Literatura catalana contemporània

Tots contra el PP! Suport al Bloc per Mallorca

Turmeda | 25 Abril, 2007 20:08

Fa més d´un any que escrivim articles i signam manifests en defensa de la incorporació d´ERC i altres col·lectius progressistes a la coalició PSM-EU. El darrer manifest per la unitat va ser el que signàrem Jaume Santandreu, Llorenç Capellà, Miquel López Crespí, Tomeu Martí, Llorenç Buades, Antoni Artigues, Pere Morey, Pilar Arnau, Joan Guasp, Josep Suàrez, Gabriel Bibiloni i tants i tants intel·lectuals de les Illes i que vàrem presentar a finals de desembre de 2006 al monestir de la Real. (Miquel López Crespí)


Com a persones fartes de la destrucció ambiental feta durant aquests darrers anys, una destrucció realitzada a una escala sense precedents, volem que els futurs governs de progrés que es puguin constituir avancin en el camí d´aturar tanta bestiesa sense sentit. Volem, com l’any 1999, anar molt més enllà dels canvis cosmètics, de les emblanquinades de façana, de posar uns professionals de la política en lloc dels altres. (Miquel López Crespí)


Suport al Bloc per Mallorca.

Maig 2007: un canvi necessari



Nanda Ramon, Miquel López Crespí i Bartomeu Carrió

En assabentar-se que he signat el manifest d’adhesió a la Plataforma “Progressistes pel Bloc”, uns bons amics meus m´han dit que m´equivocava. Entre moltes raons per a no fer-ho han adduït un munt de greuges que, en la seva opinió, jo hauria de tenir envers alguns membres d´Esquerra Unida que són a les llistes del Bloc. És evident, i així els ho he provat d´explicar, que molts dels membres de l’esquerra alternativa de les Illes hem patit i patim les campanyes rebentistes d’alguns dogmàtics i sectaris. Però la situació d´emergència en què ens trobam ens mana deixar de banda els problemes personals que pugui haver-hi entre les forces progressistes i fer pinya per tal d’aconseguir un canvi de la situació.

I a part de la necessitat imperiosa de deixar els personalismes a un racó hi ha l’obligació de continuar amb la lluita per la unitat de les forces nacionalistes i d’esquerra iniciada ja fa anys. En referència al Bloc, cal recordar que qui signa aquest article va ser un dels primers a començar la campanya per la constitució d´un bloc d´esquerra nacionalista com cal.

Possiblement la constitució del Bloc actual no respon encara a totes les aspiracions que hi havia i hi ha encara quant a una organització semblant al Bloc Nacionalista Gallec. Qui pot dubtar que ens hauria agradat veure les elits dirigents actuar d´una forma més decidida en referència a la unitat per a bastir una autèntica política de protecció mediambiental, de promoció de la llengua i que serveixi per a aturar les malifetes de corruptes, especuladors de tota mena i destructors i encimentadors de la nostra terra? Ens hauria agradat i hauria estat molt més sà, menys debats, discussions i bregues en referència a les cadiretes i molt més concreció de programes d´autèntic canvi social.

Fa més d´un any que escrivim articles i signam manifests en defensa de la incorporació d´ERC i altres col·lectius progressistes a la coalició PSM-EU. El darrer manifest per la unitat va ser el que signàrem Jaume Santandreu, Llorenç Capellà, Miquel López Crespí, Tomeu Martí, Llorenç Buades, Antoni Artigues, Pere Morey, Pilar Arnau, Joan Guasp, Josep Suàrez, Gabriel Bibiloni i tants i tants intel·lectuals de les Illes i que vàrem presentar a finals de desembre de 2006 al monestir de la Real.

En aquests moments crítics per a la supervivència del nostre poble no seria lògic que deixàssim a mitges la feina feta en suport de les forces nacionalistes i d´esquerra. Que l´actual coalició no és tan perfecta com voldríem? Evidentment que no. Tot és millorable i tenim molt de temps per endavant per a aconseguir l’autèntic bloc de lluita i resistència que necessitam.

Quan hem signat el manifest, ho hem fet amb plena consciència de les mancances que encara cal solucionar. Segurament, si s´aconsegueix tornar a enllestir un nou Pacte de Progrés més valent, més avançat que el que va perdre l´any 2003, haurem de ser vigilants amb els polítics que haurem situat en la gestió del poder polític. Molts dels intel·lectuals i professionals que donam suport al Bloc ho tenim ben clar, i ningú no ens ha d’advertir que els perills que poden derivar-se d´una manca de control democràtic i de vigilància. No s´ha de repetir la desil·lusió del passat. S’haurà de vigilar el compliment dels acords unitaris i exigir als membres del Bloc que possiblement gestionaran el govern de les Illes, el Consell Insular i els nostres ajuntaments, un estricte compliment del programa aprovat.

Com a persones fartes de la destrucció ambiental feta durant aquests darrers anys, una destrucció realitzada a una escala sense precedents, volem que els futurs governs de progrés que es puguin constituir avancin en el camí d´aturar tanta bestiesa sense sentit. Volem, com l’any 1999, anar molt més enllà dels canvis cosmètics, de les emblanquinades de façana, de posar uns professionals de la política en lloc dels altres.

Es tracta de no tudar els esforços de mobilització contínua que ha fet i continua fent la societat civil. Un nou pla d´ordenació territorial ha de ser tasca prioritària dels governats progressistes. Seria imperdonable que tant d´esforç per la unitat, per a encoratjar el votant d’esquerres, no es traduís en un canvi real de la societat i tot continuàs igual, amb més grues, més construcció, més desbarats urbanístics i mediambientals. Per això el suport a les candidatures del Bloc per Mallorca no són cap xec en blanc. Ans al contrari, la societat civil, els col·lectius que són al carrer, demanen un canvi autèntic en la situació de degradació actual. Un canvi que ens permeti aturar el procés de destrucció dels nostres minvats recursos naturals, protegir el territori, avançar en la democratització de la societat, en camí d’ampliar les quotes d’autogovern.

Miquel López Crespí

Publicat en El Mundo-El Día de Baleares (24-IV-07)

General | Enllaç permanent | Retroenllaços (0)

La poesia mallorquina i Miquel Costa i Llobera

Turmeda | 25 Abril, 2007 10:56

Joan Mas i Vivés és, per altra part, l'encarregat de l'estudi preliminar de Poesies 1885 i del comentari crític de cada poema. Per la nostra banda trobam molt encertada aquesta tria de la Fundació Rotger i Villalonga, ja que tothom coneix a la perfecció els nombrosos treballs, tant d'investigació com d'edició de texts de literats de la Renaixença, que ha realitzat el catedràtic de Literatura Catalana de la Universitat de les Illes. (Miquel López Crespí)


Joan Mas i Vives i Miquel Costa i Llobera



Miquel Costa i Llobera

Un bon resum del més important que s'ha escrit sobre Miquel Costa i Llobera el podem trobar en l'apartat "Bibliografia" del llibre Un vol d'inefable poesia, amb un acurat estudi de Maria Antònia Perelló Femenia (Ciutat de Mallorca, Fundació Sa Nostra, 2003). En aquest apartat podem trobar informació d'alguns llibres mals de trobar en les llibreries actuals. Per exemple: el treball de Miquel Batllori La trajectòria estètica de Miquel Costa i Llobera (Barcelona, Barcino, 1955) i les diverses aportacions fetes per Carles Riba, Jaume Vidal Alcover, Antoni Vilanova, Joan Pons i Marquès, Jordi Castellanos, Miquel Gayà o Manuel Llanas.

Però ha estat precisament el 2003 el que ens ha aportat dos llibres bàsics en el coneixement del poeta de Pollença. Ens referim a Un vol d'inefable poesia que, amb un importantíssim estudi de Maria Antònia Perelló titulat "Els càntics inefables de Miquel Costa i Llobera" (pags. 7-99), ens introdueix, amb profund coneixement de causa, a una de les millors antologies de la poesia costalloberiana que coneixem.

Igualment el professor Joan Mas i Vives ha estat l'encarregat, per part de la Fundació costalloberiana Rotger i Villalonga, d'aportar-nos el primer volum de l'Edició Crítica de l'obra literària de Costa i Llobera. El llibre que porta per títol Poesies 1985 (Ciutat de Mallorca, Lleonard Muntaner Editor, 2003) serà l'inici, com hem dit una mica més amunt, d'una gran edició crítica de la poesia de l'autor pollencí.

Joan Mas i Vives, a part d'una documentadíssima introducció (pàgs. 11-63) en la qual estudia Poesies, ens informa també de les variants anteriors, manuscrites o impreses, de cada poema d'aquella inicial edició de 1885.

Recordem que la selecció la va fer el mateix Costa i Llobera mesos abans de marxar a Roma a cursar estudis de teologia. És una època difícil i complicada per a l'autor de La Vall, L'Arpa, Damunt l'altura, etc. Com sabem per Torres Gost o seguint la correspondència editada pel mateix Torres Gost en el llibre Epistolari de Miquel Costa i Llobera i Antoni Rubió i Lluch a Joan Lluís Estelrich, el poeta vivia aleshores una de les seves freqüents crisis existencials. Amb greus remordiments de consciència per haver perdut cinc anys a Madrid i Barcelona sense acabar la carrera de dret que el seu pare volia que fes; immers en la grisor de la vida pollencina de finals del segle XIX, amb poques distraccions a no ser les acostumats excursions als indrets de la comarca que ell tant estimava, com demostra la seva obra; refugiat en la lectura dels romàntics del moment i els clàssics grecollatins, Costa i Llobera sap que ha de prendre la decisió de la seva vida: anar a estudiar a Roma i, aquesta vegada, sense cap mena d'excusa, aprofitar el temps. Vol, així ho ha decidit després de molts meditació, ordenar-se de sacerdot talment com ha promès al seu pare, Miquel Cifre.

I és precisament en aquests moments de crisi que Miquel Costa i Llobera fa la selecció de les obres que conformen el llibret Poesies. Ho fa, com explica en la introducció de la primera edició d'octubre de 1885, per a provar de depurar els possibles errors d'influència pagana i d'assimilació acrítica dels clàssics grecs i llatins, llegits i estudiats en la seva llarga adolescència de lector i poeta. Per això demana als amics, i a Menéndez Pelayo, a Madrid, la destrucció de la seva oda A Horaci; a d'altres els exigeix igualment que facin desaparèixer per sempre més algunes de les seves traduccions més reeixides dels clàssics llatins... Tot plegat un voler ser més papista que el Papa. Un rigor que els anys d'estudis a Roma, sortosament, aniran calmant fins a fer-lo copsar que havia exagerat moltíssim el problema i que, com era evident, traduir i parlar elogiosament de l'alta qualitat dels autors "pagans" no significava caure en pecat mortal, amb la possibilitat afegida de patir eternament les flames de l'infern.

Joan Mas i Vivés és, per altra part, l'encarregat de l'estudi preliminar de Poesies 1885 i del comentari crític de cada poema. Per la nostra banda trobam molt encertada aquesta tria de la Fundació Rotger i Villalonga, ja que tothom coneix a la perfecció els nombrosos treballs, tant d'investigació com d'edició de texts de literats de la Renaixença, que ha realitzat el catedràtic de Literatura Catalana de la Universitat de les Illes. Parlam dels treballs sobre Tomàs Aguiló, Marià Aguiló, Josep Lluís Pons i Gallarza o, ara mateix, aquesta introducció a Miquel Costa i Llobera. Joan Mas i Vives també es autor de la versió moderna del Llibre de les bèsties de Ramon Llull (1980), Reflexions sobre la poesia catalana (1982) i Josep de Togores i Sanglada, comte d'Aiamans (1767-1831). Biografia d'un illustrat liberal (1994).

Segons ens informa la Fundació Rotger-Villalonga, per primera vegada en molts d'anys el públic lector podrà tenir a l'abast, sense haver d'anar a peregrinar per aquí i per allà, una collecció de volums que permetran un major coneixement i aprofundiment en l'obra costalloberiana. El pla general de l'edició crítica de l'obra literària de Costa i Llobera, constarà dels següents deu volums: 1. Poesies (1985); 2. De l'agre de la terra; 3. Líricas; 4. Tradicions i fantasies; 5. Horacianes; 6. Poesies (1907); 7. Visions de Palestina; 8. Poesies disperses; 9. Traduccions poètiques i 10. Obres en prosa.

Una vasta obra d'imprescindible consulta pel coneixement profund i cabal de l'obra del poeta.

Miquel López Crespí

Publicat en El Mundo-El Día de Baleares (14-III-04)

General | Enllaç permanent | Retroenllaços (0)

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb