Literatura catalana contemporània

Xirinacs en el blog de l'escriptor Miquel López Crespí

Turmeda | 02 Febrer, 2009 07:43 | Compartir:

L'homenatge a Xirinacs molesta "El Periódico" i "intel·lectuals orgànics"

Qui falseja la història són els mateixos que no han reconegut mai el 4t punt de l'Assemblea de Catalunya, "Pel ple exercici del dret d'autodeterminació", ni se'n recorden que van passar de la ruptura al reformisme (de la nit al dia) i d'aquí als estatutets. Això és el que deia Lluís Maria Xirinacs.

Durant tota la setmana el PSC amb el seu òrgan de difusió "El Periódico" ha menyspreat la personalitat de Lluís Maria Xirinacs a partir d l'homenatge multitudinari que va rebre dilluns passat al Palau. A més totes les cârregues s'han centrat amb una recreació fotogràfia de la manifestació de l'1 de febrer de 1976, tot dient que es va falsejat la història.

Per defensar aquesta tesi, pel diari han desfilat periodistes i intel·lectuals orgànics. Tot i totes han dit per activa i passaiva aquella manifestació era una manifestació antifranquista. Per això, el diari ha centrat tota la carrega contra el Joel Joan i la seva productora, com a organitzadors de l'acte i contra la personalitat de Xirinacs. Sembla ser que els periodistes del Periódico van recollir la informació d'agència i no van anar a l'acte.

Si haguessin anat, haurien vist que en cap com moment no és va dir que la manifestació de l'1 de febrer havia estat una manifestació independentista, sinó una manifestació per l'Amnistia, la Llibertat i l'estatut d'autonomia, tot i que alguna estelada hi havia, la dels militants del FNC, PSAN i del PSAN-p.

Contrapunt

Ara bé, aquella icona ha esdevingut un símbol de lluita antifranquista i també de la lluita per les llibertats nacionals amb tota l'ambigüitat que es pugui llegir aquest terme. Reduir les mobilitzacions d'aquell febrer només a la lluita antifranquista és realment falsejar la història i menysprear al conjunt de la població catalana, ja que el 4t punt de l'Assemblea de Catalunya era molt clar: "Pel ple exercici del dret d'autodeterminació", però això no surt mai a relluir, no interesa. Ni tampoc interessa parlar de la ruptura.

Però el que realment els ha molestat és que Lluís Maria Xirinacs era independentista, mai no s'havia amagat, i a més a més, sortia en aquella fotografia que va recórrer el món. El mateix any, Xirinacs convocava amb altres companys, la "Marxa per la Llibertat". Una mobilització que només va tenir el suport efectiu de forces polítiques com el FNC, PSAN i el PSAN-p. Les altres ho fan ver en alguns nuclis locals molt concrets

El que no han entès aquests periodistes i intel·lectuals orgànics és que per un català, la lluita antifranquista esdevenia la lluita per la Independència.

Per molt que diguin els actuals llibres d'història, la transició encara no s'ha acabat. Penseu que el cap de l'Estat on estem sotmesos fou imposat pel dictador.

Campanya d'"El Periódico" contra Xirinacs a la recerca d'un bon periodisme

De la memòria a la reflexió (2) El Periódico

Alguns protagonistes de la manifestació per l’amnistia de l’1 de febrer del 1976 opinen sobre la recreació feta durant l’homenatge a Lluís Maria Xirinacs. El Periódico

Article de Toni Bolaño: 'No ens expliquin sopars de duro. Toni Bolaño

Per saber-ne més:

"Era molt incòmode. Ho feia trontollar tot i sabia explicar-se". Entrevista a Núria R oig, coordinadora de Germanies i del Taller d'Investigació del Model Filosòfic Globàlium; persona pròxima a Lluís M. Xirinacs

El monòlit en record a Xirinacs a Ogassa vol esdevenir "en un kilòmetre zero cap a la Independència". Llibertat.cat

1er. Aplec Popular "Lluís Maria Xirinacs". Llibertat.cat

Xirinacs, una vida lliurada als Països Catalans. Llibertat.cat

Emotiu homenatge a Xirinacs al Palau de la Música. Llibertat.cat

Web Llibertat.cat

Les provatures de criminalitzar el PSM a finals de l'any 1978 eren contínues. No hi havia dia que els gasetillers a sou del poder no atacassin el PSM per qualsevol motiu. Si, temps enrere, l'excusa per a dir que el socialisme nacionalista era una agrupació de folls i d'illuminats era no haver volgut esser absorbits pel PSOE, en aquest moment ho era la unitat amb els comunistes (OEC), amb els homes i les dones que havien portat a coll la lluita antifranquista, amb gent de la qual sabien que no cediria ni una coma dels seus principis en defensa del socialisme, en defensa del dret d'autodeterminació dels Països Catalans, en la lluita antiborbònica. (Miquel López Crespí)

Xirinacs a Mallorca. Les traïdes de la transició (la restauració borbònica) i la lluita contra els oportunistes.

1978. D´esquerra a dreta: Sebastià Serra, Climent Garau, Joan Perelló, Lluís M. Xirinacs i Jaume Obrador. Xirinacs era amb el PSM per a donar suport al nacionalisme d´esquerra demonitzat pels partits del règim.

De les traïdes de la transició en parlàvem quan Xirinacs, a finals dels anys setanta, vengué a Mallorca per a donar suport al nacionalisme d´esquerra representat pel PSM.

Lluís Maria Xirinacs i Damians va néixer a Barcelona el 6 d'agost de 1932. Va exercir de sacerdot a les Escoles Pies des del 1954 al 1963, i en la pastoral parroquial del 1963 al 1973, als bisbats de Solsona i Vic. Va menar lluites socials des del 1962 i romangué a la presó del 1973 al 1975. Lluís Maria Xirinacs participà activament en l'Assemblea de Catalunya (Principat) des de l´inici (1971), destacà per la lluita no violenta (“però no covarda”, deia) contra el règim en general i, especialment, per l´amnistia i els drets nacionals; en campanya personal amb exclusiu suport popular, va ser elegit senador per Barcelona en les primeres eleccions d'ençà la mort de Franco. També participà en els debats de la Constitució espanyola de 1978 (no n´acceptaren cap de les esmenes, adreçades a un Estat multinacional i radicalment democràtico-participatiu), així com en els de l'Estatut del Principat de Catalunya, aprovat l'any següent. Vaig conèixer Xirinacs quan vengué a Ciutat --convidat pel PSM-- a fer campanya en favor de l'abstenció en el referèndum constitucional. Em deia fa uns anys (carta de 1 de novembre del 1993): "Darrerament m'he dedicat a la investigació econòmica, social, política i filosòfica -tot plegat. També m'he anat dedicant a la lluita per una democràcia participativa escamotejada al poble en la nova legislació oficial".

Carrillo (PCE) i Adolfo Suárez, representant del franquisme reciclat pactaren l’acceptació de la monarquia borbònica, la “sagrada unidad de España” y el manteniment del sistema capitalista.

El 17 de novembre del 1978 el PSM realitzava un míting per a remarcar les mancances democràtiques de la Constitució que els partits promonàrquics i procapitalistes -amb l'ajut de tots els mitjans de comunicació- volien fer aprovar. En el míting, presidit per la senyera i la ikurrinya, intervengueren Joan Perelló, Jaume Obrador (de la majoria d'OEC en procés de convergència amb el PSM), Climent Garau, Sebastià Serra i en Xirinacs. Segons informació de J. R. a Última Hora (18 de novembre del 1978), Xirinacs es demanava: "Cómo puede defender un partido socialista una constitución que impone el sistema económico capitalista; cómo puede un partido catalanista pedir el 'si' en el referéndum, si la constitución niega el derecho a la autodeterminación de su pueblo...".

La revista del nacionalisme d'esquerres PSM (vegeu Mallorca Socialista de gener de 1979), una vegada finit el Congrés d'Unitat del PSM amb els comunistes de les Illes (OEC), explicava el gran èxit de públic que havien tengut a Ciutat, Inca i Manacor els nostres mítings pro abstenció al referèndum. A Inca (i a nombrosos pobles de Mallorca) hi hagué mítings en contra de les mancances democràtiques constitucionals. A Manacor parlaren en Jaume Santandreu, na Maria Duran (de l'OEC), en Pere Miralles i en Biel Oliver. Per les barriades de Ciutat la tasca recaigué en Jaume Obrador i altres membres d'OEC en convergència amb el PSM.

Com explicava molt bé Mallorca Socialista: "Malgrat la campanya de silenci i desinformació a què va esser sotmès el partit, es pot dir que la resposta del nostre poble, tant a Ciutat com a la part forana, a la crida del nostre partit fou entusiasta i amb una assistència massiva, com ho proven les fotografies que publicam. Si ens volen fer callar tenen feina per estona".

Les provatures de criminalitzar el PSM a finals de l'any 1978 eren contínues. No hi havia dia que els gasetillers a sou del poder no atacassin el PSM per qualsevol motiu. Si, temps enrere, l'excusa per a dir que el socialisme nacionalista era una agrupació de folls i d'illuminats era no haver volgut esser absorbits pel PSOE, en aquest moment ho era la unitat amb els comunistes (OEC), amb els homes i les dones que havien portat a coll la lluita antifranquista, amb gent de la qual sabien que no cediria ni una coma dels seus principis en defensa del socialisme, en defensa del dret d'autodeterminació dels Països Catalans, en la lluita antiborbònica.

El PSM era aleshores una organització que criticava els pactes secrets amb el franquisme reciclat, que defensava les senyes d´identidat socialistes i republicanes del país, un partit que havia lluitat activament contra el Pacte de la Moncloa i que, a part de ser l´avantguarda, juntament amb l´OCB, de la nostra represa cultural era també, juntament amb l´OEC, el MCI i altres organitzacions d´esquerra, la punta de llança en la defensa d´una constitució autènticament democràtica. L´abstenció del PSM en el referèndum constitucional era conseqüència de la nostra perspectiva --aleshores jo formava part de la direcció del PSM— estratègica d´avançar cap a l´autoderterminació dels pobles oprimits per l´estat, és a dir, els drets dels pobles a l´autodeterminació, per la federació de comunitats autonòmes (aspecte que no recollia la constitució pactada en secret entre els franquistes reciclats, el PSOE, el carrillisme i els sectors cola·laboracionistes de la burgesia basca i catalana). Tampoc no ens satisfeia que la constitució sacralitzàs l´economia de mercat capitalista, la qual cosa significava que, en cas que l´esquerra guanyàs les eleccions i s´establís un govern socialista, aquest no podria intervenir la gran propietat privada per a afavorir les classes populars. No em parlem de qüestionar la monarquia borbònica deixada en herència pel glorioso Movimiento Nacional o dels poders que la constitució pactada donava a les forces armades, que podien “alçar-se democràticament” per donar un cop d´estat “legal” si els pobles de l´estat avançaven en el camí de la independència i el socialisme.

Xirinacs era amb nosaltres, a Palma, amb els militants i simpatitzants del PSM, per a defensar una constitució autènticament democràtica que no ens fermàs de forma tan descarada a l´herència del passat franquista que volíem deixar endarrere. Aspectes democràtics avançats que, a finals dels anys setanta, tan sols eren defensats a Mallorca pel PSM, el MCI, la LCR, l´OEC i altres sectors rupturistes. Xirinacs parlà, fins al dia de la seva mort, de tot el que s´havia enterrat en els anys de la transició. No solament de la necessitat de forjar els instruments polítics que permetessin l´autoorganització obrera i popular. Lluís M. Xirinacs servà el record dels aspectes revolucionaris de l´Assemblea de Catalunya, de la història del moviment obrer, del consellisme, dels aspectes de democràcia popular, la pràctica assemblaria aconseguida en els anys de la transició i que els partits del règim, especialment PCE-PSUC i PSOE, enterraren sota tones d´oportunisme polític.

Miquel López Crespí

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Història alternativa de la transició (la restauració borbònica) (Web Ixent)