Literatura catalana contemporània

La batalla de Moscou: la primera gran derrota del capitalisme imperialista nazi alemany

Turmeda | 02 Octubre, 2014 21:59 | Compartir:

La Batalla de Moscou és normalment considerada com una de les batalles més importants entre les Potències de l'Eix i la URSS, primer perquè els soviètics van ser capaços de preveure amb èxit l'intent més seriós de capturar la seva capital. La batalla també va ser una de les més llargues de la guerra, amb més d'un milió de baixes. Marcà un punt d'incidència, donat que des que la Wehrmacht inicià la seva guerra de conquesta al 1939 era la primera vegada que es veia obligada a retrocedir en gran escala: la Wehrmacht ja havia estat obligada a retrocedir a l'Ofensiva de Yelnia al setembre de 1941 i a la Batalla de Rostov (1941) (que portà la destitució de Gerd von Rundstedt), però aquestes retirades van ser menors, comparades amb la de Moscou.

La Batalla de Moscou

La Batalla de Moscou (rus: Битва за Москву; transliterat: Bitva za Moskvu; alemany:Schlacht um Moskau) va ser la defensa soviètica de Moscou i la conseqüent contraofensiva soviètica que tingué lloc entre octubre de 1941 i gener de 1942 al Front Oriental de la Segona Guerra Mundial contra les forces de l'Alemanya Nazi. Adolf Hitler considerava que Moscou, capital de la Unió Soviètica i la ciutat més gran del país, havia de ser un objectiu primari tant des d'un punt de vista militar com polític per a les forces de l'Eix a l'invasió de la Unió Soviètica. Un pla alternatiu alemany rebia el nom d'Operació Wotan.

El pla original d'invasió, que els membres de l'Eix van anomenar Operació Barbarroja, preveia la captura de Moscou en tres o quatre mesos. Tanmateix, tot i als grans avenços territorials inicials, la Wehrmacht es veié aviat alentida per la resistència soviètica (en particular durant la Batalla de Smolensk, que s'estengué entre juliol i setembre de 1941 i retardà durant 2 mesos l'ofensiva alemanya vers Moscou). Havent assegurat Smolensk, la Wehrmacht va ser obligada a consolidar les seves línies al voltant de Leningrad i Kíev, retardant encara més l'avanç cap a Moscou. L'avanç de les forces de l'Eix finalment arrencà el 30 de setembre de 1941, amb una ofensiva amb nom clau "Operació Tifó", l'objectiu de la qual era la conquesta de Moscou abans que caigués l'hivern.

Després d'un inici d'èxit que aconseguí encerclar i destruir diversos exèrcits soviètics, l'ofensiva alemanya va ser detinguda a la línia defensiva de Mozhaisk, a prou feines 120km de la capital. Havent penetrat a les defenses soviètiques, l'ofensiva de la Wehrmacht va ser alentida per les condicions atmosfèriques, amb les pluges de tardor convertint les carreteres i camps en fangars, que impossibilitaven el pas dels vehicles, cavalls i soldats de l'Eix. Tot i que l'inici del temps de fred i la congelació del terra permetés prosseguir l'avanç a l'Eix, la lluita continuà davant el fred sever i la dura resistència soviètica.

A inicis de desembre, els grups panzer d'avantguarda s'aturaren a menys de 30km del Kremlin, i els oficials de la Wehrmacht podien veure els edificis de Moscou amb els binocles, però donat el fred i l'extenuació de les tropes, l'Eix no pogué avançar més. El 5 de desembre de 1941, tropes siberianes de refresc, preparades per la lluita d'hivern, van atacar a les tropes alemanyes davant de Moscou; al gener de 1942, la Wehrmacht s'havia vist obligada a retrocedir entre 100 i 250km, amb la qual cosa va concloure l'amenaça sobre Moscou i sent la màxima aproximació que va fer l'Eix per capturar la capital soviètica.

La Batalla de Moscou és normalment considerada com una de les batalles més importants entre les Potències de l'Eix i la URSS, primer perquè els soviètics van ser capaços de preveure amb èxit l'intent més seriós de capturar la seva capital. La batalla també va ser una de les més llargues de la guerra, amb més d'un milió de baixes. Marcà un punt d'incidència, donat que des que la Wehrmacht inicià la seva guerra de conquesta al 1939 era la primera vegada que es veia obligada a retrocedir en gran escala: la Wehrmacht ja havia estat obligada a retrocedir a l'Ofensiva de Yelnia al setembre de 1941 i a la Batalla de Rostov (1941) (que portà la destitució de Gerd von Rundstedt), però aquestes retirades van ser menors, comparades amb la de Moscou.

Web Wapedia

Web Ixent (Esquerra Alternativa i Anticapitalista de les Illes)

Els molins d´aigua de sa Pobla

Turmeda | 02 Octubre, 2014 08:48 | Compartir:

Molins d'aigua, motors de benzina i d'electricitat permeten multiplicar les terres de conreu. Alhora ja es pot regar, sembrar, conrear qualsevol cosa no solament a l'àrea de les sínies (les terres baixes del poble, molt apropades a l'Albufera). El terreny s'estén a força de braços (llevar macs, roturar, fer els pous, bastir els molins...) i noves i noves famílies poden viure i prosperar en indrets on en altres segles només hi havia terra seca, pedres. (Miquel López Crespí)

Els molins d'aigua de sa Pobla

El molí d'aigua apareix a sa Pobla a mitjans de segle XIX. Hi ha informacions que ens parlen de molins devers l'any 1855. Però és a partir de començaments de segle -precisament quan els nostres avis són joves i estan en la plenitud de la vida- quan la construcció d'aquestes tan útils i aparatoses estructures esdevé una activitat frenètica. Som a 1910. Amb la força de les bombes d'extracció, primer mogudes per la força del vent i després amb l'ajut dels motors de benzina (el primer data del 1914 i va ser installa a Son Tut) el poble canvia en mig segle més del que ho havia fet d'ençà la seva fundació en el segle XIII.

Més endavant arribarien els motors elèctrics (els primers es colloquen l'any del casament dels meus padrins, en Rafel "Verdera" i na Martina "Ximbona").

Molins d'aigua, motors de benzina i d'electricitat permeten multiplicar les terres de conreu. Alhora ja es pot regar, sembrar, conrear qualsevol cosa no solament a l'àrea de les sínies (les terres baixes del poble, molt apropades a l'Albufera). El terreny s'estén a força de braços (llevar macs, roturar, fer els pous, bastir els molins...) i noves i noves famílies poden viure i prosperar en indrets on en altres segles només hi havia terra seca, pedres.

Miracle aquest que realitzaren els nostres avantpassats i que mai no serà prou lloat. Recordem -potser interessi els afeccionats a la història- que el famós cronista Jaume Binimelis ja escrivia en Història de Mallorca (parlant concretament de sa Pobla) que el nostre poble era "la vila més pobre d'aigües de quantes en hi ha a l'illa és sa Pobla, en tot el seu terme just hi trobam deu pous". Miracle de la feina i la suor dels nostres padrins i redepadrins, la conversió d'aquelles extensions de secà en el verger del segle XX!

Però parlàvem dels rebesavis. De Francesca Torrens Comas "Nana" i d'Antoni Caldés Soler "Ximbó". Ambdós tengueren una filla única: la meva padrina Martina Caldés Torrens "Ximbona". La padrina "Ximbona" es casa l'any de la revolució soviètica (pel gener de 1917) amb el padrí Rafel Crespí Pons "Verdera" (germà del batle "Verdera", Miquel Crespí Pons).

De l'espòs de la padrina "Nana" poca cosa he pogut esbrinar. Com passa sovint amb la gent del poble, la gent que el conegué anà morint. En desaparèixer els companys de generació -i això s'esdevé molt ràpid!- cap signe resta del personatge, per molt famós que aquest hagi estat. De totes formes en els vells papers de la família encara he pogut comprovar que n'Antoni Caldés Soler "Ximbó" era fill de Llorenç Caldés i de Martina Soler Andreu. En Llorenç morí el 1898 i Martina Soler el 27 de gener del 1915, als setanta anys.

Jo encara vaig arribar a conèixer els rebesavis (el pares del padrí Rafel). Tenien per nom Isabel Maria Pons Bennàssar i Miquel Crespí Isern. Ambdós visqueren fins al dia de la seva mort en la casa pairal de Can Verdera (el número 9 del carrer de la Muntanya), i allà va ser on els vaig tractar. Moriren just quan jo tenia cinc o sis anys, a començaments dels cinquanta, i va ser la primera vegada -un infantó de cinc o sis anys- que em vaig enfrontar amb la mort. És a dir, amb la seva presència externa: el cadàver a la sala gran de la casa de Can Verdera, el banc a l'entrada (per avisar els veïns que hi havia un mort), la saleta amb tot de cadires on les beates del poble venien a resar el rosari i, els homes, pegaven un tomb fins a la cuina on una amiga de la família (com era costum) tenia una ampolla d'anís, per a les dones, o de cassalla, per als homes. Després hi havia el ritus d'acompanyar el mort fins a l'església, on el sacerdot oficiava la missa de difunts. El finat era acompanyat per la gent que havia anat a l'església fins davant "sa Fortalesa" (el nostre camp de futbol). A partir d'allà només els familiars acompanyaven el difunt fins al cementeri. Sacerdots i veïns en feien l'acomiadament i cadascú tornava a les seves ocupacions. Aquella darrera nit, el mort la passava a la sala d'autòpsies del cementeri. Al matí següent l'enterrava el fosser. Però en aquella època, abans de la mort dels avis, record que la majoria de carrers encara no eren asfaltats i els infants del carrer de la Muntanya jugaven a indis o al joc dels quatre cantons per aquells indrets, polsosos a l'estiu, plens de fang en els hiverns.

Però aleshores, quan els avis i rebesavis vivien al nostre costat, ens preparaven bons berenars de pa amb sobrassada. Cap de nosaltres no imaginava que el temps era inclement amb les coses i les persones. Ningú no podia pensar encara que els poderosos molins d'aigua de sa marjal podrien esbucar-se i els cadúfols de les sínies restar per sempre aturats, sense treure més aigua del fons de la terra poblera per regar llegum, els nostres arbres fruiters, les parres que ens donaven ombra a l'estiu.

Miquel López Crespí

Miquel López Crespí - Son Espases: el PSOE va inaugurar l´hospital del PP i Jaume Matas

Turmeda | 01 Octubre, 2014 08:43 | Compartir:

"Totes les il·lusions i esperances es van enfonsar, quan, finalment, es va veure de quin costat estaven aquells que al seu dia deien estar en contra del projecte, ja que després d'una comèdia de dos mesos amb la suspensió cautelar de les obres, es va tirar pel camí del mitjà i es va optar per l'aixecament de la suspensió dels treballs permetent que la destrossa continuàs fins al dia d'avui", censuren. En aquesta línia, el dirigent de l'àrea d'Acció Sindical de CGT, Pep Juarez, que va actuar com a portaveu de les entitats, ha criticat que la decisió del Govern de Francesc Antich de continuar amb les obres va ser una "autèntica vergonya des del punt de vista polític".

Rebuig a Son Espases

Una trentena de persones pertanyents a 16 entitats socials, sindicats i associacions es concentraren diumenge davant el nou Hospital de Son Espases per mostrar el seu rebuig d'aquesta infraestructura i acusar al Govern de "traïció", després d'haver decidit continuar amb aquestes obres impulsades per l'anterior Executiu de Jaume Matas, malgrat que abans de les eleccions autonòmiques de 2007, el PSIB sempre es va mostrar en contra d'aquest projecte. A més, varen exigir la readmissió de set treballadors acomiadats de l'Hospital de Manacor després d'haver denunciat "abusos de poder" en aquest centre sanitari.

Concretament, en aquest acte, que es va celebrar sota les pancartes 'Salvem La Real' i 'Basta de repressió. Readmissió acomiadats de l'Hospital de Manacor', van participar representants de Salvem La Real; Drets Humans de Mallorca; Maulets; PCPE-CJC; Espai Anticapitalista; CGT; Revolta Global-Esquerra Anticapitalista; GOB; Gadma; ATTAC Mallorca; Endavant; Mallorquins alçau el cap.; Alternativa per Pollença; Fòrum Ciutadà; Associació d'Amics de la Vall de Coanegra; Ca'n Gazà, Institut contra l'Exclusió Social i Miquel López Crespí i Conxi Penya, que van assistir a títol personal. Totes aquestes entitats van subscriure un manifest en en el qual assenyalen que, de manera "ilusa", van creure que tota la seva lluita obtindria uns resultats "victoriosos" amb les promeses constants del PSIB i Bloc, que havien anunciat als veïns que si governaven, no es construiria l'Hospital de Son Espases.

"Totes les il·lusions i esperances es van enfonsar, quan, finalment, es va veure de quin costat estaven aquells que al seu dia deien estar en contra del projecte, ja que després d'una comèdia de dos mesos amb la suspensió cautelar de les obres, es va tirar pel camí del mitjà i es va optar per l'aixecament de la suspensió dels treballs permetent que la destrossa continuàs fins al dia d'avui", censuren. En aquesta línia, el dirigent de l'àrea d'Acció Sindical de CGT, Pep Juarez, que va actuar com a portaveu de les entitats, ha criticat que la decisió del Govern de Francesc Antich de continuar amb les obres va ser una "autèntica vergonya des del punt de vista polític".

Així, ha acusat l'actual Executiu de "travestisme polític", ja que "els mateixos dirigents que al seu dia es van col·locar darrere de la pancarta Salvem La Real es van posar, després, darrere d'una altra pancarta en la qual es llegia 'Salvem els corruptes, el projecte del PP i tot el que suposa fer el treball brut d'aquesta iniciativa de Son Espases'. "La construcció d'aquest Hospital respon a una operació antidemocràtica que ha destruït tot l'entorn de La Real, que ja no tornarà a ser el que era i, a més, tindrà un impacte brutal amb els accessos al centre sanitari, per la qual cosa aquesta infraestructura és el pitjor que li ha pogut passar a Mallorca en els últims anys," ha lamentat.

El 20 de novembre

Davant de tal situació, Juárez ha anunciat que el pròxim 20 de novembre, les entitats signants del manifest convocaran una manifestació a Palma al matí, que partirà des de l'Ajuntament i que arribarà al Monestir de la Real per concloure en l'Hospital de Son Espases, a fi de mostrar el rebuig de la ciutadania a aquesta infraestructura. D'altra banda, ha censurat el "enorme sobrecoste" que ha suposat la construcció d'aquest nou hospital, que "duplica o triplica el pressupost inicial de la remodelació de Son Dureta que va ser aprovat per tots els grups parlamentaris al seu dia". A més, el dirigent de la CGT ha afegit que també suposa un canvi en el model sanitari, ja que mentre en Son Dureta tot el sanitari i sociosanitari era públic, en Son Espases "es privatitzaran alguns serveis, a excepció dels estrictament sanitaris," fins al punt que els treballadors "hauran de pagar per posar els seus cotxes en el pàrquing".

Davant de tal situació, ha avançat que el novembre, les esmentades associacions realitzaran una exposició, a fi de donar a conèixer a la ciutadania el que ha suposat la construcció del nou hospital. Respecte a l'acomiadament de set treballadors de l'Hospital de Manacor, Juárez ha apuntat que "hi ha proves que hi va haver" persecució per part d'unes determinades persones, si bé ha recordat que la jutgessa de primera instància no va considerar els fets suficients com per ser constitutius d'un delicte.

Malgrat això, ha indicat que la jutgessa no va dir que les denúncies fossin mentida, raó per la qual, els treballadors han recorregut davant de l'Audiència Provincial, per la qual cosa el procés penal "no està acabat". Així mateix, ha anunciat que, a partir de la pròxima setmana, els sindicats STEI i CGT es concentraran tots els divendres davant el Consolat de Mar, coincidint amb la celebració del Consell de Govern, a fi de reivindicar la readmissió d'aquests empleats.

UGT i CCOO no acudiren al lliurament de claus

Per la seva part, els sindicats UGT i CCOO no acudiren al lliurament de claus del nou hospital al Govern. Així, el sindicat dirigit per Lorenzo Bravo ha denunciat la política "obscurantista" de la Gerència de l'Hospital de Son Dureta, respecte a la posada en funcionament de la nova infraestructura i la "incertesa i inquietud" que està causant entre els treballadors la "falta d'informació sobre el seu futur laboral".

Mentre, el sindicat dirigit per Katiana Vicens ha declinat assistir, a causa que, segons el seu parer, aquest acte institucional està basat en el "frau a l'electorat, en trencar el programa electoral dels partits que avui conformen el Govern".

Europa Press - Diari de Balears (dBalears) (11-X-2010)

Què pensaria en aquests moments el cantautor Toni Roig, ànima apassionada de la defensa de la Real que, juntament amb Aina Calafat i tots els mallorquins i mallorquines, donà vida i ànima per a preservar la nostra terra i la nostra cultura? Ben segur que no li estranyaria gaire la claudicació de l´esquerra de la nòmina i el cotxe oficial davant els tèrbols interessos dels poders fàctics de les Illes. No tenim cap dubte que, malgrat tot el que s´ha esdevengut, continuaria en la lluita, més decidit que mai a denunciar els oportunistes, els que empren les mobilitzacions populars en profit personal per a pujar al poder i omplir la butxaca. Toni Roig ha mort dies abans d´haver de patir el sotrac de veure i constatar com aquells que ell havia ajudat a situar a recer del poder se’n reien de la seva lluita i de la lluita de tots aquells i aquelles que hem sortit a defensar Mallorca de les urpades de l´especulació i la corrupció. (Miquel López Crespí)

El PSM de Llucmajor ha publicat un brillant i encertat article en el qual, després de constatar com el Pacte continua amb un els projectes estel·lars del PP, escriu: “Caldran molts de Son Reals, molts d´èxits evidents i innegables en la protecció del territori, perquè la balança de la història caigui cap a l´esquerra i posi aquest govern -que ha començat amb un peu tan maldestre- del costat dels defensors del país, i no dels seus enterradors”. Hi estam completament d´acord. (Miquel López Crespí)

Son Espases: Toni Roig en el record

Per molt que hem provat de recuperar la confiança en aquells que haurien de defensar els nostres drets (defensa de la terra, de la nostra cultura, de les senyes d´identidat amenaçades per la mundialització regnant), el cert és que aquesta legislatura ha començat molt malament. De bon principi va ser Margarita Nájera, la portaveu del nou Govern de les Illes, que s´estrenà (i encara no ha mudat d´actitud) parlant en castellà. La portaveu d´un executiu en el qual hi ha partits nacionalistes i d´esquerra que han signat un compromís de defensa de la llengua i identitat pròpies s´expressa majoritàriament en castellà incomplint el decret 100/1990, que estableix: “Els càrrecs de l´Administració de la CAIB de les Illes Balears s´han d´expressar normalment en català en els actes públics celebrats a les Illes Balears, sempre que la intervenció sigui per cas del propi càrrec”. Tot plegat, un començament de legislatura (i encara havia de venir el pitjor!) decebedor per a tots aquells i aquelles que hem donat i donam suport a les forces progressistes. Com deia ben encertadament el professor Gabriel Bibiloni en el seu blog personal: “Un Govern no pot anar en contra dels seus mateixos principis, i, una altra, que els membres d´un Govern de sanejament democràtic no poden incomplir la llei”. Gabriel Bibiloni recordava que el més trist d´aquest menyspreu a la nostra llengua per part de la portaveu del Govern era que Margarita Nájera ja fa més de trenta anys que viu i treballa a Mallorca.

Però el més trist del que s´ha esdevengut recentment ha estat l’acceptació per part del Pacte, sota la direcció de PSOE-UM, del projecte estrella de Jaume Matas i el PP: la construcció de l´hospital de referència de Mallorca a Son Espases. Tots els moviments de les plataformes per salvar la Real, els col·lectius polítics i sindicals, les persones que es varen mobilitzar per a aturar aquest negoci especulatiu i de destrucció de recursos i territori ens sentim profundament decebuts. Què pensaria en aquests moments el cantautor Toni Roig, ànima apassionada de la defensa de la Real que, juntament amb Aina Calafat i tots els mallorquins i mallorquines, donà vida i ànima per a preservar la nostra terra i la nostra cultura? Ben segur que no li estranyaria gaire la claudicació de l´esquerra de la nòmina i el cotxe oficial davant els tèrbols interessos dels poders fàctics de les Illes. No tenim cap dubte que, malgrat tot el que s´ha esdevengut, continuaria en la lluita, més decidit que mai a denunciar els oportunistes, els que empren les mobilitzacions populars en profit personal per a pujar al poder i omplir la butxaca. Toni Roig ha mort dies abans d´haver de patir el sotrac de veure i constatar com aquells que ell havia ajudat a situar a recer del poder se’n reien de la seva lluita i de la lluita de tots aquells i aquelles que hem sortit a defensar Mallorca de les urpades de l´especulació i la corrupció. Ben segur que Toni Roig, un dels signants del manifest de les forces nacionalistes i d´esquerra de l´any passat, manifest que demanava la unitat nacionalista per a foragitar el PP de les institucions, se sentiria profundament decebut, com ens hi sentim tots nosaltres, si visqués per a comprovar com els que ell havia ajudat a pujar al poder ara continuaven amb el projecte de Jaume Matas i el PP de fer l´hospital a la Real.

No és solament l´abandonament de la lluita per a salvar la Real, ses Fontanelles o el mal anomenat “Port Adriano”. La continuació de la maniobra especulativa de Jaume Matas a Son Espases fa endevinar el que s´esdevendrà durant tota aquesta legislatura. No hi valen les excuses de mal pagador dels que diuen que aquest abandonament d´idees i principis només és un d´entre els cent acords signats amb els altres partits del Govern. El problema és que el Pacte de Governabilitat, ara ja no s´atreveixen ni a anomenar-lo “Pacte de Progrés”, ha perdut bona part de la credibilitat que tenia fa uns mesos, quan tots els que li donaven suport volgueren creure que aquesta vegada no es repetirien els errors de l´anterior.

El PSM de Llucmajor ha publicat un brillant i encertat article en el qual, després de constar com el Pacte continua amb un els projectes estel·lars del PP, escriu: “Caldran molts de Son Reals, molts d´èxits evidents i innegables en la protecció del territori, perquè la balança de la història caigui cap a l´esquerra i posi aquest govern -que ha començat amb un peu tan maldestre- del costat dels defensors del país, i no dels seus enterradors”. Hi estam completament d´acord.

Miquel López Crespí

(16-X-07)

Menú

Cerca

Calendari

«	Octubre 2014					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
		1	2	3	4	5
6	7	8	9	10	11	12
13	14	15	16	17	18	19
20	21	22	23	24	25	26
27	28	29	30	31