Literatura catalana contemporània

López Crespí: memòria de Joan F. López Casasnovas

Turmeda | 15 Gener, 2009 09:40 | facebook.com

Trobar gent que, com Joan F. López Casasnovas, informi, opini, encoratgi, comenti una novetat editorial catalana sense cap mena de preocupació per fer currículum amb el comissariat de torn, és un dels pocs luxes de què podem gaudir els escriptors de les Illes. I més d'una vegada sorprèn fins i tot que hi hagi persones amb aquest tarannà tan obert, lluny de la mediocritat del nefast paranoucentisme que ens vol aclaparar. Si no hi hagués homes i dones del tarannà obert, creatiu, lliure de Joan F. López Casasnovas podríem arribar a pensar que la nostra cultura era en perill d'extinció, dominada, feta malbé per aquest ferotge autoodi que tot ho embruta amb el seu alè enverinat. (Miquel López Crespí)


Joan F. López Casasnovas: un intel·lectual independent



D’esquerra a dreta: Joan F. López Casanovas i Miquel López Crespí

Joan F. López Casasnovas sempre ha encoratjat els autors que, amb la seva obra o amb la seva pràctica com a publicistes, han fet feina dins aquest camp, el de la memòria històrica, el de la feina per a anar bastint la nostra literatura. En aquesta època tan obscura per l'escriptor independent que no és al servei dels diversos poders fàctics (econòmics, mediàtics, polítics...) que malden per a controlar el nostre món cultural, els escrits sempre lúcids, punyents i encoratjadors de López Casasnovas ens serveixen per a copsar, amb claredat meridiana, que no tot està perdut en el món de la nostra cultura. Sovint contemplam com l'enveja, l'autoodi més ferotge, el reaccionarisme més desfermat amagat sota les burdes coartades dels "exquisits", pugnen per marginar, silenciar, desanimar l'escriptor de vena, l'autor rebel als dictats de la moda literària del moment. És el pa nostre de cada dia: premis que es declaren deserts per no donar una dotació econòmica a la "competència", és a dir, a l'altre company o companya escriptors; excuses de mal pagador per a dissimular l'enveja i la ràbia que produeixen als malfactors les obres dels altres autors; articles comanats a posta per a desanimar tal o qual autor; anades a les editorials per tal d'evitar que no sigui publicat tal o qual llibre d´un escriptor que no és de la colla d'un determinat clan o camarilla; visites als directors dels diaris per tal d'impedir que no s'acceptin les col·laboracions d'uns escriptors alhora que recomanen els amics i servils que els han escrit articles elogiosos; marginacions en ràdio i televisió; llistes negres quant a convidades a conferències, taules rodones, participacions en cicles temàtics de literatura; supressió de currículum i fotografies en exposicions sobre la literatura catalana; supressió de les veus referents als escriptors i escriptores que "molesten" en diccionaris de la literatura; inexistència de la més mínima ressenya en les revistes especialitzades i suplements de cultura quan publica tal o qual autor; consignes als redactors de cultura per tal que no informin dels premis que guanyen alguns autors i mantenir el silenci damunt les novetats editorials d'aquests mateixos autors; i, al contrari, ordres ben concretes de fer molt d'enrenou mediàtic amb tota mena d'entrevistes, ressenyes i informacions sobre les activitats, per més intranscendents que siguin, dels escriptors endollats; campanyes per impedir que determinats autors surtin en les antologies de narrativa o poesia alhora que es pugna per incloure novament els amiguets... i així fins al fàstic i l'infinit.

Trobar gent que, com Joan F. López Casasnovas, informi, opini, encoratgi, comenti una novetat editorial catalana sense cap mena de preocupació per fer currículum amb el comissariat de torn, és un dels pocs luxes de què podem gaudir els escriptors de les Illes. I més d'una vegada sorprèn fins i tot que hi hagi persones amb aquest tarannà tan obert, lluny de la mediocritat del nefast paranoucentisme que ens vol aclaparar. Si no hi hagués homes i dones del tarannà obert, creatiu, lliure de Joan F. López Casasnovas podríem arribar a pensar que la nostra cultura era en perill d'extinció, dominada, feta malbé per aquest ferotge autoodi que tot ho embruta amb el seu alè enverinat.

Joan F. López Casasnovas és un intel·lectual compromès amb el seu temps i amb la seva terra, un home que va sempre a la recerca de tot el que ens serveix per a continuar servant la nostra memòria històrica. Qualque dia haurem de parlar de la seva tasca com a diputat d'esquerra al Parlament de les Illes Balears i d'un llibre imprescindible per a situar Joan F. López Casasnovas com un dels nostres homes de lletres més preocupats per totes aquelles qüestions que fan referència a la lluita per la nostra cultura, la història de les classes populars i el compromís de l'intel·lectual amb el seu poble. Ens referim al llibre Intervencions (1966-2001) editat a Ciutat de Mallorca per l'Editorial El Far l'any 2002. Però d'aquest llibre o del poemari De sol a sol (Ciutat de Mallorca, Col·lecció El Turó, 1999) en parlarem en propers escrits. Ara solament volíem deixar constància del tarannà combatiu i obert de Joan F. López Casasnoves, de la seva tasca imprescindible per a animar i encoratjar la nostra intel·lectualitat progressista. Lluny de les campanyes de silenciament i rebentistes contra aquells escriptors nostrats que, com Joan Fuster o Pere Quart, Josep M. Llompart o Salvador Espriu, són etiquetats d'una manera frívola de "resistencialistes", els seus articles actuen, flamígers, com un raig de llum que il·lumina les tenebres d'aquest exili forçat en el qual ens obliguen a sobreviure la colla de cínics i malfactors que pugnen per desertitzar la nostra cultura.

Record ara mateix l'encoratjament que, en un moment de crisi personal, tengué un dels seus articles. Ara mateix diré de quin treball parl. No sé si li ho havia dit personalment, però potser és ara el moment adequat de recordar-ho públicament. Era cap a l'any 1999. En aquells dies em demanava qui sentit tenia continuar escrivint si la genteta que endollava i promocionava amics i coneguts s'entestava a silenciar i marginar no solament la meva obra sinó la de la majoria d'amics que eren al nostre costat bastint la literatura de finals del segle XX. Parl de les campanyes de silenciament de l'obra d'Antoni Vidal Ferrando, Pere Rosselló Bover, Miquel Mas Ferrà, Olga Xirinacs, Joan Soler Antich, Guillem Rosselló, Víctor Gayà, Eusèbia Rayó, Miquel Rayó, Joan Guasp, Alexandre Ballester, Antoni Lluc-Ferrer, Gabriel Barceló i tants i tants de bons amics i excel·lents escriptors. En aquella època, per boca d'un bon amic m'havien, arribat notícies precises de com en determinats mitjans de comunicació (?), alguns impresentables, parlant amb la direcció, havien aconseguit que aquelles revistes silenciassin les obres que anàvem publicant; i si de cas era obligat parlar de nosaltres, les "instruccions i suggeriments" eren que calia escriure en pla rebentista, parlant malament dels poemaris, novel·les i obres de teatre que anàssim publicant. Com sovint comentam amb alguns companys de ploma... d'on sorgeix tanta ràbia visceral, tanta enveja malaltissa, tanta podridura personal? A hores d'ara encara no sabem trobar una explicació adient a la misèria intel·lectual que ens vol escanyar dia rere dia. Hom pensa que podrien ocupar el temps en quelcom de més substanciós que la conspiració contínua per a barrar el pas al company de la confraria literària. El temps que perden amb aquestes ximpleries sense sentit, ordint campanyes o escrivint malgirbats pamflets, fóra millor que el dedicassin a escriure una novel·la o un bon poemari. El problema és que no en saben. No els surt bé. I per això la ràbia contínua, aquesta enveja que els enverina la sang i els emmalalteix.

Miquel López Crespí

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí

General | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

Per a la Recuperació de la Memòria Històrica - Blog de l'escriptor Miquel López Crespí

Turmeda | 15 Gener, 2009 07:20 | facebook.com

Us convocam el proper 15 de febrer a la III Assemblea de l’ARMHM que amb caràcter anual hem de fer. Ens agradaria que fos oberta a la participació de tots i totes.

Tindrà lloc a la Sala d'actes del Centre de Cultura Flassaders a les 10 hores en primera convocatòria i a les 10'30 en segona.


Ens veiem el diumenge15 de febrer a partir de les 10 hores al Centre de Cultura Flassaders de Palma. Pels qui encara no ho conegueu, està situat al casc antic, entrant per la Porta de Sant Antoni al carrer de l'esquerra paral·lel al carrer Sindicat, i l'edifici queda a uns 50 metres endins a mà esquerra. (Maria Antònia Oliver Paris, Presidenta de l'ARMHM)


Benvolguts amics/amigues,

Us convocam el proper 15 de febrer a la III Assemblea ordinària que amb caràcter anual hem de fer. Ens agradaria que fos oberta a la participació de tots i totes.

Tindrà lloc a la Sala d'actes del Centre de Cultura Flassaders a les 10 hores en primera convocatòria i a les 10'30 en segona, acabant al voltant de les 13'30 hores amb una concertació pacifica de rebuig pel boqueix judicial de les exhumacions de les foses de Calvià i Porreres davant l'Audiència Provincial de Palma, està a la Plaça del Mercat, a prop del Centre Flassader, on es llegirà un Manifest que l'Associació ha preparat. Si voleu, podeu deixar el cotxe al pàrking de la plaça Major baixant amb l'ascensor sortireu al Teatre Principal que està just devora l'Audiència i pujant sortireu a la plaça Major que està molt a prop del Centre Flassaders.

Ordre de dia:

1. Lectura i aprovació de l'acta de l'Assemblea anterior.

2. Informe de gestió.

3. Informes:

a. Estat d'accions judicials desenvolupades per a les exhumacions de les fosses de Calvià i Porreres presentades a la Audiència Nacional i estat del projecte del Memorial de la fossa de Palma.

b. Coordinadora de Víctimes del franquisme.

c. Accions de Memòria de Mallorca per la negació dels Tribunals de Justícia espanyols a jutjar els crims del franquisme i exigència a les institucions perquè es pronunciïn al respecta.

d. Memòria de Mallorca a la Comissió de Toponímia de l'Ajuntament de Palma.

e. Projecte de conferències als instituts de secundària i Conveni signat amb el Consell de Mallorca.

f. "Memòria i Oblit d'una guerra", avaluació dels 13 capítols emesos i la continuació de la sèrie documental. Acord de la productora amb l'associació.

g. Investigació històrica i atenció psicològica a les víctimes del franquisme.

4. Precs i preguntes.

Per altra banda, per dur endavant les diferents tasques de l'Associació necessitam del suport econòmic dels socis, en aquest sentit vos recordam que ja podeu fer els ingressos de la quota de socis per aquest any 2009, (mínim 20 euros anuals) i aquelles aportacions que voluntàriament vulgueu i pugueu fer al compte corrent número 2100 0649 88 0200158445 de la Caixa, o si ho preferiu el dia 15 en efectiu a la mateixa Assemblea .

Ja sabeu que a l'Associació totes les propostes són escoltades i totes les persones que vulguin treballar més activament són benvingudes.

Ens veiem el diumenge15 de febrer a partir de les 10 hores al Centre de Cultura Flassaders de Palma. Pels qui encara no ho conegueu, està situat al casc antic, entrant per la Porta de Sant Antoni al carrer de l'esquerra paral·lel al carrer Sindicat, i l'edifici queda a uns 50 metres endins a mà esquerra.

Per l'acte final davant L'Audiència Provincial de Palma portarem pancartes i fotos dels nostres desapareguts, podeu també portar les vostres, volem que sigui un acte reivindicatiu dels objectius, finalitats i demandes per la Recuperació de la Memòria Històrica, d'homenatge als Nostres i de protesta pel desemparo que la Justícia i els diferents Governs del País han sotmès a les Víctimes del franquisme. Es important que tots i totes hi siguem presents, en aquest sentit vos pregam que doneu la màxima difusió a la convocatòria que serà oberta a totes les persones que creguin en els principis en els que és fonamenta la nostra Associació:

Veritat, Justícia i Reparació.

A l'espera de la propera trobada i de saludar-vos personalment rebeu una forta abraçada.

Maria Antònia Oliver Paris, Presidenta de l'ARMHM.

Palma a 14 de gener del 2009.


Per això exigim dels responsables de la cadena autonòmica IB3, una disculpa a l'Associació i als seus associats així com una clara voluntat de totes les cadenes i mitjans de comunicació locals per oferir productes de qualitat relacionats amb les iniciatives de Recuperació de la Memòria Històrica, de la que Memòria de Mallorca es pionera a Mallorca, defugint de subproductes que només cerquen la morbositat i defugen del compromís seriós amb la Recuperació de la Memòria Històrica de la repressió franquista. Memòria de Mallorca, gener de 2009. (ARMHM)


Comunicat de Memòria de Mallorca.


Memòria de Mallorca vol protestar pel fons i les formes emprades pels responsables del programa de la cadena autonòmica Balear IB3, "Article 19", que en aquesta ocasió estava dedicat a la Memòria Històrica a les Illes Balears. Els esmentats responsables del programa, van contactar amb membres de Memòria de Mallorca per intentar que participessin al programa, en qualitat de historiadors, utilitzant subterfugis, falsedats i intentant manipular les dades relatives als participants i el contingut del programa.

Els membres de Memòria de Mallorca, declinaren la participació a l'esmentat programa "Article 19", quan s'assabentaren de la presència al debat de responsables de la Falange Española a Mallorca. Memòria de Mallorca, sempre ha col•laborat amb els mitjans de comunicació de les Illes Balears i agraeix l'interès demostrat pels esmentats mitjans de comunicació a l'hora de donar a conèixer el sofriment de les víctimes de la repressió Franquista i les seves famílies, però de cap de les maneres permetrem que el dolor i el patiment de les víctimes i les seves famílies sigui utilitzat per cap mitjà de comunicació autonòmic o estatal, per a la realització de programes o productes del format que sigui (audiovisual, reportatges, premsa escrita, etc.) que no tenen com a fi, l'anàlisi seriós dels fets i dels protagonistes d'aquells tràgics esdeveniments i que només pretenen donar un espectacle morbós i que cerca l'enfrontament verbal entre els assistents al programa . Si no se'ns passa pel cap que s'emetés en un programa de TV d'una democràcia, un debat entre un neonazi i el familiar d'una víctima de l'holocaust Jueu, perquè a Espanya, si que son possibles aquets tipus de d'espectacles televisats?. Recordem, com escriu Massot i Muntaner, «la Falange s'hagué de doblegar a les consignes de l'exercit i serví simplement de policia paral.lela, encarregada de dur a terme depuracions i exterminis (...) el paper dels falangistes en la repressió fou molt important ja abans de la intervenció dels italians i van anar molt més enllà que no haurien desitjat molts militars»1*.

Per tal cosa, Memòria de Mallorca, fa arribar aquest comunicat per fer saber que l'associació memorialística està disposada a col•laborar amb els mitjans de comunicació autonòmics i estatals, tal i com ha fet sempre i més darrerament amb la sèrie de TV de Mallorca, "Memòria i oblit d'una guerra", que recordem es una iniciativa sorgida des de l'associació Memòria de Mallorca, però al mateix temps defugim del sensacionalisme i la morbositat gratuïta, tant de moda en determinats mitjans. Per això exigim dels responsables de la cadena autonòmica IB3, una disculpa a l'Associació i als seus associats així com una clara voluntat de totes les cadenes i mitjans de comunicació locals per oferir productes de qualitat relacionats amb les iniciatives de Recuperació de la Memòria Històrica, de la que Memòria de Mallorca es pionera a Mallorca, defugint de subproductes que només cerquen la morbositat i defugen del compromís seriós amb la Recuperació de la Memòria Històrica de la repressió franquista. Memòria de Mallorca, gener de 2009.

[1] Josep MASSOT I MUNTANER, Guerra civil i repressió a Mallorca (Palma 2005), 226-227.

Nota: L’autor d’aquest blog, l’escriptor Miquel López Crespí, és membre de l’Asociació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca (ARMHM)


Memòria cronològica de la repressió feixista a Mallorca (Web Ixent)


Comunicat de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica


¡ROJOS ASESINOS!


Una altra vegada, i van ja una mala fi, el Bosc de la Memòria ha sofert un nou atac dels covards, intol.lerants i feixistes.



Entre el nombrós grup de persones que eren al Bosc de la Memòria per a fer front als atacs feixistes hi havia, entre moltes altres persones: Cecili Buele, Maria Antònia Oliver Paris, Carme Cano Darder, Margalida Capellà, Antònia Mercadal Serra, Josep Juàrez i els escriptors Miquel López Crespí, Pere Morey Servera i Biel Florit.

Durant la matinada del dia 28 de maig, alguns éssers (no poden tenir el qualificatiu d’humans) han experimentat el plaer de fer mal, i han atemptat contra la memòria i la dignitat de les persones que tenen el seu record en uns arbres que, com els va passar a ells mateixos fa 71 anys, no poden defensar-se de la força bruta i bestial d’aquells “valents”, que, d’amagat, en l’obscuritat, sense testimonis, han volgut, de nou, acovardir-nos. Ara han fet pintades: a la placa commemorativa han escrit “Rojos Asesinos” i “Arriba España!”, després han traslladat le seves dedicatòries a l’esculptura central per acabar esborrant els noms de 20 de les persones recordades.

Per això, l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Història de Mallorca vol fer públic el següent text:



La néta d´Emili Darder, el batle de Palma (Mallorca) assassinat pels feixistes l´any 1937, Carme Cano Darder; l´escriptor Miquel López Crespí i la presidenta de l´Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica, Maria Antònia Oliver París.

1. El Bosc de la Memòria està situat dins una zona verda municipal, propietat de l’Ajuntament de Calvià. El Bosc de la Memòria és un parc fet, sembrat i mantingut amb els doblers de tots els ciutadans i ciutadanes de Calvià. El Bosc de la Memòria va ser creat per acord del plenari de l’Ajuntament de Calvià. Per tant, l’Ajuntament de Calvià té la responsabilitat directa, única i exclussiva no només del seu manteniment sinó també de la seva preservació. Així doncs, EXIGIM a l’Ajuntament de Calvià que actui de la mateixa manera com ho faria si uns “animals” atemptassin contra qualsevol instal.lació del Municipi. Així, EXIGIM a l’Ajuntament de Calvià que actui judicialment interposant totes quantes denúncies siguin necessàries per protegir el seu patrimoni, que és el de tots, i la memòria de totes les persones representades dins el Bosc, que també és la de tots els demòcrates.

2. EXIGIM que el Regidor de Policia abandoni l’absurda idea, o justificació, de què els atemptats són cosa dels al.lots del Centre Educatiu que hi ha al costat del Bosc i assumeixi que es tracta d’adults, perfectament organitzats i conscients del que fan. Només si assumeix això serà capaç d’ordenar a la policia, que està sota el seu comandament directe, que actui amb immediatesa i efectivitat i detengui el, o els responsables d’aquests atemptats.



En la fotografia podem veure quatre dels més descatats lluitadors antifeixistes de les Illes. D’esquerra a dreta: el regidor del PSM Bartomeu Carrió, el dirigent d´ERC Cecili Buele i els escriptors Miquel López Crespí i Biel Florit. També hi era, com de costum en tots aquests actes, l´escriptor Pere Morey Servera.

3. EXIGIM a tots els partits de l’àmbit de l’illa de Mallorca que facin pública la seva postura de rebuig dels atemptats soferts pel Bosc de la Memòria. Només així els intol.lerants, feixistes del segle XXI, notaran que no tenen cap tipus de suport polític.

4. SOL.LICITAM a totes les institucions mallorquines i, especialment, a l’Ajuntament de Calvià, Consell de Mallorca i Parlament de les Illes Balears, que condemnin públicament i solemnement, amb la presentació de les mocions que siguin necessàries als seus plenaris.

5. SOL.LICITAM al Defensor del Ciutadà de l’Ajuntament de Calvià que actui d’ofici i protegeixi el Bosc, i les persones que l’estimem, dels atemptats dels intol.lerants, covards i sinestres feixistes del segle XXI.

6. SOL.LICITAM de tots els mitjans de comunicació de l’illa de Mallorca que també facin pública la seva condemna i ens ajudin a obtenir de tots els partits polítics (tots sense cap excepció) una condemna rotunda i clara dels atemptats que pateix el Bosc de la Memòria.

7. Finalment, EXIGIM al Batle de l’Ajuntament de Calvià que, d’acord amb les reiterades peticions formulades per la nostra Associació durant el darrer any (i cap satisfeta), protegeixi el Bosc amb una tanca i instal.li panells explicatius en diferents idiomes que serveixin a totes les persones que passen pel Bosc per saber què és aquest jardí i quin és el seu significat.

8. CONVOCAM, públicament, a tota la societat mallorquina a la MANIFESTACIÓ DE REBUIG que farem al Bosc de la Memòria el proper diumenge dia 6 de maig a les 12 del matí.

Bosc de la Memòria, 28 d’abril de 2007.

ASSOCIACIÓ PER A LA RECUPERACIÓ DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA.


Condemna dels atacs feixistes contra el Bosc de la Memòria


Unas cien personas condenan los ataques fascistas contra el Bosc de la Memòria

Los organizadores reclamaron al consistorio que actúe de inmediato contra los autores


Algo más de un centenar de personas expresaron ayer, durante una concentración pacífica organizada por la Associació per a la Memòria Històrica de Mallorca, su máxima indignación por los últimos ataques que ha recibido el Bosc de la Memòria de Calvià

Durante el acto de protesta, Manel Suárez y la presidenta de la citada asociación, Maria Antònia Oliver, leyeron un comunicado de condena de los últimos ataques perpetrados en la madrugada del día 28 de mayo. Denunciaron y criticaron las pintadas de carácter fascista aparecidas en la zona.

En la concentración se exigió directamente al regidor y responsable de Policía, Bartolomé Bonafé (PP), que abandone la "absurda idea" de que esta clase de atentados son cosa de niños del instituto próximo a la zona y asuma de una vez que "se trata de adultos perfectamente organizados y conscientes de lo que hacen". Además solicitaron a Bonafé que ordene a la Policía que actué de inmediato con detenciones si son necesarias.

Finalmente pidieron que todos los partidos políticos de la isla de Mallorca hagan pública su postura de rechazo a los últimos ataques en el Bosc de la Memòria.

Lorenzo Gutiérrez (Calvià)

(Diario de Mallorca, 07-05-07)


***

Un centenar de personas protestan por los ataques al Bosc de la Memòria


Recordaron al alcalde que es una zona pública


Más de un centenar de personas protestaron ayer al mediodía por los últimos atentados que ha sufrido el Bosc de la Memòria en el municipio de Calvià y exigieron al alcalde 'popular' Carlos Delgado medidas eficientes en la zona. En un manifiesto, Manel Suárez recordó ayer en el Bosc de la Memòria que los jardines son propiedad municipal: «Es un parque hecho, sembrado y mantenido con dinero de todos los ciudadanos del municipio y se creó por acuerdo plenario.

Por lo tanto, el Ajuntament que preside Delgado tiene la responsabilidad directa, única y exclusiva no sólo del mantenimiento, sino también, de la preservación de la zona». En la concentración pacífica de ayer, los participantes dejaron claveles en el monumento central del bosque, donde iniciaron una campaña de recogida de firmas para la defensa y el mantenimiento de la zona que ya ha sido objeto de actos vandálicos.

Michels

(Última Hora, 07-05-07)


General | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb