engreixaven llurs comptes corrents mitjançant el silenci continuat i el respecte a l´herència del franquisme, no volien que la lluita per a la recuperació de la memòria històrica, per exemple, molestàs la migdiada dels satisfets.

Trenta anys després de les primeres eleccions ens trobam, com molt bé diu la nostra regidora de Cultura, que encara hi ha molts carrers de l´Eixample, de les noves urbanitzacions, que conserven noms sense normalitzar. Encara tenim noranta carrers amb noms franquistes: els que queden dels que es posaren dia 2 de maig de 1942 i que encara ningú ha revisat. Nanda Ramon, efectiva com de costum, ens informa que aquestes setmanes d´estiu la Regidoria de Cultura ha anat recopilant moltes propostes quant a la recuperació de la toponímia tradicional i a la lluita per la recuperació de la nostra memòria històrica democràtica i antifeixista. A part dels contactes amb les més diverses organitzacions que treballen en tots els camps de la recerca històrica, està previst començar a estudiar a fons les propostes del professor Gabriel Bibiloni de la UIB, que seran revisades per diferents departaments municipals, grups polítics, associacions de veïnats, especialistes en toponímia i altres sectors implicats.

La tasca eficient de Nanda Ramon m´ha recordat, com escrivia una mica més amunt, aquella campanya per a la recuperació de la nostra memòria històrica iniciada en temps de la transició. Una feia silenciada aleshores per la majoria de mitjans de comunicació oficials, que demonitzaven les organitzacions esquerranes tipus PSM-PSI, OEC, PORE, MCI, CNT...

Una campanya de mesos que portà OEC -i a la qual s'afegiren l'OCB, el MCI, el PSM (PSI)... -per a anar esborrant de la nostra ciutat l'empremta dels quaranta anys d'opressió quant a la retolació d´avingudes, carrers i places.

L'OEC repartí milers de fulls volanders per barris i pobles, escrigué articles a la premsa, repartí uns autoadhesius meravellosos que havia dibuixat el delineant Monxo Clop, militant de l'organització; autoadhesiu que encara avui dia palesa l'art i el treball acurat de més d'un d'aquells treballs d'agitació i propaganda.

Una comissió d'OEC va lliurar una carta de protesta a l'Ajuntament -dia 15 de maig de 1978- signada per qui era aleshores el secretari general de l'OEC, Mateu Ramis, que deia, entre altres coses: "Volem: 1) La substitució de tots els noms imposats per la Dictadura que res tenen a veure amb la tasca del nostre retrobament com a poble.

'2) Que la nomenclatura dels nostres carrers i places respecti la nostra història, les nostres formes de vida, el medi ambient, etc., i, sobretot, la lluita per la nostra cultura i la democràcia.

'Especial preocupació seria la de conservar els noms populars dels carrers que existien abans del feixisme així com donar relleu als fills del nostre poble que hagin treballat per la nostra cultura i per la nostra llibertat: Biel Alomar, Aurora Picornell, Emili Darder, etc, etc".

La campanya -com moltes d'altres de l'OEC-, comptà amb la participació de centenars de persones identificades amb els nostres objectius i durant setmanes -amb participació de l'OCB, el PSM (PSI), el MCI, etc.- fou un punt de referència combatiu en aquella època de brutal desmemòria històrica practicada pels partits del règim.

Miquel López Crespí