Turmeda | 27 Setembre, 2015 13:09 |
Adhesió de l´escriptor Miquel López Crespí als 10 Missatges del Grup Blanquerna
El Blanquerna proposa una plataforma unitària per «acabar amb l'espoliació fiscal»
dBalears | 21 setembre 2015
En el marc de l'acte de celebració dels trenta anys d'existència, que es va fer a la sala d'actes de Sant Francesc de Palma, el Grup Blanquerna va fer públics deu missatges dirigits a la societat mallorquina.
Tomeu Martí, president del Grup, llegí els deu missatges que us reproduïm a continuació:
1 - El Grup Blanquerna s'ha adherit a la commemoració del Tricentenari 1715 – 2015 i ha treballat en el marc de la Comissió Cívica. Ha promogut diverses activitats i ha col·laborat en l'edició del documental La Resistència, dirigit per Pere Sánchez i ha col·laborat en l'edició i promoció del llibre 'La darrera canonada' de Pere Morey. Igualment, ha patrocinat una sèrie de 15 programes de ràdio, d'una hora de duració, sobre el Tricentenari, emesos per Ona Mediterrània.2 - El Grup Blanquerna s'adhereix a la celebració de l'any Ramon Llull, que tendrà lloc entre el mes de novembre de 2015 i el mes de novembre de 2016 amb motiu del setè centenari de la mort de l'autor del 'Llibre d'Evast e d'Aloma e de Blaquerna son fill'.
3 - Entre les activitats que tenim previst organitzar d'ara fins a final d'any, hi ha:
El seminari Blanquerna que es farà a final d'octubre i estarà centrat en l'economia i el finançament de les nostres institucions.
Farem jornades dedicades a:
Quin sistema de mitjans de comunicació volem per a les Illes Balears?
Com hem de commemorar el 31D i celebrar la Diada de Mallorca?Quina política lingüística necessiten les Balears?
També farem les activitats tradicionals dedicades a commemorar el 31 de desembre.
4 - Feim una crida a totes les entitats de la societat civil de tots els àmbits i de totes les ideologies democràtiques i a totes les formacions polítiques democràtiques, a constituir una gran plataforma unitària amb l'objectiu de mobilitzar tota la societat de les Balears, fins que aconseguim acabar amb l'espoliació fiscal i fins que assolim la fita d'un finançament just per a les Illes Balears.
5 - Reclamam el dret dels ciutadans de les Illes Balears a disposar de mitjans de comunicació fets en català i amb una visió centrada en el nostre país. Expressam el nostre suport als mitjans privats i associatius que funcionen en català i reclamam una IB3 que es pugui veure i faci escoltera i poder veure i escoltar TV3, Canal 33 super 3, 3/24, Esports 3 i ben aviat, Canal Nou.
6 - El Grup Blanquerna es reafirma en la idea que ha defensat sempre: la Diada de Mallorca és el 31 de desembre, no perquè vulguem celebrar cap fet d'armes, sinó perquè així ho han decidit generacions i generacions de mallorquins durant els darrers set segles.
7 - Ens reafirmam també en el nostre suport explícit a les formacions que es presenten a les eleccions plebiscitàries del 27 de setembre i que defensen la necessitat de que Catalunya es constitueixi en un Estat independent.
8 - Feim una crida als nous governants, molts dels quals han format part del Grup Blanquerna o han participat de les activitats organitzades per aquest, perquè exercesquin les seves funcions amb honestedat, amb l'autoexigència ètica i el compromís i estimació cap a la nostra llengua, cultura i territori que sempre ha promulgat la nostra Entitat.
9 - Anunciam que a partir de l'any vinent, el Grup Blanquerna instituirà el Premi Climent Garau, destinat a reconèixer les persones que hagin treballat pel nostre país amb el compromís cívic i ètic que sempre va predicar en Climent.
10 - Obrim les portes del Grup Blanquerna de bat a bat, perquè totes les persones que hi pugueu aportar idees, projectes, feina, suport... hi entreu. Vos necessitam per fer la feina que ens espera els propers 30 anys!
50 anys de lluita en defensa de la Independència, la República i el Socialisme en el Blog personal de l’escriptor Miquel López Crespí a BalearWeb (3.800 articles) – (Memòria històrica, literatura, cinema, actualitat política, història de les Illes, República, Socialisme, Independència...): http://pobler.balearweb.net/
Turmeda | 27 Setembre, 2015 12:11 |
No és nou aquest debat, i possiblement sempre serà viu. Quan governa la dreta (gairebé sempre a les Balears) els periodistes del règim ens acusen -quan feim crítiques o mobilitzacions- de ser el braç armat de l’esquerra. Quan governa l’esquerra, aquesta ens acusa de fer el joc a la dreta. (Miquel Àngel March)
La independència del GOB
Blog de Miquel Àngel March
No és nou aquest debat, i possiblement sempre serà viu. Quan governa la dreta (gairebé sempre a les Balears) els periodistes del règim ens acusen -quan feim crítiques o mobilitzacions- de ser el braç armat de l’esquerra. Quan governa l’esquerra, aquesta ens acusa de fer el joc a la dreta.
Ni un ni altre acaben d’entendre el que és un moviment social i molt manco entenen que hi ha entitats independents de partits i de governs i que actuen amb criteris propis enfora del joc de poder. I no ho entenen, perquè els partits intenten tenir associacions a les ordres i que els facin la feina “bruta”. Hi ha exemples de sobres d’ençà que hi ha democràcia.
El mes passat, arran del primer any de govern, el GOB va fer una valoració negativa, o si més no, enfora del que havia promès o del model que nosaltres volem per a les Balears. L’allau de respostes a a aquesta opinió han estat nombroses: algunes a favor i d’altres en contra. Fins aquí tot normal. Emperò en comptes d’analitzar el contingut d’aquestes crítiques o llegir l’informe que l’estelona. s’acaba qüestionant la seva independència i desqualificant globalment l’entitat.
Supòs que el GOB s’equivoca moltes vegades i ho seguirà fent segurament. Emperò en tot cas dins d’aquests errors no s’hi trobarà el fet d’actuar a dictats de partits ni dels poders de torn. Ni fa el joc a la dreta ni el fa a l’esquerra. Té un paper i l’exerceix, agradi o no agradi.
Blog Miquel Àngel March
Un dia després de fer-se públic l'interessant estudi del GOB --i excel·lent crit d’atenció al Govern de les Illes!-- titulat “Mallorca, un toc d’alerta” començava l’acostumada campanya de demonització contra aquests “dissidents”, en aquest cas l’organització ecologista i, de retop, contra Macià Blázquez, Margalida Ramis, Miquel Àngel March, Antoni Muñoz... Sí públicament són demonitzats ara, imaginau què en deuen dir els polítics quan es reuneixen i cap mitjà de comunicació els pot sentir! Res del que es digué de Margalida Rosselló, Joan Buades, Nanda Caro i Aina Calafat hi té la més mínima comparació! (Miquel López Crespí)
Una vergonya, aquesta persecució constant de tots aquells i aquelles que no combreguen amb rodes de molí! Seria qüestió que alguns d’aquests dirigents que surten davant els mitjans de comunicació per demonitzar el GOB fossin menys infantils, menys sectaris, adquirissin definitivament una certa cultura democràtica i aprenguessin –ja comença a ser hora al cap de més de trenta anys de cobrar del règim!—a acceptar les idees i suggeriment de la gent que estima Mallorca de bon de veres. (Miquel López Crespí)
Defensa del GOB
Un dia després de fer-se públic l'interessant estudi del GOB --i excel·lent crit d’atenció al Govern de les Illes!-- titulat “Mallorca, un toc d’alerta” començava l’acostumada campanya de demonització contra aquests “dissidents”, en aquest cas l’organització ecologista i, de retop, contra Macià Blázquez, Margalida Ramis, Miquel Àngel March, Antoni Muñoz... Sí públicament són demonitzats ara, imaginau què en deuen dir els polítics quan es reuneixen i cap mitjà de comunicació els pot sentir! Res del que es digué de Margalida Rosselló, Joan Buades, Nanda Caro i Aina Calafat hi té la més mínima comparació!
No solament va ser l’enrabiada de Francesc Antich davant la premsa, ràdio i televisió, les paraules agres de Francina Armengol, els articles d’Aina Salom damunt els diaris demanant on anava el GOB... Això tan sols va ser el començament. Com de costum, i ja fa molt d’anys que estam acostumats a aquestes mostres d´infantilisme polític, les “argumentacions” dels polítics professionals anaven en la línia de sempre de no admetre cap mena de crítica, no voler escoltar el més mínim suggeriment ni que sigui dels sectors que sempre han donat suport a l’esquerra oficial malgrat els continuats errors que aquesta comet. O no saben els dirigents del PSOE que sense les grans mobilitzacions fetes amb suport del GOB i altres plataformes de defensa del territori ara no gaudirien dels bons sous que tenen? Per què no reflexionen en les lluites contra l’Hospital de Jaume Matas, en les mobilitzacions per salvar la Real i contra les autopistes i els projectes faraònics del PP? Els hem de treure les fotografies de fa un any, quan anaven de bracet del GOB i d’Aina Calafat per veure si treien de la cadira Jaume Matas fins que abandonaren la lluita per salvar la Real, oblidaren les promeses signades en el pacte de governabilitat?
Però, com de costum, una vegada són en l’usdefruit de la cadireta i dels privilegis que comporta la gestió del règim no volen saber res dels seus antics aliats, de totes aquelles persones i col·lectius que, utilitzats de forma partidista, els serviren d'instrument per llevar uns polítics, en aquest cas els del PP, i situar-se ells.
Hi ha una pijoprogressia autoritària, dogmàtica, sectària, un personal escleròtic que no sap acceptar els suggeriments, les crítiques constructives dels seus socis i aliats. És una esquerra sense gaire formació democràtica, un tipus de personal que només vol al seu costat servils, cortesans sense opinió, útils tan sols per ensabonar qui comanda.
Alguns dels membres d’aquesta pijoprogressia sectària i dogmàtica han ordit campanyes rebentistes contra la memòria històrica de l’esquerra revolucionària de els Illes, concretament contra el meu llibre de memòries L’antifranquisme a Mallorca (1950-1970) (Palma, El Tall Editorial, 1994). Personatges com Antoni M. Thomàs, Gabriel Sevilla, Albert Saoner, Bernat Riutort, Ignasi Ribas, Gustavo Catalán, José Mª Carbonero, Jaime Carbonero i Salvador Bastida signaven pamflets plens de mentides, calúmnies i tergiversacions contra l'esquerra alternativa de les Illes en temps de la transició, els partits a l'esquerra del PCE i contra els llibres i els escriptors, qui signa aquest article, per exemple, que criticaven les seves traïdes a la República. Tèrbols personatges que tengueren la barra i el cinisme de suggerir, signant públicament el pamflet, que els partits i les organitzacions comunistes que en temps de la transició no acceptàrem la política de traïdes de Santiago Carrillo, les seves renúncies i claudicacions, érem –deien- al servei del franquisme policíac. Hauríem de retrocedir al temps de la guerra civil, quan l’estalinisme ordí brutals campanyes d’extermini ideològic i físic contra el POUM i la CNT, que conduïren a l’extermini de bona part de l’avantguarda marxista catalana –amb la desaparició física d’Andreu Nin, no ho oblidem-, a la mort de centenars d’anarquistes en els Fets de Maig del 37 a Barcelona, per a trobar una putrefacció semblant.
Altres personatges, encara més dogmàtics i sectaris, passaven a l'agressió física directa. En un moment determinat vaig haver d'estar ingressat a Son Dureta per les agressions patides per haver defensat la memòria històrica de l'esquerra alternativa de les Illes. La documentació de l'hospital de Son Dureta, les radiografies de l'agressió, els diaris amb els pamflets publicats per tot aquest personal, són a disposició de qualsevol lector o historiador que els vulgui veure o consultar.
Que no sap aquesta genteta que la persecució i criminalització de la dissidència és una forma més de dogmatisme i feixisme que, a aquestes alçades del règim postfranquista, i dècades després de la mort del dictador, ens pensàvem que s’hauria anat acabant?
Ho hem vist durant tots aquests anys de gestió del sistema. Qui no recorda les campanyes contra Margalida Rosselló, la dirigent dels Verds que criticà dèbilment algunes accions dels seus aliats de Govern i que va ser atacada com si fos el dimoni? Els poders fàctics de les Illes, els panxacontents, aquells que cobren perquè tot continuï igual i res no canviï volien uns Verds “florero”, uns Verds que no qüestionassin l’absurd model desenvolupista actual, l’encimentament continuat, la política del totxo i el formigó. Per això aquests sectors autoritaris de la pretesa esquerra no aturaren fins que dividiren els Verds, destruïren el projecte ecologista i marginaren de la política activa una persona tan valuosa com Margalida Rosselló.
I el mateix que es va fer amb Margalida Rosselló també s’ha fet amb l’antiga consellera de Benestar Social Nanda Caro que, en voler impulsar una política d’esquerra conseqüent, va ser obligada a callar sota amenaça de destitució pels seus. Nanda Caro, con Margalida Rosselló, com Aina Calafat, la combativa dirigent de la Plataforma Salvem la Real, com els dirigents del GOB que han criticat el poc que fa per preservar recursos i territori el Govern, són d´un tarannà especial, persones que actuen en la societat civil no per un sou, no per gaudir dels privilegis que comporta la gestió del sistema, sinó perquè tenen unes idees i uns principis, una ètica que els impediria mentir, trair el que han promès defensar públicament.
Però la demonització de la dissidència no solament afecta organitzacions com el GOB, com hem vist aquests dies; ni tan sols persones com Nanda Caro, Margalida Rosselló i Aina Calafat, com hem anat constatant tots aquests anys. La persecució de la dissidència afecta qualsevol persona i col·lectiu que expressi la més mínima opinió que no estigui en la línia dels que són a les institucions mitjançant els nostres vots. Aquesta pijoprogressia autoritària ataca també provats lluitadors socials com Josep Juárez, Cecili Buele, Llorenç Buades... tantes i tantes persones fermes, inflexibles sempre en la lluita per un món més just i solidari, lluny de l’oportunisme, la mentida i la traïció.
L’oportunisme de molts d’aquests enrabiats i enrabiades contra la dissidència s’ha comprovat, cas de Son Espases, cas de Son Bosc, per posar solament dos exemples prou coneguts. Tothom ha pogut constatar com determinats polítics només ens utilitzen per fer-se seva la cadireta: després, si la gent que estima les Illes els recorda el que prometeren en la campanya electoral tot són acusacions en la línia tan coneguda de “fan el joc a la dreta”, com han dit de Margalida Rosselló, la combativa Aina Calafat i el GOB.
Una vergonya, aquesta persecució constant de tots aquells i aquelles que no combreguen amb rodes de molí! Seria qüestió que alguns d’aquests dirigents que surten davant els mitjans de comunicació per demonitzar el GOB fossin menys infantils, menys sectaris, adquirissin definitivament una certa cultura democràtica i aprenguessin –ja comença a ser hora al cap de més de trenta anys de cobrar del règim!—a acceptar les idees i suggeriment de la gent que estima Mallorca de bon de veres.
Un conseller [Jaume Carbonero] que sempre, des de totes les àrees de gestió on ha exercit el poder, ha perjudicat els interessos populars i les forces progressistes. L’afer de comportament sicilià, les amenaces que comentam, no fan més que confirmar tot el que ja sabíem del personatge quant a unes formes d’actuació, de demonització envers aquell que no combrega amb les seves discutibles idees i opinions; una forma de fer política i d’actuacions, en definitiva, absolutament impresentables ahir, avui dia i sempre. (Miquel López Crespí)
Mallorca no és Sicília!
Els desastres de Jaume Carbonero, novament
La història més vergonyosa protagonitzada per Jaume Carbonero, el conseller d’Habitatge del Govern, ha tingut lloc molt recentment. Era durant els dies del pacte del PSOE amb Rosa Estaràs i el posterior consens amb UM, Bloc i Eivissa pel Canvi per a retirar la llei que havia proposat el conseller. Com va informar la premsa en el seu moment i, a part d’això, qui signa aquest article ho ha confirmat per mitjans personals i ben directes, el prepotent conseller d’Habitatge, el mateix que tants problemes ha causat i causa a les forces progressistes illenques amb els seus continuats errors, enverinat per haver estat obligat a acceptar les modificacions contra la destrucció de més sòl rústic suggerides per UM, PP, Bloc i altres forces nacionalistes i d’esquerra, amenaçà públicament Biel Barceló cridant, sulfurat al màxim: “¡Tomo nota!; mentre que el conseller de la Presidència, Alberto Moragues, fent costat al polèmic conseller d’Habitatge, intervenia en el mateix sentit exclamant: “Esto tendrá un coste”.
La brega entre els socis del pacte de governabilitat era pública. Diuen que Rosa Estaràs, els representants del PP que eren presents per a consensuar la nova llei d’Habitatge amb Francesc Antich, s’ho miraven, escoltaven els crits i amenaces i no s’ho podien creure. Jaume Carbonero amenaçava el PSM, el Bloc i Biel Barceló sense pensar que eren davant representats qualificats del PP! El corresponsal d’un diari de Palma, en comentar aquest grotesc espectacle protagonitzat per Jaume Carbonero contra els seus socis de govern, escrivia, esverat, en constatar aquests fets tan lamentables per a les forces progressistes i d’esquerra: “El colofón de los tiras y aflojas se produjo ayer por la tarde, minutos antes de que los líderes políticos del Pacto y del PP posaran unidos, lo que obligó a postergar media hora su comparecencia ante los medios. ‘¡Escuchabas los gritos desde la planta baja, se han tirado los trastos a la cabeza!’, comentaba un oyente que estaba en las dependencias del Parlament donde tenía lugar la última reunión del Pacto”.
La vergonya s’havia consumat! Jaume Carbonero cridava i amenaçava els socis de Govern, en aquest cas el Bloc i Biel Barceló... davant el PP! Hi ha res de més patètic, res de més miserable, res de més insolidari amb uns socis lleials i que han fet tot --i més!-- per a trobar solucions a les irracionals propostes destructives de territori presentades per Carbonero?
Posteriorment a les amenaces contra els socis de Govern, amenaces reproduïdes als mitjans de comunicació de les Illes, el secretari general de PSM i dirigent del Bloc Gabriel Barceló hagué de dir al nostre patètic personatge si “Mallorca era Sicília”. Com diuen els diaris: “El portavoz del Bloc y líder del PSM, Biel Barceló, emplazó ayer a los consellers de Presidencia y de Vivienda, Albert Moragues y Jaume Carbonero, a reflexionar sobre si las amenazas ‘son formas de hacer política y si esto es Mallorca o Sicília”.
Evidentment Gabriel Barceló no volgué entrar en més detalls, ja que, com a persona i assenyat dirigent polític, no ha volgut caure en les formes i desqualificacions típiques del conseller.
Cal dir que a nosaltres, a l´esquerra que ha patit en carn pròpia, com Biel Barceló, les ofenses i mals modals de Jaume Carbonero no ens estranya gens ni mica tot el desgavell de desastres que envolten les decisions de Carbonero.
Aquests continuats desastres sempre han posat en situació difícil les forces progressistes illenques: l’autoritarisme demostrat en l´anterior Pacte de Progrés, la manca de la més mínima autocrítica, la persistència en els errors, fan que Jaume Carbonero sigui sempre un problema que posa en perill tots els esforços dels sectors que donam suport crític al govern.
Però... qui és aquest prepotent i enfurismat personatge? Fa uns anys Jaume Carbonero, fent costat als sectors més reaccionaris del sectarisme i el dogmatisme illenc, sectors propers al ranci carrillisme i afins –Antoni M. Thomàs, Gabriel Sevilla, Alberto Saoner, Bernat Riutort, Ignasi Ribas, Gustavo Catalán, José Mª Carbonero, Salvador Bastida... --, signava pamflets plens de calúmnies i tergiversacions contra aquells que volíem servar la memòria històrica de l´esquerra revolucionària de les Illes. Encegat pel dogmatisme i el sectarisme, Jaume Carbonero s´atrevia a dir, i ho signava sense cap mena de vergonya, que els partits comunistes i de l´esquerra revolucionària que no eren de tendència carrillista “feien el joc al franquisme policíac”. Quina podridura i quina manca d´ètica! Una vergonya, tot plegat, aquestes falses afirmacions. I tot era per embrutar la memòria de lluita per la llibertat de centenars i centenars d´antifeixistes que no tenien res a veure amb el neoestalinisme carrillista i que havien lluitat contra Franco en la LCR, l´OEC, el PTE, BR, el MCI, el POR o qualsevol grup alternatiu republicà conseqüent, independentista o de simple tendència cristiana anticapitalista.
Ara, anys després d’aquests fets, amb igual prepotència, s’atreveix, com explica la premsa, a proferir amenaces contra els seus lleials socis de govern en no pair que s’hagi hagut de modificat la seva llei destructora del nostre territori. Un conseller que sempre, des de totes les àrees de gestió on ha exercit el poder, ha perjudicat els interessos populars i les forces progressistes. L’afer de comportament sicilià, les amenaces que comentam, no fan més que confirmar tot el que ja sabíem del personatge quant a unes formes d’actuació, de demonització envers aquell que no combrega amb les seves discutibles idees i opinions; una forma de fer política i d’actuacions, en definitiva, absolutament impresentables ahir, avui dia i sempre.
Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)
Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí
Turmeda | 27 Setembre, 2015 10:44 |
Adhesió de l´escriptor Miquel López Crespí al Manifest “Amb vosaltres”
Suport a Junts pel Sí des de la resta dels Països Catalans
Dos ex-presidents de la Generalitat Valenciana i el Govern Balear, entre els signants
Dijous 24.09.2015 06:00
Trenta-cinc personalitats de la resta dels Països Catalans han fet públic el manifest ‘Amb vosaltres’, en què expressen el suport a Junts pel Sí i el procés d’independència.
El text l’encapçala Joan Francesc Mira i entre els signants es destaquen dos ex-presidents: Josep Lluís Albinyana, de la Generalitat Valenciana, i Cristòfol Soler, del govern balear. També el signen polítics com ara Pere Sampol o Damià Pons, tots dos ex-consellers balears, i l’ex-batlle de Perpinyà Jean Paul Alduy. Amb tot, el nombre de signatures més alt prové del món de la cultura, amb noms destacats del País Valencià, les Illes, Catalunya Nord i Andorra.
Heus ací el text del manifest i la llista completa de signants:
«Diumenge vinent els ciutadans de Catalunya són cridats a les urnes per decidir el seu futur polític, en unes eleccions transcendentals que seran llegides sense cap dubte en clau plebiscitària. Però som també molts els ciutadans del conjunt dels territoris de parla catalana, d’aquests països catalans de llengua i de cultura, que tot i no ser cridats a les urnes també tenim la sensació o la certesa que aquest diumenge es decidiran coses importants que ens afecten, i davant de les quals no podem ser ni som indiferents, sinó que ens sentim implicats i solidaris. No som cridats a votar, però ens importa i ens afecta allò que es voti.
Una Catalunya amb més capacitat de decidir i més recursos, compromesa amb la seva pròpia pluralitat interna, però també amb la llengua i la cultura que comparteix amb els nostres territoris, farà que aquesta cultura compartida sigui més forta i més viva.
Molts de nosaltres ja ens hem manifestat davant d’aquestes eleccions com a ciutadans, com a persones amb una o altra visió del món, com a professionals o com a persones vinculades al món de la cultura. Ara ens agradaria fer-ho des d’un punt de vista plural però compartit: el de ciutadans d’aquests països de parla catalana, que es juguen una part del seu futur cultural i nacional en les eleccions catalanes, però no hi estan directament convocats.
Des d’aquesta perspectiva, estem convençuts que l’enfortiment de les eines que pugui tenir Catalunya per defensar, vitalitzar i projectar a l’exterior la cultura compartida aniran a favor, fins i tot a curt termini, de les expressions culturals dels nostres territoris. Una Catalunya amb més capacitat de decidir i més recursos, compromesa amb la seva pròpia pluralitat interna, però també amb la llengua i la cultura que comparteix amb els nostres territoris, farà que aquesta cultura compartida sigui més forta i més viva. I una Catalunya també amb els recursos polítics i econòmics que li permetin preservar millor la seva personalitat nacional i el benestar dels seus ciutadans tindrà, a mitjà termini, un efecte positiu sobre la consciència i l’autoestima dels nostres territoris. Finalment, com a demòcrates, només podem veure amb simpatia l’expressió democràtica i pacífica, constructiva, del projecte polític i nacional. Per simple radicalitat democràtica, estaríem al costat de la voluntat dels catalans de decidir el seu futur a les urnes.
Creiem per tant positiu, també per a nosaltres, que Catalunya avanci en la seva capacitat de decidir políticament i econòmicament sobre el seu futur i que ho faci amb un compromís ferm amb la llengua i la cultura compartida. Però demanem també a aquesta Catalunya, a les seves forces polítiques i socials i a les institucions que surtin de les eleccions, que tinguin presents les seves responsabilitats sobre tota aquesta llengua, que tinguin present el paper que hi juguen tots els territoris. I que ho facin sense paternalisme, amb respecte per les dinàmiques i les sensibilitats polítiques i culturals de tots nosaltres, amb respecte pels nostres pobles i per les seves mirades pròpies al món. Però que ho facin. Que hi hagi ponts, que ningú s’aïlli, però que ningú es posi per damunt de ningú.
Demanem també a aquesta Catalunya, a les seves forces polítiques i socials i a les institucions que surtin de les eleccions, que tinguin presents les seves responsabilitats sobre tota aquesta llengua.
Creiem que aquesta triple sensibilitat —aposta per avançar, compromís amb la llengua compartida, respecte per tothom— ha estat assumida molt especialment i confiem que serà duta a la pràctica per les diverses sensibilitats del catalanisme que han decidit confluir en la candidatura de Junts pel Sí. És per això que veiem amb simpatia i solidaritat les propostes per a Catalunya d’aquesta candidatura, i els donem suport des dels nostres territoris diversos, des de les nostres sensibilitats diverses, però units en l’objectiu de la força i la vitalitat de la cultura compartida, l’autoestima per allò que som cadascun de nosaltres i la confiança en el futur. Cadascú des del seu lloc, el lloc que vulgui i el que triï, estem al vostre costat.
—Josep Lluís Albinyana. Jurista. Va ser president del Consell Preautonòmic del País Valencià.
—Jean-Paul Alduy. Va ser batlle de Perpinyà. Catalunya Nord.
—Vicent Alonso. Escriptor i traductor. País Valencià.
—Sebastià Alzamora. Escriptor. Mallorca.
—Manuel Baixauli. Escriptor. País Valencià.
—Joan Daniel Bezsonoff. Escriptor. Catalunya Nord.
—Gabriel Bibiloni. Lingüista. Mallorca.
—Eliseu Climent. Fundador d’Acció Cultural del País Valencià.
—Guillem Frontera. Escriptor. Mallorca.
—Antoni Furió. Historiador. País Valencià.
—Joan Garí. Escriptor. País Valencià.
—Toni Gomila. Actor. Mallorca.
—Gabriel Janer Manila. Escriptor. Mallorca.
—Maria de la Pau Janer. Escriptora. Mallorca.
—Alfons Llorenç. Escriptor i periodista. País Valencià.
—Joan Lluís Lluís. Escriptor. Catalunya Nord.
—Tomeu Martí i Florit. President del Grup Blanquerna. Mallorca.
—Jaume Mateu. President de l’Obra Cultural Balear. Mallorca.
—Joan Melià. Sociolingüista. Mallorca.
—Joan Francesc Mira. Escriptor. Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. País Valencià.
—Joan Miralles i Montserrat. Filòleg. Mallorca.
—Antoni Miró. Pintor i escultor. País Valencià.
—Manolo Molins. Dramaturg. País Valencià.
—Gustau Muñoz. Assagista. País Valencià.
—Vicent Olmos. Historiador i editor. País Valencià.
—Josep Piera. Poeta. País Valencià.
—Damià Pons. Escriptor. Va ser Conseller d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears.
—Ponç Pons. Poeta, narrador i crític literari. Menorca.
—Iñaki Rubio. Escriptor. Andorra.
—Fina Salord. Historiadora de la cultura. Menorca.
—Pere Sampol. Va ser conseller d’Economia del Govern de les Illes Balears.
—Sebastià Serra Busquets. Historiador. Mallorca.
—Cristòfol Soler. Va ser president del Govern de les Illes Balears.
—Vicent Torrent. Cantant del grup Al Tall. País Valencià.
—Pau Viciano. Historiador. País Valencià.
—Albert Villaró. Escriptor. Andorra.» VilaWeb
Nota: També s´hi adhereix l´escriptor Miquel López Crespí
Adhesió de l´escriptor Miquel López Crespí a la candidatura Junts pel SÍ
En defensa de la Independència de Catalunya!
Junts pel Sí és la candidatura de la societat civil, amb el recolzament de Convergència Democràtica de Catalunya i Esquerra Republicana, per guanyar les eleccions plebiscitàries del 27S i així construir un nou país que millori la vida de les persones.
Volem assolir la plena sobirania. Disposar de les eines dels estats per posar-les al servei de tots els ciutadans i fer un projecte compartit de canvi i de millora social, econòmica i cultural per a tothom, especialment per donar resposta a les necessitats diàries, urgents i reals dels més desfavorits. La finalitat del procés de construcció d’un nou país independent és, doncs, la capacitat de donar respostes, crear oportunitats i proporcionar eines al servei de la llibertat, el benestar i l’ocupació de les persones.Des de la diversitat i la pluralitat que millor representa el país, Junts Pel Sí es presenta amb un projecte comú per aconseguir una majoria que permeti dur a Catalunya a l’exercici de la plena sobirania com a Estat.
Si el 27 de setembre aconseguim una majoria clara i àmplia al Parlament de Catalunya començarem l’última etapa del procés per aconseguir la plena sobirania. La candidatura de Junts Pel Sí vol construir un país nou perquè les futures generacions puguin gaudir d’un futur millor i més just.
ENHORABONA,Miquel López Crespí
Ja ets candidat/a pel Sí La teva inscripció s’ha completat. L’enllaç a la pàgina amb la teva informació és aquesta:
https://juntspelsi.cat/candidats/pagina/1098522?locale=ca
| « | Setembre 2015 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | ||||